Illa i la fi de la normalitat

Des de l’escó 33 Finalment ho ha reconegut. En una entrevista de diumenge passat amb el director de La Vanguardia, el president Salvador Illa es va esmenar i, després d’un any de repetir que Catalunya havia entrat en una fase de “normalitat”, ara afirma que fins que el president Carles Puigdemont no pugui tornar i el vicepresident Oriol Junqueras no pugui ser candidat no hi haurà normalitat. No sé què és el que l’ha fet canviar d’opinió —per convicció personal, diu ell—, però la qüestió és que, a partir d’aquest reconeixement, el primer secretari del PSC no podrà apel·lar més a … Continua la lectura de Illa i la fi de la normalitat

El partit de Tothom

Des de l’escó 33 Sovint els congressos dels partits els carrega el diable. Són típiques les bromes que diuen que el pitjor enemic és la gent que tens a prop, per tant, els companys, els camarades, la militància, o com en vulguin dir. Les purgues estalinistes són ben famoses i cruels, perquè van posar fi a la vida dels suposats “traïdors” amb uns judicis que eren tan pintorescos com injustos. Sense arribar a aquests extrems, almenys ara mateix, a Catalunya les discrepàncies internes han afeblit, o fins i tot destruït, uns quants partits. Per començar, Ciutadans, un partit nascut amb … Continua la lectura de El partit de Tothom

No saber guanyar

Léalo en español En una entrevista interessantíssima de Josep Casulleras Nualart a August Gil Matamala, el veterà advocat i activista hi afirmava contundentment: “Un defecte de l’independentisme és el seu victimisme històric”. Quanta, quanta raó. L’edat fa lliures les persones sàvies. I Gil Matamala ho és. El victimisme és la malaltia infantil del catalanisme, tant com l’esquerranisme ho era del comunisme als anys posteriors a la Revolució Russa. Així ho afirmava Lenin en un text publicat fa més d’un segle. Abans de fitxar per Esquerra, el postconvergent Francesc-Marc Álvaro declarava que la malaltia infantil de l’independentisme no era el victimisme, sinó el processisme. No ho … Continua la lectura de No saber guanyar

Una oportunitat històrica. O no.

Léalo en español L’audàcia és un vici. Hi ha polítics que per donar a entendre que tenen un coratge extraordinari demostren una addicció constant al risc, quan en realitat únicament són temeraris. El temerari s’exposa i es llança als perills sense reflexionar, sense motiu aparent per fer-ho. Pedro Sánchez és un ionqui addicte a l’audàcia. Va tornar a demostrar-ho durant el debat d’investidura de la setmana passada. I va arriscar-se fins a situar-se en perill. Va mostrar-se, una vegada més, com un irresponsable. Un cop pactat el vot favorable de Junts, es devia sentir una altra vegada segur per frivolitzar sobre les … Continua la lectura de Una oportunitat històrica. O no.

Per què fa por l’amnistia?

Léalo en español Tenim por o bé estem desencantats. Potser és normal que sigui així, perquè després d’una dècada d’empènyer per aconseguir la independència o, si més no, l’exercici del dret d’autodeterminació, el 27-O va resultar un fiasco. Des d’aleshores, els discursos autodestructius, i fins i tot sàdics, s’han atrinxerat en les xarxes socials per fustigar tot el que es mou. Es barreja tot, com si l’acció política d’Esquerra o de Junts fos idèntica. Està clar que no ho és. De la CUP, ja ni en parlo perquè, sorprenentment, ha deixat de tenir cap mena de protagonisme. És curiós el silenci … Continua la lectura de Per què fa por l’amnistia?

“L’amnistia reforçarà l’independentisme”

Entrevista d’Andreu Barnils al professor, analista polític i articulista Agustí Colomines El doctor en història Agustí Colomines (1957) és professor a la Universitat de Barcelona (UB) i una persona molt implicada políticament: en el passat ha militat a Bandera Roja, el PSUC, Nacionalistes d’Esquerra i ha estat al Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació CatDem (2007-2013) i al Consell per la República, entre més. Ara no milita en cap partit. Autor d’un llibre intens, Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner), barreja de memòria i assaig, actualment Colomines escriu articles d’opinió al diari El Nacional, on darrerament defensa les virtuts de la possible … Continua la lectura de “L’amnistia reforçarà l’independentisme”

En campanya permanent

Lélo en español Els russos s’esbudellen i nosaltres estem en campanya electoral permanent. Encara que pugui semblar que la democràcia està en perill més a Rússia que a Espanya, l’amenaça a la llibertat és global. Teòricament, Espanya és una democràcia constitucional que, tanmateix, com ja han constatat diverses instàncies imparcials, és deficitària perquè està contaminada pel nacionalisme espanyol. Ho van poder comprovar fa uns dies en ocasió de l’elecció dels nous alcaldes de Barcelona i Girona. Aquest dèficit democràtic és el que va portar als conflictes polítics més rellevants des de fa una dècada: el 15-M i el Procés, que han … Continua la lectura de En campanya permanent

Ferran Fullà, el poeta… el polític

El 29 d’agost de 1976 s’esqueia en diumenge. Si realment és el diumenge que va tenir lloc una de les sessions plenàries de l’Assemblea de Catalunya al convent de Pedralbes, aquell dia plovia a bots i barrals. Vaig anar cap a la reunió a peu des de la parada de l’autobús a la Diagonal, i hi vaig arribar xop de dalt a baix. Quan vaig arribar a lloc, en Domènec Font (1950-2011) i Ferran Fullà (1942-2023) ja estaven asseguts. M’havien guardat un lloc al seu costat. Els tres assistíem a la plenària en representació de Bandera Roja (jo més aviat les joventuts). Si realment … Continua la lectura de Ferran Fullà, el poeta… el polític

Persistir és guanyar

Léalo en español 1. L’ACCEPTACIÓ DE LA DERROTA. A la columna de la setmana passada vaig aprofitar un esdeveniment històric per parlar metafòricament de la divisió d’opinions entre els independentistes d’ara. Avui seré més directe, perquè la divisió independentista és cada vegada més gran i ja no afecta tan sols els partits organitzadors de l’1-O. Les derrotes mal païdes tenen això, que provoquen enfrontaments caïnites i fractures doloroses. Ja sé que alguns lectors arrufaran el nas perquè m’atreveixo a escriure que el Procés va acabar en derrota, sobretot després del judici als dirigents de l’1-O que es van quedar a Barcelona i els … Continua la lectura de Persistir és guanyar

No tot està perdut

Léalo en español 1. VAN ENGANYAR-NOS, OI? La setmana passada vaig fer una xerrada a Molins de Rei convidat per l’ANC local. Hi vaig trobar més gent de la que m’esperava. Com que soc conscient que el desànim s’ha apoderat de la base independentista, un acte convocat a quarts de set del vespre em fa témer el pitjor. La mitjana d’edat era alta. Aquesta sí que és una constant que es repeteix sempre. Diuen que el moviment independentista va créixer perquè els joves van impulsar-lo. El perill actual és que aquests joves s’hagin anat apartant, no pas de l’independentisme, sinó dels … Continua la lectura de No tot està perdut