Dues commemoracions oblidades

Léalo en español Tinc un vici professional. Cada any repasso el catàleg de commemoracions que ha aprovat la Generalitat de Catalunya. Temps enrere vaig pertànyer a la comissió que debat les propostes, primer com a expert i després en la meva condició de director general. El 155 em va cessar i no hi he tornat més. Si n’hagués tingut l’ocasió, hauria defensat la celebració de dos fets històrics, el cent cinquanta aniversari de la proclamació de la Primera República i el cinquantenari de la mort de Joaquín Maurín. Els hauria unit a la justa commemoració del centenari del naixement, entre altres, de Josep Vallverdú, … Continua la lectura de Dues commemoracions oblidades

Una al·legoria política

Léalo en español 1. L’OPORTUNITAT D’UNA CRISI. A finals del segle XIX, just abans del triomf de l’anomenada candidatura dels “Quatre presidents” en les eleccions legislatives espanyoles del 1901, el catalanisme estava en plena lluita per destruir-se ell mateix. La guerra entre els intransigents de la Unió Catalanista i el sector possibilista, que l’any 1899 havia creat el Centre Nacional Català, sense sortir del partit mare, era total. Fins i tot tenien òrgans d’expressió propis, La Renaixença i La Veu de Catalunya, des dels quals es llançaven dards a cada moment i les picabaralles personals estaven a l’ordre del dia. Discrepaven, amb una gran vehemència fratricida, … Continua la lectura de Una al·legoria política

Carlins desconeguts

1. Moltes gràcies, Lluís Ferran, per la confiança. Un agraïment que faig extensiu a l’editorial. No sé si m’has convidat a aquest acte com a professor especialitzat en historiografia i el nacionalisme, o com a representant dels historiadors carlins, l’altre era Josep Termes, com ens anomenava despectivament Jordi Canal en un dels seus llibres. És broma! 2. La col·lecció «Dies que han fet Catalunya» és, de fet, una proposta per rellegir la història del país d’una manera diferent de com s’havia fet fins ara. La generació, diguem-ne, dels «avis», que és l’anterior a la meva —i amb això no vull … Continua la lectura de Carlins desconeguts

Fi de la temporada

Léalo en español Me’n vaig de vacances. Les necessito. Com tots vostès, suposo. Enguany, per tant, no escriuré durant el mes d’agost com feia habitualment. Aquest serà un estiu de desconnexió total. El pronòstic que la tardor serà catastròfica invita a fer-ho. L’anunci d’un daltabaix tan gran m’ha portat a pensar en el mil·lenarisme, aquella creença tràgica sobre el desenllaç del món. Com que m’imagino que ara no els ve al cap de què parlo, els ho resumeixo. El mil·lenarisme arrenca de la interpretació que els jueus i els cristians dels primers segles van fer d’un passatge de l’Apocalipsi. Creien que abans del judici … Continua la lectura de Fi de la temporada

Joan Tardà té raó

Léalo en español Encara que últimament s’enfadi per tot, aquesta vegada Joan Tardà té raó d’enfadar-se. Arran de la finalització del tràmit parlamentari per aprovar la nova llei espanyola de memòria històrica, l’antic portaveu dels republicans al Congrés va publicar una piulada contundent. Hi lamentava l’abstenció del seu partit, vital perquè prosperés una norma que, segons ell, blanqueja el franquisme i traeix les víctimes. Tardà s’ha sentit trist i decebut perquè el seu “estimat partit ha decidit no plantar cara a la Llei de Memòria del PSOE”. La política té aquestes coses. Ell hauria de saber-ho perquè s’ha empassat altres gripaus (pactes) més indigeribles que … Continua la lectura de Joan Tardà té raó

“Les dones m’han permès descobrir la tendresa”

El divan, amb Sílvia Cóppulo, 29/06/2022 Àudio Agustí Colomines és un intel·lectual compromès amb el país que, quan és a l’estranger i li demanen per Catalunya, respon en català. Les preguntes se succeeixen fins que acaba definint-la com una nació oprimida. Gran coneixedor de la història i la política, publica Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner, Editor), un assaig on cada pensament és una alenada d’amor a la vida. El record de la veu de la mare, morta prematurament, el fill Gabriel que el farà avi aviat, els amics, els llibres, la política, el futbol, els accidents, el … Continua la lectura de “Les dones m’han permès descobrir la tendresa”

Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”

Entrevista a l’historiador, i periodista, que ha superat un càncer i és autor d’un dietari tendríssim sobre l’amor, el desamor i la política escrit dels EUA estant, Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner). Text: Andreu Barnils – fotografies: © Adiva Koenigsberg Agustí Colomines i Companys (1957), professor d’història a la Universitat de Barcelona, escriptor, exdirector del Centre UNESCO de Catalunya (2004-2007) i de la Fundació CatDem (2007-2013), ara pivota el nou centre d’estudis del Consell per la República. Home avesat al conflicte polític, ara ha publicat el dietari Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner), un llibre tendre, que descol·locarà el lector, … Continua la lectura de Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”

El suprem adeu de Rafa Aracil

Léalo en español “… l’angúnia de saber-nos la mort / quan naixem nascuda a les entranyes”. Així fan un parell dels versos adolorits del poeta valencià Marc Granell. Així és com m’he sentit quan he sabut que s’havia mort en Rafa, el meu professor Rafael Aracil. Dins l’oasi que és la vida, de vegades es té la sort de compartir el temps amb algunes persones ―tanmateix, poques― que et fan sentir permanentment jove. Són els mestres. Ja poden passar els anys que, per als que n’hem estat deixebles, aquests mestres ens presenten la nostra pròpia imatge de joventut. I quan els mestres se’n … Continua la lectura de El suprem adeu de Rafa Aracil

Concert i pressupostos

Léalo en español 1. La història va d’enrere cap endavant i no pas d’avui cap enrere. Els fets són els fets i la cronologia és bàsica per interpretar el passat. La Guerra Civil Espanyola va començar amb el cop d’estat del general Franco del 18 de juliol de 1936 i no pas el 6 d’octubre de 1934 com defensa l’extrema dreta. La revolta asturiana i catalana de 1934 potser va encoratjar els militars a rebel·lar-se contra la República, però la causa  directa de la guerra, el fet que va provocar-la, fou, sens dubte, l’actitud anticonstitucional d’una part de l’Exèrcit i de la … Continua la lectura de Concert i pressupostos