La paradoxa dels pans i els peixos

Léalo en español Suposo que vostès coneixen el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos, encara que no siguin religiosos, com jo mateix. Els refresco la història. Un dia, Jesús era amb els seus amics, els apòstols. La gent, en veure’ls, s’acostava per escoltar com Jesús, el Jesús de Natzaret, parlava de déu i de la manera com ajudar els altres. Cada vegada es congregava més gent, fins a agrupar una gran multitud. Passaven les hores i es va fer tard. Un dels apòstols va dir a Jesús: “Mestre, digues a aquesta gent que se’n vagin a casa seva … Continua la lectura de La paradoxa dels pans i els peixos

Espanya és pitjor que Turquia

Léalo en español “Turquia és un règim autoritari amb eleccions”. Així de contundent es va mostrar Umut Özkirimli, professor de l’IBEI i investigador associat del CIDOB, arran del macrojudici contra diversos activistes demòcrates turcs. Yigit Aksakoglu, Mucella Yapici, Osman Kavala i altres acadèmics i dirigents cívics eren acusats d’intentar “derrocar el govern de Turquia” i per això la Fiscalia demanava una condemna de cadena perpètua per als tres primers encausats. Suposo que el cas turc els recorda alguna cosa. No sé si a Turquia també van mantenir un debat semàntic sobre el significat de “multitud tumultuosa”, que és el que … Continua la lectura de Espanya és pitjor que Turquia

Sortir del bucle

Léalo en español Qui si pogués no voldria acabar amb la situació d’inestabilitat que fa una dècada que dura a Catalunya? Viure permanentment en conflicte és molt cansat. Esgota les energies de tothom. Però el conflicte és una característica de les societats contemporànies i s’expressa de diverses maneres. Hi ha conflictes de classe, de gènere i, és clar, nacionals, com és ara el nostre cas. És que no tenia raó Jean Jacques Rousseau quan el 1755 advertia que la propietat privada era la font del conflicte social? Des de llavors, si més no, que persisteix el conflicte de classes, encara … Continua la lectura de Sortir del bucle

Relat i vella política

Léalo en español La història política s’ha construït a cop de ficcions. És per això que la política té avui poc prestigi. O expressat amb més precisió, els polítics tradicionals van perdent la credibilitat davant una generació de nous polítics, especialment dones, que no estan disposats a seguir amb les formes i les pràctiques dels polítics tradicionals. Els que celebren l’aparició als EUA de joves promeses com Alexandria Ocasio-Cortez, haurien de celebrar que a Catalunya el procés hagi propiciat l’entrada en política de persones que no tenien previst fer-ho. Responen al mateix patró que Ocasio-Cortez. No és una generació compacta, … Continua la lectura de Relat i vella política

Pagar per avançat

Léalo en español Té raó Laura Borràs quan diu que ERC ha decidit pagar al PSOE per avançat. Negociar no vol dir claudicar a canvi de res. No se sap què li devia ERC al PSOE, però la realitat és que Esquerra té una estratègia que consisteix a acceptar les bones paraules com a penyora per una futura taula de negociació. Tornem a principis dels noranta, quan tot eren bones paraules. Tothom ha pogut constatar que Pedro Sánchez fa el que vol, fa i desfà la taula de negociació al seu gust. Llavors és quan el bomber Rufián ha d’acudir amb … Continua la lectura de Pagar per avançat

La foto de la ruptura

Léalo en español Dilluns passat, a la tarda, al Parlament, es va confirmar una vegada més que els partits independentistes són suïcides. La JEC —i en conseqüència l’Estat— es va empescar una excusa per intentar destituir el president de la Generalitat i, de cop, després de moltes gesticulacions, Esquerra Republicana va acabar per avenir-s’hi. El junquerisme és amor, diuen, llevat si es tracta de demostrar-ho envers el món de Junts per Catalunya. Llavors l’odi és cerval, encara que de vegades es dissimuli amb la indiferència. Al revés també és així. La fotografia distribuïda per EFE en la qual es veu … Continua la lectura de La foto de la ruptura

Blanqueando al franquismo

Llegiu-lo en català Los franquistas vuelven. Y vuelven con ganas de reescribir la historia de España. El mejor ejemplo es lo que ocurrió el pasado martes en el Senado. La Mesa de la cámara alta, dominada por la coalición del 155 con la incrustación de Imanol Landa, del PNV, impidió que se registrase una pregunta del senador de Compromís, Carles Mulet, sobre el Valle de los Caídos al entender que llamar “genocida” al dictador Francisco Franco, como se había escrito en la pregunta, suponía una “falta de respeto”. Por eso la Mesa solicitó al senador valenciano que “reformulase” la petición … Continua la lectura de Blanqueando al franquismo