El partit de Tothom

Des de l’escó 33 Sovint els congressos dels partits els carrega el diable. Són típiques les bromes que diuen que el pitjor enemic és la gent que tens a prop, per tant, els companys, els camarades, la militància, o com en vulguin dir. Les purgues estalinistes són ben famoses i cruels, perquè van posar fi a la vida dels suposats “traïdors” amb uns judicis que eren tan pintorescos com injustos. Sense arribar a aquests extrems, almenys ara mateix, a Catalunya les discrepàncies internes han afeblit, o fins i tot destruït, uns quants partits. Per començar, Ciutadans, un partit nascut amb … Continua la lectura de El partit de Tothom

L’adeu de Joan Tardà a les trinxeres republicanes

Des de l’escó 33 M’afanyo a dir que totes les opinions són respectables, si bé els antics grecs ja ens advertiren que l’opinió és el contrari de la veritat. Les certeses absolutes són del gust de qui no sap debatre. Faig aquest advertiment perquè les notes que poden llegir a continuació deriven de la lectura de l’article “Adeu trinxeres entre ERC i PSC?” que Joan Tardà va publicar a El Periódico ahir, 26 de juliol. Tardà és un home de conviccions profundes, que del 2017 ençà defensa que cal “girar full”, tot i que ell no empra aquesta imatge tan … Continua la lectura de L’adeu de Joan Tardà a les trinxeres republicanes

Una nit electoral agredolça

Una anàlisi d’urgència dels resultats electorals del 12-M Com vam arribar a les eleccions d’ahir que han propiciat la pèrdua de la majoria independentista al Parlament? Passar del 52% al 43% no és poca cosa. La responsabilitat de convocar eleccions va ser tan sols d’Esquerra, que em fa l’efecte que no va calcular bé què hi podria perdre. Ara ja sabem que ha perdut un president, que, amb quaranta-dos anys, diu que es retira de la primera línia. De fet, el president Aragonès va començar a cavar la seva tomba el dia que no va saber copsar els efectes que … Continua la lectura de Una nit electoral agredolça

Moure els escèptics, neutralitzar els rebentaires

La campanya electoral és estranya. En realitat tens poca sensació que els electors estiguin gaire interessats en el que passa. Com que formo part de la candidatura de Junts, sí que puc afirmar que l’entorn està molt mobilitzat, entre altres coses perquè no és gens fàcil aconseguir traslladar un munt d’autocars des dels diversos indrets de Catalunya a Argelers per fer costat al candidat, el president Carles Puigdemont. La intenció és que aquest entusiasme de les persones que fan l’esforç de traslladar-se a la Catalunya Nord després es multipliqui amb un boca-orella tan ampli com sigui possible.  Convèncer els crítics, … Continua la lectura de Moure els escèptics, neutralitzar els rebentaires

Puigdemont, el passat que no passa

Léalo en español “El passat que no passa” és una expressió utilitzada per l’historiador italià Benedetto Croce. Significa que el passat no es mor mai, ni tan sols en el present. Sempre hi és, perquè forma part de l’estructura de totes les societats. No hi ha pobles sense història. En tot cas, hi ha pobles als quals se’ls nega la història. Així doncs, segons Croce, la història deixa de ser una simple explicació de fets del passat per esdevenir història contemporània, allò que té lloc avui amb arrels en el passat. Com escrivia fa uns dies David Carabén, parlant de Messi, com … Continua la lectura de Puigdemont, el passat que no passa

Eleccions i candidatures…

Léalo en español Finalment, el 12 de maig se celebraran les eleccions autonòmiques. Una mica tard, per al meu gust, perquè l’actual govern estava tocat de mort des del dia que Junts va decidir abandonar-lo, l’octubre de 2022, per discrepàncies amb l’actual titular de la presidència. S’han perdut gairebé dos anys, durant els quals Esquerra només ha volgut consolidar-se com a partit dominant. No estic gaire segur que ho hagi aconseguit. Si ho mirem per la banda de les esquerres, amb les quals els agrada de mesurar les pròpies forces els republicans, és evident que el PSC s’ha recuperat gràcies … Continua la lectura de Eleccions i candidatures…

Les persecucions d’Évole

Léalo en español Coneixeu cap espanyolista que hagi estat detingut pel fet de ser-ho? Jo no. La llista d’independentistes multats, empresonats i inhabilitats és, en canvi, molt llarga. Ho és tant, que el govern espanyol ha hagut de fer-ne el recompte per poder pactar amb els partits independentistes la futura llei d’amnistia. L’espanyolisme, o la seva traducció pràctica, que és el desig de destruir la cultura catalana, com estan fent ara el PP valencià i balear, no mereix cap càstig en l’ordenament jurídic espanyol. Tampoc no genera la protesta de l’esquerra espanyola, més preocupada, com ha passat sempre, a denunciar les … Continua la lectura de Les persecucions d’Évole

2024: un cop de puny

Léalo en español Avui que comença un nou any, és bo recordar una afirmació de Plató, que ens fa notar que el passat és irreparable, però el futur és prevenible. El filòsof grec no deia que el futur fos previsible, o sigui que es pugui “intuir per endavant allò que pot ocórrer” i preveure les conseqüències que probablement se’n derivaran, sinó que utilitzava un adjectiu menys freqüent: prevenible. Aquest adjectiu deriva del verb prevenir, que significa “preveure una cosa per impedir-la”, i es fa servir per referir-se a les conseqüències que es poden evitar. La prevenció implica, per tant, prendre mesures anticipades per evitar problemes, riscs o dificultats en … Continua la lectura de 2024: un cop de puny

Sortir de la melangia post 1-O

Léalo en español Aquesta setmana, dijous 14, concretament, s’escau el vintè aniversari de l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya, també conegut com a Pacte del Tinell, signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA, i del qual sorgí un govern presidit per Pasqual Maragall, guanyador de les eleccions del 2003. Malgrat que CiU havia aconseguit retenir una majoria parlamentària en escons, l’aritmètica va permetre la formació d’un Govern tripartit, amb vuit conselleries socialistes, sis republicanes i dues ecosocialistes. Observant la fotografia d’aquell primer Govern, m’adono de l’anècdota que dos consellers d’aleshores, el socialista Quim Nadal i la republicana Anna Simó, avui … Continua la lectura de Sortir de la melangia post 1-O

Per què Trias no és alcalde?

Léalo en español Vaig predir que Xavier Trias no seria alcalde, i així ha estat. Em vaig equivocar quan vaig donar-li unes males previsions electorals, perquè finalment va aconseguir quedar en primera posició. Amb això no n’ha tingut prou per assegurar-se l’alcaldia. L’unionisme de dreta i d’esquerra, PP i PSC, s’ha aliat amb els populistes d’esquerra, Barcelona en Comú, i ha barrat el pas a la coalició independentista de Junts i Esquerra. És el mateix PP que pacta amb Vox arreu d’Espanya. Encara que la relació entre juntaires i republicans és terrible, com s’ha pogut constatar amb diversos pactes municipals que, de tan caïnites com … Continua la lectura de Per què Trias no és alcalde?