Política, Política catalanaDeixa un comentari

El darrer decret: eleccions

agusticolomines

Des de l’escó 33 Avui, dilluns 5 d’octubre, Pedro Sánchez ha signat el decret de dissolució de les Corts i ha convocat eleccions generals per al 29 de novembre. És el decret més coherent de la legislatura: un president que ha governat a cop de decret llei se’n va amb un decret. La justificació oficial és que divendres passat el Congrés va rebutjar els dos decrets d’habitatge que havia presentat a correcuita, i que el país necessita una majoria «molt més àmplia i progressista». La raó real és una altra. Sánchez no convoca eleccions perquè hagi descobert de sobte que … Continua la lectura de El darrer decret: eleccions

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Propietat i protecció: els decrets que caldrà refer

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha lleis que neixen d’un diagnòstic i lleis que neixen d’una imatge. Els dos reials decrets llei d’habitatge que el Consell de Ministres va aprovar el 29 de setembre pertanyen a la segona família. La imatge és la de Maricarmen Abascal, una dona de vuitanta-set anys amenaçada de desnonament a Madrid, i la de les acampades de la Puerta del Sol i de la plaça de Catalunya que n’han fet un símbol. Governar, però, no és reaccionar a un titular, sinó ordenar interessos legítims que entren en conflicte. I això és precisament el que aquests … Continua la lectura de Propietat i protecció: els decrets que caldrà refer

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El centre no existeix

agusticolomines

Des de l’escó 33 Fa setmanes que uns quants articulistes es pregunten què se n’ha de fer, de Junts. Abans de respondre-hi convé desmuntar la premissa que sosté gairebé totes les respostes: la idea que hi ha un espai polític anomenat centre i que la feina consisteix a ocupar-lo. Ideològicament, el centre no existeix. Es pot ser de centreesquerra o de centredreta, perquè són posicions sobre un eix, modulacions d’una tradició amb genealogia, corpus doctrinal i una idea pròpia de la justícia i l’equitat. No es pot ser de centre a seques. El centre és una actitud, un to, una … Continua la lectura de El centre no existeix

Política, Política catalanaDeixa un comentari

L’informe que el conseller no va llegir

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha documents que valen més pel que diuen que per com els presenten. Dimecres passat, el secretari general del Departament de Drets Socials i Inclusió, José Manuel Gil Meneses, va exposar al Parlament la síntesi de l’Informe Social de Catalunya 2025, el diagnòstic que el Govern va fer públic el febrer passat, quan la consellera era Mònica Martínez Bravo. Els gràfics de l’informe, sobris i ben documentats, dibuixen un país que és fruit d’una paradoxa: creix i s’empobreix alhora. Just abans de la presentació, el conseller Raúl Moreno havia comparegut a la mateixa comissió amb … Continua la lectura de L’informe que el conseller no va llegir

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Guerra contra l’islam

agusticolomines

L’ordre no és el contrari de la decència: n’és la condició. I val la pena recordar una regularitat històrica que no falla mai: els que prometen la guerra no han de governar mai la pau que ve després, si no és en un règim de dictadura. Des de l’escó 33 L’onze de setembre, al monestir de Santa Maria de Ripoll, en l’acte institucional de la Diada, el glossador convidat per l’Ajuntament va plantejar als assistents una disjuntiva: o ens convertim a l’islam i vivim com a ciutadans de segona, o fem la guerra. També va demanar que es recuperés el servei … Continua la lectura de Guerra contra l’islam

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Ni anestèsia ni tribu

agusticolomines

Des de l’escó 33 El curs polític comença sempre l’Onze de Setembre. Divendres vinent tornarem a ser al carrer —a Barcelona, a Girona, a Amposta o on calgui— i tornarem a comptar-nos. Val més dir-ho d’entrada, sense una retòrica de circumstàncies: hi arribem en la pitjor situació de la darrera dècada. No pas perquè la gent hagi deixat de creure-hi, ni en la Diada ni en l’independentisme, sinó perquè dues dinàmiques ens escanyen alhora i es donen ales l’una a l’altra: l’anestèsia institucional que propicia el Govern de Salvador Illa i la temptació tribal. Contra totes dues cal bastir un baluard, … Continua la lectura de Ni anestèsia ni tribu

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Final de temporada: la supèrbia dels 42 diputats

agusticolomines

Qui governa amb 42 diputats de 135 hauria de ser menys superb i escoltar l’oposició Des de l’escó 33 Dilluns passat, Andy Burnham va rebre les claus del número 10 de Downing Street. L’anterior primer ministre, Keir Starmer, va arribar al poder fa dos anys amb una majoria absoluta aclaparadora i se’n va amb el país igual que el va trobar: una economia que no creix, un deute públic del cent per cent del PIB i un milió de joves que ni estudien ni treballen. El Regne Unit navega sense rumb des del 2008 —l’any de l’última gran crisi— i, només en l’última dècada, … Continua la lectura de Final de temporada: la supèrbia dels 42 diputats

Conflictes, Històries de vida, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El jutge dels 113 que va acabar a “El País”

agusticolomines

Quan vaig escriure Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme desconeixia una dada que ara, gràcies a l’amic Antoni Maria Piqué, he pogut conèixer i contrastar. El jutge que el 12 de novembre de 1973 va dictar la interlocutòria de processament i presó provisional dels 113 detinguts de la Comissió Permanent de l’Assemblea de Catalunya —la famosa “caiguda dels 113” a la parròquia de Santa Maria Mitjancera de Barcelona, el 28 d’octubre d’aquell any— es deia Diego Córdoba Gracia (1930-2005). Era el titular del Jutjat d’Ordre Públic núm. 2, l’òrgan que instruïa els … Continua la lectura de El jutge dels 113 que va acabar a “El País”

Conflictes, Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

18 de juliol: noranta anys de rèmores

agusticolomines

Des de l’escó 33 Dissabte passat va fer noranta anys del cop d’estat del 17 i el 18 de juliol de 1936. Noranta anys —i els vestigis que encara en queden— no són una efemèride: exigeixen una pregunta. I la pregunta no és què va passar aleshores —això ho sabem, encara que l’Estat s’hagi esforçat tant a ocultar-ho—, sinó què en queda avui. La meva resposta, que intentaré argumentar, és incòmoda, sobretot per als que els incomoda el conflicte: en queda l’estructura. Convé recordar l’itinerari sencer. El cop va fracassar a Catalunya i a mitja península gràcies a la resistència … Continua la lectura de 18 de juliol: noranta anys de rèmores