Refer la catalanitat

Léalo en español En un article del 1998, el gran Josep M. Espinàs, de qui acabo de llegir Una vida articulada (i aquí obro un parèntesi per agrair a Isabel Martí que em regalés aquest esplèndid recull dels articles publicats entre el 1976 i el 2012), afirmava que els catalans “hem demostrat que sabem fer i que sabem desfer, però ens costa aprovar l’assignatura de refer”. Espinàs parla en general, sense entrar al detall. Però té raó. Aquell famós vers de J.V. Foix i tothom repeteix, “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, que fins i tot he vist estampat … Continua la lectura de Refer la catalanitat

No hi ha orxata sense xufles

Léalo en español Com pot l’home assolir la felicitat i la virtut? —es preguntava Plató. S’ha d’anar en compte amb això de la felicitat, però atès que la pregunta és d’un gran clàssic, mantinguem-la. Afirmava Plató que en tant que la vida humana té lloc necessàriament en societat, els homes i dones només podran ser feliços i virtuosos dins un estat just, harmoniós i ben governat. L’existència d’un estat així depèn, continuava Plató, de l’elecció dels seus governants. Per tant, només si els que dirigeixen el destí de la societat són persones virtuoses i sàvies —hauria pogut dir valentes— serà … Continua la lectura de No hi ha orxata sense xufles

Per endolcir-los el dia de Sant Esteve o la solitud

Léalo en español Per a les amigues Meritxell, Susanna i Ester Quan era petit els meus pares em van portar a l’escola on anaven els meus tres germans més grans. Era una escola petita, amb una portalada de fusta, ferro i vidre, a la qual s’entrava pel carrer d’Aribau, 292, i s’estenia per la cantonada de muntanya del carrer dels Madrazo en direcció Besòs. L’escola era una torreta d’una sola planta que tenia al darrere un pati no gaire gran, quadrangular, entapissat de còdols que nosaltres fèiem servir com a projectils. En aquell pati m’hi vaig pelar els genolls moltes vegades i … Continua la lectura de Per endolcir-los el dia de Sant Esteve o la solitud

Camp de cendres

Dirigit a tu, Muriel Quan arriba el final, la desesperació s’apodera de nosaltres i el retorn al buit podreix un sempre més, pronunciat de pressa, que avui sabem que és com aigua tallada d’una font sense vida.   Quan arriba el final, aquell tu que ja no em parla no em parlarà més i tu i jo ens convertirem en una presència castigada per l’absència que viuré de lluny, destil·lant una a una antigues passions.   El viatge s’ha fet curt. I la vida ens interroga de lluny, com un record que extingeix les paraules que abans gronxaven amb mel … Continua la lectura de Camp de cendres

Natàlia Molero

Crec que una de les últimes piulades a Twitter que vaig llegir de Natàlia Molero era del 2014, de poc abans de les eleccions europees. Hi deia el següent: “Si una majoria del país avui, ara, se sent únicament part d’Europa és el moment de dir-ho en aquests comicis.” Expressava així dues de les seves grans conviccions: l’europeisme i el catalanisme. Després, ho he comprovat, perquè a les xarxes socials la gent no es mor fins que algú no n’elimina el perfil, no va fer cap més piulada, només un parell de retuits. Llavors vaig saber que estava malalta. M’ho … Continua la lectura de Natàlia Molero

El 27S o es plebiscitario o será un fraude

“¿Lo veis como no hay otro camino?”, sentenció el presidente de la Generalitat, Artur Mas, una vez conocido el fallo del Tribunal Constitucional (TC) sobre el proceso participativo del 9N. ¿Cuál es ese camino del que habla el presidente? Mas entiende que la sentencia que considera inconstitucional los preparativos de la consulta del pasado noviembre supone establecer, a su juicio, que la Generalitat no es competente “para preguntar a los catalanes sobre su futuro político”, por lo que la Constitución española “se convierte, 37 años después, en un callejón sin salida para las aspiraciones democráticas de una parte muy significativa del pueblo de … Continua la lectura de El 27S o es plebiscitario o será un fraude

Política i sèries de TV

Els confesso que sóc un gran aficionat a les sèries de TV de temàtica política. La meva afició va començar amb la ja famosaL’ala oest de la Casa Blanca, una sèrie creada per Aaron Sorkin, que tanmateix vaig descobrir tard, quan ja devia anar per la segona o la tercera temporada, però que després vaig veure com aquell qui diu de cop. Les 7 temporades, de 22 episodis cadascuna, són una magnífica lliçó sobre la legislació i la política nord-americanes en qüestions de tipus social (la immigració, l’educació, la seguretat social, les lleis de control d’armament), polític (el cens, les condemnes … Continua la lectura de Política i sèries de TV