Per què Trias no és alcalde?

Léalo en español Vaig predir que Xavier Trias no seria alcalde, i així ha estat. Em vaig equivocar quan vaig donar-li unes males previsions electorals, perquè finalment va aconseguir quedar en primera posició. Amb això no n’ha tingut prou per assegurar-se l’alcaldia. L’unionisme de dreta i d’esquerra, PP i PSC, s’ha aliat amb els populistes d’esquerra, Barcelona en Comú, i ha barrat el pas a la coalició independentista de Junts i Esquerra. És el mateix PP que pacta amb Vox arreu d’Espanya. Encara que la relació entre juntaires i republicans és terrible, com s’ha pogut constatar amb diversos pactes municipals que, de tan caïnites com … Continua la lectura de Per què Trias no és alcalde?

Trias ha guanyat

Léalo en español Em vaig equivocar. Als comentaristes ens passa com als conductors quan s’equivoquen de ruta. Cal que el GPS del seu cotxe recalculi el trajecte si no vol perdre’s en un laberint d’asfalt. Abans de les eleccions vaig escriure, no una vegada, sinó dues o tres, que Xavier Trias no seria alcalde perquè no guanyaria les eleccions. No em sap gens de greu de reconèixer que vaig errar en el meu pronòstic. Al contrari, ho admeto sense piular. Enhorabona, per tant, a qui podria ser el nou alcalde de Barcelona, ara sí, en nom de Junts per Catalunya. … Continua la lectura de Trias ha guanyat

El veredicte de les urnes

Léalo en español Entrem en la darrera setmana de campanya electoral. Cap dels debats que he pogut seguir m’ha interessat gens ni mica. L’acumulació de banalitats cansa. O si més no, em cansa a mi. Les campanyes electorals només interessen al microcosmos politicomediàtic, que es retroalimenta amb els titulars que fabriquen els assessors o bé amb les pífies dels candidats, que són moltes. És insostenible pretendre mantenir l’atenció de la gent amb una colla d’estaquirots que monologuen, menteixen i sempre volen tenir raó. Potser arribarà el dia que els polítics entendran que per enfortir la democràcia cal que canviïn d’actitud i es … Continua la lectura de El veredicte de les urnes

El ventilador Colau

Léalo en español L’inici gairebé immediat d’una nova campanya electoral ho distorsiona tot. Els partits tradicionals posen en marxa la maquinària de propaganda que bombardeja els ciutadans amb tota mena de demagògies. El dimarts posterior a la Setmana Santa vaig assistir a un esmorzar amb l’alcaldessa Ada Colau, organitzat per Nueva Economía Fórum, i Jordi Amat, presentador de la candidata dels comuns, va llegir-nos una peça literària digna de millor causa. Els oripells de l’Hotel Palace devien quedar impregnats de l’encens santificador que va distribuir sobre l’alcaldessa qui, amb la mateixa passió, ha deixat escrit que el procés ha estat una “confabulació d’irresponsables”. Com … Continua la lectura de El ventilador Colau

La fi d’una il·lusió

Léalo en español La setmana passada, l’encara alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va despenjar amb unes declaracions sobre què votaria avui si es convoqués un referèndum per decidir la independència o no de Catalunya. A diferència de quan es va manifestar rotunda davant la consulta del 9-N de 2014, que es va decantar per votar “sí” a les dues preguntes, el 2017 no està gens clar què va votar. És veritat que des de l’Ajuntament de Barcelona es va facilitar la celebració del referèndum, com van fer molts altres alcaldes del país, però llavors per a Colau, “un vot … Continua la lectura de La fi d’una il·lusió

Colau i l’urbanisme primitiu

Léalo en español “Barcelona, / els teus fills no t’acaben d’entendre”. Així comença una de les estrofes de l’Oda a Barcelona del gran Pere Quart. Aquesta oda em sembla més reivindicativa que no pas les odes, per altra banda esplèndides, que Verdaguer i Maragall van dedicar a la capital de Catalunya. És clar que el poema de Joan Oliver és del 1936, en una conjuntura molt diferent de la de 1883, quan Verdaguer va publicar el seu. L’oda de mossèn Cinto era un cant triomfal, una exaltació de la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX. L’oda nova que Maragall va … Continua la lectura de Colau i l’urbanisme primitiu

Ada Colau, ximpleta

Léalo en español Ada Colau és ximple. Ho dic perquè l’alcaldessa de Barcelona deia moltes ximpleries quan era una activista de la PAH. O això és el que hauríem de concloure després de sentir com argumenta que ha deixat de defensar el referèndum per resoldre el conflicte entre l’independentisme, majoritari al Parlament, i l’Estat. Va qualificar el referèndum de bestiesa, fent ús d’un castellanisme, i ara, a més, ha declarat en una entrevista a TVE que, amb les condicions actuals, creu que és “irreal” convocar-lo de forma “immediata”. Va demanar que no “s’enganyi la gent” i que no es diguin coses que després “no … Continua la lectura de Ada Colau, ximpleta

El pacte dels perdedors

Léalo en español Tots els pactes són legítims. Fins i tot pactar amb el diable. Dels 21 regidors* que dissabte van fer alcaldessa de Barcelona Ada Colau, 11 no són del seu grup. Però és que, a més, 3 són de la dreta unionista que encapçala aquest senyor mal educat —amb maneres populistes i classistes— que es diu Manuel Valls. Des del primer dia que vaig començar a viatjar pel món em vaig adonar que Salvador Espriu no tenia raó en el seu poema Assaig de càntic en el temple: nord enllà, la gent no és necessàriament ni neta, ni noble, … Continua la lectura de El pacte dels perdedors

A Ada Colau se le acaba el crédito

Ada Colau tiene la misma fortuna que los independentistas, los errores ajenos encubren los suyos. Sin embargo, los resultados del último barómetro que cada seis meses elabora el Ayuntamiento de Barcelona son un aviso para ella y las expectativas futuras de su gobierno. Ada Colau, como todo el mundo sabe, es alcaldesa porque el anterior alcalde, el convergente Xavier Trias, se equivocó en la gestión de la ciudad y ya no digamos en la campaña electoral, que centró en unas gafitas de pijo progre que no aportaban nada al modelo de ciudad que defendía. ¿O sí? Ustedes ya saben que … Continua la lectura de A Ada Colau se le acaba el crédito

La independència i el dilema del presoner

Léalo en español El 9-N, quan més de dos milions de persones van anar a votar, hi va haver 1.317 punts de votació, 684 dels quals eren locals municipals, i, la resta, escoles i instituts que van obrir les portes pel compromís voluntari d’aquells docents que estaven compromesos amb la causa de la democràcia. En vaig ser testimoni personalment, perquè vaig ser un dels molts voluntaris que es van apuntar al web expressament ideat per a això. El 9-N, diguin el que diguin els seus detractors, va ser un èxit total. Sense aquella jornada, avui no seríem on som. Va … Continua la lectura de La independència i el dilema del presoner