El buit no s’omple amb eslògans
Des de l’escó 33 Hi ha una pregunta que m’ha perseguit en les darreres setmanes, en les presentacions de La Catalunya Rebel, el llibre dedicat al judici a París contra Francesc Macià el 1927 pels fets de Prats de Molló: ¿Per què una part significativa del públic, sovint compromesa, informada i políticament activa, expressa més desànim que esperança amb l’independentisme? Respondre a aquesta pregunta em permetrà ampliar l’article de la setmana passada, perquè expressa una decepció profunda, una mena d’escepticisme estructural davant la possibilitat real d’una alternativa independentista a l’espanyolisme. He pogut constatar que el renaixement pel qual apostava serà impossible … Continua la lectura de El buit no s’omple amb eslògans
