Genovés i Anguita: cultura i política comunistes

Léalo en español Amb poques hores de diferència, com si el destí volgués unir-los, s’han mort dos homes lligats al comunisme hispànic. Un era artista i va morir la matinada del 15 de maig, l’altre era un polític i va morir l’endemà dissabte. Tots dos encarnaven la figura del militant polític, del compromís amb uns ideals. Eren el pintor valencià Joan Genovés i el polític andalús Julio Anguita. Havien estat noms de pes en el que podríem anomenar hegemonia cultural comunista de finals del franquisme i els primers anys de la transició. Pertanyien a la generació que a poc a poc es … Continua la lectura de Genovés i Anguita: cultura i política comunistes

El centenari de Josep Benet

El 17 d’abril de 1960, diumenge pasqual, tretze universitaris van arribar a Barcelona procedents de València. Entre aquests expedicionaris hi havia figures que amb el anys serien molt rellevants. Oriol Malló i Fèlix Portell van reconstruir la història en un reportatge per a El Temps publicat el 26 de juliol de 1993. Joan Fuster va triar els tretze viatgers i la “colla”, que com va escriure a Max Cahner, “està composta per tretze inefables patriotes. Crec que els patriotes han estat triats amb un criteri bastant ponderat i equitatiu; he procurat que hi hagi gent de diversa —actual o virtual— tendència ideològica, d’extracció … Continua la lectura de El centenari de Josep Benet

Viure sense roses ni llibres

Léalo en español El llibre de Galbraith no desbrinava tan sols la importància en els orígens de la crisi del boom immobiliari de Florida o de la “febre d’or” que portaria a la desastrosa tardor de 1929, sinó que s’endinsava en els fonaments culturals que havien propiciat la falsa il·lusió d’algunes elits especulatives pel diner fàcil, cosa que va contaminar el conjunt social. Galbraith fugia de les interpretacions grotesques del crac borsari per assenyalar com a culpable el capteniment avariciós i esbojarrat d’empresaris i financers. La histèria col·lectiva que va ensorrar Wall Street i va expandir la crisi globalment com una … Continua la lectura de Viure sense roses ni llibres

El pèndol de Tornasol

Léalo en español Viure confinat és una condemna. La majoria de la gent ho veu així. Li ho comento a un amic i em respon amb una reflexió de Pascal, el matemàtic del segle XVII, no es confonguin, que com molts científics del seu temps va esdevenir filòsof. El 2015, Miquel Costa va publicar una magnífica traducció al català de Pensaments, un llibre que Pascal no va escriure mai, però que el 1670 recollia fragments del llegat que el filòsof francès, retornat al cristianisme, va deixar escampats abans de morir. Un dels pensaments més coneguts és aquell sobre la capacitat o … Continua la lectura de El pèndol de Tornasol

El carnaval manxec

Léalo en español Folkloritzar és un verb inventat que no recull el diccionari però que, pensant-hi bé, defineix amb precisió la cultura espanyola. Podria ser sinònim de banalitzar, o sigui que una cosa o un fet esdevinguin banals, sense interès, mediocres, vulgars, una fotesa trivial. A Campo de Criptana, una població manxega on es conserven uns molins de vent en un turó, hi estan avesats. Hi va néixer María Antonia Abad, més coneguda pel nom artístic de Sara, Sarita, Montiel. Si la família de la Montiel no s’hagués traslladat a Oriola després de la Guerra Civil, hauria pogut cantar en la … Continua la lectura de El carnaval manxec

L’Alexa no parla català

Léalo en español Per Nadal, els Reis d’Orient ens van fer arribar als de casa un assistent de veu d’aquests que comercialitza Amazon amb el nom d’Alexa en homenatge a l’antiga biblioteca d’Alexandria. També podria homenatjar la nova, inaugurada el 2002 i que és igualment impressionant. La bellesa de l’edifici i els vuit milions de llibres que conté ho avalarien. L’Alexa, a qui vam canviar el nom per Echo —que és un dels gentilicis alternatius, l’altre és directament Amazon—, perquè ens molesta que l’assistent, per molt intel·ligent que sigui, tingui nom de dona, és un comunicador personal que permet a … Continua la lectura de L’Alexa no parla català

Handke, amb Pla de fons

El maig de 1974, la revista Destino va publicar una carta al director en què un tal E. Pinyol [que els entesos diuen que responia a la identitat de Josep C. Vergés, fill de l’editor de la revista] es queixava que cada any el jurat del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes oblidava Josep Pla com a possible candidat al guardó. Joan Triadú va encapçalar el grup de partidaris de no atorgar mai el premi a Pla, mentre que Joan Fuster es va situar al capdavant dels partidaris d’atorgar-li, seguint els arguments exposats al pròleg d’El quadern gris. L’oposició a Pla era, … Continua la lectura de Handke, amb Pla de fons

El català no va matar Kennedy

Léalo en español Els independentistes catalans van matar Kennedy per ordes del malvat Carles Puigdemont. Ni Manuel Vázquez Montalbán s’hauria imaginat que el títol de la seva primera novel·la (1972) donaria per tant. La culpa de tot el que passa o no passa a Espanya és de l’independentisme del nord-est. Que a  Andalusia, Múrcia o Madrid puja Vox, la culpa és dels independentistes. Que el PSOE dicta la llei mordassa digital, la culpa és de Puigdemont, que és un obsés de les noves tecnologies. Que el PSC insinua que es vol carregar la immersió lingüista, no cal dir que la … Continua la lectura de El català no va matar Kennedy

Llàgrimes i consciència

Léalo en español Tanta llagrimeta, tant de sentimentalisme, tant de consentiment, tant de narcisisme fomentat per la política de fill únic que s’autoimposen les classes mitjanes, no podia acabar bé de cap manera. Jo ploro sovint. M’emociono amb facilitat, sobretot amb pel·lícules o amb algunes novel·les. La música m’emociona menys. Suposo que no tinc un bon sentit de l’oïda. Vaig pensar en tot això mentre llegia l’original del dietari d’un amic, un gran melòman que col·lecciona i restaura instruments de vent i de corda, que en una de les entrades confessa que fa anys que no plora i que li caldria … Continua la lectura de Llàgrimes i consciència

Notre-Dame, de la necessitat virtut

Léalo en español Tot el món plora per Notre-Dame. Les flames han excitat els rics. Ahir ja s’havien recollit mil milions d’euros per reconstruir la catedral destruïda per un foc gens redemptor. El canonge de la seu parisenca deu estar content, malgrat la desgràcia, perquè fins que la urpada del foc no ha cremat l’agulla catedralícia, no havia aconseguit arreplegar els 150 milions d’euros per tirar endavant les obres de reparació que ara han provocat el drama. La conservació del patrimoni, com l’estudi de la història, necessita de grans desgràcies perquè les empreses desembutxaquin multimilionàries donacions. Si no és així, tothom xiula i … Continua la lectura de Notre-Dame, de la necessitat virtut