Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La nova anormalitat

agusticolomines

Léalo en español Tothom sap que la legislatura està acabada. El problema és saber quin dia el president Quim Torra es decidirà a prémer el botó per posar en marxa oficialment la campanya electoral. No és un bon moment per anar a eleccions, però l’ambient polític està tan degradat, el Govern funciona tan malament, i la desunió entre els dos partits de la coalició governamental és tan nociva, que l’única sortida és aquesta. Tots els grups van prenent posicions i això encara fa més difícil la governabilitat posterior al llarg i perjudicial —en termes humans i econòmics— confinament. Com més … Continua la lectura de La nova anormalitat

Cultura, PolíticaDeixa un comentari

Futbol i emocions

agusticolomines

Léalo en español “Mai un equip no ha jugat un futbol tan bonic en benefici d’uns governants tan foscos”, assegurava el cantant de bossa nova Vinícius de Moraes per referir-se als militars, encapçalats pel general Artur da Costa, que el 1964 havien imposat una dictadura al Brasil i a l’equip de futbol brasiler que va guanyar el mundial de Mèxic de 1970. Ho explicava ahir Toni Padilla en el seu article sobre el cinquantenari d’aquella efemèride. A diferència de molts intel·lectuals europeus, De Moraes no tenia cap problema per expressar públicament la seva gran afició al futbol. De fet, el 1958 De … Continua la lectura de Futbol i emocions

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El bloc per la ruptura

agusticolomines

Léalo en español L’independentisme no té líders. Quan ja es veu que no s’ha superat la mentalitat autonomista, parlar de líders independentistes és un oxímoron. Cal dir les coses pel seu nom. És una desgràcia, però és així. Proclamar-se independentista és més fàcil que dissenyar una estratègia independentista que desbordi l’actual paràlisi, presidida per una competència estúpida entre ERC i Junts per Catalunya per veure qui queda primer en les pròximes eleccions autonòmiques. Unes eleccions que, com les del 21-D del 2017, tornarà a convocar l’Estat per la via de la inhabilitació del president Torra. L’autonomia va a mal borràs … Continua la lectura de El bloc per la ruptura

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El ‘meu’ principi de realitat

agusticolomines

Léalo en español Sigmund Freud va formular el principi de realitat per oposar-lo al principi de plaer que havia enunciat el físic, matemàtic i psicòleg Gustav Fechner el 1848. Els entesos afirmen que ambdós conceptes s’atenen al principi de satisfacció. O sigui, a la capacitat que té la ment humana de jutjar la realitat del món exterior —i d’actuar-hi en conseqüència— allunyant-se del dolor, del que l’ha provocat, per mirar de trobar una solució. Així doncs, segons la psicologia freudiana, no hi podem fer més. Tothom té el seu principi de satisfacció, la diferència és que els “realistes” s’acontenten amb una formulació a llarg termini i … Continua la lectura de El ‘meu’ principi de realitat

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

La vulnerabilitat de la democràcia

agusticolomines

Léalo en español ¿És Espanya una “democràcia vulnerable”, tal com descriu el fenomen la Comissió de Venècia? Aquesta Comissió, que és un organisme consultiu del Consell d’Europa i en el qual participen dos catalans a títol individual, però emparats per Andorra (Pere Vilanova) i Espanya (Josep Maria Castellà), el 21-22 de juny del 2019 va presentar el document Paràmetres de les relacions entre la majoria parlamentària i l’oposició en una democràcia: una llista de criteris – CDL-AD(2019)015. Recentment n’ha parlat un altre catedràtic de la Universitat de Barcelona, l’antic lletrat del Parlament Joan Vintró, en el blog de la Revista Catalana de Dret … Continua la lectura de La vulnerabilitat de la democràcia

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El pujolisme o com glorificar les aparences

agusticolomines

Léalo en español La societat catalana glorifica les aparences. El món actual també és així. I tanmateix arriba un dia en què tothom veu que el rei va despullat i es fa visible allò que semblava i no era. El pujolisme va ser una d’aquestes aparences. Un joc de miralls que la reacció espanyola contra l’independentisme ha deixat al descobert. L’autonomia està devastada perquè s’aguantava pels fils. Els que avui lloen amb entusiasme l’obra del llarg govern de Pujol esquiven la qüestió per evitar que l’argument se’ls desmunti. Molts dels qui abans deien pestes de Pujol, ara l’elogien i se … Continua la lectura de El pujolisme o com glorificar les aparences

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La comèdia de la unitat

agusticolomines

Léalo en español Acabem amb la ficció de la unitat política, electoral, estratègica o com n’hi vulgui dir entre ERC i Junts per Catalunya. L’independentisme no necessita cap altra unitat que la unitat popular. A més, la via de l’acord entre els dos grans partits independentistes s’ha exposat i defensat a tort i a dret i no ha fructificat. Junts pel Sí va ser una fórmula tan efímera com la proclamació de la República catalana el 27-O. A les eleccions del 21-D, ERC es va enfrontar a una nova formació, Junts per Catalunya, que li disputava l’espai ideològic i l’independentisme. … Continua la lectura de La comèdia de la unitat

Política, Política catalana, Política espanyola2 comentaris

El ‘Majestic’ d’ERC

agusticolomines

Léalo en español Pere Aragonès tenia catorze anys el 1996. No era encara ni tan sols militant de les JERC i no crec que estigués especialment polititzat, a pesar que el seu avi hagués estat un dels fundadors del PP a Catalunya. Alguns dels seus cosins eren convergents. Però això passa a les millors famílies, sobretot a la Catalunya periurbana. Els catorze anys dels que han nascut a la dècada dels vuitanta no tenen res a veure amb els dels que vam néixer a mitjan anys cinquanta. Estan fets d’una altra pasta. Ni millor ni pitjor. Aragonès no és un … Continua la lectura de El ‘Majestic’ d’ERC

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Llepar-se les ferides

agusticolomines

Quan s’albira el final del túnel després de molts dies de confinament i de desconcert, em sorprèn constatar que l’independentisme partidista torni a debatre el de sempre, com si res no hagués passat. Tenen raó els que descriuen la situació com una mena de bucle melancòlic que, a més, va acompanyat d’un munt de retrets i deslleialtats. La realitat és que tenim l’autonomia devastada, sota mínims, que ni tan sols s’assembla a l’autogovern de què es disposava abans que les urgències del tripartit ens aboquessin a la fracassada reforma estatutària del 2006. El fracàs d’aquella reforma, que va avalar el … Continua la lectura de Llepar-se les ferides

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

No és això, Joan, no és això

agusticolomines

Léalo en español Des que s’ha jubilat, Joan Tardà està més actiu que mai. En comptes de jugar a la petanca o a la botifarra, es dedica a escriure piulades i articles amb els quals dispara contra tot déu. Sort que diuen que el “junquerisme” és amor! Un amor ben singular, perquè estrafà la veu i el capteniment quan s’adreça als altres independentistes. El “junquerisme” no és res, almenys de moment, perquè el que té de semblant amb el “pujolisme” és el victimisme, les males pràctiques, les persecucions, les exclusions, els xecs de sota mà, el doble llenguatge i ara, … Continua la lectura de No és això, Joan, no és això