Política, Política catalanaDeixa un comentari

Treballar per a què

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha una idea que s’ha instal·lat amb una naturalitat inquietant: que els nostres fills viuran pitjor que nosaltres. I, el més greu, és que molts ja ho consideren inevitable. Però no ho és. El que sí que és real és la paradoxa que hem construït. Una paradoxa doble, que erosiona silenciosament el contracte social. D’una banda, els estats recapten més que mai. No perquè hagin decidit obertament apujar impostos, sinó perquè la inflació, combinada amb la no deflactació dels trams fiscals i la congelació del mínim exempt, ha generat una pujada encoberta. Els ciutadans paguen més … Continua la lectura de Treballar per a què

Cultura, Històries de vida, PolíticaDeixa un comentari

Dues dames de l’unicorn: Victoria Ocampo i Virginia Woolf

agusticolomines

Victoria Ocampo / Virginia Woolf. Correspondencia, (Rara Avis – Fundación Sur, 2024). Editat i prologat per Manuela Barral, amb traduccions de Virginia Higa i Juan Javier Negri Vaig entrar a la llibreria Finestres de Barcelona amb la intenció de comprar el llibre que Emmanuel Carrère (1957) ha dedicat a indagar sobre la seva família georgiana i, especialment, sobre la seva mare, l’excepcional historiadora i secretària perpètua de l’Académie française Hélène Carrère d’Encausse (1929-2023). Vaig sortir de la llibreria una hora i mitja més tard amb el llibre de Carrère, Kolkhoz (Anagrama, 2026), i amb un altre llibre, que vaig veure … Continua la lectura de Dues dames de l’unicorn: Victoria Ocampo i Virginia Woolf

Cultura, Històries de vida, PolíticaDeixa un comentari

L’heroïna com a coartada

agusticolomines

L’última vegada que et dic adeu, de Natza Farré (Angle Editorial) Natza Farré (1972) escriu bé. Això és indiscutible. L’ofici periodístic i d’escriure guions es nota en cada pàgina: la frase neta, el ritme controlat, la capacitat de dir molt amb poc i algunes pinzellades de correspondència familiar. Els capítols són curts i, en aquest sentit, intensos. Però precisament per això, un cop tancat el llibre, la pregunta que queda a l’aire és incòmoda: de què tracta, exactament, aquest llibre? El títol i la contraportada prometen el retrat d’una relació fraternal marcada pel drama de l’heroïna i la relació de … Continua la lectura de L’heroïna com a coartada

Política, Política catalana, Política internacionalDeixa un comentari

Europa no és feble. És incompleta

agusticolomines

Des de l’escó 33 Els think tanks i l’administració nord-americans han escampat una idea autoassumida amb una certa alegria: Europa és feble. La raó és simple: La Unió Europea s’ha convertit en un gegant econòmic paralitzat per les seves divisions internes, incapaç de defensar-se sense l’escut americà, condemnat a reaccionar on d’altres actuen. La imatge de feblesa té el poder de les metàfores que simplifiquen bé. I com totes les simplificacions poderoses, amaga més del que revela. Però Europa no és feble. Europa és incompleta. Pot semblar una distinció menor, gairebé un joc de paraules. No ho és. Afirmar que Europa és feble implica un … Continua la lectura de Europa no és feble. És incompleta

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

La immigració i la nació agònica

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha debats que, sota l’aparença de normalitat parlamentària, revelen un canvi més profund en la manera de fer política. Les intervencions i les propostes de resolució de Vox i Aliança al Parlament —pràcticament calcades en matèria d’educació, serveis socials o immigració— posen sobre la taula problemes reals. Però la qüestió no és què diuen, sinó com ho diuen i amb quina finalitat: escampar la por i la sensació d’agonia. Gairebé de fi de civilització. El patró es repeteix una vegada i una altra. Es parteix d’una circumstància real —uns mals resultats educatius, un dèficit de places residencials, … Continua la lectura de La immigració i la nació agònica

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El PSC i la política del simulacre

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha moments en què un episodi concret explica millor que cap discurs l’estat real de la política. La vaga de docents d’aquesta setmana, amb un seguiment majoritari, contra l’acord del Departament d’Educació amb UGT i CCOO és un d’aquests moments. El Govern va presentar l’acord amb aquests sindicats minoritaris com una prova de diàleg i responsabilitat institucional. Però els docents el van rebutjar des del primer moment i els sindicats majoritaris del sector —USTEC i CGT— van convocar la vaga d’aquests dies. Mentre el govern pacta amb els sindicats del sistema, el país real surt al carrer. … Continua la lectura de El PSC i la política del simulacre

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La corrupció de la inacció

agusticolomines

Des de l’escó 33 De tant en tant apareixen documents que val la pena llegir amb calma perquè ofereixen una imatge més nítida de la societat que la que ens arriba a través del soroll de les xarxes socials. La tercera onada de l’Enquesta longitudinal del Panel Ciutadà de Catalunya del Centre d’Estudis d’Opinió és un d’aquests documents. No és una enquesta qualsevol: ressegueix durant anys les mateixes persones per observar com evolucionen les seves opinions i valors. Això fa que l’enquesta es converteixi en una eina especialment útil per detectar tendències profundes i no tan sols reaccions conjunturals a fets … Continua la lectura de La corrupció de la inacció

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Pressupostos sense sobirania

agusticolomines

Des de l’escó 33 Aquests pressupostos arriben tard i arriben afeblits. Tard, perquè el Govern ha estat un any i mig sense l’instrument bàsic per governar; febles, perquè entren al Parlament sense els suports necessaris. ERC s’ha negat a donar-hi el vistiplau davant la manca de compromís del govern de Pedro Sánchez amb la cessió de l’IRPF. I aquest no és un detall menor ni una excusa tàctica: és el cor polític del debat nacional. Un pressupost no és només una suma de partides; és una expressió de sobirania. Sense capacitat plena sobre els impostos que genera, Catalunya administra límits, no … Continua la lectura de Pressupostos sense sobirania

Política, Política internacionalDeixa un comentari

Ucraïna o el retorn dels emperadors

agusticolomines

Des de l’escó 33 La invasió russa d’Ucraïna arriba al quart any amb un balanç que glaça la sang. Les estimacions més solvents demostren que el nombre de baixes —entre morts i ferits dels dos bàndols— ronda o fins i tot supera els dos milions de persones. És la guerra convencional més devastadora a Europa des del 1945. La Guerra Civil Espanyola va causar prop de 500.000 morts; les guerres balcàniques dels anys noranta en van deixar uns 130.000. Ucraïna ja ha superat àmpliament aquestes xifres, i, en proporció, s’acosta a les grans tragèdies del segle XX europeu. No és un conflicte … Continua la lectura de Ucraïna o el retorn dels emperadors

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El fracàs de Michel Foucault i la multireincidència

agusticolomines

Des de l’escó 33 Quan fa cinquanta-un anys que Surveiller et Punir [Vigilar i castigar], de Michel Foucault, va sacsejar els fonaments del pensament social occidental, hom podria esperar que l’esquerra —i, en general, el pensament polític progressista— hagués après alguna cosa sobre el sentit i la funció de la pena i de la justícia penal. I, sobretot, que hagués entès que les estructures punitives no són mai neutrals, sinó que configuren relacions de poder que tendeixen a reproduir desigualtats socials i a estigmatitzar els més vulnerables. Tanmateix, les reaccions a la llei sobre la multireincidència debatuda i aprovada al Congrés dels Diputats espanyol la … Continua la lectura de El fracàs de Michel Foucault i la multireincidència