Política, Política catalanaDeixa un comentari

Enterrar CDC amb honors

agusticolomines

Des de l’escó 33 Aquest mes de juliol fa deu anys que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va deixar d’existir com a força política activa. Ho va fer per decisió dels mateixos associats, que en la consulta interna del maig del 2016 van optar per la refundació enfront de la simple renovació, i del congrés de juliol d’aquell any en va sortir el Partit Demòcrata (PDeCAT), una criatura pensada per salvar els mobles que va acabar sent un fracàs total: ni va heretar la força electoral de la vella casa, ni va saber liderar el moment polític que li va … Continua la lectura de Enterrar CDC amb honors

PolíticaDeixa un comentari

Ginzburg, o la veritat contra el desig

agusticolomines

La mort de Carlo Ginzburg, el 17 de juny a Bolonya, a vuitanta-set anys, tanca una de les trajectòries intel·lectuals més fecundes de la historiografia europea de la segona meitat del segle XX. Perry Anderson el va definir en una ocasió com l’historiador europeu més destacat de la generació que va madurar a finals dels anys seixanta, i no exagerava. Per a mi, a més, la seva desaparició té un punt de comiat personal. Quan Vicent Olmos i jo vam compilar Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals (Afers, 1998), amb la voluntat de donar a conèixer en català els … Continua la lectura de Ginzburg, o la veritat contra el desig

Fiscalitat, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Qui estima l’estat del benestar, el reforma

agusticolomines

Des de l’escó 33 La setmana passada, Berlín va prendre una decisió que a casa nostra sembla impossible: un govern de coalició entre conservadors i socialdemòcrates va presentar un paquet de 33 mesures que, resumidament, apuja els impostos als rics, abaixa la càrrega fiscal a les rendes baixes i mitjanes, endureix la persecució de l’absentisme laboral i vincula l’edat de jubilació a l’esperança de vida. Tot alhora. El canceller Friedrich Merz, un conservador de manual, va acceptar un tipus nou del 47% per a les rendes superiors als 280.000 euros. I el ministre de Finances, el socialdemòcrata Lars Klingbeil, ho va resumir … Continua la lectura de Qui estima l’estat del benestar, el reforma

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Després del mal menor

agusticolomines

Retrat del partit que hauríem de ser Continuació de «El mal menor de la socialdemocràcia» Des de l’escó 33 I La imaginació perduda La gran tragèdia de la socialdemocràcia europea no és haver perdut eleccions. És haver perdut la imaginació. Durant dècades la idea que la llibertat i la justícia social no eren adversàries, sinó aliades, va ser molt poderosa. Com també que el progrés econòmic havia de servir per ampliar les oportunitats de tothom. Que l’estat del benestar era una eina d’emancipació i no una simple maquinària administrativa. Que Europa era una promesa i no un refugi. Avui, la … Continua la lectura de Després del mal menor

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

El mal menor de la socialdemocràcia

agusticolomines

Des de l’escó 33 De Manchester a Ferraz: per què una tradició que prometia futur ara només és un refugi contra el pitjor Com vaig escriure en una altra columna, “l’esperança és una decepció ajornada”. Continuo sense recordar on vaig llegir per primera vegada aquesta frase, però se m’ha quedat gravada i no puc treure-me-la del cap. Observant la trajectòria de la socialdemocràcia en bona part del món, un es pregunta de vegades si no conté més veritat de la que ens agradaria reconèixer a pesar dels brots verds. La nit del 18 de juny de 2026, Andy Burnham —el batlle del Gran … Continua la lectura de El mal menor de la socialdemocràcia

Política, Política catalanaDeixa un comentari

L’estabilitat imaginària del president Illa

agusticolomines

Des de l’escó 33 Quan Salvador Illa va arribar a la presidència de la Generalitat, la paraula més repetida va ser “estabilitat”. Després d’una dècada marcada pel procés independentista, els que venien a “rectificar-lo” prometien un temps nou: menys confrontació i més gestió, menys soroll i més eficàcia. Vint-i-dos mesos després, la realitat ha desmentit la propaganda. La legislatura ha estat travessada per conflictes sectorials, vagues, protestes i un malestar social persistent que afecta pràcticament tots els àmbits de l’acció pública. L’esperança ha estat substituïda per la frustració, que s’ha convertit en rutina. I així és com els agricultors han … Continua la lectura de L’estabilitat imaginària del president Illa

Actes, Política, Política catalanaDeixa un comentari

El país que ve

agusticolomines

La lliçó parlamentària de 7.000 estudiants Des de l’escó 33 Cada dia, quan entro o surto del Parlament, o quan travesso els passadissos per anar d’una comissió a una altra, em trobo amb grups d’estudiants que visiten la seu de la sobirania popular de Catalunya. Alguns escolten atentament els guies; altres es fotografien sota les voltes del Palau; n’hi ha que entren a l’hemicicle amb aquella barreja de curiositat i distància amb què es contempla una cosa que sembla important però llunyana. És una escena quotidiana, gairebé rutinària, que el meu company, el diputat Isaac Padrós, que és invident, converteix … Continua la lectura de El país que ve

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Els pressupostos dels prestigiditadors

agusticolomines

Des de l’escó 33 Un bon prestidigitador sap dues coses: on ha de mirar el públic i on no ha de mirar. Avui comença al Parlament el debat dels Pressupostos 2026 de la Generalitat, i el Govern i els partits de la coalició governamental (PSC, Esquerra i Comuns) hi arribaran amb tots els elements de l’espectacle preparats: el pressupost més gran de la història de Catalunya, un creixement del 22,8% respecte al darrer aprovat, una aposta sense precedents per la salut, l’educació i l’habitatge. El relat serà ben construït, les xifres seran grans i els adjectius generosos. I mentre el … Continua la lectura de Els pressupostos dels prestigiditadors

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’agenda independentsita i l’Informe Fènix

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha una data que convé no oblidar. L’any 2010, quan el Tribunal Constitucional va amputar l’Estatut que els catalans havíem votat, el moviment independentista no va néixer del ressentiment identitari —va néixer d’una pregunta econòmica molt concreta: ¿per quin motiu Catalunya, una de les economies més productives d’Europa, no és capaç de finançar els seus hospitals? Aquella pregunta continua sense resposta. I l’Informe Fènix, presentat públicament la setmana passada, demostra que la situació des d’aleshores no ha millorat —ha empitjorat. Convé, per tant, recuperar el fil. No per nostàlgia, sinó perquè la diagnosi d’origen era … Continua la lectura de L’agenda independentsita i l’Informe Fènix