No és això, Joan, no és això

Léalo en español Des que s’ha jubilat, Joan Tardà està més actiu que mai. En comptes de jugar a la petanca o a la botifarra, es dedica a escriure piulades i articles amb els quals dispara contra tot déu. Sort que diuen que el “junquerisme” és amor! Un amor ben singular, perquè estrafà la veu i el capteniment quan s’adreça als altres independentistes. El “junquerisme” no és res, almenys de moment, perquè el que té de semblant amb el “pujolisme” és el victimisme, les males pràctiques, les persecucions, les exclusions, els xecs de sota mà, el doble llenguatge i ara, … Continua la lectura de No és això, Joan, no és això

Que duri el ‘jet lag’

Léalo en español No m’agrada el futur que auguren els gurus per a després del confinament mundial. M’aterra l’onada de conservadorisme que escampen intel·lectuals i polítics que, suposadament, tothom considera d’esquerra. No m’hauria de sorprendre, perquè la vella —i envellida— esquerra que encara té com a referent el món del segle XIX, no és que no hagi sabut encarar la transformació del capitalisme, és que en molts casos s’ha convertit en el gestor matusser de les desigualtats amb tota mena de maquillatges i la complicitat d’un sindicalisme sense nervi, insensible al dolor social. Però ara, a més, aquesta vella esquerra … Continua la lectura de Que duri el ‘jet lag’

Genovés i Anguita: cultura i política comunistes

Léalo en español Amb poques hores de diferència, com si el destí volgués unir-los, s’han mort dos homes lligats al comunisme hispànic. Un era artista i va morir la matinada del 15 de maig, l’altre era un polític i va morir l’endemà dissabte. Tots dos encarnaven la figura del militant polític, del compromís amb uns ideals. Eren el pintor valencià Joan Genovés i el polític andalús Julio Anguita. Havien estat noms de pes en el que podríem anomenar hegemonia cultural comunista de finals del franquisme i els primers anys de la transició. Pertanyien a la generació que a poc a poc es … Continua la lectura de Genovés i Anguita: cultura i política comunistes

Badalona com a metàfora

Láelo en español Per què Miquel Iceta és més catalanista que no ho pugui ser Xavier García Albiol? Per què Eva Granados és menys unionista i espanyolista que no pugui ser-ho Inés Arrimadas? Si jo fes aquestes preguntes en veu alta, per exemple, en una tertúlia on hi hagués majoria del que abans es coneixia com a tercera via, l’escàndol seria majúscul. M’acusarien d’insensat, de provocador, de voler trencar la sacrosanta —i idealitzada— llegenda que som un sol poble. A Catalunya no tothom disposa dels drets fonamentals per sentir-se lliure. És una evidència que a la presó o a l’exili en aquests … Continua la lectura de Badalona com a metàfora

Les mentides de la política

Léalo en español En política no hi ha mentides piadoses. La mentida és, en general, una asserció completament falsa, feta a consciència, contra la veritat. La mentida piadosa, tot i ser també una afirmació falsa, té una intencionalitat benvolent. L’objectiu de qui llança una mentida, segons es veu, és fer més digerible una veritat. Davant un confessor, em diuen els que es confessen amb regularitat, la penitència és diferent si el pecat és venial o mortal, piadós o malintencionat. Per mi, la mentida és sempre mentida, fins i tot quan s’obvia la veritat amb el silenci o amb l’ocultació de … Continua la lectura de Les mentides de la política

L’autoinculpació

Léalo en español Després que no es digui que no ho va advertir ningú. El naufragi de la democràcia a Espanya fa temps que va començar. Si més no des del 20 de setembre del 2017, quan la Guàrdia Civil va entrar en diverses seus de la Generalitat i l’Estat es va adonar que el procés secessionista podia ser imparable si sostenia el suport popular. Ara estem amb l’aigua al coll. A l’establishment espanyol, que inclou l’esquerra avui al capdavant del govern, li ha calgut aplicar la repressió a tot gas per escapçar l’intent més seriós de Catalunya de separar-se … Continua la lectura de L’autoinculpació

La immoralitat de Cercas, Iceta i Colau

Léalo en español L’anatomia de l’instant present és aquesta. Un escriptor obsedit amb la unitat d’Espanya i que cada cop és més ultranacionalista, és ovacionat a les xarxes socials per un polític tan trastornat com ell per la unitat de la pàtria. Que Miquel Iceta repiuli una desvergonyida —i propagandista— entrevista de Núria Navarro amb Javier Cercas no seria cap notícia perquè el primer secretari del PSC sempre difon tota mena de pamflets contra l’independentisme. No sé quin polític és pitjor, si aquell que no llegeix mai cap diari, com no s’estava de confessar en veu alta Artur Mas, o el que … Continua la lectura de La immoralitat de Cercas, Iceta i Colau