El Real Madrid i la banalització del racisme

El dilluns 22 de maig vaig assistir a la tertúlia del programa de 8TV Opinacat, que dirigeix en Carlos Fuentes. Vam parlar del cas Vinícius Júnior i el racisme. Aquell dia vaig coincidir, com molts altres dilluns, amb José Miguel Villarroya, amb qui van protagonitzar un dur enfrontament. Ell considerava que el cas no era de racisme, sinó d’odi al Madrid i va fer una explicació que em va semblar un argument retorçat que banalitzava el racisme. A partir d’aquí, la cosa va complicar-se perquè Villarroya va gosar malinterpretar el que jo havia dit inicialment sobre el Madrid: «… que … Continua la lectura de El Real Madrid i la banalització del racisme

Escòcia tampoc

Léalo en español 1. “UN FANTASMA RONDA PER EUROPA”. Així començava el Manifest comunista, publicat a Londres el 21 de febrer de 1848 per Marx i Engels. Ja fa temps que sabem que els dos insignes pensadors del marxisme podrien haver escrit un altre manifest, de signe ben diferent, que s’ajustés, tant com la lluita de classes, a la realitat social del món contemporani: “Un fantasma ronda per Europa: el fantasma de les nacionalitats. Totes les forces de l’establishment europeu s’han unit en sacrosanta croada per assetjar aquest fantasma. Que tremolin les classes governants davant la perspectiva d’una revolució de les nacions … Continua la lectura de Escòcia tampoc

La fi de la il·lusió

M’ha impressionat veure la cara demacrada i la mirada trista de la Comandante Dos, Dora María Téllez. Amb motiu de la commemoració del 43è aniversari de la Revolució Sandinista de 1979, s’ha difós la imatge d’una Téllez a presó, vestida amb un uniforme blau de presidiària. Han passat tants anys que potser poca gent es recorda de qui era aquesta dona, que tenia un posat més d’acadèmica que no pas de guerrillera. De vegades l’opressió i el sentit de la justícia obliga algunes persones a prendre decisions que en un altre context no prendria. Al capdavant del sandinisme, Téllez era una … Continua la lectura de La fi de la il·lusió

La banalitat de les promeses

L’any 2017, Albert Maestre Fuentes va defensar a la Universitat de Barcelona la tesi, dirigida per un servidor, amb un títol premonitori: Un pueblo abandonado. Los engaños en la descolonización del Sáhara Occidental. La tesi demostra, precisament, que Espanya va enganyar no sols el poble sahrauí, sinó també el conjunt de la comunitat internacional. Si bé l’any 1974 l’ambaixador espanyol davant les Nacions Unides, Jaime de Piniés, va comunicar que el govern, encara franquista, acceptava la descolonització del Sàhara Occidental i que assumia el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, finalment no va complir amb la paraula donada. Va cedir unilateralment … Continua la lectura de La banalitat de les promeses

Refugiats en classe turista

Léalo en español Divendres de la setmana passada vaig fer una conferència a la Universitat de Girona, convidat per la professora Gemma Ubasart, del Seminari Permanent de Ciència Política. Havia de parlar de catalanisme i identitat nacional. Vaig esplaiar-me tant com vaig poder i la tarda va acabar amb preguntes dels alumnes, incloent-hi una d’una noia que parlava el català amb un accent inequívocament de l’Est. Les aules, universitàries o no, són avui dia l’expressió de la diversitat etnicocultural. Vaig tornar cap a Barcelona amb l’AVE de les 18.54 h. Provenia de Lió i anava ple com un ou. Em va … Continua la lectura de Refugiats en classe turista

La política de la catalanitat

Léalo en español “Què és la pàtria? La comunitat de gents que parlen una mateixa llengua, tenen una història comuna, i viuen agermanades per un mateix esperit que segella amb elements originals i característics totes les manifestacions de la seva vida”. Aquesta era una de les múltiples preguntes i respostes que Enric Prat de la Riba i Pere Muntanyola van plantejar a Compendi de doctrina catalanista. Aquest llibret va ser publicat el 1894 i és un resum de fets històrics, teories i reivindicacions, escrit amb afirmacions taxatives. En molts aspectes està envellit, perquè el nacionalisme que traspua és difícilment assumible avui dia, i algunes … Continua la lectura de La política de la catalanitat

Governar i desobeir

Léalo en español 1. L’activisme sense estratègia és pura reacció. L’estratègia, en canvi, és un art. L’art de projectar, coordinar i dirigir grans moviments per aconseguir una finalitat. La independència de Catalunya, posem per cas. Qui pot negar que l’independentisme no té una estratègia clara inclús des d’abans de l’1-O? La unitat entre els partits és inexistent. És curiós que Esquerra i Junts comparteixin govern, però, per contra, no coincideixin gairebé en res sobre on som, per tant, en el diagnòstic, ni cap a on cal anar. No és que els republicans i els independentistes ofereixin grans solucions. Els uns i … Continua la lectura de Governar i desobeir

Les urgències lingüístiques

Léalo en español 1. La majoria dels diaris catalans d’ahir, amb alguna excepció de pes, van dedicar llargs reportatges al cinquantè aniversari de la creació de l’Assemblea de Catalunya. El Parlament també ho ha celebrat amb la inauguració d’una exposició virtual dedicada a l’organisme unitari més lloat del final de la dictadura franquista. L’avantatge de fer-se gran és que no cal que t’expliquin alguns fets que has viscut. M’he vist joveníssim assegut entre Anna Balletbó i Domènec Font, just al darrere de Jordi Carbonell i al davant de Jaume Sobrequés, a la fotografia més reproduïda d’un dels plenaris de l’Assemblea. L’èxit d’aquest organisme només es … Continua la lectura de Les urgències lingüístiques

Una pistola penjada a la paret

Léalo en español Fa 80 anys. Tota una vida. L’1 de setembre de 1939 els nazis van envair Polònia i va començar així la Segona Guerra Mundial. Una altra guerra. Feia només 21 anys que s’havia acabat la Gran Guerra, que havia estat una carnisseria. França és plena de monòlits que commemoren el sacrifici de la generació de 1914. Cada plaça té el seu record fúnebre. No va costar gaire afegir en aquests monuments commemoratius els noms dels morts en aquella segona guerra. L’Europa negra esculpida en pedra. La guerra va començar per l’ambició d’un règim que copiava els somnis … Continua la lectura de Una pistola penjada a la paret