Categoria: Històries de vida

Cultura, Històries de vida, Historiografia, universitats1 comentari

Liah Greenfeld (1954-2026): una intel·lectual jueva dissident

agusticolomines

OBITUARI El 13 de maig de 2026 va morir Liah Greenfeld a Boston. Havia nascut el 22 d’agost de 1954 a Vladivostok, la ciutat russa oberta al mar del Japó, i hauria volgut ser poeta. En realitat, no va deixar de ser-ho mai: quan una greu malaltia la va sorprendre a principis dels anys 2000, va tornar a escriure versos amb la mateixa intensitat amb què havia analitzat el nacionalisme, la modernitat i la follia. La pèrdua és immensa —per a la sociologia, per als estudis sobre el nacionalisme, per a tots aquells que la van conèixer i estimar. M’unia … Continua la lectura de Liah Greenfeld (1954-2026): una intel·lectual jueva dissident

Històries de vida, Política1 comentari

Una història familiar

agusticolomines

El dissabte 26 de febrer de 2022 vaig traslladar-me a Tàrrega, convidat per l’ANC local, per fer-hi una xerrada. Havia de tractar sobre la situació política d’aquell moment, però vaig voler començar recordant els meus avantpassats. Avui reprodueixo aquest començament. Els meus besavis, en Joan Colomines i la Margarida Tubau, vivien a Tàrrega, però no n’eren fills. Ho sé perquè el meu pare guardava una cèdula, signada a l’Ajuntament de Tàrrega el 25 de setembre de 1906 per l’alcalde Francesc Pera, mitjançant la qual autoritzaven el seu fill Ramon, el meu avi, a traslladar-se a Puerto Rico. El besavi Joan … Continua la lectura de Una història familiar

Cultura, Històries de vida, PolíticaDeixa un comentari

Dues dames de l’unicorn: Victoria Ocampo i Virginia Woolf

agusticolomines

Victoria Ocampo / Virginia Woolf. Correspondencia, (Rara Avis – Fundación Sur, 2024). Editat i prologat per Manuela Barral, amb traduccions de Virginia Higa i Juan Javier Negri Vaig entrar a la llibreria Finestres de Barcelona amb la intenció de comprar el llibre que Emmanuel Carrère (1957) ha dedicat a indagar sobre la seva família georgiana i, especialment, sobre la seva mare, l’excepcional historiadora i secretària perpètua de l’Académie française Hélène Carrère d’Encausse (1929-2023). Vaig sortir de la llibreria una hora i mitja més tard amb el llibre de Carrère, Kolkhoz (Anagrama, 2026), i amb un altre llibre, que vaig veure … Continua la lectura de Dues dames de l’unicorn: Victoria Ocampo i Virginia Woolf

Cultura, Històries de vida, PolíticaDeixa un comentari

L’heroïna com a coartada

agusticolomines

L’última vegada que et dic adeu, de Natza Farré (Angle Editorial) Natza Farré (1972) escriu bé. Això és indiscutible. L’ofici periodístic i d’escriure guions es nota en cada pàgina: la frase neta, el ritme controlat, la capacitat de dir molt amb poc i algunes pinzellades de correspondència familiar. Els capítols són curts i, en aquest sentit, intensos. Però precisament per això, un cop tancat el llibre, la pregunta que queda a l’aire és incòmoda: de què tracta, exactament, aquest llibre? El títol i la contraportada prometen el retrat d’una relació fraternal marcada pel drama de l’heroïna i la relació de … Continua la lectura de L’heroïna com a coartada

Històries de vida, Historiografia, Política, Política espanyolaDeixa un comentari

Què recordo del dia de la mort de Franco?

agusticolomines

La gent d’@elnacionalcat m’ha preguntat on era el 20-N de 1975. Podeu veure el vídeo al final del reportatge, un deixo transcrita la resposta: L’historiador i diputat de Junts per Catalunya Agustí Colomines defineix el moment de la mort de Franco com a “agredolç”. “Jo tenia 18 anys i estava a punt de fer-ne 19”, recorda Colomines, que aleshores començava a estudiar a la universitat. “Havíem viscut les condemnes a mort del mes de setembre i per nosaltres el franquisme era un règim de terror. Havia nascut amb violència i va acabar amb violència”, explica el diputat, que intenta resumir la mort … Continua la lectura de Què recordo del dia de la mort de Franco?

