La conjura dels venedors de fum

Des de l’escó 33 Els mitjans de comunicació oficialistes prediquen que s’ha arribat a un acord de finançament “històric”. Aturem-nos-hi perquè, amb els governs espanyols, i, especialment, amb el PSOE, la palla sempre va cara. Cal començar per explicar la primera veritat incòmoda: no hi ha hagut cap acord entre Catalunya i l’Estat. L’acord és estrictament entre el PSOE i ERC, amb el Govern Illa actuant com a observador i posicionant-se políticament a la banda del PSOE. Aquest detall, que els partits interessats han intentat presentar com una formalitat, és en realitat el nucli del problema. Un finançament de país no … Continua la lectura de La conjura dels venedors de fum

“A vegades, abaixar impostos és la política més d’esquerra”

L’historiador i diputat de Junts representa el sector esquerrà del partit de Puigdemont, que s’ha reordenat Vicenç PagèsFotos: Carlos Bagliett Agustí Colomines (Barcelona, 1957) és historiador i professor a la Universitat de Barcelona. Des d’aquesta legislatura, ocupa un escó al Parlament de Catalunya en representació de Junts per Catalunya. Tot i no ser militant del partit de Carles Puigdemont, Colomines es reivindica com a membre del sector d’esquerra de l’espai puigdemontista. De fet, en les darreres setmanes, aquest espai s’ha reordenat amb la fusió de dos partits: Acció per la República i Moviment d’Esquerres (una escissió del PSC) per donar lloc a MEScat-Independentistes d’Esquerra (MEScat-IE). En aquesta entrevista, qui fou director … Continua la lectura de “A vegades, abaixar impostos és la política més d’esquerra”

“No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

Entrevista d’Ot Bou a l’historiador i diputat de Junts al parlament, que és membre de MEScat – Independentistes d’Esquerra. L’historiador Agustí Colomines (Barcelona, 1957), professor a la Universitat de Barcelona, expert en la recerca sobre el nacionalisme, s’ha estrenat aquesta legislatura com a diputat de Junts. Vell militant de Bandera Roja i del PSUC, secretari de Josep Benet i alumne de Josep Termes, fou després director de la fundació convergent CatDem i director general de l’Escola d’Administració Pública durant el govern de Junts pel Sí. Ara diu que se sent “absolutament còmode” amb l’etiqueta de representant del corrent esquerrà del partit del president Carles Puigdemont, tot … Continua la lectura de “No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

Alejandro Fernández i el fantasma de Convergència

Des de l’escó 33 El Partit Popular avança com un cavall desbocat, estirat per dues ànimes que es miren amb recel. D’una banda, la facció més radical, encarnada per Isabel Díaz Ayuso a Madrid i Alejandro Fernández a Barcelona, i apadrinada per figures com José María Aznar i Cayetana Álvarez de Toledo. De l’altra, el corrent moderat que lidera Alberto Núñez Feijóo, president del partit des de l’abril de 2022, després d’un breu parèntesi encarnat per Pablo Casado. Atrapat entre dos gallecs, Mariano Rajoy i el mateix Feijóo, el PP de Catalunya va estar a punt de desaparèixer després de … Continua la lectura de Alejandro Fernández i el fantasma de Convergència

Vade retro…

Des de l’escó 33 Acabo de llegir un article d’@AlbertCarreras3 al @diariARA que és una nova apologia del “peix al cove” amb un títol recurrent: “Com pitjor, pitjor”. Carreras recomana a @JuntsXCat, encara que no citi el partit, fer com el @eajpnv, i treure profit de la debilitat del @PSOE. És una cançó coneguda, i si em permeten ahistòrica, perquè no té en compte els deu anys que han passat de lluita per la independència, ni les conseqüències de l’engany permanent de tots els governs espanyols un cop aprovats els PGE, que és no complir les promeses. A més, l’article … Continua la lectura de Vade retro…

L’amnistia, finalment

Léalo en español Que Junts s’acabaria imposant al PSOE i a Esquerra, si no estava cantat, li faltava poc. A Pedro Sánchez, que fins ara havia tingut molta sort, se li han anat complicant les coses des de la investidura. Les presses d’Esquerra són més que sospitoses, sobretot a la llum del resultat final del “no” de Junts a la primera proposta d’amnistia. Després de l’acord de dijous passat, qui pot negar que Junts va fer bé de paralitzar la tramitació d’una llei d’amnistia que no proporcionava totes les garanties? Que el projecte de llei estigui avui més blindat no … Continua la lectura de L’amnistia, finalment

La desmitificació escandinava

Léalo en español M’he cruspit Power Play, la sèrie noruega creada per Johan Fasting i dirigida per Yngvild Sve Flikke, en dues tardes. La primera temporada consta de sis episodis de gairebé una hora de durada. Es poden veure a Filmin i, segons diuen, hi ha una segona temporada amb sis capítols més. Si estan pensant que aquesta sèrie és com Borgen, l’aclamada ficció dramàtica danesa que es va emetre entre el 2010 i el 2013, els anuncio que no s’hi assembla gens, malgrat que al capdavall les dues sèries tinguin com a protagonistes dues dones polítiques en un context d’homenots. Borgen és una ficció-ficció i la primera ministra … Continua la lectura de La desmitificació escandinava

Sortir de la melangia post 1-O

Léalo en español Aquesta setmana, dijous 14, concretament, s’escau el vintè aniversari de l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya, també conegut com a Pacte del Tinell, signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA, i del qual sorgí un govern presidit per Pasqual Maragall, guanyador de les eleccions del 2003. Malgrat que CiU havia aconseguit retenir una majoria parlamentària en escons, l’aritmètica va permetre la formació d’un Govern tripartit, amb vuit conselleries socialistes, sis republicanes i dues ecosocialistes. Observant la fotografia d’aquell primer Govern, m’adono de l’anècdota que dos consellers d’aleshores, el socialista Quim Nadal i la republicana Anna Simó, avui … Continua la lectura de Sortir de la melangia post 1-O

La vida de Brian de Junts

Léalo en español Res no avorreix més els electors que les trifulgues internes dels partits. No les entenen i no les comparteixen. Al contrari, els allunyen del partit en qüestió que n’acaba pagant les conseqüències electoralment. Vaig poder-ho constatar fa molts anys, quan jo era assistent parlamentari de Josep Benet i el PSUC, que el 1980 havia obtingut 25 diputats amb ell com a cap de llista, va anar a la deriva. A les eleccions següents, i després de les disputes internes entre eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, el PSUC va caure fins als sis diputats i a l’Antoni Gutiérrez Díaz, … Continua la lectura de La vida de Brian de Junts

Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

Lea la entrevista en español L’historiador, que publica “Amnistia i llibertat!”, afirma que “l’independentisme ha d’aprendre a fer política” i jutja que “el pitjor que li ha passat a ERC es diu Junqueras”. Per Pep Martí La cita amb Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és al jardí de l’Ateneu Barcelonès, racó ideal per pensar i analitzar sobre el moment polític just quan es coneix l’acord per a la investidura entre Junts i el PSOE. Colomines acaba de publicar Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme (Rosa dels Vents), on a partir d’un episodi … Continua la lectura de Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»