Joan Colomines i Puig, el meu pare

Léalo en Español 1. CENTENARIS. El 29 de novembre el meu pare hauria fet cent anys.  No facin cas dels que afirmen que va néixer no sé quin dia de desembre perquè ho posa a la seva partida de naixement. És un error administratiu. Va morir, això sí, el 22 de febrer de 2011. Per commemorar el centenari del seu naixement, el meu germà Joan-Ramon i una colla d’amics van organitzar-li un homenatge nacional a Juneda, que es va celebrar el passat dia 17. El redactor d’aquesta casa, en Joan Antoni Guerrero Vall, va fer-ne una crònica generosa i extensa. El meu pare … Continua la lectura de Joan Colomines i Puig, el meu pare

Mentides, renúncies i traïdories

Al número 1.850 de 2019 del setmanari El Temps, l’Àlex Milian recopilava les primeres reaccions literàries a l’1 d’octubre. Hi citava les novel·les de Víctor J. Jurado Riba (La tardor de la llibertat, Columna, 2018), Teresa Saborit (La revolució de les formigues, Verkami, 2018) i un conte de Clara Queraltó inclòs a El que pensen els altres (Proa, 2018). Hi esmentava altres llibres que tenien com a escenari els fets d’octubre de 2017, però més aviat com un teló de fons en el qual s’ambienten les obres de Xavier Vernetta (Boira, octubre, revolta, Edicions Saldonar, 2019), Teresa Solana (Octubre, Crims.cat, 2019), Marc Pastor (Els àngels … Continua la lectura de Mentides, renúncies i traïdories

OTAN sí, OTAN no

Léalo en español 1. Les fílies i les fòbies són dèries. L’única alternativa a la irracionalitat és recórrer a la ciència. L’opinió està sobrevalorada. Tothom té una opinió sobre qualsevol cosa i la defensa amb passió. Tant se val si no té cap fonament o bé fa aigües perquè les evidències la desmenteixen. L’opinió és l’opinió i de vegades es pot donar el cas que algú defensi una posició i actuï en contra de la seva pròpia opinió. Només cal tenir un fetge ben gros i molta cara. Dissabte passat em van assaltar aquesta mena de pensaments mentre estava assegut en … Continua la lectura de OTAN sí, OTAN no

“Les dones m’han permès descobrir la tendresa”

El divan, amb Sílvia Cóppulo, 29/06/2022 Àudio Agustí Colomines és un intel·lectual compromès amb el país que, quan és a l’estranger i li demanen per Catalunya, respon en català. Les preguntes se succeeixen fins que acaba definint-la com una nació oprimida. Gran coneixedor de la història i la política, publica Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner, Editor), un assaig on cada pensament és una alenada d’amor a la vida. El record de la veu de la mare, morta prematurament, el fill Gabriel que el farà avi aviat, els amics, els llibres, la política, el futbol, els accidents, el … Continua la lectura de “Les dones m’han permès descobrir la tendresa”

Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”

Entrevista a l’historiador, i periodista, que ha superat un càncer i és autor d’un dietari tendríssim sobre l’amor, el desamor i la política escrit dels EUA estant, Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner). Text: Andreu Barnils – fotografies: © Adiva Koenigsberg Agustí Colomines i Companys (1957), professor d’història a la Universitat de Barcelona, escriptor, exdirector del Centre UNESCO de Catalunya (2004-2007) i de la Fundació CatDem (2007-2013), ara pivota el nou centre d’estudis del Consell per la República. Home avesat al conflicte polític, ara ha publicat el dietari Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner), un llibre tendre, que descol·locarà el lector, … Continua la lectura de Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”

Sobre els nous lideratges

Léalo en español 1. El dramatisme dels lideratges. No sé si han vist la sèrie Atlantic Crossing (Movistar+). És la història de la família reial noruega davant la invasió nazi de 1940 i de les peripècies del rei Haakon VII i el seu hereu, el príncep Olaf, que es van negar a sotmetre’s a Hitler. El comportament de les reialeses nòrdiques durant la Segona Guerra Mundial va oscil·lar entre la resistència noruega, el col·laboracionisme danès (Cristià X era germà del rei noruec) i l’ambigüitat neutralista sueca (el rei Gustau V era oncle de la princesa Marta, casada amb l’hereu noruec). La sèrie … Continua la lectura de Sobre els nous lideratges

Per Nadal, coratge

Léalo en español 1. L’assumpció del dol. Arran de la mort la setmana passada de Joan Didion, l’escriptora californiana que un bon dia va confessar que el gran Ernest Hemingway havia exercit una forta influència sobre ella, vaig sentir la necessitat de rellegir Blue Nights (2011), el segon dels seus dos llibres dedicats a la pèrdua. En aquest cas, a la mort, a trenta-nou anys, de la seva filla adoptiva, Quintana Roo. El primer d’aquests llibres de dol, L’any del pensament màgic (2005), és el més conegut, i Didion va escriure’l sota l’impacte de la mort sobtada del seu marit, també escriptor, John Gregory … Continua la lectura de Per Nadal, coratge

Llengua i drets col·lectius

No podem continuar així. La pandèmia ha alterat la vida quotidiana i ha propiciat polèmiques absurdes sobre els drets individuals i col·lectius, talment com en un altre temps, quan es negava el dret de Catalunya a l’autodeterminació. Als anys noranta, els filòsofs Eugenio Trías i Fernando Savater es manifestaven en contra de l’existència dels drets col·lectius des de les seves columnes d’opinió dels diaris El Mundo i El País, respectivament. Com que el que es discutia era sobre Catalunya i els seus drets nacionals, l’esquerra prescindia del fet que aquests dos pensadors espanyols ideològicament havien evolucionat cap a la dreta. Negar l’existència dels … Continua la lectura de Llengua i drets col·lectius

Ja n’hi ha prou de tantes hòsties

Léalo en español No conec Marta Gambín. Només sé que escriu a Revers, el suplement cultural d’aquest diari. Fa uns dies ens va oferir un article, per a mi molt divertit, sobre la fatiga que li provoquen “els culturetes elitistes”. Aquesta dona no sap fins a quin punt comparteixo la seva mandra davant l’exhibicionisme erudit de segons qui. Més enllà que sigui veritat o no el que explica d’ella mateixa, que tant se val, perquè sovint cal recórrer a la ficció per mostrar una paradoxa, Gambín posava damunt la taula un dilema etern, que cada generació debat amb fúria desbocada: la separació entre … Continua la lectura de Ja n’hi ha prou de tantes hòsties

Les urgències lingüístiques

Léalo en español 1. La majoria dels diaris catalans d’ahir, amb alguna excepció de pes, van dedicar llargs reportatges al cinquantè aniversari de la creació de l’Assemblea de Catalunya. El Parlament també ho ha celebrat amb la inauguració d’una exposició virtual dedicada a l’organisme unitari més lloat del final de la dictadura franquista. L’avantatge de fer-se gran és que no cal que t’expliquin alguns fets que has viscut. M’he vist joveníssim assegut entre Anna Balletbó i Domènec Font, just al darrere de Jordi Carbonell i al davant de Jaume Sobrequés, a la fotografia més reproduïda d’un dels plenaris de l’Assemblea. L’èxit d’aquest organisme només es … Continua la lectura de Les urgències lingüístiques