Categoria: Política catalana

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La diana a l’esquena

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha imatges que no desapareixen. Formen part d’una memòria política que, amb els anys, adquireix un significat que va més enllà del moment. Una d’aquestes imatges és la de l’exconsellera Montserrat Tura caminant cap al Parlament amb una creu pintada a l’esquena. No era una consigna, ni una pancarta, ni una crítica política. Era una marca. Una diana. Aquell 15 de juny de 2011, en el setge al Parlament, alguns manifestants van decidir que el debat polític ja no exigia confrontar idees, sinó assenyalar persones. Pintar-les. Marcar-les. Convertir-les en objecte d’escarni. La mateixa consellera ho … Continua la lectura de La diana a l’esquena

Política, Política catalanaDeixa un comentari

L’escola no és una comissaria

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha idees que, quan es formulen, revelen més el tarannà de qui les proposa que no pas aporten solucions als problemes que pretenen resoldre. La proposta del Govern Illa d’introduir vigilància policial de paisà als centres educatius —el programa anomenat EDUSEG, promogut conjuntament pels departaments d’Educació i Interior— n’és una. No perquè la seguretat no sigui un problema real a segons quines escoles —ho és, i seria irresponsable negar-ho—, sinó perquè el tipus de resposta que es dona a la qüestió delata una concepció concreta de la societat: una en què el conflicte es gestiona, en … Continua la lectura de L’escola no és una comissaria

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El buit no s’omple amb eslògans

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha una pregunta que m’ha perseguit en les darreres setmanes, en les presentacions de La Catalunya Rebel, el llibre dedicat al judici a París contra Francesc Macià el 1927 pels fets de Prats de Molló: ¿Per què una part significativa del públic, sovint compromesa, informada i políticament activa, expressa més desànim que esperança amb l’independentisme? Respondre a aquesta pregunta em permetrà ampliar l’article de la setmana passada, perquè expressa una decepció profunda, una mena d’escepticisme estructural davant la possibilitat real d’una alternativa independentista a l’espanyolisme. He pogut constatar que el renaixement pel qual apostava serà impossible … Continua la lectura de El buit no s’omple amb eslògans

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Renúncia o renaixement: el dilema de l’independentisme

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha una temptació creixent en la política catalana: donar per tancat el cicle sobiranista obert el 2012 i tornar, amb un cert alleujament per part de l’unionisme, a la comoditat coneguda del règim autonòmic. No es diu així, és clar. Es presenta com un retorn al pragmatisme, com l’assumpció sobtada d’una renovada responsabilitat institucional, fins i tot com el mur de contenció davant l’ascens de la dreta i l’extrema dreta. Però, en realitat, és una altra cosa: és una renúncia. L’independentisme no va aconseguir el seu objectiu. Això és un fet. Però reduir aquell cicle a … Continua la lectura de Renúncia o renaixement: el dilema de l’independentisme

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Treballar per a què

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha una idea que s’ha instal·lat amb una naturalitat inquietant: que els nostres fills viuran pitjor que nosaltres. I, el més greu, és que molts ja ho consideren inevitable. Però no ho és. El que sí que és real és la paradoxa que hem construït. Una paradoxa doble, que erosiona silenciosament el contracte social. D’una banda, els estats recapten més que mai. No perquè hagin decidit obertament apujar impostos, sinó perquè la inflació, combinada amb la no deflactació dels trams fiscals i la congelació del mínim exempt, ha generat una pujada encoberta. Els ciutadans paguen més … Continua la lectura de Treballar per a què

Política, Política catalana, Política internacionalDeixa un comentari

Europa no és feble. És incompleta

agusticolomines

Des de l’escó 33 Els think tanks i l’administració nord-americans han escampat una idea autoassumida amb una certa alegria: Europa és feble. La raó és simple: La Unió Europea s’ha convertit en un gegant econòmic paralitzat per les seves divisions internes, incapaç de defensar-se sense l’escut americà, condemnat a reaccionar on d’altres actuen. La imatge de feblesa té el poder de les metàfores que simplifiquen bé. I com totes les simplificacions poderoses, amaga més del que revela. Però Europa no és feble. Europa és incompleta. Pot semblar una distinció menor, gairebé un joc de paraules. No ho és. Afirmar que Europa és feble implica un … Continua la lectura de Europa no és feble. És incompleta

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

La immigració i la nació agònica

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha debats que, sota l’aparença de normalitat parlamentària, revelen un canvi més profund en la manera de fer política. Les intervencions i les propostes de resolució de Vox i Aliança al Parlament —pràcticament calcades en matèria d’educació, serveis socials o immigració— posen sobre la taula problemes reals. Però la qüestió no és què diuen, sinó com ho diuen i amb quina finalitat: escampar la por i la sensació d’agonia. Gairebé de fi de civilització. El patró es repeteix una vegada i una altra. Es parteix d’una circumstància real —uns mals resultats educatius, un dèficit de places residencials, … Continua la lectura de La immigració i la nació agònica

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El PSC i la política del simulacre

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha moments en què un episodi concret explica millor que cap discurs l’estat real de la política. La vaga de docents d’aquesta setmana, amb un seguiment majoritari, contra l’acord del Departament d’Educació amb UGT i CCOO és un d’aquests moments. El Govern va presentar l’acord amb aquests sindicats minoritaris com una prova de diàleg i responsabilitat institucional. Però els docents el van rebutjar des del primer moment i els sindicats majoritaris del sector —USTEC i CGT— van convocar la vaga d’aquests dies. Mentre el govern pacta amb els sindicats del sistema, el país real surt al carrer. … Continua la lectura de El PSC i la política del simulacre

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La corrupció de la inacció

agusticolomines

Des de l’escó 33 De tant en tant apareixen documents que val la pena llegir amb calma perquè ofereixen una imatge més nítida de la societat que la que ens arriba a través del soroll de les xarxes socials. La tercera onada de l’Enquesta longitudinal del Panel Ciutadà de Catalunya del Centre d’Estudis d’Opinió és un d’aquests documents. No és una enquesta qualsevol: ressegueix durant anys les mateixes persones per observar com evolucionen les seves opinions i valors. Això fa que l’enquesta es converteixi en una eina especialment útil per detectar tendències profundes i no tan sols reaccions conjunturals a fets … Continua la lectura de La corrupció de la inacció

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Pressupostos sense sobirania

agusticolomines

Des de l’escó 33 Aquests pressupostos arriben tard i arriben afeblits. Tard, perquè el Govern ha estat un any i mig sense l’instrument bàsic per governar; febles, perquè entren al Parlament sense els suports necessaris. ERC s’ha negat a donar-hi el vistiplau davant la manca de compromís del govern de Pedro Sánchez amb la cessió de l’IRPF. I aquest no és un detall menor ni una excusa tàctica: és el cor polític del debat nacional. Un pressupost no és només una suma de partides; és una expressió de sobirania. Sense capacitat plena sobre els impostos que genera, Catalunya administra límits, no … Continua la lectura de Pressupostos sense sobirania