Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

Léalo en español Quan el teu enemic passa per un moment crític, és absurd que tu vulguis salvar-lo amb l’argument que cal donar-li estabilitat —vaig escriure en un fil a Twitter per deixar clar què penso sobre la investidura de Pedro Sánchez—.  I encara és més absurd votar-hi a favor o abstenir-se si l’argument de Sánchez per refusar un govern de coalició amb Unides Podem és, precisament, l’independentisme i la incomoditat dels socialistes davant la crítica dels postcomunistes a l’aplicació del 155 i la repressió. Catalunya fa impossible la coalició entre les esquerres espanyoles i es converteix en la raó del bloqueig … Continua la lectura de Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

Los separatistas mataron a Kennedy

Llegiu-lo en català Padecer un atentado no santifica a quien lo sufre ni le convierte en un buen político. Simplemente le convierte en víctima. Le ocurrió a José María Aznar, que el 19 de abril de 1995 estuvo a punto de saltar por los aires, como Carrero Blanco, y el odio se le cuajó muy adentro, a pesar de que sufrió sólo un ligero corte en la barbilla. En todo caso los 40 kilos de amonal y otros tantos de tornillería que destrozaron el Audi blindado en el que viajaba Aznar buscaban arrebatarle la vida. El líder de los conservadores postfranquistas … Continua la lectura de Los separatistas mataron a Kennedy

La unió per la victòria

Léalo en español Reclamar la unitat és predicar en el desert. Ja ho sabem. Ho han constatat fins i tot els incrèduls que hi havien cregut fins ara. La unitat popular no és capaç de recosir la desunió dels partits. Tothom n’està tip. Ahir, mentre anava cap a la facultat, em va aturar un antic alumne, en Lluís Hortet, i em pregunta: “Com ho tenim això de la independència?”. I sense que jo digués res, es va autorespondre: “Malament, oi?”  I, per descomptat, en va donar la culpa a la desunió. Com que està acabant el treball de màster, i … Continua la lectura de La unió per la victòria

Rendir-se o les crispetes de Gonzalo Boye

Léalo en español Estrasburg sota un sol de justícia. Hi ha moviment dins i fora del complex d’edificis de la UE. El Parlament Europeu està envoltat pels manifestants catalans que protesten per l’intent del govern espanyol d’impedir la proclamació efectiva com a eurodiputats d’Oriol Junqueras, Toni Comín i Carles Puigdemont, el polític més odiat perquè no es rendeix mai. Prescindint del dramatisme de tot plegat, l’escena és més aviat festiva. Una celebració democràtica per denunciar un abús de poder. Mentre els manifestants protesten, l’establishment europeu es reparteix els càrrecs entre les tradicionals famílies polítiques, totes, absolutament totes, tacades per la … Continua la lectura de Rendir-se o les crispetes de Gonzalo Boye

L’oportú “no és no” de Pedro Sánchez

Léalo en español “No és no”. Amb rotunditat i determinació, així és com Pedro Sánchez va negar els vots del PSOE per facilitar la investidura de Mariano Rajoy després de les eleccions del 26 de juny del 2016. El que va passar després és més o menys conegut, però val la pena de recordar-ho, perquè Sánchez aspira avui a la investidura com a president del govern espanyol gràcies a aquella seva tossuderia. Els poders fàctics madrilenys i la cúpula del PSOE, diguem-ne, “filipista” van fer caure el jove líder per col·locar al capdavant del partit una vella glòria socialista que … Continua la lectura de L’oportú “no és no” de Pedro Sánchez

Corbacho, la casta del 78

La majoria de barcelonins no saben qui és Celestino Corbacho, malgrat que hagi estat ministre de Treball i Immigració amb Rodríguez Zapatero i, anteriorment, del 1994 al 2008, alcalde de l’Hospitalet. Corbacho –Celes, per als amics– va arribar a l’alcaldia de rebot, gràcies a una maniobra orquestrada per ell mateix i executada pel sicari Pepe Zaragoza, el dels micròfons de La Camarga i Alicia Sánchez-Camacho i que llavors era secretari d’organització del PSC-PSOE. Quan Corbacho era regidor d’Urbanisme va promoure l’espionatge de qui en aquell moment era l’alcalde socialista de l’Hospitalet, Juan Ignacio Pujana. Segons em va explicar el mateix … Continua la lectura de Corbacho, la casta del 78

La crítica no us farà lliures

Léanlo en español La tercera via som nosaltres: els independentistes possibilistes. Som els que estem atrapats entre els suposats radicals, els que volen tatuar-se al cul l’al·legat de Xavier Melero per recordar-se per sempre més de la traïció dels presos polítics al poble de Catalunya, i els que els insulten perquè troben que les paraules de l’excel·lentíssim advocat són la prova del nou que el rei va despullat i no se n’adona perquè s’ha drogat amb l’independentisme màgic. Dos extrems, suposadament independentistes, que en comptes de denunciar la “fiscalia màgica”, que és la que s’ha inventat una realitat paral·lela per demostrar … Continua la lectura de La crítica no us farà lliures