El volcà adormit

Léalo en español Tots vostès deuen haver sentit alguna vegada la frase que el filòleg Jordi Carbonell va deixar anar l’Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat. “Que la prudència no ens faci traïdors”, va cridar ben fort mentre les banderes onejaven i els congregats esclataven amb crits d’entusiasme i aplaudiments. Qui el 1980 va ser candidat de Nacionalistes d’Esquerra i molts anys després esdevindria president d’ERC, llavors era un activista independent que es malfiava dels polítics que, si bé encara no eren professionals, ja en mostraven les maneres. El debat entre reforma i ruptura era ben viu … Continua la lectura de El volcà adormit

El bufó Tamames

No hi ha res que em rebenti més que les discriminacions socials. L’edatisme és una forma d’aquestes discriminacions, en aquest cas per qüestió d’edat, que afecta molta gent. L’edatisme consisteix, com totes les discriminacions, a difondre estereotips i prejudicis que repercuteixen negativament sobre els drets, l’autoestima i el benestar de les persones. Per norma general s’aplica a la gent gran, sobretot, perquè vivim en una època d’exaltació de l’eterna joventut, que és manifesta en la proliferació de la síndrome de Peter Pan en molts homes, i l’obsessió de moltes dones per mantenir-se joves tant com poden. Aquestes dèries no tenen res … Continua la lectura de El bufó Tamames

La dentadura postiza de los revolucionarios conservadores

La inclinación de los conservadores es que nada cambie o que, si es inevitable que ocurra, que cambie muy lentamente. Esta es la esencia del conservadurismo desde Burke, Bonald, de Maistre y Savigny hasta T. S. Eliot, Christopher Dawson, Michael Oakshott, Irving Babbit o Russell Kirk. El miedo a la revolución, a los cambios bruscos, es la excusa, según Robert Nisbet, para proporcionar una visión estática y estereotipada de la historia, la tradición, la propiedad, la autoridad, la libertad y la religión, que son los temas centrales para definir una sociedad. Con la irrupción de Podemos en la escena política española y … Continua la lectura de La dentadura postiza de los revolucionarios conservadores

Asesinatos venenosos

Durante la primera legislatura catalana, cuando yo trabajaba como asistente del diputado Josep Benet, los miembros de los partidos del gobierno y de la oposición podían comer o beber juntos incluso en las peores circunstancias. Recuerdo sobre todo una cena que se organizó espontáneamente a las puertas del parlamento catalán justo antes de que se votase la moción de censura contra Jordi Pujol. Benet la presentó, con el apoyo del PSUC, a finales de septiembre de 1982. Aquello acabó con un sonoro fracaso y menos acritud de la que exhiben algunos de los relatores de aquellos hechos en un librito conmemorativo del 25 … Continua la lectura de Asesinatos venenosos