Etiqueta: Barcelona en Comú

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El veredicte de les urnes

agusticolomines

Léalo en español Entrem en la darrera setmana de campanya electoral. Cap dels debats que he pogut seguir m’ha interessat gens ni mica. L’acumulació de banalitats cansa. O si més no, em cansa a mi. Les campanyes electorals només interessen al microcosmos politicomediàtic, que es retroalimenta amb els titulars que fabriquen els assessors o bé amb les pífies dels candidats, que són moltes. És insostenible pretendre mantenir l’atenció de la gent amb una colla d’estaquirots que monologuen, menteixen i sempre volen tenir raó. Potser arribarà el dia que els polítics entendran que per enfortir la democràcia cal que canviïn d’actitud i es … Continua la lectura de El veredicte de les urnes

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El ventilador Colau

agusticolomines

Léalo en español L’inici gairebé immediat d’una nova campanya electoral ho distorsiona tot. Els partits tradicionals posen en marxa la maquinària de propaganda que bombardeja els ciutadans amb tota mena de demagògies. El dimarts posterior a la Setmana Santa vaig assistir a un esmorzar amb l’alcaldessa Ada Colau, organitzat per Nueva Economía Fórum, i Jordi Amat, presentador de la candidata dels comuns, va llegir-nos una peça literària digna de millor causa. Els oripells de l’Hotel Palace devien quedar impregnats de l’encens santificador que va distribuir sobre l’alcaldessa qui, amb la mateixa passió, ha deixat escrit que el procés ha estat una “confabulació d’irresponsables”. Com … Continua la lectura de El ventilador Colau

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La fi d’una il·lusió

agusticolomines

Léalo en español La setmana passada, l’encara alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va despenjar amb unes declaracions sobre què votaria avui si es convoqués un referèndum per decidir la independència o no de Catalunya. A diferència de quan es va manifestar rotunda davant la consulta del 9-N de 2014, que es va decantar per votar “sí” a les dues preguntes, el 2017 no està gens clar què va votar. És veritat que des de l’Ajuntament de Barcelona es va facilitar la celebració del referèndum, com van fer molts altres alcaldes del país, però llavors per a Colau, “un vot … Continua la lectura de La fi d’una il·lusió

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Colau i l’urbanisme primitiu

agusticolomines

Léalo en español “Barcelona, / els teus fills no t’acaben d’entendre”. Així comença una de les estrofes de l’Oda a Barcelona del gran Pere Quart. Aquesta oda em sembla més reivindicativa que no pas les odes, per altra banda esplèndides, que Verdaguer i Maragall van dedicar a la capital de Catalunya. És clar que el poema de Joan Oliver és del 1936, en una conjuntura molt diferent de la de 1883, quan Verdaguer va publicar el seu. L’oda de mossèn Cinto era un cant triomfal, una exaltació de la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX. L’oda nova que Maragall va … Continua la lectura de Colau i l’urbanisme primitiu

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Ada Colau, ximpleta

agusticolomines

Léalo en español Ada Colau és ximple. Ho dic perquè l’alcaldessa de Barcelona deia moltes ximpleries quan era una activista de la PAH. O això és el que hauríem de concloure després de sentir com argumenta que ha deixat de defensar el referèndum per resoldre el conflicte entre l’independentisme, majoritari al Parlament, i l’Estat. Va qualificar el referèndum de bestiesa, fent ús d’un castellanisme, i ara, a més, ha declarat en una entrevista a TVE que, amb les condicions actuals, creu que és “irreal” convocar-lo de forma “immediata”. Va demanar que no “s’enganyi la gent” i que no es diguin coses que després “no … Continua la lectura de Ada Colau, ximpleta

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El pacte dels perdedors

agusticolomines

Léalo en español Tots els pactes són legítims. Fins i tot pactar amb el diable. Dels 21 regidors* que dissabte van fer alcaldessa de Barcelona Ada Colau, 11 no són del seu grup. Però és que, a més, 3 són de la dreta unionista que encapçala aquest senyor mal educat —amb maneres populistes i classistes— que es diu Manuel Valls. Des del primer dia que vaig començar a viatjar pel món em vaig adonar que Salvador Espriu no tenia raó en el seu poema Assaig de càntic en el temple: nord enllà, la gent no és necessàriament ni neta, ni noble, … Continua la lectura de El pacte dels perdedors

Política, Política catalanaDeixa un comentari

A Ada Colau se le acaba el crédito

agusticolomines

Ada Colau tiene la misma fortuna que los independentistas, los errores ajenos encubren los suyos. Sin embargo, los resultados del último barómetro que cada seis meses elabora el Ayuntamiento de Barcelona son un aviso para ella y las expectativas futuras de su gobierno. Ada Colau, como todo el mundo sabe, es alcaldesa porque el anterior alcalde, el convergente Xavier Trias, se equivocó en la gestión de la ciudad y ya no digamos en la campaña electoral, que centró en unas gafitas de pijo progre que no aportaban nada al modelo de ciudad que defendía. ¿O sí? Ustedes ya saben que … Continua la lectura de A Ada Colau se le acaba el crédito

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La independència i el dilema del presoner

agusticolomines

Léalo en español El 9-N, quan més de dos milions de persones van anar a votar, hi va haver 1.317 punts de votació, 684 dels quals eren locals municipals, i, la resta, escoles i instituts que van obrir les portes pel compromís voluntari d’aquells docents que estaven compromesos amb la causa de la democràcia. En vaig ser testimoni personalment, perquè vaig ser un dels molts voluntaris que es van apuntar al web expressament ideat per a això. El 9-N, diguin el que diguin els seus detractors, va ser un èxit total. Sense aquella jornada, avui no seríem on som. Va … Continua la lectura de La independència i el dilema del presoner

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Efecte Ada Colau

agusticolomines

Ada Colau és alcaldessa de Barcelona amb 176.337 vots, que és menys que el nombre d’habitants que tenen alguns barris de la ciutat, si els recomptem per separat. Aquest minso suport no converteix en menys legítima la seva victòria. Va guanyar per la mínima, encara que a l’hora de governar no se’n recordi, i es va imposar al segon classificat, l’alcalde sortint, que tan sols va assolir 158.928 vots i 10 regidors, un menys que Barcelona en Comú. La resta de partits es van quedar entre els 51.889 vots de la CUP i els 77.279 vots del tercer classificat, C’s, … Continua la lectura de Efecte Ada Colau

Historiografia, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Jaume Asens i l’AMI

agusticolomines

Cadascú tria i dilluns passat Barcelona en Comú va triar els seus aliats nacionals. Malgrat que Ada Colau va ser investida amb els vots d’ERC i la CUP —i també del PSC, que s’apunta a un bombardeig per no quedar despenjat—, en la votació sobre si l’Ajuntament de Barcelona havia de formar part o no de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), els regidors “podemites” van impedir-ne la integració amb uns arguments ben peregrins. L’abstenció dels regidors de Barcelona en Comú i d’UDC (11 + 1 en total) va servir perquè la capital de Catalunya no pogués entrar a l’associació municipalista … Continua la lectura de Jaume Asens i l’AMI