Desconcert total

Léalo en español 1. Anna Gabriel i els represaliats d’Urquinaona. La coincidència entre dues notícies, una de bona i una altra de dolenta, o totes dues dolentes, segons com es miri, provoca un calfred d’impotència. Un dia Anna Gabriel es planta d’incògnit al Tribunal Suprem, després de quatre anys residint a Suïssa, i el jutge Llarena la deixa anar en llibertat i ella se’n torna a Ginebra com qui res. L’endemà, la Fiscalia demana catorze anys de presó a un veí d’Arenys de Mar per haver participat en les protestes de plaça Urquinaona contra la sentència del Tribunal Suprem als líders … Continua la lectura de Desconcert total

Aragonès a la Moncloa, Puigdemont a la garjola

Léalo en español 1. Quan res vol dir no-res. El president Pere Aragonès va fer un viatge llampec a Madrid. La nit anterior havia dormit a la Casa dels Canonges, cosa no gens habitual, per no fer tard a agafar l’AVE. Un cop a Atocha, allà l’esperava la delegada del Govern, Ester Capella, per acompanyar-lo fins a la Moncloa amb el cotxe oficial que la Generalitat té a la capital espanyola. Aragonès va ser rebut per Pedro Sánchez sota el cancell de la seu de la presidència del govern i la salutació va ser protocol·lària; diria que una mica distant. Del … Continua la lectura de Aragonès a la Moncloa, Puigdemont a la garjola

Congelats en el 2017

Léalo en español “No han avançat i ara són més lluny de la independència”. Així és com Pedro Sánchez va replicar a la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, en el debat durant el qual el líder socialista havia fet ofertes de “tot a cent”. No es va estar de res: una pluja de milions abocats a subvencionar joves que ja estan becats (els altres, els pobres de veritat, no compten); bitllets de rodalies gratuïts per a tothom, tingui la renda que tingui, per fer oblidar el mal servei; a més d’anunciar una pujada d’impostos a les empreses elèctriques i els bancs … Continua la lectura de Congelats en el 2017

La cançó de l’estiu

Léalo en español 1. Respiració assistida per a la taula de diàleg. Ho han tornat a fer. La consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños han reproduït per enèsima vegada l’escena del sofà. Ja ens hi tenen acostumats. És la representació teatral que es reposa cada vegada que ERC i sobretot el PSOE necessiten transmetre el missatge que amb ells l’estabilitat, a Barcelona i a Madrid, està garantida. El PSOE necessita Esquerra per aprovar els últims pressupostos de la legislatura i ERC necessita que el govern “més progressista del món mundial” posi en marxa a la tardor iniciatives legals que … Continua la lectura de La cançó de l’estiu

Joan Tardà té raó

Léalo en español Encara que últimament s’enfadi per tot, aquesta vegada Joan Tardà té raó d’enfadar-se. Arran de la finalització del tràmit parlamentari per aprovar la nova llei espanyola de memòria històrica, l’antic portaveu dels republicans al Congrés va publicar una piulada contundent. Hi lamentava l’abstenció del seu partit, vital perquè prosperés una norma que, segons ell, blanqueja el franquisme i traeix les víctimes. Tardà s’ha sentit trist i decebut perquè el seu “estimat partit ha decidit no plantar cara a la Llei de Memòria del PSOE”. La política té aquestes coses. Ell hauria de saber-ho perquè s’ha empassat altres gripaus (pactes) més indigeribles que … Continua la lectura de Joan Tardà té raó

L’escó del conseller Lluís Puig

Léalo en español Avui m’estomacaran a Twitter. Hi contribuirà el mateix conseller Lluís Puig, que em retraurà l’opinió defensada en aquest article —i que ja vaig insinuar en una columna anterior—, perquè tornaré a demanar-li que abandoni voluntàriament l’escó. Acceptaré la crítica com un dany col·lateral a l’ofici d’opinar a la premsa i en qualsevol altre mitjà. A diferència dels polítics, que es neguitegen de seguida que els cau al damunt una allau de crítiques per alguna cosa que han dit, l’analista no té la necessitat d’agradar constantment. No es pensin que no ens afecta, perquè tenir o no tenir lectors repercuteix professionalment, … Continua la lectura de L’escó del conseller Lluís Puig

La pobresa mata

Léalo en español 1. La Catalunya postindustrial. Els diumenges faig turisme metropolità. Agafo la bicicleta (elèctrica, eh!) i vaig fins on les meves forces em permeten arribar. Tinc tirada a anar cap al Maresme. Ahir vaig tirar fins a una platja que freqüenta la gent naturista perquè em volia banyar a pèl, que és com gaudeixo més del mar i del sol. El trajecte seguint la línia de la costa i els carrils bici que hi ha habilitats et fa passar per davant del que abans havia sigut bona part de la franja industrial catalana. Encara s’hi poden veure els vestigis … Continua la lectura de La pobresa mata

La guerra bruta de la màfia unionista

Léalo en español Hauria de ser un escàndol majúscul i no ho és. L’exlíder del PP a Catalunya i actual senadora, Alicia Sánchez-Camacho, el 2012 va facilitar al comissari José Manuel Villarejo una llista de persones a qui s’havia d’investigar en el marc de l’anomenada Operació Catalunya dedicada a combatre l’incipient moviment sobiranista. Segons Sánchez-Camacho, calia investigar “sobretot” l’aleshores director de la Fundació la Caixa i ara conseller d’Economia, Jaume Giró, l’empresari Carles Sumarroca, el “doble espia” Enrique Lacalle, l’editor d’aquest diari, si bé llavors era director de La Vanguardia, José Antich, Oriol Pujol, Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas, de qui … Continua la lectura de La guerra bruta de la màfia unionista

Tanta roba i tan poc sabó

Léalo en español El 18 d’octubre de 2010 es van celebrar les eleccions per renovar la cúpula de la patronal catalana Foment del Treball. Joan Rosell, l’empresari que de jove havia justificat el cop d’estat del 23-F, aspirava a la reelecció. Les aigües de la política catalana ja baixaven atorrentades des que el 27 de juny d’aquell any el Tribunal Constitucional havia dictat la sentència de mort contra l’Estatut del 2006 pactat entre Maragall i Mas amb l’oposició d’Esquerra. S’estaven a punt d’obrir les portes del que més endavant es coneixeria com a procés. Els aires de canvi es podien palpar arreu, a cavall de … Continua la lectura de Tanta roba i tan poc sabó

Adreçat als nostàlgics de Convergència

Léalo en español 1. La construcció d’un relat. Arran del congrés de Junts a Argelers i de la pírrica victòria del sector “oficialista”, s’ha anat difonent el discurs, completament fals, que el conclave de Junts a la Catalunya del Nord va significar un gir, una victòria dels vells convergents. Cap dels dirigents de CDC dels d’abans, dels del 3 % per entendre’ns, no s’hauria atrevit a pronunciar les paraules rupturistes que es van sentir per boca de Carles Puigdemont, Toni Comín, Jordi Turull i Laura Borràs. Els moments polítics canvien i el personal polític, també. Dels quatre dirigents que van parlar … Continua la lectura de Adreçat als nostàlgics de Convergència