Home

When industries collapse

La proposta de pacte fiscal va ser el reclam electoral de CiU en les eleccions del 2010. La federació nacionalista va arribar a la conclusió que cap sistema de finançament inclòs en el règim comú de les autonomies no garantiria, a pesar que es pogués arrancar un punt per aquí i un altre per allà, la sobirania fiscal ni, és clar, la solvència econòmica de Catalunya. El problema de Catalunya és, malgrat la repercussió negativa del persistent espoli fiscal, de dependència financera d’Espanya. La Generalitat gestiona la despesa però té una capacitat molt reduïda per decidir res sobre els ingressos. La reducció de l’espoli ens evitaria passar tanta ànsia com ara, però no solucionaria el conflicte de fons. Només qui controla el deure i l’haver de la caixa té capacitat de decidir de veritat. Pidolar la setmanada, com els fills que viuen a casa, és sempre un mal negoci. Sense sobirania fiscal no ets res en el món actual, que d’altra banda és, almenys a la UE, interdependent. Només cal veure el que ha passat a Portugal, Grècia i fins i tot a Itàlia per adonar-se de la fragilitat de la sobirania dels estats moderns.

Tanmateix, a pesar de les dependències i dels condicionants, més val tenir una mínima estructura d’estat al darrera que no pas una autonomia de baixa intensitat com la nostra. Per satisfer les ànsies d’autogovern en sortir de la dictadura, aquesta autonomia va ser, no hi ha dubte, un avanç increïble. Tres dècades després, i un cop constatats tots els dèficits del model, és obvi que l’estatus actual no és bo per al desenvolupament del país. La intensitat de la crisi econòmica ho ha fet més palès encara. Som la perifèria de la perifèria i no cal dir que aquesta circumstància té un cost en termes econòmics però també polítics. Es podrà discutir molt sobre si el reajustament de l’estat del benestar s’ha de fer així o aixà, que és el que debatien, almenys en part, a les pàgines de La Vanguardia Paul Krugman i Xavier Sala i Martín diumenge passat, però el Govern té l’obligació de buscar sortides a la crisi que generin esperança i justifiquin els sacrificis. No cal anunciar cada dia quin serà el pla per a l’endemà del previsible fracàs de la negociació sobre el pacte fiscal, perquè en política l’exhibicionisme sovint és incompatible amb l’estratègia, però la responsabilitat d’un governant és trobar solucions a un problema estructural tan paralitzant com el que ens afecta a nosaltres.

Si, com afirma Krugman el “problema fonamental d’Espanya és que ha de fer un ajust estructural important per fer més competitives les seves exportacions. En aquest sentit, un augment de la despesa pública no funcionarà perquè no soluciona el problema fonamental de la falta de competitivitat d’Espanya”, ¿què diria el reconegut premi Nobel si conegués millor l’economia catalana? Nosaltres també tenim un problema estructural, que no és tan sols econòmic. El nostre problema és polític, com també passa a Europa. I s’ha de resoldre políticament amb el lideratge d’algú que, com el president Mas, avui té el crèdit suficient per fer-ho. És per això que la cimera que ha convocat el president per dijous vinent ha de traduir-se políticament i no tan sols en propostes econòmiques. El consens a qualsevol preu no portarà enlloc. Ja no té recorregut, a més. Ha anat bé durant els darrers trenta anys, perquè ha preservat la cohesió social del país, cosa que no és poc, però en aquests moments seria una temeritat rebaixar la proposta de pacte fiscal perquè poguessin sumar-se a la iniciativa el PP i el PSC, que són els dos partits immobilistes i defensors del perniciós statu quoactual. El centralisme dels uns i el federalisme dels altres són, senzillament, dues trampes dirigides a fer que res no canviï. La sobirania no és el problema, és la solució per evitar el col·lapse de Catalunya.

Publicat a IntocableDigital, 09/07/12

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s