Carlins desconeguts

1. Moltes gràcies, Lluís Ferran, per la confiança. Un agraïment que faig extensiu a l’editorial. No sé si m’has convidat a aquest acte com a professor especialitzat en historiografia i el nacionalisme, o com a representant dels historiadors carlins, l’altre era Josep Termes, com ens anomenava despectivament Jordi Canal en un dels seus llibres. És broma! 2. La col·lecció «Dies que han fet Catalunya» és, de fet, una proposta per rellegir la història del país d’una manera diferent de com s’havia fet fins ara. La generació, diguem-ne, dels «avis», que és l’anterior a la meva —i amb això no vull … Continua la lectura de Carlins desconeguts

Batalla final a Junts

Léalo en español 1. PARTIDISME. En el temps que encara existia l’URSS, abans del 1991, per referir-se a algú amb profunda mentalitat soviètica, receptor passiu de propaganda i sense voluntat política, es deia que era un sovok. És un terme sarcàstic, derivat de sovetski, “soviètic”, que en rus també significa “paleta”. Els sovok són, doncs, aquella mena d’individus que, atrapats en les urpes del partit, es converteixen en propagandistes sense un pensament propi. Els partits actuals, amb una militància captada a partir del clientelisme perquè el militant ocupa un càrrec o aspira a ocupar-lo, es defensen amb tota mena d’improperis quan algú els critica. Vaig … Continua la lectura de Batalla final a Junts

La ‘tercera via’ independentista

Léalo en español 1. Els millors. Se’n recorden quan el 2010 Artur Mas es vantava d’intentar constituir el “govern dels millors”? El primer govern del líder de CiU tenia cinc consellers convergents, dos democratacristians i quatre independents, un d’ells, l’exconseller socialista Ferran Mascarell, el més polític, i un altre Boi Ruiz, que seria el responsable de les retallades més bèsties que s’han fet mai a la sanitat catalana. Aquell govern no va ser el dels “millors”, sobretot pel fiasco en la gestió de consellers poc experimentats políticament, com ara Francesc Xavier Mena (Empresa i Ocupació) i Pilar Fernández Bozal (Justícia). En el … Continua la lectura de La ‘tercera via’ independentista

La ressaca de l’11-S

Léalo en español 1. Un Onze de Setembre més. No seré jo qui criticaré el president Pere Aragonès per no haver assistit a la manifestació de la Diada. L’any passat no vaig criticar-li que hi anés. L’opció de l’actual president és coherent amb l’estratègia del seu partit, com en altres èpoques els presidents Puigdemont i Torra van decidir anar-hi per coherència amb el que estaven propugnant. El que és criticable, i fins a un cert punt intolerable, és la campanya d’ERC contra l’ANC. La guerra bruta dels republicans és una demostració més de la seva impotència. Ostenten la presidència de l’autonomia, però saben … Continua la lectura de La ressaca de l’11-S

No van bé

Alguns polítics prenen per ximples els ciutadans o bé manquen al decòrum que se suposa que haurien de guardar. Fa uns dies, la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, va despenjar-se amb una afirmació tan surrealista que quan vaig llegir-la em va entrar un atac de riure. La republicana sosté, no sé si desorientada per la llunyania, que “la manca d’estratègia independentista conjunta que critica Junts no pot afectar l’estabilitat de l’Executiu”. Si Esquerra i Junts no comparteixen l’estratègia, llavors per què governen plegats? La conclusió és lògica. No conec una manera millor que aquesta d’invitar el públic a retreure els polítics … Continua la lectura de No van bé

Deutes pendents

Léalo en español 1. La ressaca que no se’n va. La política catalana està estancada. El nou curs comença igual com va acabar l’anterior. El govern de PSOE i Unides Podem continua arrabassant les competències autonòmiques que fereixen de mort l’autogovern de Catalunya. Els socialistes i els antics comunistes tenen un model d’Estat que, a més de jacobí, és cada vegada més centralista. La veritat és que no sé per què la dreta i l’extrema dreta nacionalista espanyola es queixen tant. L’esquerra espanyola va desmantellant l’Estat de les autonomies amb determinació, perquè, tot cal dir-ho, la recentralització no perjudica tan sols Catalunya. … Continua la lectura de Deutes pendents

Fi de la temporada

Léalo en español Me’n vaig de vacances. Les necessito. Com tots vostès, suposo. Enguany, per tant, no escriuré durant el mes d’agost com feia habitualment. Aquest serà un estiu de desconnexió total. El pronòstic que la tardor serà catastròfica invita a fer-ho. L’anunci d’un daltabaix tan gran m’ha portat a pensar en el mil·lenarisme, aquella creença tràgica sobre el desenllaç del món. Com que m’imagino que ara no els ve al cap de què parlo, els ho resumeixo. El mil·lenarisme arrenca de la interpretació que els jueus i els cristians dels primers segles van fer d’un passatge de l’Apocalipsi. Creien que abans del judici … Continua la lectura de Fi de la temporada

Desconcert total

Léalo en español 1. Anna Gabriel i els represaliats d’Urquinaona. La coincidència entre dues notícies, una de bona i una altra de dolenta, o totes dues dolentes, segons com es miri, provoca un calfred d’impotència. Un dia Anna Gabriel es planta d’incògnit al Tribunal Suprem, després de quatre anys residint a Suïssa, i el jutge Llarena la deixa anar en llibertat i ella se’n torna a Ginebra com qui res. L’endemà, la Fiscalia demana catorze anys de presó a un veí d’Arenys de Mar per haver participat en les protestes de plaça Urquinaona contra la sentència del Tribunal Suprem als líders … Continua la lectura de Desconcert total

La fi de la il·lusió

M’ha impressionat veure la cara demacrada i la mirada trista de la Comandante Dos, Dora María Téllez. Amb motiu de la commemoració del 43è aniversari de la Revolució Sandinista de 1979, s’ha difós la imatge d’una Téllez a presó, vestida amb un uniforme blau de presidiària. Han passat tants anys que potser poca gent es recorda de qui era aquesta dona, que tenia un posat més d’acadèmica que no pas de guerrillera. De vegades l’opressió i el sentit de la justícia obliga algunes persones a prendre decisions que en un altre context no prendria. Al capdavant del sandinisme, Téllez era una … Continua la lectura de La fi de la il·lusió

I si Trias torna

Léalo en español Diuen, diuen, que els de Junts volen presentar l’exalcalde Xavier Trias com a candidat en les eleccions municipals de l’any vinent. Des de la renúncia d’Elsa Artadi, el partit independentista va a la deriva. Si exceptuem la popularitat de Ferran Mascarell i Neus Munté, que la tenen més pel passat que acumulen que no pas pel present, la resta de regidors de Junts són poc o gens coneguts, malgrat que fa anys que ho són. També és veritat que la majoria dels mortals seria incapaç de recordar el nom de cap regidor, sigui del partit que sigui, perquè els … Continua la lectura de I si Trias torna