L’Ateneu com a símptoma

Léalo en español Han hagut de passar 160 anys i 65 presidents perquè una de les entitats culturals de més prestigi de Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, estigui presidida per una dona des de l’1 de febrer, que és quan es va acabar el termini per presentar candidatures i només se n’hi va presentar una encapçalada per Isona Passola, la veterana directora de cinema i activista cultural, que d’alguna manera segueix l’estela del seu pare, l’Ermengol Passola i Badia (1925-2009), que fou un benemèrit empresari i promotor cultural, a més d’independentista fins al moll de l’os. L’última vegada que vaig quedar amb ell va … Continua la lectura de L’Ateneu com a símptoma

James Casey, 1944-2020

En Vicent Olmos em fa saber que James Casey va morir el 27 de desembre del 2020. Feia molt de temps que en Jim —així l’anomenàvem sempre— estava malalt. Però encara que sàpigues que la mort ronda algú que estimes, quan reps la notícia que finalment ha traspassat la tristor t’aclapara igualment. L’emoció t’ennuega i el tros de vida que has compartit amb aquell amic retorna amb tota mena de pensaments. Les imatges s’amunteguen desordenades. Quan he sabut que en Jim s’havia mort, he recordat que al meu llibre Manual de sensacions (Angle, 2004) hi explicava fins a punt aquest … Continua la lectura de James Casey, 1944-2020

Una vida llogada entre núvols

Tothom que em coneix sap que m’agrada llegir els núvols. De fet, en tinc una bona col·lecció, fotografiats per mi o bé per amics que me’ls envien generosament. El meu compte d’Instagram ara n’és ple. Vaig començar a publicar aquestes fotografies arran que em diagnostiquessin un càncer de laringe que encara m’estan tractant a l’Hospital Clínic tres excel·lents professionals: la Dra. Isabel Vilaseca (otorrinolaringologia), la Dra. Neus Basté (oncologia de cap i coll) i la Dra. Izaskun Valduvieco (oncologia – radioteràpia). Em sento molt ben tractat, també, per la psicòloga que m’ajuda a passar aquest tràngol, la Dra. Mireia Primé-Tous, … Continua la lectura de Una vida llogada entre núvols

Ramoneda, la filosofia del senyor Esteve

Léalo en español Tothom té un rei al cos. Molts comentaristes hi tenen un sociòleg. L’antic director del CCCB, Josep Ramoneda, ho demostra en el darrer dels seus articles en parlar d’un suposat “narcisisme” independentista representat per Laura Borràs i Junts. Deixant de banda que Ramoneda torni a intentar reproduir els arguments que ja havia fet servir per combatre el pujolisme —allò dels bons i els dolents i la sonsònia derivada de la superioritat moral dels progres—, ara, a més, hi afegeix dots sociològics per determinar què representa Junts. I no se’n surt gaire bé, la veritat sigui dita. Afirma Ramoneda que a Junts … Continua la lectura de Ramoneda, la filosofia del senyor Esteve

Això sí que és un drama

S’ha encès la polèmica després de l’emissió de la sèrie bilingüe Drama a TV3. No podia ser d’una altra manera. Les xarxes socials han estat l’escenari d’un debat apassionat sobre la barreja del català i el castellà en un intent, diuen els seus responsables, de representar, fidelment, la realitat social a la petita pantalla. Els confesso que gairebé no miro mai la televisió. Ni TV3 ni cap altra. No ho faig per esnobisme progre, sinó perquè prefereixo fer-me jo mateix el menú audiovisual. Amb això vull dir que no veig la televisió en directe però recupero del web de les televisions aquells … Continua la lectura de Això sí que és un drama

Futbol i emocions

Léalo en español “Mai un equip no ha jugat un futbol tan bonic en benefici d’uns governants tan foscos”, assegurava el cantant de bossa nova Vinícius de Moraes per referir-se als militars, encapçalats pel general Artur da Costa, que el 1964 havien imposat una dictadura al Brasil i a l’equip de futbol brasiler que va guanyar el mundial de Mèxic de 1970. Ho explicava ahir Toni Padilla en el seu article sobre el cinquantenari d’aquella efemèride. A diferència de molts intel·lectuals europeus, De Moraes no tenia cap problema per expressar públicament la seva gran afició al futbol. De fet, el 1958 De … Continua la lectura de Futbol i emocions

Obituari de Lluís Juste de Nin

Léalo en español Et ploro, Lluís. Només fa dues setmanes —enmig del confinament— que et vaig demanar si em podies fer un favor. Em vas dir que sí sense pensar-t’hi i vas complir l’encàrrec amb la jovialitat marca de la casa. Abans de conèixer-te vaig conèixer la teva filla, la Tània, l’avui escriptora Tània Juste, quan ella era alumna de l’Escola Isabel de Villena i jo un jove professor acabat de llicenciar. Quins anys! Després va arribar l’amistat amb tu i la Neus, la teva companya, amb qui estaves ajustat com un guant a una mà, i amb la resta … Continua la lectura de Obituari de Lluís Juste de Nin

Genovés i Anguita: cultura i política comunistes

Léalo en español Amb poques hores de diferència, com si el destí volgués unir-los, s’han mort dos homes lligats al comunisme hispànic. Un era artista i va morir la matinada del 15 de maig, l’altre era un polític i va morir l’endemà dissabte. Tots dos encarnaven la figura del militant polític, del compromís amb uns ideals. Eren el pintor valencià Joan Genovés i el polític andalús Julio Anguita. Havien estat noms de pes en el que podríem anomenar hegemonia cultural comunista de finals del franquisme i els primers anys de la transició. Pertanyien a la generació que a poc a poc es … Continua la lectura de Genovés i Anguita: cultura i política comunistes

El centenari de Josep Benet

El 17 d’abril de 1960, diumenge pasqual, tretze universitaris van arribar a Barcelona procedents de València. Entre aquests expedicionaris hi havia figures que amb el anys serien molt rellevants. Oriol Malló i Fèlix Portell van reconstruir la història en un reportatge per a El Temps publicat el 26 de juliol de 1993. Joan Fuster va triar els tretze viatgers i la “colla”, que com va escriure a Max Cahner, “està composta per tretze inefables patriotes. Crec que els patriotes han estat triats amb un criteri bastant ponderat i equitatiu; he procurat que hi hagi gent de diversa —actual o virtual— tendència ideològica, d’extracció … Continua la lectura de El centenari de Josep Benet

Viure sense roses ni llibres

Léalo en español El llibre de Galbraith no desbrinava tan sols la importància en els orígens de la crisi del boom immobiliari de Florida o de la “febre d’or” que portaria a la desastrosa tardor de 1929, sinó que s’endinsava en els fonaments culturals que havien propiciat la falsa il·lusió d’algunes elits especulatives pel diner fàcil, cosa que va contaminar el conjunt social. Galbraith fugia de les interpretacions grotesques del crac borsari per assenyalar com a culpable el capteniment avariciós i esbojarrat d’empresaris i financers. La histèria col·lectiva que va ensorrar Wall Street i va expandir la crisi globalment com una … Continua la lectura de Viure sense roses ni llibres