Política, Política catalanaDeixa un comentari

Pactes signats en paper mullat

agusticolomines

Léalo en español En la política catalana, els acords són sempre paper mullat. Del pacte entre la CUP i ERC que havia de fiscalitzar el funcionament de la taula de diàleg aquesta primavera a canvi de la investidura d’Aragonès, no se’n canta ni gall ni gallina. Els setze folis del pacte ERC-CUP, signat el 21 de març de 2021, han tingut menys valor que el famós tovalló amb quatre gargots amb el qual es va formalitzar la contractació de Leo Messi a les instal·lacions del Reial Club de Tenis Pompeia, a Montjuïc. Almenys l’argentí, que llavors tenia tretze anys, va jugar … Continua la lectura de Pactes signats en paper mullat

Política, Política espanyolaDeixa un comentari

El bufó Tamames

agusticolomines

No hi ha res que em rebenti més que les discriminacions socials. L’edatisme és una forma d’aquestes discriminacions, en aquest cas per qüestió d’edat, que afecta molta gent. L’edatisme consisteix, com totes les discriminacions, a difondre estereotips i prejudicis que repercuteixen negativament sobre els drets, l’autoestima i el benestar de les persones. Per norma general s’aplica a la gent gran, sobretot, perquè vivim en una època d’exaltació de l’eterna joventut, que és manifesta en la proliferació de la síndrome de Peter Pan en molts homes, i l’obsessió de moltes dones per mantenir-se joves tant com poden. Aquestes dèries no tenen res … Continua la lectura de El bufó Tamames

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El mètode Rufián

agusticolomines

Léalo en español Si fa uns dies vaig assegurar que Xavier Trias no seria alcalde de Barcelona i ell es va mostrar altiu i maleducat amb mi en una entrevista a la ràdio francesa Equinox, avui els pronostico que Gabriel Rufián tampoc no serà alcalde de Santa Coloma de Gramenet. Les raons són diferents, però l’efecte és el mateix. Rufián és un polític populista, a diferència de Trias, que és senzillament un personatge classista. Per això l’acció política del republicà mostra de què està fet el seu pensament. Tots vostès deuen recordar els “xous” de Rufián al Congrés espanyol, però és difícil que sàpiguen … Continua la lectura de El mètode Rufián

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La xavalla pressupostària

agusticolomines

Léalo en español Llum verda als pressupostos amb una nova majoria. Com que Catalunya és un país sense poder, el Govern es comporta com una entitat administrativa, com una diputació general. Si Catalunya fos un país seriós, independent i amb un poder polític real, aquest Govern ja hauria caigut. El partit de l’oposició no l’hauria rescatat, com ha fet el PSC amb ERC. Al contrari, hauria forçat la convocatòria d’eleccions anticipades per mesurar la força de cadascú. ERC ocupa avui molts càrrecs —i això és el que fa bavejar els antics convergents—, però, com anys enrere, ocupar càrrecs no significa … Continua la lectura de La xavalla pressupostària

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’acord de claredat d’ERC

agusticolomines

Quan no saps ben bé què fer, crees una comissió d’experts. Aquesta és la sortida que ha trobat el govern ultraminoritari d’Aragonès per avalar la proposta d’arribar a un “acord de claredat” amb l’Estat per pactar un referèndum d’independència. Aquest “acord”, que implicaria acceptar que amb un 50% de participació i un sí a la independència del 55% quedaria resolta la qüestió, no té el suport de cap grup. La majoria sobiranista del 52% al Parlament només va ser efectiva per repartir càrrecs, per començar, per investir president Aragonès, però no ha servit ni una sola vegada perquè els partits … Continua la lectura de L’acord de claredat d’ERC

Cultura, Històries de vida, PolíticaDeixa un comentari

Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

agusticolomines

Conversem amb l’historiador Agustí Colomines, que ha publicat el dietari ‘Tot el que el cor s’estima’ (Lleonard Muntaner, 2022) Léalo en español Joan Simó i Rodríguez (@simo_cat) “A part de les guerres púniques, se m’ha atribuït de tot”. La frase és de Giulio Andreotti, però dubto que Agustí Colomines (Barcelona, 1957) tingués gaires problemes per fer-la seva. Si hom repassa les darreres dècades de la història de Catalunya, és ben possible que hi trobi el seu nom. Colomines ha estat secretari de Josep Benet, col·laborador d’Artur Mas, militant del PSUC, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, impulsor de JuntsxCat i, des … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Trias no serà alcalde…

agusticolomines

Léalo en español Xavier Trias no serà alcalde. Hauria d’esdevenir-se un miracle perquè l’antic batlle de Barcelona per CiU recuperés la vara consistorial amb no se sap quin partit, vist que renega de Junts, o si més no d’aquella coalició de persones que van fer néixer Junts amb Puigdemont. El 2017 Junts era un moviment plural ideològicament, molt més semblant a la Convergència del 1974, o la Casa Gran del Catalanisme, que no pas el Junts que els està quedant al tàndem Turull/Rull i els seus adlàters. “Qui perd els orígens perd identitat”, cantava Raimon. Els orígens de Junts no … Continua la lectura de Trias no serà alcalde…

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La basquitis de l’establishment

agusticolomines

Léalo en español La setmana passada va passar per Barcelona Andoni Ortuzar, el gris president del PNB, convidat, és clar, per La Vanguardia. L’escenari estava ple d’homes encorbatats, com si de cop haguéssim retornat als anys noranta. Tot en ordre, que és del que es tracta. Cal esborrar de pressa i corrents el malson sobiranista. L’independentisme català va alterar l’oasi català de tal manera que, per anul·lar el moviment revolucionari més potent i democràtic que s’hagi donat a Catalunya des del final del franquisme, els ha calgut recórrer a la violència, la persecució de líders polítics i la destrucció de l’estat de dret. Ells diran que … Continua la lectura de La basquitis de l’establishment

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Artur Mas, sense màscara

agusticolomines

A les entrevistes, les preguntes les fan els periodistes. Les respostes les carrega el diable (i l’entrevistat). Fidel Masreal va entrevistar Artur Mas fa uns dies amb l’excusa, una mica agafada amb pinces, que es complia el desè aniversari de la cimera anticorrupció del febrer del 2013. Havien acudit a aquella cita, a més d’ell com a president, la presidenta del Parlament de Catalunya (Núria de Gispert), el president del TSJC (Miguel Ángel Gimeno), el fiscal superior de Catalunya (Martín Rodríguez Sol), els síndics de Comptes (Jaume Amat) i de Greuges (Rafael Ribó) i el director de l’Oficina Antifrau (Daniel de Alfonso Laso). … Continua la lectura de Artur Mas, sense màscara

PolíticaDeixa un comentari

Morir en l’esperança

agusticolomines

Léalo en español “Perdóname por ir así buscándote  / tan torpemente, dentro  / de ti. / Perdóname el dolor, alguna vez. / Es que quiero sacar / de ti tu mejor tú. / Ese que no te viste y que yo veo, / nadador por tu fondo, preciosísimo”. Aquests versos corresponen a la primera estrofa d’un poema de Pedro Salinas que parla d’amor i de la necessitat de qui estima de capbussar-se en l’essència profunda de l’ésser estimat. Nedar al fons de l’ànima de l’altre, de la persona que esdevé imprescindible. “Tú has sacado de mí mi mejor yo”, li deia l’Alfonso Carlos … Continua la lectura de Morir en l’esperança