Els que manen i la llibertat

Léalo en español “Tenim faraons als països veïns”, va declarar el president ucraïnès Volodímir Zelenski en una entrevista que li van fer Anne Applebaum i Jeffrey Goldberg per a The Atlantic. La conversa s’havia de publicar el Divendres Sant, un dia de significació catòlica que coincideix amb l’inici del primer seder de Pasqua, la festa jueva que commemora l’alliberament d’un poble esclavitzat pels faraons egipcis. Zelenski és jueu i qualsevol altre jueu pot copsar perfectament el significat de la metàfora presidencial. No és que el líder dels ucraïnesos anheli vagar pel desert durant quaranta anys. Cap poble —ni cap persona— aspira a l’exili. La … Continua la lectura de Els que manen i la llibertat

Comèdia no, si us plau

Léalo en español 1. Veritats i mentides. El Catalangate no és una broma. És una demostració més de la degradació de la democràcia a Espanya. Els republicans catalans no s’ho haurien de prendre com una broma per fer comèdia. Tant és que els del PSOE i Unides Podem es defensin carregant els neulers al PP, perquè la realitat és que durant el seu mandat l’Estat també ha espiat el moviment independentista. O el que és pitjor, segurament ha fet servir les converses per fer xantatge a algú. La gent xerra molt i desproporcionadament per telèfon i ves a saber els “morts” … Continua la lectura de Comèdia no, si us plau

Los escenarios del no acuerdo

Llegiu-lo en català El pasado martes estuve en Madrid para participar en el debate, organizado por la delegación de la Generalitat, Una negociación sin resultados: los escenarios del no acuerdo. A mi lado estaban los jóvenes politólogos Lluís Orriols y Berta Barbet y la directora adjunta de La Vanguardia, Lola García, ejerció de moderadora. Cuando me senté en la sala de actos de la Blanquerna, me acordé de que el 26 de enero de 2017, nueve meses antes del referéndum del 1-O, participé en otro debate con José Antonio Zarzalejos en ese mismo escenario. El debate se anunció así: De la transición democrática a … Continua la lectura de Los escenarios del no acuerdo

L’estat de la ira

Léalo en español 1.  L’extrema dreta en alça. Sembla com si ara ens adonéssim que l’extrema dreta s’està apoderant de la reacció airada de l’electorat contra l’establishment polític tradicional. Vam tenir temps per adonar-nos-en i només els afectats, per exemple els independentistes catalans, van preveure com podien anar les coses. Ho tinc escrit des de l’octubre de 2017 a El nido de la serpiente. A principis de l’actual mes d’abril, l’ultraconservador hongarès Víktor Orbán, va guanyar les eleccions generals per quart cop consecutiu, malgrat la unió en contra d’ell de pràcticament tota l’oposició hongaresa, inclosa la formació d’extrema dreta Jobbik. Fa dotze anys que és al … Continua la lectura de L’estat de la ira

Els temps a venir

Léalo en español 1.  Lideratges autonòmics. Emmanuel Macron és un polític de dreta o d’esquerra? Aquesta és una pregunta recurrent ara que es torna a parlar d’ell amb motiu de les noves eleccions presidencials franceses. Macron va arribar a la presidència de França el 2017 després d’haver format part del govern socialista de François Hollande i posteriorment del que va dirigir un conegut dels catalans, el també socialista Manuel Valls. Nosaltres sabem que Valls ha estat l’aliat de la dreta més casposa de Catalunya —assistint a manifestacions, com va recordar-li recentment un oient de la ràdio francesa, al costat de Vox—.  No sabem … Continua la lectura de Els temps a venir

La digestió de la derrota

Léalo en español 1.  La gota que ha fet vessar el got. “Esquerra i JuntsxCat, la paciència s’ha acabat”. Aquest era un dels eslògans que cridava una parella muntada en una camioneta que precedia la manifestació de dissabte passat en defensa de la llengua catalana. La manifestació va agrupar poca gent, tenint en compte la transcendència de la cosa. Si no ho recordo malament, només hi vaig veure polítics vinculats a la CUP. No cal estranyar-se’n. Al capdavall, és l’únic partit de la majoria del 52% que no va avalar el pacte quadripartit per reformar la llei de política lingüística. La manifestació … Continua la lectura de La digestió de la derrota

La identitat, la llengua i la política de l’estruç

Léalo en español 1.  La doble identitat. La setmana passada vaig acudir a la presentació del primer llibre d’Ennatu Domingo, Fusta d’eucaliptus cremada (Navona). L’Ennatu és una jove catalana d’origen etíop que ha escrit un llibre extraordinari. No recordo haver llegit cap altre text que parlés de la doble identitat amb tanta força i sinceritat. Té el punt just d’indignació per reclamar respecte per com se sent una persona, en aquest cas ella, que va arribar a Catalunya quan tenia set anys des d’un orfenat de la Banya d’Àfrica. A la presentació va repetir un fet que explica al llibre i que he vist … Continua la lectura de La identitat, la llengua i la política de l’estruç

La banalitat de les promeses

L’any 2017, Albert Maestre Fuentes va defensar a la Universitat de Barcelona la tesi, dirigida per un servidor, amb un títol premonitori: Un pueblo abandonado. Los engaños en la descolonización del Sáhara Occidental. La tesi demostra, precisament, que Espanya va enganyar no sols el poble sahrauí, sinó també el conjunt de la comunitat internacional. Si bé l’any 1974 l’ambaixador espanyol davant les Nacions Unides, Jaime de Piniés, va comunicar que el govern, encara franquista, acceptava la descolonització del Sàhara Occidental i que assumia el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, finalment no va complir amb la paraula donada. Va cedir unilateralment … Continua la lectura de La banalitat de les promeses

Els extrems es toquen

Léalo en español 1. Reaccionaris contra progressistes. La guerra a Ucraïna està eclipsant els moviments tectònics que es van produint i que separen el món entre progressistes, incloent-hi algunes persones conservadores, i reaccionaris. Amb un exemple en tindré prou. Dijous a la nit de la setmana passada, es va celebrar un debat televisat entre Valérie Pécresse, candidata del partit de dreta Els Republicans (LR) a les presidencials franceses, i l’aspirant ultradretà Éric Zemmour. Una de les qüestions que va enfrontar-los va ser l’assumpte de la immigració. Malgrat que la candidata conservadora va manifestar que volia reduir el flux de gent migrada, … Continua la lectura de Els extrems es toquen

Un gol per l’esquadra de Giró

La invasió russa d’Ucraïna s’està transformant en una guerra global. Tot es mou i ara inclús hi ha qui lamenta no haver estat més dur amb Vladímir Putin l’any 2014 quan va interferir en les protestes d’Euromaidan. Els laments a misses dites no serveixen de res, més enllà de pal·liar la mala consciència d’aquells que, davant els abusos de poder, miren cap a una altra banda. Hi ha qui només s’apunta al carro guanyador quan ja veu la victòria dels que anteriorment semblaven derrotats. L’autoritarisme s’ha infiltrat en les democràcies formals a conseqüència de l’actitud relativista que han demostrat davant els … Continua la lectura de Un gol per l’esquadra de Giró