El mal menor de la socialdemocràcia

Des de l’escó 33 De Manchester a Ferraz: per què una tradició que prometia futur ara només és un refugi contra el pitjor Com vaig escriure en una altra columna, “l’esperança és una decepció ajornada”. Continuo sense recordar on vaig llegir per primera vegada aquesta frase, però se m’ha quedat gravada i no puc treure-me-la del cap. Observant la trajectòria de la socialdemocràcia en bona part del món, un es pregunta de vegades si no conté més veritat de la que ens agradaria reconèixer a pesar dels brots verds. La nit del 18 de juny de 2026, Andy Burnham —el batlle del Gran … Continua la lectura de El mal menor de la socialdemocràcia

L’agenda independentsita i l’Informe Fènix

Des de l’escó 33 Hi ha una data que convé no oblidar. L’any 2010, quan el Tribunal Constitucional va amputar l’Estatut que els catalans havíem votat, el moviment independentista no va néixer del ressentiment identitari —va néixer d’una pregunta econòmica molt concreta: ¿per quin motiu Catalunya, una de les economies més productives d’Europa, no és capaç de finançar els seus hospitals? Aquella pregunta continua sense resposta. I l’Informe Fènix, presentat públicament la setmana passada, demostra que la situació des d’aleshores no ha millorat —ha empitjorat. Convé, per tant, recuperar el fil. No per nostàlgia, sinó perquè la diagnosi d’origen era … Continua la lectura de L’agenda independentsita i l’Informe Fènix

La immigració i la nació agònica

Des de l’escó 33 Hi ha debats que, sota l’aparença de normalitat parlamentària, revelen un canvi més profund en la manera de fer política. Les intervencions i les propostes de resolució de Vox i Aliança al Parlament —pràcticament calcades en matèria d’educació, serveis socials o immigració— posen sobre la taula problemes reals. Però la qüestió no és què diuen, sinó com ho diuen i amb quina finalitat: escampar la por i la sensació d’agonia. Gairebé de fi de civilització. El patró es repeteix una vegada i una altra. Es parteix d’una circumstància real —uns mals resultats educatius, un dèficit de places residencials, … Continua la lectura de La immigració i la nació agònica

El dilema del rei Mides, o com repartir la prosperitat

Des de l’escó 33 Catalunya creix. Ho diuen les dades macroeconòmiques, ho repeteixen els informes i ho celebren alguns discursos institucionals. La productivitat augmenta, el PIB avança amb més empenta que en altres territoris i l’economia catalana sembla haver deixat enrere, almenys en termes agregats, els pitjors anys de la crisi inflacionària. Però mentre el país creix, tot i que el sector industrial està estancat, la pobresa també ho fa. I aquesta és una d’aquelles paradoxes que no admeten gaires eufemismes. Les últimes dades publicades per l’Idescat ho deixen clar: després de quatre anys de descens, l’índex de pobresa o exclusió social … Continua la lectura de El dilema del rei Mides, o com repartir la prosperitat

Els impostos no són el problema

La discussió pública sobre l’estat del benestar s’ha empobrit fins a convertir-se en un duel ritual entre els que proclamen que cal abaixar impostos i els qui responen que cal mantenir —o augmentar— la despesa social. És un debat trampós, perquè parteix de la premissa que la clau del problema és fiscal, quan en realitat és institucional. Abans de preguntar-nos quant d’estat volem, caldria preguntar-nos quin estat tenim i com funciona. Als Estats Units, la dreta trumpista ha aconseguit convèncer una part important de la classe mitjana que són els impostos els que frenen la seva prosperitat. La solució proposada és … Continua la lectura de Els impostos no són el problema

La conjura dels venedors de fum

Des de l’escó 33 Els mitjans de comunicació oficialistes prediquen que s’ha arribat a un acord de finançament “històric”. Aturem-nos-hi perquè, amb els governs espanyols, i, especialment, amb el PSOE, la palla sempre va cara. Cal començar per explicar la primera veritat incòmoda: no hi ha hagut cap acord entre Catalunya i l’Estat. L’acord és estrictament entre el PSOE i ERC, amb el Govern Illa actuant com a observador i posicionant-se políticament a la banda del PSOE. Aquest detall, que els partits interessats han intentat presentar com una formalitat, és en realitat el nucli del problema. Un finançament de país no … Continua la lectura de La conjura dels venedors de fum

Si no pensem la nació, la perdrem

Des de l’escó 33 El 2026 no pot ser un any de dubtes, sinó de prendre decisions. El que s’ha esgotat el 2025 no és tan sols un cicle polític, sinó una manera d’esquivar els debats de fons confiant que el temps els resoldria sol. No ho ha fet. Al contrari: els ha radicalitzat. Entrar al 2026 vol dir assumir que la política catalana ja no pot permetre’s ni l’ambigüitat calculada ni la rendició intel·lectual. Hi ha reptes que no admeten ajornaments, i el principal és aquest: qui pensa la nació, i amb quins valors. El creixement de l’extrema dreta a Catalunya no és … Continua la lectura de Si no pensem la nació, la perdrem

“A vegades, abaixar impostos és la política més d’esquerra”

L’historiador i diputat de Junts representa el sector esquerrà del partit de Puigdemont, que s’ha reordenat Vicenç PagèsFotos: Carlos Bagliett Agustí Colomines (Barcelona, 1957) és historiador i professor a la Universitat de Barcelona. Des d’aquesta legislatura, ocupa un escó al Parlament de Catalunya en representació de Junts per Catalunya. Tot i no ser militant del partit de Carles Puigdemont, Colomines es reivindica com a membre del sector d’esquerra de l’espai puigdemontista. De fet, en les darreres setmanes, aquest espai s’ha reordenat amb la fusió de dos partits: Acció per la República i Moviment d’Esquerres (una escissió del PSC) per donar lloc a MEScat-Independentistes d’Esquerra (MEScat-IE). En aquesta entrevista, qui fou director … Continua la lectura de “A vegades, abaixar impostos és la política més d’esquerra”

«Sánchez cometió un error histórico al engañar a Junts».

Historiador, dirigente de MESCat-Independentistes d’Esquerra y hombre de confianza de Puigdemont, Colomines analiza en esta entrevista, realizada por Iñaki Ellakuría, el actual escenario catalán y la posible evolución del independentismo. Historiador, profesor de la Universitat de Barcelona (UB), diputado de Junts y desde hace años uno de los cerebros del nacionalismo catalán, Agustí Colomines (Barcelona, 1957) impulsa al sector de izquierdas dentro de la formación de Carles Puigdemont. El propósito es hacer de Junts la «casa grande» del independentismo. ¿Qué es el partido MEScat-IE y cuál es su función en Junts? Es la suma de gente que venía del PSC con un … Continua la lectura de «Sánchez cometió un error histórico al engañar a Junts».

Orriols, el Rufián de la dreta

Des de l’escó 33 Hi ha lectures que, sota una aparença de rigor acadèmic, distorsionen la realitat política. Com els miralls deformants dels parcs d’atraccions, la intenció no és comprendre, sinó fer entrar el clau per la cabota. L’article que va publicar recentment el professor Asbel Bohigues a The Conversation sobre l’ascens d’Aliança Catalana encerta a identificar un fenomen preocupant —l’aparició d’una força d’extrema dreta independentista—, però l’insereix en un marc analític que confon símptomes amb causes i, sobretot, que no ofereix cap alternativa real. Analitzar una crisi sense proposar sortides és condemnar-nos a la paràlisi. I això és precisament el que no … Continua la lectura de Orriols, el Rufián de la dreta