Els indults són un engany

Léalo en español Els indults no són la via. No cal amoïnar-se gaire pel fet que la sala penal del Tribunal Suprem, que és la mateixa que va jutjar la causa contra els presos polítics, hagi informat negativament de la concessió de qualsevol forma d’indult —total o parcial— per als dotze condemnats per delictes de sedició, malversació de cabals públics i de desobediència. Qui podia esperar un canvi de criteri d’uns jutges que es van mostrar parcials des del primer moment? En el dictamen fet públic ahir, els magistrats —els quals han estat incomprensiblement legitimats per alguns dels advocats dels presos amb manifestacions … Continua la lectura de Els indults són un engany

Els confits de Javier Solana

Léalo en español 1. Han hagut de transcórrer 106 anys, però finalment els EUA han reconegut l’existència del que es considera el primer genocidi del segle XX. L’armeni. L’any 2000, la Cambra de Representants va estar a punt de reconèixer-lo, però minuts abans de fer pública la declaració que ha havia de fer, la iniciativa es va avortar per l’advertiment del president Bill Clinton que una declaració d’aquella mena danyaria la seguretat nacional i les relacions amb un soci tan important geoestratègicament com Turquia. Al cap de vint-i-un anys les coses han canviat. Amb motiu de la commemoració del Dia del Record d’Armènia, que … Continua la lectura de Els confits de Javier Solana

Majories ‘fake’

Léalo en español És un tòpic que continua repetint-se després de cada elecció. Molts partits cauen en el patetisme de Marta Pascal, que amb menys de cinc mil vots es creu l’alternativa a no se sap què, i busquen condicionar les negociacions postelectorals magnificant la seva força. Pedro Sánchez ha gosat afirmar, sense que les dades ho avalin i lluny de reconèixer la victòria en vots i escons del bloc independentista, que la “victòria clamorosa” de Salvador Illa avala la necessitat de constituir un govern progressista, liderat pel PSC, amb els comuns. Entre els dos partits només sumen quaranta-un diputats i, per tant, aquest … Continua la lectura de Majories ‘fake’

Redistribució de vots

Léalo en español 1. L’abstenció electoral és sempre una mala notícia. I en aquestes eleccions, forçades per la destitució del president Quim Torra, l’abstenció ha estat molt alta. Diguem-ho al revés. En la primera dècada sobiranista la participació ha anat en augment fins arribar al màxim històric del 2017, en què el 79,09% de l’electorat va omplir les urnes i l’independentisme, per bé que fragmentat, es va imposar a l’unionisme sense superar el 50% que ara sembla ser que s’ha superat. Per tant, convé que l’independentisme no s’emocioni pel fet que s’hagi assolit el percentatge fetitxe de la meitat de l’electorat. La … Continua la lectura de Redistribució de vots

Tres dies més… i a votar

Léalo en español Som al final d’una altra campanya electoral excepcional. La història contemporània de Catalunya ens ensenya que hi ha hagut votacions d’una gran transcendència. La del 16 de febrer de 1936 segurament va ser tan dramàtica com la del 21 de desembre del 2017 i la que se celebrarà diumenge, perquè en els tres casos el Govern de la Generalitat estava empresonat o a l’exili. La diferència entre la campanya del 1936 i la d’ara és que la reivindicació de l’amnistia que feia el Front d’Esquerres —que incloïa des dels liberals d’Acció Catalana Republicana fins als estalinistes del … Continua la lectura de Tres dies més… i a votar

En campanya cap al 14-F

Léalo en español Aquesta mitjanit comença oficialment la campanya electoral. Les eleccions han estat convocades anòmalament per segon cop. El 21 de desembre del 2017, el govern de Mariano Rajoy va convocar unes eleccions autonòmiques després de la suspensió, de facto, de l’autonomia amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. La conxorxa unionista no va donar els fruits esperats. Malgrat que Ciutadans va assolir la primera posició, no li va servir de res, perquè l’independentisme, amb les tres versions tradicionals, va sumar una nova majoria absoluta. Ara s’ha repetit la història, amb un guió una mica diferent, perquè ja no ha estat el govern espanyol el … Continua la lectura de En campanya cap al 14-F

Moció de censura a la Diputació de Barcelona?

ERC presentarà una moció de censura contra la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, si no dimiteix després que hagi estat detinguda pel cas del Consell Esportiu de l’Hospitalet de Llobregat Així ho ha anunciat a l’ACN el cap d’ERC a l’oposició, Dionís Guiteras, qui insta Junts, soci de govern dels socialistes, a donar suport a la iniciativa. Personalment, celebraria que aquesta iniciativa prosperés, tot i que no entenc que els republicans estiguin obsedits amb els socialistes de la Diputació i, en canvi, no els faci res que l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, per posar un sol exemple dels molts que podria posar, … Continua la lectura de Moció de censura a la Diputació de Barcelona?

La comèdia de la unitat

Léalo en español Acabem amb la ficció de la unitat política, electoral, estratègica o com n’hi vulgui dir entre ERC i Junts per Catalunya. L’independentisme no necessita cap altra unitat que la unitat popular. A més, la via de l’acord entre els dos grans partits independentistes s’ha exposat i defensat a tort i a dret i no ha fructificat. Junts pel Sí va ser una fórmula tan efímera com la proclamació de la República catalana el 27-O. A les eleccions del 21-D, ERC es va enfrontar a una nova formació, Junts per Catalunya, que li disputava l’espai ideològic i l’independentisme. … Continua la lectura de La comèdia de la unitat

I què us pensàveu

Se’n recorden d’aquells cartells al voltant d’un estany on es demana als visitants que no donin menjar als peixos? La gent no en fa cas i llença a l’aigua trossos de pa i altres menges. A causa d’aquesta, diguem-ne, dieta irregular, els peixos es fan grans i grans i trenquen l’ecosistema. Amb la política passa una cosa semblant. Si tu alimentes un relat ultranacionalista, la gent pica l’ham i accepta com a normal el que no ho és. Llavors és quan s’altera l’ecosistema polític. I això és el que ha passat a Andalusia. Qui tant tira fa dos caps, es diu … Continua la lectura de I què us pensàveu

“Yo soy español, español, español…”

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”