Cultura, Històries de vida, HistoriografiaDeixa un comentari

Els 113 de l’Assemblea de Catalunya

agusticolomines

Arran de la publicació del meu llibre Amnistia i Llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme (Rosa dels Vents, 2023), sorgeix aquest article, publicat al núm. 8 de la revista digital del Memorial Democràtic: Temps i espais de memòria. Hi abordo els inicis de l’Assemblea de Catalunya i els canvis culturals que van afavorir la fi del franquisme. L’Assemblea de Catalunya es va fundar el 7 de novembre del 1971 en una parròquia, a l’església de Sant Agustí de Barcelona, de la qual era rector Josep Maria Juncà, un mossèn que abans havia estat rector … Continua la lectura de Els 113 de l’Assemblea de Catalunya

Històries de vida, HistoriografiaDeixa un comentari

Maurín, l’anticomunista

agusticolomines

L’exili de l’exili és una de les pitjors traïcions de l’anomenada memòria històrica. La historiografia catalana mostra de quina fusta està feta quan ara, reproduint el mateix error dels anys setanta del segle passat, prefereix recuperar personatges de la Segona República a trossos. Això és el que ha passat amb Joaquín Maurín, el secretari general del POUM, de qui el 5 de novembre del 2023 es commemorà el cinquantenari de la mort, ocorreguda a Nova York, després de diagnosticar-li un tumor al cervell, el mateix any que també morien a l’exili Pau Casals (22 d’octubre) i Pablo Picasso (8 d’abril). El … Continua la lectura de Maurín, l’anticomunista

Conflictes, Històries de vidaDeixa un comentari

El Real Madrid i la banalització del racisme

agusticolomines

El dilluns 22 de maig vaig assistir a la tertúlia del programa de 8TV Opinacat, que dirigeix en Carlos Fuentes. Vam parlar del cas Vinícius Júnior i el racisme. Aquell dia vaig coincidir, com molts altres dilluns, amb José Miguel Villarroya, amb qui van protagonitzar un dur enfrontament. Ell considerava que el cas no era de racisme, sinó d’odi al Madrid i va fer una explicació que em va semblar un argument retorçat que banalitzava el racisme. A partir d’aquí, la cosa va complicar-se perquè Villarroya va gosar malinterpretar el que jo havia dit inicialment sobre el Madrid: «… que … Continua la lectura de El Real Madrid i la banalització del racisme

Cultura, Històries de vida, Política1 comentari

Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

agusticolomines

Conversem amb l’historiador Agustí Colomines, que ha publicat el dietari ‘Tot el que el cor s’estima’ (Lleonard Muntaner, 2022) Léalo en español Joan Simó i Rodríguez (@simo_cat) “A part de les guerres púniques, se m’ha atribuït de tot”. La frase és de Giulio Andreotti, però dubto que Agustí Colomines (Barcelona, 1957) tingués gaires problemes per fer-la seva. Si hom repassa les darreres dècades de la història de Catalunya, és ben possible que hi trobi el seu nom. Colomines ha estat secretari de Josep Benet, col·laborador d’Artur Mas, militant del PSUC, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, impulsor de JuntsxCat i, des … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Actes, Cultura, Històries de vida, Política, Política catalana1 comentari

Joan Colomines i Puig, el meu pare

agusticolomines

Léalo en Español 1. CENTENARIS. El 29 de novembre el meu pare hauria fet cent anys.  No facin cas dels que afirmen que va néixer no sé quin dia de desembre perquè ho posa a la seva partida de naixement. És un error administratiu. Va morir, això sí, el 22 de febrer de 2011. Per commemorar el centenari del seu naixement, el meu germà Joan-Ramon i una colla d’amics van organitzar-li un homenatge nacional a Juneda, que es va celebrar el passat dia 17. El redactor d’aquesta casa, en Joan Antoni Guerrero Vall, va fer-ne una crònica generosa i extensa. El meu pare … Continua la lectura de Joan Colomines i Puig, el meu pare