Vestir el govern

Léalo en español 1. Assumir la presidència del teu país és una gran responsabilitat, sobretot en un sistema tan presidencialista com el nostre. La residència del president de la Generalitat està carregada d’història i les pedres parlen a qui sap escoltar-les. Josep Tarradellas ho sabia, potser perquè era un gran amant de l’etiqueta i la pompa, i per això de seguida que va prendre possessió del càrrec va propiciar que la simple mancomunitat de províncies que era la Generalitat restaurada tornés a ser la seu de l’autogovern i la Casa dels Canonges la llar del president. L’exercici del poder té el seu cerimonial. Potser … Continua la lectura de Vestir el govern

Govern en minoria

Léalo en español 1. L’ofensiva d’Esquerra d’aquest cap de setmana ha estat planificada. Els republicans van fer coincidir el mateix dissabte la convocatòria d’una executiva nacional, una roda de premsa per anunciar un govern en minoria i un article d’Oriol Junqueras, amb el qual deixava meridianament clar que la seva prioritat no és reprendre el combat per la independència. El que apuntava Junqueras a l’article, amb una prosa molt tova, semblava dirigit al jutge Marchena, ara que aquest magistrat reclama als presos que es pronunciïn sobre l’indult. En tot cas, Junqueras, com a far que és dels republicans, reclama que l’Estat s’impliqui més en l’autonomia … Continua la lectura de Govern en minoria

Derrotes, màrtirs i sectaris

Léalo en español 1. Cal tenir paciència. La independència no és a tocar. Se’n va perdre l’oportunitat l’octubre del 2017, per bé que no està clar que s’hagués aconseguit sortint al carrer en massa. La brutalitat policial de l’1-O i la indiferència de l’opinió pública espanyola davant la repressió podria haver provocat molts morts i res més. La Unió Europea no hauria servit de paraigua perquè, com es pot constatar una vegada i una altra, els drets humans no són a l’agenda del Club dels 27, ni internament (Hongria i Polònia en són un bon exemple) ni externament. Les relacions internacionals són un salconduit … Continua la lectura de Derrotes, màrtirs i sectaris

Sumar des de fora

Léalo en español Segon intent fallit d’investir president Pere Aragonès, candidat d’ERC i la CUP. El debat del dimarts passat va resultar menys tediós que el primer i, també, més aclaridor. Sembla ser que el candidat ja ha interioritzat que no pot ni humiliar ni obviar els principals dirigents de Junts, que també ho són del moviment independentista, com ho és Oriol Junqueras. Esquerra, en canvi, dimarts va treure a passejar el portaveu més desagradable que tenen per tornar a cometre l’error de confondre Junts amb CiU. Pere Aragonès i Sergi Sabrià van representar aquell vell truc policial que es practica a … Continua la lectura de Sumar des de fora

Encara no, Pere

Léalo en español 1. George Orwell, un dels millors periodistes que van viure la Guerra Civil, va remarcar que precisament va ser llavors que “per primera vegada vaig veure notícies de premsa que no tenien res a veure amb els fets. La història s’estava escrivint no des del punt de vista del que havia passat, sinó des de la perspectiva del que hauria haver passat”. Estic convençut que aquesta distorsió de la realitat també es podria aplicar al primer intent d’investidura de Pere Aragonès i que finalment va resultar fallit. Vaig veure una piulada de Quim Brugué, catedràtic de ciència política a la UAB, que, des … Continua la lectura de Encara no, Pere

“El independentismo irá a más y será más conflictivo”

Agustí Colomines i Companys (Barcelona 1957) es profesor titular de historia en la UB y director de la cátedra Josep Termes. Especialista en la historia de los nacionalismos, fue director de Unescocat y de la fundación CatDem. Dirigió la Escuela de Administración Pública de Cataluña, asesoró a Artur Mas y ayudó a Carles Puigdemont en la eleboración de la lista electoral de Junts per Catalunya en 2017. Daniel Tercero. ¿Y ahora qué? El ‘procés’, entendido como una manera de discutir qué es Cataluña, sigue abierto. No hay una solución. No hay fórmulas intermedias porque han desaparecido, solo hay dos opciones: … Continua la lectura de “El independentismo irá a más y será más conflictivo”

Tres dies més… i a votar

Léalo en español Som al final d’una altra campanya electoral excepcional. La història contemporània de Catalunya ens ensenya que hi ha hagut votacions d’una gran transcendència. La del 16 de febrer de 1936 segurament va ser tan dramàtica com la del 21 de desembre del 2017 i la que se celebrarà diumenge, perquè en els tres casos el Govern de la Generalitat estava empresonat o a l’exili. La diferència entre la campanya del 1936 i la d’ara és que la reivindicació de l’amnistia que feia el Front d’Esquerres —que incloïa des dels liberals d’Acció Catalana Republicana fins als estalinistes del … Continua la lectura de Tres dies més… i a votar

La solitud d’Artur Mas

Léalo en español 1. Potser a causa de les circumstàncies personals tan dramàtiques, només Pasqual Maragall ha acabat essent l’expresident de la Generalitat amb un paper més semblant al dels expresidents dels EUA. La fundació que porta el seu nom i que està dedicada a la investigació de l’Alzheimer és de primeríssima fila mundial i la Fundació Catalunya Europa, nascuda el 2007 amb una clara vocació europeista, són el llegat d’un dels polítics catalans que ha influït més en una determinada manera d’entendre les ciutats metropolitanes. Deu ser també per això que, fins que, fa ben poc, la nova normativa de la UB sobre càtedres … Continua la lectura de La solitud d’Artur Mas

Puigdemont i la política màgica

Léalo en español 1. Ahir era diumenge 6 de desembre. Si fóssim un estat independent hauríem celebrat 88è aniversari de la inauguració del primer Parlament català contemporani, l’any 1932, presidit pel MH Sr. Lluís Companys. Durant el temps de la República, la diada va ser festa administrativa a Catalunya. Però com que vivim sota el règim del 78, els independentistes difonem el hashtag #resacelebrar, referint-nos a la Constitució espanyola, per manifestar el refús a l’opressió. Si el catalanisme polític postfranquista no s’hagués abonat, també, a la desmemòria, ara els catalans celebraríem un fet, un esdeveniment històric positiu, en comptes de rebolcar-nos sempre en … Continua la lectura de Puigdemont i la política màgica