El despotisme sense Il·lustració

Léalo en español “En cap cas creiem en l’autodeterminació, ni creiem que hagi de ser la ciutadania la que dirimeixi una qüestió important com pot ser aquesta”. Això és el que va declarar Eva Granados, la portaveu del PSC al Parlament, l’endemà de l’Onze de Setembre. És prou sabut que als polítics se’ls omple la boca en dates assenyalades. Entorn de la Diada, especialment. És un clàssic que els polítics recorrin a la idea que la societat catalana està dividida i coses com aquesta. La socialdemocràcia antiga —la que abans s’agrupava en la Internacional Socialista— fa temps que ha perdut … Continua la lectura de El despotisme sense Il·lustració

Els patriotes de baix

Legiu-lo en español Els “patriotes de base” també hauria pogut ser el títol d’aquest article. Els independentistes d’abans que el terratrèmol guerracivilista ho destruís tot parlaven dels “de baix”, del poble, dels que defensaven la nació sense reclamar res, ni privilegis ni honors, per referir-se a la base del moviment. Als “de baix” no els calia apel·lar a cap unitat estratègica, perquè ells eren la unitat. El comú de la gent, patriòtica, tossudament alçada, la que fa realment història, no falla mai. Ni abans ni ara. Els politicastres, en canvi, omplen els fulls del calendari mentre són vius. Després no … Continua la lectura de Els patriotes de baix

Sense focs artificials

Léalo en español Cadascú els celebra com vol. Només faltaria. Els dies de festa, tant si són els habituals del cap de setmana com si són excepcionals —posem per cas Corpus Cristi o la Diada Nacional—, estan fets per tal que cadascú els passi com li vingui de gust. Soc als EUA i ahir em va caure a les mans una guia estatunidenca per a immigrants en què s’explicava, entre altres, moltes coses sobre els “hàbits” nacionals dels EUA, què era el Quatre de Juliol i com s’acostuma a celebrar. Era una pura descripció, que desprenia un no sé què … Continua la lectura de Sense focs artificials

Jutjar el president

Léalo en español Michael Ignatieff, un brillant historiador canadenc que va fracassar estrepitosament quan es va dedicar a la política, el 16 d’octubre de 2013 va publicar a The New York Times l’article “Enemies vs. Adversaries”, dedicat a la política estatunidenca d’aquell moment i conseqüència de les conclusions a les quals havia arribat després d’estudiar durant anys els horrors derivats de la fragmentació de l’antiga Iugoslàvia. Exposat molt resumidament, la tesi de qui fou líder del Partit Liberal i cap de l’Oposició Oficial canadenca entre el 2008 i el 2011 era molt senzilla. Venia a dir que per tal que les democràcies … Continua la lectura de Jutjar el president

Una pistola penjada a la paret

Léalo en español Fa 80 anys. Tota una vida. L’1 de setembre de 1939 els nazis van envair Polònia i va començar així la Segona Guerra Mundial. Una altra guerra. Feia només 21 anys que s’havia acabat la Gran Guerra, que havia estat una carnisseria. França és plena de monòlits que commemoren el sacrifici de la generació de 1914. Cada plaça té el seu record fúnebre. No va costar gaire afegir en aquests monuments commemoratius els noms dels morts en aquella segona guerra. L’Europa negra esculpida en pedra. La guerra va començar per l’ambició d’un règim que copiava els somnis … Continua la lectura de Una pistola penjada a la paret

Ser dona aTeheran

Emmanuel Macron va incendiar la cimera del G7 pels focs a l’Amazònia. El president francès, amfitrió de la cita dels set països més rics del món, va manifestar que França no donaria suport a l’acord de lliure comerç entre Mercosur i la UE, ja que el Brasil no respecta els seus compromisos de protecció de la selva amazònica. Jair Bolsonaro, el populista president brasiler, va tenir una reacció de manual. Va acusar Macron de tenir una “mentalitat colonialista” i a continuació es va burlar de la diferència d’edat entre el president francès i la seva dona, que és de 24 … Continua la lectura de Ser dona aTeheran

La Marta Rovira té raó

Léalo en español “Som en una situació de conflicte polític, i el conflicte polític implica una confrontació, encara que mai sigui volguda o voluntària”. Així de clara ha estat la secretària general d’ERC, Marta Rovira, des del seu exili ginebrí. Rovira resumeix la situació política actual com un conflicte. Els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont, un des de Prada de Conflent i l’altre en el llibre Re-Unim-Nos, han diagnosticat el mateix. Qui pot negar que fa anys que vivim condicionats per un conflicte polític de difícil solució? Potser en aquests moments, després de l’estrès provocat per la repressió i el judici farsa, hem … Continua la lectura de La Marta Rovira té raó