La llibertat amenaçada

Vinyeta publicada per El País, l’11 de desembre

Léalo en español

“Prescindir dels fets és abandonar la llibertat”. Així de simple i contundent s’expressa Timothy Snyder en el seu breviari sobre la tirania. En el mateixa secció on aquest historiador nord-americà ens parla sobre la importància de la veritat, acaba, rotund: “La posveritat és el prefeixisme”. Això és el que estem vivint en l’Espanya avui governada pel PSOE però hegemonitzada per l’extrema dreta. La discussió sobre el que va dir el president Quim Torra sobre la via eslovena és un cúmul de mentides encadenades, com si fossin un d’aquests fils de Twitter als quals aquests dies s’ha aficionat el periòdic conservador per antonomàsia de Barcelona. No es tracta d’informar, que seria que s’esperaria d’un diari. Del que es tracta és de crear un relat fals que enterboleixi la pau social i destrueixi a l’enemic.

Perquè la veritat és que en el conflicte sobiranista català la veritat està agonitzant. Fixin-se vostès fins a quin punt són poc subtils els articulistes que, com Antoni Puigverd o Francesc-Marc Álvaro, han carregat les tintes contra Torra pels suposats morts esgrimits pel Molt Honorable. Un parla de sacrificis rituals i l’altre de l’espifiada del president per haver-se saltat la norma no escrita de recórrer a la comparació amb el que va passar als Balcans en la dècada dels 90. Cap dels dos comença per on hauria de començar un periodista, que és reconeixent que el president va parlar de la via eslovena en el marc del viatge oficial a Eslovènia. És anormal que el nostre president parli d’Eslovènia quan és rebut pel cap d’un dels vint-i-set Estats membres de la UE? Qualsevol estadista ho faria, encara que fos un mitja merda, que és els que pensen que és Torra els dos brillants articulistes del conservadorisme català.

 És anormal que el nostre president parli d’Eslovènia quan és rebut pel cap d’un dels vint-i-set Estats membres de la UE?

Al llibret que els comento, que es pot llegir per capítols com qui llegeix una columna periodística, Snyder aconsella a policies i militars que “siguin reflexius” si han d’anar armats, i que no abandonin mai l’ètica professional. Un consell molt oportú atès el que hem vist a Catalunya en els últims temps. Però és un consell que podria aplicar-se a molts articulistes que utilitzen el bolígraf com si fos una d’aquestes porres extensibles que tant dany provoquen sobre qui rep el cop. L’ètica està sota mínims i ningú no es preocupa de sostenir els seus arguments d’acord amb la veritat dels fets, del que realment ha ocorregut. Els europeus del segle XX que van veure com el totalitarisme va destruir la democràcia en la dècada dels anys 30 es van oblidar de defensar-la perquè els encegava la “passió” ideològica. Ara està passant el mateix. I segons sembla no hi ha qui ho aturi. L’exageració és tan bèstia que Andrés Rabago García, El Roto és capaç de publicar una vinyeta a El País que conté dos prejudicis alhora: el seu persistent anticatalanisme es nodreix de l’habitual antisemitisme espanyol. I això és el que ell mateix resumeix quan per aclarir la il·lustració del tors d’un individu que porta un llaç groc a la solapa i un estrella de David en la màniga de l’americana, escriu: “a qui no li agradi el llaç, pot optar per l’estrella”. Davant una bajanada tan gran, què li dirien vostès a aquest espècimen? No cal que li diguin res perquè ell mateix es delata, atès que els nazis van obligar els jueus a portar el braçalet amb l’estel per identificar-los de la mateixa manera que els feixistes espanyols obliguen els demòcrates catalans a identificar-se per denunciar la repressió contra els líders sobiranistes.

“Distancia’t d’Internet. Llegeix llibres”. Aquest és un altre dels consells continguts en les vint lliçons que Snyder extreu del segle XX. ¿Qui voldrà llegir llibres si resulta que fins i tot els autors que es vanten d’aportar informació inèdita sobre l’ocorregut aquests últims anys a Catalunya se la inventen? Quan s’analitza alguna cosa prescindint del context, quan es desplacen els fets amb ficcions, que és el que s’ha fet amb Torra, vol dir que som davant el sacrifici ritual, totalitari, de la llibertat. El feixisme necessita del mite, necessita que s’abraci amb entusiasme una ficció, per poder desacreditar a qui només demana votar per decidir el futur de la relació entre Catalunya i Espanya. Això és el que obliden els que ens sermonegen diàriament sobre els perills de comptar amb un president que, tot i que de vegades s’equivoqui, a Eslovènia senzillament va complir amb la feina pròpia d’una visita oficial.

Publicat a elnacional.cat, 13/12/2018

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: