Alterar la democràcia

Léalo en español L’historiador britànic Keith Lowe, un dels millors de la seva generació, arrenca el seu últim llibre, The fear and the fredoom. How the Second World War changed us, amb la gràcia literària que només tenen els acadèmics anglosaxons: “I was never happy in my life”. Aquesta infelicitat manifesta, aquest “No he estat mai feliç”, és el que va dir-li Georgina Sand quan Lowe va entrevistar-la i ella tenia vuitanta i tants anys. Sand és una de les protagonistes d’aquest nou llibre de l’autor del conegut estudi sobre la Segona Guerra Mundial, Savage Continent (en castellà a Galaxia Gutenberg, 2014), on … Continua la lectura de Alterar la democràcia

Taral·larà, taral·larà…

Fa més d’una setmana que veiem gent que diu mentides. A la sala segona del Tribunal Suprem, els fiscals han demostrat fins a quin punt el ministeri públic ha fabricat un relat sobre l’ocorregut a finals de 2017 a Catalunya i està fent l’impossible perquè tot quadri. Just el 2017 es va publicar un llibre de la filòsofa Hannah Arendt que, a la llum dels últims esdeveniments, sobresurt per la seva gran vigència. El volum constava de dos breus assajos, el primer dels quals, “Veritat i política”, va ser escrit com a resposta a la controvèrsia causada per la publicació … Continua la lectura de Taral·larà, taral·larà…

El traïdor

Léalo en español “Sabeu què diuen els arbres quan la destral entra al bosc? Mireu! El mànec és un dels nostres!”. Aquesta és la llegenda que dona entrada a la novel·la Retorn a Killybegs, publicada el 2011 pel periodista francès, nascut a Tunis, Sorj Chalandon. La dedicatòria general del llibre, traduït al català el 2014 per Edicions de 1984, va en la mateixa línia: “A tots els qui han estimat un traïdor”. Chalandon narra la història de Tyrone Meehan, una criatura nascuda en un petit poble del nord d’Irlanda, al comtat de Donegal. La mort prematura del pare porta la mare … Continua la lectura de El traïdor

“Yo soy español, español, español…”

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”

Refer la catalanitat

Léalo en español En un article del 1998, el gran Josep M. Espinàs, de qui acabo de llegir Una vida articulada (i aquí obro un parèntesi per agrair a Isabel Martí que em regalés aquest esplèndid recull dels articles publicats entre el 1976 i el 2012), afirmava que els catalans “hem demostrat que sabem fer i que sabem desfer, però ens costa aprovar l’assignatura de refer”. Espinàs parla en general, sense entrar al detall. Però té raó. Aquell famós vers de J.V. Foix i tothom repeteix, “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, que fins i tot he vist estampat … Continua la lectura de Refer la catalanitat

Quan els culpables som tots

Léalo en español El 17 de desembre de 1997 una dona de 60 anys, Ana Orantes, granadina de Cúllar Vega, i mare d’11 fills (tres dels quals llavors ja havien mort), va ser assassinada pel seu marit, José Parejo, un any més gran que ella. La seva mort va ser horrorosa. Ell va apallissar-la brutalment fins deixar-la mig inconscient. Llavors va arrossegar-la estirant-la pels cabells i va portar-la fins al pati del xalet que compartien, la va lligar a una cadira i va calar-hi foc. Un dels fills, el petit, de 14 anys i que també havia patit una infantesa plena d’abusos, va presenciar aquell crim atroç. Ana Orantes va ser una de les 58 … Continua la lectura de Quan els culpables som tots

El pes de la culpa

“Slobodan Praljak no és un criminal de guerra. Rebutjo el veredicte del tribunal”, va cridar el dimarts 28 de novembre aquest coronel bosnianocroat just abans d’ingerir el verí que duia a la mà en una ampolleta. Davant les càmeres del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPII), que emetien en directe, Praljak es va empassar el líquid d’un glop i tot seguit va dir: “M’he pres verí, no soc un criminal”, quan les càmeres enfocaven el president del tribunal, Carmel Agius, que va reaccionar sorprès. Agius acabava de confirmar la sentència a 20 anys de presó per a Praljak, … Continua la lectura de El pes de la culpa