Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Corbacho, la casta del 78

agusticolomines

La majoria de barcelonins no saben qui és Celestino Corbacho, malgrat que hagi estat ministre de Treball i Immigració amb Rodríguez Zapatero i, anteriorment, del 1994 al 2008, alcalde de l’Hospitalet. Corbacho –Celes, per als amics– va arribar a l’alcaldia de rebot, gràcies a una maniobra orquestrada per ell mateix i executada pel sicari Pepe Zaragoza, el dels micròfons de La Camarga i Alicia Sánchez-Camacho i que llavors era secretari d’organització del PSC-PSOE. Quan Corbacho era regidor d’Urbanisme va promoure l’espionatge de qui en aquell moment era l’alcalde socialista de l’Hospitalet, Juan Ignacio Pujana. Segons em va explicar el mateix … Continua la lectura de Corbacho, la casta del 78

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Quo vadis Puigdemont

agusticolomines

Léalo en español Waterloo és la capital de Catalunya. S’hi trasllada tothom que vol estar al dia del que es cou a la política catalana. Les presons també són un centre de pelegrinatge. Però a Bèlgica s’hi va a veure el líder del moviment independentista, a les presons, en canvi, s’hi va a parlar amb els diversos caps de fila del moviment. És per això que, un cop acabat l’intens cicle electoral, Waterloo és l’epicentre de tota mena de reunions i d’emissaris. Entre la setmana passada i l’actual s’hi han traslladat alcaldes de Junts, diputats independents, grups polítics i ahir l’expresident Artur Mas. Tot es mou perquè l’actitud caïnita dels darrers temps ha perjudicat —i molt— l’independentisme. El festival de pactes postelectorals, la … Continua la lectura de Quo vadis Puigdemont

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El pacte dels perdedors

agusticolomines

Léalo en español Tots els pactes són legítims. Fins i tot pactar amb el diable. Dels 21 regidors* que dissabte van fer alcaldessa de Barcelona Ada Colau, 11 no són del seu grup. Però és que, a més, 3 són de la dreta unionista que encapçala aquest senyor mal educat —amb maneres populistes i classistes— que es diu Manuel Valls. Des del primer dia que vaig començar a viatjar pel món em vaig adonar que Salvador Espriu no tenia raó en el seu poema Assaig de càntic en el temple: nord enllà, la gent no és necessàriament ni neta, ni noble, … Continua la lectura de El pacte dels perdedors

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La crítica no us farà lliures

agusticolomines

Léanlo en español La tercera via som nosaltres: els independentistes possibilistes. Som els que estem atrapats entre els suposats radicals, els que volen tatuar-se al cul l’al·legat de Xavier Melero per recordar-se per sempre més de la traïció dels presos polítics al poble de Catalunya, i els que els insulten perquè troben que les paraules de l’excel·lentíssim advocat són la prova del nou que el rei va despullat i no se n’adona perquè s’ha drogat amb l’independentisme màgic. Dos extrems, suposadament independentistes, que en comptes de denunciar la “fiscalia màgica”, que és la que s’ha inventat una realitat paral·lela per demostrar … Continua la lectura de La crítica no us farà lliures

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Los “progres” solo usan estilete

agusticolomines

Llegiu-lo en català Una vez un crío me preguntó: ¿Los gusanos tienen lengua? No supe qué responderle. Lo busqué en una de esas revistas pseudocientíficas que antes vendían en los kioscos y hoy se pueden encontrar en el kiosco global, a veces gratuito, de Google. La respuesta a la pregunta era muy simple. No, los gusanos no tienen lengua. Lo que ocurre es que algunas personas creen que sí la tienen porque ciertos gusanos, los que comen plantas, tienen algo en la boca que pueden sacar, algo parecido a una lengua. Los expertos la llaman “estilete” y tiene más parecido con una aguja que con … Continua la lectura de Los “progres” solo usan estilete

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

I si Gramsci tingués raó

agusticolomines

Léalo en español Dimarts passat, Salvador Cardús va publicar l’article “Qui són PDeCAT, JxCat i CN?”. L’endemà, Ferran Sáez insistia en la qüestió d’esbrinar qui és qui en l’espai polític independentista vinculat a Carles Puigdemont a “Sopa de lletres”, publicat al mateix diari. Sáez fa seva la conclusió de Cardús (“Si els qui defensen l’espai que representa l’actual sopa de lletres volen mantenir-lo i eixamplar-lo, hauran d’aprendre a fer dues coses alhora: defensar la dignitat de la lluita contra la repressió i, simultàniament, omplir de contingut el seu programa polític”), i després discrepa dels ingredients que han de formar part d’aquesta recepta. Goso … Continua la lectura de I si Gramsci tingués raó

Política, Política internacionalDeixa un comentari

El presidente de los calcetines rojos

agusticolomines

Llegiu-lo en català “El dinero alcanza cuando nadie roba”. Este fue el lema que utilizó en campaña el recientemente proclamado presidente de El Salvador, Nayib Armando Bukele Ortez, un joven publicista de 37 años con orígenes palestinos y semblante moderno. Si observan las fotografías colgadas en Twitter de sus audiencias con los mandatarios que acudieron a su toma de posesión el sábado pasado, lo que destacan son sus calcetines rojos, a juego con el pañuelo que le sobresale del bolsillo superior de la americana de un traje de color negro que refuerza su esbelta figura. A su lado, por poner … Continua la lectura de El presidente de los calcetines rojos