El dipòsit buit

Léalo en español 1. EXEMPLE O ANOMALIA. Josep Tarradellas era un polític majúscul. O això diuen. Tanmateix, al president no li agradava que les dones tractessin qüestions polítiques. Feia una excepció amb la seva amiga Frederica Montseny, però no més. Temia el judici de les dones, inclosa la seva, perquè considerava que podia afectar l’opinió del marit sobre altres polítics. Al marge del sorprenent poder maquiavèl·lic que Tarradellas atribuïa a les dones en l’esfera privada, sembla mentida que un polític capaç de signar, en tant que conseller primer, el decret de col·lectivitzacions i control obrer que va fixar les bases d’una socialització de l’economia a l’inici de la … Continua la lectura de El dipòsit buit

Escòcia tampoc

Léalo en español 1. “UN FANTASMA RONDA PER EUROPA”. Així començava el Manifest comunista, publicat a Londres el 21 de febrer de 1848 per Marx i Engels. Ja fa temps que sabem que els dos insignes pensadors del marxisme podrien haver escrit un altre manifest, de signe ben diferent, que s’ajustés, tant com la lluita de classes, a la realitat social del món contemporani: “Un fantasma ronda per Europa: el fantasma de les nacionalitats. Totes les forces de l’establishment europeu s’han unit en sacrosanta croada per assetjar aquest fantasma. Que tremolin les classes governants davant la perspectiva d’una revolució de les nacions … Continua la lectura de Escòcia tampoc

Fi de la temporada

Léalo en español Me’n vaig de vacances. Les necessito. Com tots vostès, suposo. Enguany, per tant, no escriuré durant el mes d’agost com feia habitualment. Aquest serà un estiu de desconnexió total. El pronòstic que la tardor serà catastròfica invita a fer-ho. L’anunci d’un daltabaix tan gran m’ha portat a pensar en el mil·lenarisme, aquella creença tràgica sobre el desenllaç del món. Com que m’imagino que ara no els ve al cap de què parlo, els ho resumeixo. El mil·lenarisme arrenca de la interpretació que els jueus i els cristians dels primers segles van fer d’un passatge de l’Apocalipsi. Creien que abans del judici … Continua la lectura de Fi de la temporada

La fi de la il·lusió

M’ha impressionat veure la cara demacrada i la mirada trista de la Comandante Dos, Dora María Téllez. Amb motiu de la commemoració del 43è aniversari de la Revolució Sandinista de 1979, s’ha difós la imatge d’una Téllez a presó, vestida amb un uniforme blau de presidiària. Han passat tants anys que potser poca gent es recorda de qui era aquesta dona, que tenia un posat més d’acadèmica que no pas de guerrillera. De vegades l’opressió i el sentit de la justícia obliga algunes persones a prendre decisions que en un altre context no prendria. Al capdavant del sandinisme, Téllez era una … Continua la lectura de La fi de la il·lusió

OTAN sí, OTAN no

Léalo en español 1. Les fílies i les fòbies són dèries. L’única alternativa a la irracionalitat és recórrer a la ciència. L’opinió està sobrevalorada. Tothom té una opinió sobre qualsevol cosa i la defensa amb passió. Tant se val si no té cap fonament o bé fa aigües perquè les evidències la desmenteixen. L’opinió és l’opinió i de vegades es pot donar el cas que algú defensi una posició i actuï en contra de la seva pròpia opinió. Només cal tenir un fetge ben gros i molta cara. Dissabte passat em van assaltar aquesta mena de pensaments mentre estava assegut en … Continua la lectura de OTAN sí, OTAN no

Polítics cagaferros

Léalo en español El cagaferro és l’escòria resultant de la reducció dels minerals, especialment la produïda en un forn. És ferro vell, de rebuig. També és veritat que aquesta mena de ferros de vegades serveixen per utilitzar-los en instal·lacions artístiques. En aquest cas, l’objectiu és mostrar l’obsolescència, la depreciació programada del temps o de l’espai. Hi ha polítics dels quals es triga a veure que són, per damunt de tot, la manifestació més rotunda del polític cagaferro. Una escòria inútil, encara que serveixi per decorar, que, tanmateix, s’arrossega com si mai hagués previst que podia acabar fent la fi del cagaelàstics precisament per la … Continua la lectura de Polítics cagaferros

El calador de Junts

Léalo en español 1. La vida interna dels partits. La vida dels partits és com la vida privada de les persones famoses. Per norma general, només interessa si hi ha escàndols. Tanmateix, fa molts anys que tinc detectat que els articles que dedico a la vida interna dels partits són els menys llegits. Les guerres entre “camarades” no tenen l’atractiu del judici a cara de gos entre, posem per cas, Johnny Depp i Amber Heard o del fulletó que ara s’escriurà arran de l’anunci de la Shakira que s’està separant de Gerard Piqué. Aquí hi ha morbo i els verbs es … Continua la lectura de El calador de Junts

Nihilisme independentista a Catalunya

Léalo en español 1. Perseverança escocesa. Els independentistes escocesos van perdre el referèndum del 2014. Va ser un xoc terrible. Estaven convençuts que ho tenien a tocar perquè algunes enquestes així ho auguraven. La participació va ser altíssima, com és habitual quan allò que s’ha de decidir importa la ciutadania. Va arribar al 84,59 %. Sempre que algú em surt amb la cantarella que les disputes nacionals releguen les coses que realment importen, els trec les dades sobre la participació en els diversos referèndums que han tingut lloc al món sobre aquesta qüestió. Incloc Catalunya, perquè mai abans, si no és en … Continua la lectura de Nihilisme independentista a Catalunya

Els que manen i la llibertat

Léalo en español “Tenim faraons als països veïns”, va declarar el president ucraïnès Volodímir Zelenski en una entrevista que li van fer Anne Applebaum i Jeffrey Goldberg per a The Atlantic. La conversa s’havia de publicar el Divendres Sant, un dia de significació catòlica que coincideix amb l’inici del primer seder de Pasqua, la festa jueva que commemora l’alliberament d’un poble esclavitzat pels faraons egipcis. Zelenski és jueu i qualsevol altre jueu pot copsar perfectament el significat de la metàfora presidencial. No és que el líder dels ucraïnesos anheli vagar pel desert durant quaranta anys. Cap poble —ni cap persona— aspira a l’exili. La … Continua la lectura de Els que manen i la llibertat

L’estat de la ira

Léalo en español 1.  L’extrema dreta en alça. Sembla com si ara ens adonéssim que l’extrema dreta s’està apoderant de la reacció airada de l’electorat contra l’establishment polític tradicional. Vam tenir temps per adonar-nos-en i només els afectats, per exemple els independentistes catalans, van preveure com podien anar les coses. Ho tinc escrit des de l’octubre de 2017 a El nido de la serpiente. A principis de l’actual mes d’abril, l’ultraconservador hongarès Víktor Orbán, va guanyar les eleccions generals per quart cop consecutiu, malgrat la unió en contra d’ell de pràcticament tota l’oposició hongaresa, inclosa la formació d’extrema dreta Jobbik. Fa dotze anys que és al … Continua la lectura de L’estat de la ira