Quan un polític és un cretí, és cretí

Léalo en español La política a Catalunya s’ha convertit en una narrativa basada en les mentides i les mitges veritats. Quan un polític afirma amb la rotunditat d’un predicador presbiterià: “jo soc això” o “jo soc allò”, “ningú no pot dir de mi…”, “no soc oportunista”, “busco sempre la unitat”, “amb nosaltres hi cap tothom, ens necessitem a tots” i altres frases assertives per l’estil, cal respirar profundament per no reaccionar amb un exabrupte. Quan Oriol Junqueras li diu a Vicent Sanchis que li costaria trobar algú que digués d’ell que és una mala persona, em recorda Trump assegurant als … Continua la lectura de Quan un polític és un cretí, és cretí

Posar-se a dieta

Léalo en español Si et regalen 140.000 milions d’euros i no et poses a dieta, segur que acabes obès. Sobretot si governes el Regne d’Espanya. L’acord que van assolir de matinada els caps de govern dels 27 estats de la UE té rivets d’obra de teatre. Donat que pertanyo a la gent normal que no fa aquestes coses, no entenc aquesta mania de reunir-se de matinada, exagerant el dramatisme poètic dels acords obtinguts. Hi estem tan acostumats que no ens adonem de fins a quin punt la política altera permanentment les normes de la bona convivència. La precipitació no és … Continua la lectura de Posar-se a dieta

L’honorabilitat presidencial

Léalo en español Ningú estudia per ser president de la Generalitat. No cal, com ha quedat demostrat. També ha quedat demostrat que es pot arribar molt amunt i fer molts diners sense tenir estudis. La política gestiona una part del poder i, per tant, com que els poderosos es protegeixen entre ells, hi ha polítics que s’aficionen al Monopoly i els cal fer de tot no pas per sobreviure, que és el que han de fer la majoria dels mortals, sinó per no perdre el privilegi. L’altre dia José Montilla, a qui sempre vaig anomenar president, però que ara em … Continua la lectura de L’honorabilitat presidencial

La vulnerabilitat de la democràcia

Léalo en español ¿És Espanya una “democràcia vulnerable”, tal com descriu el fenomen la Comissió de Venècia? Aquesta Comissió, que és un organisme consultiu del Consell d’Europa i en el qual participen dos catalans a títol individual, però emparats per Andorra (Pere Vilanova) i Espanya (Josep Maria Castellà), el 21-22 de juny del 2019 va presentar el document Paràmetres de les relacions entre la majoria parlamentària i l’oposició en una democràcia: una llista de criteris – CDL-AD(2019)015. Recentment n’ha parlat un altre catedràtic de la Universitat de Barcelona, l’antic lletrat del Parlament Joan Vintró, en el blog de la Revista Catalana de Dret … Continua la lectura de La vulnerabilitat de la democràcia

Que duri el ‘jet lag’

Léalo en español No m’agrada el futur que auguren els gurus per a després del confinament mundial. M’aterra l’onada de conservadorisme que escampen intel·lectuals i polítics que, suposadament, tothom considera d’esquerra. No m’hauria de sorprendre, perquè la vella —i envellida— esquerra que encara té com a referent el món del segle XIX, no és que no hagi sabut encarar la transformació del capitalisme, és que en molts casos s’ha convertit en el gestor matusser de les desigualtats amb tota mena de maquillatges i la complicitat d’un sindicalisme sense nervi, insensible al dolor social. Però ara, a més, aquesta vella esquerra … Continua la lectura de Que duri el ‘jet lag’

Les mentides de la política

Léalo en español En política no hi ha mentides piadoses. La mentida és, en general, una asserció completament falsa, feta a consciència, contra la veritat. La mentida piadosa, tot i ser també una afirmació falsa, té una intencionalitat benvolent. L’objectiu de qui llança una mentida, segons es veu, és fer més digerible una veritat. Davant un confessor, em diuen els que es confessen amb regularitat, la penitència és diferent si el pecat és venial o mortal, piadós o malintencionat. Per mi, la mentida és sempre mentida, fins i tot quan s’obvia la veritat amb el silenci o amb l’ocultació de … Continua la lectura de Les mentides de la política

L’autoinculpació

Léalo en español Després que no es digui que no ho va advertir ningú. El naufragi de la democràcia a Espanya fa temps que va començar. Si més no des del 20 de setembre del 2017, quan la Guàrdia Civil va entrar en diverses seus de la Generalitat i l’Estat es va adonar que el procés secessionista podia ser imparable si sostenia el suport popular. Ara estem amb l’aigua al coll. A l’establishment espanyol, que inclou l’esquerra avui al capdavant del govern, li ha calgut aplicar la repressió a tot gas per escapçar l’intent més seriós de Catalunya de separar-se … Continua la lectura de L’autoinculpació

Un ERTO sindical

Léalo en español ¿Com pot ser que la UGT presenti un ERTO per enviar a l’atur temporalment els seus treballadors si els sindicats són considerats serveis essencials? He llegit no sé on, perquè el confinament m’invita a llegir tants diaris que em despisto, que el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, no tots els dies està confinat i que va a treballar presencialment a la fastuosa seu que el sindicat socialista té a prop de la Rambla del Raval. Ho pot fer, precisament, per aquesta condició de servei essencial del sindicalisme. És per això que, d’entrada, costa … Continua la lectura de Un ERTO sindical

Viure sense roses ni llibres

Léalo en español El llibre de Galbraith no desbrinava tan sols la importància en els orígens de la crisi del boom immobiliari de Florida o de la “febre d’or” que portaria a la desastrosa tardor de 1929, sinó que s’endinsava en els fonaments culturals que havien propiciat la falsa il·lusió d’algunes elits especulatives pel diner fàcil, cosa que va contaminar el conjunt social. Galbraith fugia de les interpretacions grotesques del crac borsari per assenyalar com a culpable el capteniment avariciós i esbojarrat d’empresaris i financers. La histèria col·lectiva que va ensorrar Wall Street i va expandir la crisi globalment com una … Continua la lectura de Viure sense roses ni llibres

Què tenen contra Oriol Mitjà?

Léalo en español Entre els columnistes i tertulians del règim s’ha posat de moda criticar el viròleg Oriol Mitjà. L’ataquen perquè aquest investigador ha gosat parlar de quines mesures prendria per evitar el contagi de la Covid-19. Mitjà es pot equivocar com tothom —de fet, al principi, no creia que tot plegat fos tan greu—, però ningú que no sigui realment un cretí pot menystenir la vàlua científica d’un home que es dedica a intentar guarir malalties infeccioses i convertir els seus descobriments en polítiques públiques. Hi ha qui, barroerament, fins i tot l’acusa de practicar el populisme i l’ha … Continua la lectura de Què tenen contra Oriol Mitjà?