Que ve el llop!

Léalo en español El nacionalisme espanyol existeix. Ho ha explicat molt bé el professor Xosé M. Núñez Seixas a Suspiros de España: El nacionalismo español 1808-2018 (Crítica). Els partits que disposen d’un estat no necessiten proclamar-se nacionalistes, amb recórrer a l’eufemisme patriota en tenen prou. La mera lleialtat a un estat constituït i a la seva llei fonamental fa dels nacionalistes uns bons defensors del patriotisme cívic, allunyat del nacionalisme. El virtuosisme del plantejament té mèrit, tant com el que demostren tenir els que pretenen afirmar que existeix un catalanisme sense nacionalisme. No tots els nacionalismes són idèntics, això també ho sabem, i inclús ideològicament … Continua la lectura de Que ve el llop!

Per un Govern fort

Léalo en español Fa més d’una setmana que Esquerra va reclamar a Junts que l’acord de govern s’havia de tancar abans del proper dissabte, 1 de maig. No crec que se’n surti. Malgrat la cimera de Lledoners, el pacte, sigui el que sigui finalment, encara necessita un temps de maduració. Zygmunt Bauman observava que el culte contemporani a la satisfacció immediata ha provocat que molta gent hagi perdut la capacitat d’esperar. Avui dia tothom té pressa. Els negociadors havien seguit fins ara la pauta de no avançar en una qüestió fins que no es resolgués la prèvia. A Lledoners van saltar-se la … Continua la lectura de Per un Govern fort

El règim del 78 a judici

Léalo en español Gairebé a la mateixa hora, dues instàncies judicials diferents han resolt instruir i portar a judici dues famílies emblemàtiques del subsistema autonòmic del règim del 78. No és poca cosa. Vegem-ho. El jutjat d’instrucció número 4 de Castelló (País Valencià) ha dictat una interlocutòria de procediment abreujat contra qui va ser president de la Diputació d’aquesta província, Carlos Fabra, aquell franquista reciclat que es tapava els ulls amb unes ulleres de sol com les que portava Pinochet en un retrat famós. El Tribunal Superior de Justícia de l’anomenada Comunitat Valenciana creu que hi ha indicis que assenyalen que Fabra va amagar … Continua la lectura de El règim del 78 a judici

Decadència de la decadència

Léalo en español 1. L’any 1997, Arcadi Espada va publicar Contra Catalunya (Flor del Viento). Era un llibre dedicat a passar comptes amb els socialistes amb el recurs de criticar el pujolisme, gran bèstia negra de l’espanyolisme dels anys 80 i 90. Espada ja deia aleshores que Catalunya era una regió decadent i no es refiava, segurament perquè ideològicament era —i és— un reaccionari, de Pasqual Maragall, que aquell any havia deixat l’alcaldia i es preparava per a l’assalt a la Generalitat que el PSC no havia guanyat el 1980 per la incidència del vot diferencial. O aquesta era la manera de justificar-ho. Joan Reventós, a més, … Continua la lectura de Decadència de la decadència

Sainet i drama de la investidura

Léalo en español 1. Divendres s’acaba el termini per celebrar la primera convocatòria del ple d’investidura. Falten cinc dies i el més calent és a l’aigüera. Ateses les diferències abismals entre els tres partits de la majoria independentista, no seria estrany que finalment no poguessin arribar a un acord. Si cadascú tiba la corda per imposar els seus criteris, serà realment difícil superar les diferències. El sistema d’idees que separa Esquerra de Junts, un cop escindida la dreta del PDeCAT, és molt menor que la rasa ideològica que separa els dos partits majoritaris de l’anticapitalisme de la CUP. Si no estiguessin a matar, … Continua la lectura de Sainet i drama de la investidura

Iglesias, cap d’arengada

Léalo en español Hi ha qui pretén negar que els embolics que viu la política espanyola siguin conseqüència de la crisi sobiranista catalana. El desencadenant de la moció de censura contra Mariano Rajoy va ser, no cal dir, la sentència del cas Gürtel, però la iniciativa no hauria prosperat si els partits bascos, catalans i valencians no haguessin decidit votar-hi a favor. A Catalunya, ves, s’acostuma a donar més credibilitat democràtica i negociadora al PSOE que al PP. És una convicció de l’esquerra sobiranista que requeriria un estudi profund per avalar-ne la veracitat. La qüestió és que l’1 de juny del 2018 Pedro … Continua la lectura de Iglesias, cap d’arengada

Ja n’hi ha prou… de què?

Léalo en español 1. El Foment del Treball és actualment el refugi de polítics que han fracassat en la seva estratègia de pacte amb els diversos governs de l’Estat. Josep Sánchez Llibre no crec que hagi dirigit mai l’empresa familiar de conserves. És impossible. Des del 1988 que no ha parat d’acumular càrrecs polítics: parlamentari a Catalunya (1988-1993), senador (1992-1993) i diputat a Corts (1993-2016) per CiU. Quan la coalició nacionalista es va dissoldre i UDC es va estavellar a les urnes, els seguidors de Josep Antoni Duran i Lleida van buscar refugi on fos. Al PSC (Ramon Espadaler) o … Continua la lectura de Ja n’hi ha prou… de què?

Sánchez i la pluja de mentides

Léalo en español 1. Dimecres de pirotècnia. Certament, dimecres de la setmana passada, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va comparèixer en el Congrés dels Diputats a petició pròpia per donar explicacions sobre les mesures aplicades per contenir l’expansió de la Covid-19. Com acostuma a fer el líder del PSOE, durant el seu parlament va anunciar que el govern espanyol aprovarà aviat —no se sap quan— un paquet addicional d’11.000 milions d’euros per ajudar a empreses, pimes i autònoms, en especial del sector de l’hostaleria. Diu el govern que ho fa perquè “no només volem salvar empreses i llocs de treball, sinó … Continua la lectura de Sánchez i la pluja de mentides

Pòquer a l’O.K. Corral independentista

Láealo en español Qui té un problema és Esquerra Republicana. Quedar primer a les eleccions pot ser una oportunitat, però també un regal enverinat. El 21-D, Junts per Catalunya va guanyar ERC per poc més de deu mil vots i l’alegria els va empatxar. Els negociadors per a la formació del nou govern —que no ho haurien d’haver estat mai, perquè eren dos presos— van acordar un govern de coalició amb els republicans com si Junts hagués perdut les eleccions. Les principals conselleries, les d’un pressupost més important, els mitjans de comunicació públics i no sé quantes coses més van anar a parar … Continua la lectura de Pòquer a l’O.K. Corral independentista