Una història amb el ChatGPT

Léalo en español Com que estem en plena campanya electoral, potser que parlem d’una altra cosa, m’he dit quan m’he assegut a escriure. La retòrica dels candidats és ofensiva a la intel·ligència de la gent normal. Tracten els electors com la societat tracta els adolescents, que els infantilitza fins a deixar-los desarmats i vençuts per afrontar la vida. Fomentar l’infantilisme dels electors —i de tota la societat— és una forma molt subtil, sense que es noti gaire, vull dir, d’aplicar l’autoritarisme. La intel·ligència artificial farà la resta. Mirin perquè els ho dic. Vaig pensar que els resultaria interessant que els … Continua la lectura de Una història amb el ChatGPT

Josep Benet, més que una plaça

Léalo en español 1. LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA. No crec que aquesta hagi estat la intenció de l’Ajuntament de Barcelona, però ha estat una coincidència agradable. La ubicació de la nova plaça Josep Benet, a la confluència de l’avinguda de la Meridiana amb el passeig de Fabra i Puig, és just el lloc on el 14 d’octubre de 2019 es va iniciar l’acció contra la repressió de l’independentisme que ara tothom coneix com el moviment Meridiana Resisteix. És una metàfora, que uneix un lluitador abnegat antifranquista amb la lluita dels defensors de l’1-O. De tot això no fa tants anys, però dissabte passat, en l’acte d’inauguració de … Continua la lectura de Josep Benet, més que una plaça

Dues commemoracions oblidades

Léalo en español Tinc un vici professional. Cada any repasso el catàleg de commemoracions que ha aprovat la Generalitat de Catalunya. Temps enrere vaig pertànyer a la comissió que debat les propostes, primer com a expert i després en la meva condició de director general. El 155 em va cessar i no hi he tornat més. Si n’hagués tingut l’ocasió, hauria defensat la celebració de dos fets històrics, el cent cinquanta aniversari de la proclamació de la Primera República i el cinquantenari de la mort de Joaquín Maurín. Els hauria unit a la justa commemoració del centenari del naixement, entre altres, de Josep Vallverdú, … Continua la lectura de Dues commemoracions oblidades

Una al·legoria política

Léalo en español 1. L’OPORTUNITAT D’UNA CRISI. A finals del segle XIX, just abans del triomf de l’anomenada candidatura dels “Quatre presidents” en les eleccions legislatives espanyoles del 1901, el catalanisme estava en plena lluita per destruir-se ell mateix. La guerra entre els intransigents de la Unió Catalanista i el sector possibilista, que l’any 1899 havia creat el Centre Nacional Català, sense sortir del partit mare, era total. Fins i tot tenien òrgans d’expressió propis, La Renaixença i La Veu de Catalunya, des dels quals es llançaven dards a cada moment i les picabaralles personals estaven a l’ordre del dia. Discrepaven, amb una gran vehemència fratricida, … Continua la lectura de Una al·legoria política

Carlins desconeguts

1. Moltes gràcies, Lluís Ferran, per la confiança. Un agraïment que faig extensiu a l’editorial. No sé si m’has convidat a aquest acte com a professor especialitzat en historiografia i el nacionalisme, o com a representant dels historiadors carlins, l’altre era Josep Termes, com ens anomenava despectivament Jordi Canal en un dels seus llibres. És broma! 2. La col·lecció «Dies que han fet Catalunya» és, de fet, una proposta per rellegir la història del país d’una manera diferent de com s’havia fet fins ara. La generació, diguem-ne, dels «avis», que és l’anterior a la meva —i amb això no vull … Continua la lectura de Carlins desconeguts

Fi de la temporada

Léalo en español Me’n vaig de vacances. Les necessito. Com tots vostès, suposo. Enguany, per tant, no escriuré durant el mes d’agost com feia habitualment. Aquest serà un estiu de desconnexió total. El pronòstic que la tardor serà catastròfica invita a fer-ho. L’anunci d’un daltabaix tan gran m’ha portat a pensar en el mil·lenarisme, aquella creença tràgica sobre el desenllaç del món. Com que m’imagino que ara no els ve al cap de què parlo, els ho resumeixo. El mil·lenarisme arrenca de la interpretació que els jueus i els cristians dels primers segles van fer d’un passatge de l’Apocalipsi. Creien que abans del judici … Continua la lectura de Fi de la temporada

Joan Tardà té raó

Léalo en español Encara que últimament s’enfadi per tot, aquesta vegada Joan Tardà té raó d’enfadar-se. Arran de la finalització del tràmit parlamentari per aprovar la nova llei espanyola de memòria històrica, l’antic portaveu dels republicans al Congrés va publicar una piulada contundent. Hi lamentava l’abstenció del seu partit, vital perquè prosperés una norma que, segons ell, blanqueja el franquisme i traeix les víctimes. Tardà s’ha sentit trist i decebut perquè el seu “estimat partit ha decidit no plantar cara a la Llei de Memòria del PSOE”. La política té aquestes coses. Ell hauria de saber-ho perquè s’ha empassat altres gripaus (pactes) més indigeribles que … Continua la lectura de Joan Tardà té raó

“Les dones m’han permès descobrir la tendresa”

El divan, amb Sílvia Cóppulo, 29/06/2022 Àudio Agustí Colomines és un intel·lectual compromès amb el país que, quan és a l’estranger i li demanen per Catalunya, respon en català. Les preguntes se succeeixen fins que acaba definint-la com una nació oprimida. Gran coneixedor de la història i la política, publica Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner, Editor), un assaig on cada pensament és una alenada d’amor a la vida. El record de la veu de la mare, morta prematurament, el fill Gabriel que el farà avi aviat, els amics, els llibres, la política, el futbol, els accidents, el … Continua la lectura de “Les dones m’han permès descobrir la tendresa”

Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”

Entrevista a l’historiador, i periodista, que ha superat un càncer i és autor d’un dietari tendríssim sobre l’amor, el desamor i la política escrit dels EUA estant, Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner). Text: Andreu Barnils – fotografies: © Adiva Koenigsberg Agustí Colomines i Companys (1957), professor d’història a la Universitat de Barcelona, escriptor, exdirector del Centre UNESCO de Catalunya (2004-2007) i de la Fundació CatDem (2007-2013), ara pivota el nou centre d’estudis del Consell per la República. Home avesat al conflicte polític, ara ha publicat el dietari Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner), un llibre tendre, que descol·locarà el lector, … Continua la lectura de Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”