La política i les conviccions

Léalo en español 1. Catalunya no és el problema d’Espanya. Si de cas és al revés. Espanya és el problema de Catalunya. La setmana passada, Miquel Roca i Junyent va deixar-ho anar subtilment, suposo que per fer-se perdonar pels nostàlgics de CiU, en un auditori que tenia un aspecte de Cafarnaüm de camàlics del règim del 78. Davant el públic reunit al Círculo Ecuestre, el majestuós temple de la gent amb diners que fa anys que ha deixat de ser burgesa, perquè la burgesia de veritat és una altra cosa, va recordar les paraules de Francesc Cambó de 1907: “passaran els … Continua la lectura de La política i les conviccions

La política del terror

Léalo en español 1. La repressió contra l’independentisme matarà la democràcia espanyola. No hi ha una esquerra espanyola posseïdora de la bondat i una dreta, també espanyola, o espanyolíssima, que sostingui en exclusiva la maldat. El discurs de l’esquerra sempre resulta més amable fins que les coses es posen fumudes. Llavors l’amabilitat s’acaba. Els jutges de la dreta són descaradament més injustos que els d’esquerra perquè dicten sentències mogudes per un pensament reaccionari. Però l’esquerra n’ha fet de molt grosses. ¿Qui no recorda, encara que hagin passat molts anys, l’anomenada “operació Garzón” contra persones relacionades amb el moviment independentista, per … Continua la lectura de La política del terror

L’Espanya del junquerisme

Léalo en español El junquerisme no és amor, però tampoc no és una ideologia. Ho dic per precisar el que ha escrit Carles Castellanos, l’històric militant independentista, a l’article “El què i el com del Junquerisme“. Castellanos, que avui dia és militant de Poble Lliure —i per tant de la CUP—, però que abans havia militat en un dels dos MDT i molt abans a l’IPC i encara més anys enrere al PSAN-P, al PSAN i a l’FNC, no crec que defensi un sistema d’idees econòmiques, polítiques o socials, que és el que defineix la ideologia, molt diferent del que sosté Oriol Junqueras … Continua la lectura de L’Espanya del junquerisme

Renúncies

Léalo en español 1. “Hem perdut dos anys de vida”. Així de rotundes es manifestaven unes noies davant el portal d’una discoteca la primera nit que va tornar a alçar la persiana l’oci nocturn. Cadascú sap com perd el temps. No crec que ningú recordi els dos últims anys sense fer una ganyota. Fins i tot els que han aprofitat el confinament per crear, fos un llibre, fos una simfonia, deuen recordar amb neguit aquells els dies. Cristina Masanés acaba de publicar Eroica (L’Avenç), una mena de dietari dels seixanta-cinc dies de confinament, inspirant-se en la contemplació del cel mentre escoltava la simfonia núm. 3 de Beethoven, … Continua la lectura de Renúncies

Colau i l’urbanisme primitiu

Léalo en español “Barcelona, / els teus fills no t’acaben d’entendre”. Així comença una de les estrofes de l’Oda a Barcelona del gran Pere Quart. Aquesta oda em sembla més reivindicativa que no pas les odes, per altra banda esplèndides, que Verdaguer i Maragall van dedicar a la capital de Catalunya. És clar que el poema de Joan Oliver és del 1936, en una conjuntura molt diferent de la de 1883, quan Verdaguer va publicar el seu. L’oda de mossèn Cinto era un cant triomfal, una exaltació de la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX. L’oda nova que Maragall va … Continua la lectura de Colau i l’urbanisme primitiu

Sota l’espasa de Dàmocles

Léalo en español 1. Acaba la setmana de l’1-O amb la compareixença del president Carles Puigdemont davant el Tribunal d’Apel·lació de Sàsser. Una vegada més, doncs, el president del 27-O es presenta a declarar davant un tribunal que estudia l’enèsima petició d’extradició. A diferència de fa deu dies, Puigdemont ha pogut entrar a Itàlia sense problemes i passar el control de passatgers de l’aeroport sard. A la vista d’avui, Toni Comín i Clara Ponsatí acompanyaran Puigdemont, també exiliats i europarlamentaris com ell de Lliures per Europa. Es tracta d’escenificar que els exiliats de l’1-O no esquiven la justícia —desmentint una de … Continua la lectura de Sota l’espasa de Dàmocles

Aniversari de l’1-O

Estic segur que tothom recorda on era l’1-O de 2017. El record dels grans esdeveniments són difícils d’esborrar, malgrat la persistent matraca unionista per desvirtuar el referèndum i, sobretot, la repressió que volia impedir la votació. Aquell referèndum és irrepetible. Va culminar un procés de molts anys de lluita per l’autodeterminació i la independència. No té cap sentit, doncs, que la CUP plantegi ara repetir la convocatòria d’un nou referèndum quan estem en les mateixes condicions de fa quatre anys o pitjors. Després d’haver pactat amb Esquerra dos anys de marge per tal que els republicans despleguin la seva agenda “diàleg” amb … Continua la lectura de Aniversari de l’1-O

Junts i els postconvergents

Léalo en español Junts és un partit a mig fer. És un partit anèmic que va néixer a correcuita arran de la convocatòria electoral del 21-D, posterior a l’aplicació del 155. Al principi Junts només era una candidatura confeccionada per Carles Puigdemont i un entorn de persones molt reduït, que va utilitzar els drets electorals del PDeCAT per estalviar-se haver d’optar per constituir una agrupació d’electors. Tot i això, abans que Puigdemont tanqués el pacte amb Artur Mas, s’havia començat a recollir signatures per presentar-se a la contesa electoral sense cap mena de peatge. Vist com han anat les coses, crec … Continua la lectura de Junts i els postconvergents

Sempre serem espanyols de segona

Léalo en español Si féssim la llista de discriminacions, no pararíem. Abans-d’ahir, per exemple, una colla de col·legues universitaris n’assenyalava unes quantes sobre la valoració dels articles escrits en català o sobre la història de Catalunya en l’avaluació de l’activitat científica. Fins i tot un organisme propi, l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari (AQU), discrimina el català (a les revistes científiques en català) quan avalua la producció del professor per accedir a les diverses acreditacions. Si ho fa un organisme depenent de la Generalitat, ¿què no ha de fer l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), que és … Continua la lectura de Sempre serem espanyols de segona

Polític escarmentat, governant perdut

Léalo en español 1. El pessimisme porta a la decadència. El pessimisme obre la porta a la depressió. Si en les persones deprimides l’afebliment de l’ànim genera pensaments negatius per una manca de raonament intel·lectual, quan parlem de política el pessimisme és el primer símptoma que s’ha entrat en un cul-de-sac. El procés independentista s’ha acabat, almenys de la manera que s’havia entès durant la dècada passada. No em reca coincidir amb el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños. El PSOE ha aconseguit imposar a Esquerra, mitjançant la intermediació dels abertzales, una via de col·laboració que exclou la independència de Catalunya. La mala digestió dels … Continua la lectura de Polític escarmentat, governant perdut