El osado golpe de mano de Puigdemont

Llegiu-lo en català Leí en uno de los últimos editoriales de La Vanguardia que es una anomalía que las formaciones independentistas acudan a las elecciones generales del 28 de abril y a las municipales y europeas del 26 de mayo con políticos presos o exiliados en sus listas. Al editorialista no le parecen una buena práctica —“que lleva camino de convertirse en algo normal en la escena política catalana”— porque, a su modo de ver, parece que “el objetivo de los de Puigdemont” es enconar todavía más la pugna entre el soberanismo y el Estado y bloquear el Congreso. “Los de Puigdemont” … Continua la lectura de El osado golpe de mano de Puigdemont

Sánchez, Machado y la rojigualda

Llegiu-lo en català La bandera de Nueva Zelanda es un trapo de color azul con la bandera de Reino Unido en un lado y cuatro estrellas rojas fileteadas de blanco que representan la constelación de la Cruz del Sur. Es una bandera de inspiración colonial, muy parecida a la de Australia, que también representa la Cruz del Sur en la parte batiente, a pesar de que cuenta con una estrella más que la otra, pequeña. Del 2o de noviembre al 11 diciembre de 2015, Nueva Zelanda celebró un referéndum (sí, sí, un referéndum legal) para votar un nuevo diseño, entre … Continua la lectura de Sánchez, Machado y la rojigualda

¡A Peñón fijo!

Llegiu-lo en català En 1966, José Luis Moreno (1935-2016), de nombre artístico “José Luis y su guitarra”, anunció el lanzamiento de un sencillo llamado Gibraltar. La canción, musicalmente infame, supuestamente narra pasajes de la historia con la intención de recordarle al mundo la españolidad del Peñón y defenderla. Más que de una canción, cuyo estribillo era “Esta es la verdad, la pura verdad, esta es la verdad sobre Gibraltar”, se trataba de otra de esas tretas propagandistas del régimen de Franco, azuzando el nacionalismo cutre de entonces. Franco estuvo a punto de participar en la Segunda Guerra Mundial. Si finalmente no lo hizo … Continua la lectura de ¡A Peñón fijo!

100 anys de valencianisme

La matinada de l’11 de novembre de 1918, en un vagó de tren aparcat al bosc de Compiègne, els representants de les potències aliades van signar l’armistici amb Alemanya. Era la fi de la Primera Guerra Mundial. Tres dies després, el 14 de novembre, el diari La Correspondencia de Valencia va publicar a la primera plana i en un lloc preferent una Declaració Valencianista que anava precedida d’un article, a tres columnes, titulat “Valencianisme”. És l’origen del valencianisme polític, empeltat amb catalanisme de Prat de la Riba. Si el 1908 havia estat fundada la Joventut Valencianista (JV), el primer grup polític obertament … Continua la lectura de 100 anys de valencianisme

L’Entesa Catalana

Léalo en español L’antifranquisme va triomfar aclaparadorament a les eleccions del 15 de juny de 1977. No va ser una victòria menor, atesa la participació, que va ser del 79,3 %, superior fins i tot a la que hi havia hagut en les darreres del febrer de 1936. Socialistes, comunistes, nacionalistes, republicans i democratacristians van aconseguir 37 diputats dels 47 en disputa a Catalunya. Per tant, reorganitzats sota la negra nit del franquisme, els partits demòcrates —catalanistes i de centreesquerra— es van imposar. Però si la victòria al Congrés va ser impressionant, al Senat l’antifranquisme va arrasar. L’Entesa dels Catalans … Continua la lectura de L’Entesa Catalana

La república imaginada

Léalo en español L’any 1983, el filòleg i historiador Benedict Anderson va oferir una tesi “revolucionària” sobre com funcionava el nacionalisme en termes de símbols, relacions socials i categories de consciència. Va fer-ho en un llibre celebradíssim, Comunitats imaginades (l’Editorial Afers i la Universitat de València van traduir-lo al català el 2005), que fugia dels debats clàssics de l’època sobre identitats primordials enfront de tradicions inventades, el nacionalisme com a patrimoni cultural enfront de la reflexió sobre la construcció de l’estat modern, la mera consciència falsa enfront del poderós factor polític. Anderson va aconseguir alliberar-se de donar voltes i voltes a la roda … Continua la lectura de La república imaginada

Un problema d’interpretació

Léalo en español “Catalunya és un fet i no una qüestió. És una realitat i no pas un conflicte”. Aquest és el resum d’una de les parts de què constava la ponència, presentada per Josep Termes en un col·loqui d’historiadors de l’any 1974, sobre els “problemes d’interpretació” del nacionalisme català. L’altra tesi de Termes, la més coneguda, és aquella amb la qual va defensar les arrels populars del catalanisme per contraposició a la interpretació marxista que en donava la paternitat, seguint el guiatge de Stalin, a la burgesia catalana. El comunistes catalans dels anys trenta, en les dues versions, stalinista … Continua la lectura de Un problema d’interpretació