Paraula de Junts

Léalo en español La setmana passada vaig anunciar que en aquesta columna, la darrera de la temporada, els plantejaria com crec que Junts hauria d’encarar la negociació de la investidura amb el PSOE, donant per descomptat que amb el PP, que s’acompanya de Vox, no es pot negociar res. Ni la presidència del Congrés dels Diputats, que és, deixem-ho clar, una opció aritmèticament possible. Si els de Junts s’hi atrevissin, l’estrident redoblar de tambors “antifeixistes” se sentiria tan alt que distorsionaria l’estratègia dels de Puigdemont. Per tant, el millor serà que Junts pacti amb el PSOE votar a favor de Meritxell Batet perquè renovi la trona … Continua la lectura de Paraula de Junts

El dilema del moribund

Léalo en español Si Catalunya fos aquell oasi que no és, Junts i Esquerra no estarien buscant desesperadament treure’s de sobre el mort d’una possible repetició electoral que donés ales a la dreta espanyola. La història és capritxosa i de vegades dona a cadascú l’oportunitat que no esperava. Els 18 parlamentaris a Madrid dels partits independentistes —14 diputats i 4 senadors— seran més rellevants que els 37 parlamentaris que tenien en l’última legislatura. Però els resultats —i en especial l’abstenció— han posat en relleu que alguna cosa no rutlla a les files independentistes. Els republicans han utilitzat el procés sobiranista no ben bé … Continua la lectura de El dilema del moribund

Retorn al passat

Léalo en español El PSC ha guanyat les eleccions a Catalunya al cap de quinze anys. Això no passava des del 2008, quan Carme Chacón va obtenir un resultat espectacular. L’abstenció també ha guanyat a Catalunya, perjudicant d’una manera claríssima els partits protagonistes de l’anomenada revolució dels somriures. En aquestes eleccions s’ha repetit el resultat de les passades eleccions municipals: ERC ha entrat en un cicle de declivi que Junts no aconsegueix rendibilitzar, tot i que aguanta la posició, malgrat la ruptura amb el PDeCAT. La candidatura de Roger Montañola, que tenia molt de cavall de Troia dels republicans, al final … Continua la lectura de Retorn al passat

O victòria o suïcidi

Léalo en español Quan dilluns de la setmana vinent ens tornem a trobar en aquesta columna, la incògnita electoral ja estarà aclarida. A Madrid, perquè el duel entre el PP i el PSOE s’haurà resolt, del tot o gairebé, i també haurà quedat clar el suport que tindran els partits que fan de crossa, Sumar i Vox. En el cas del PSOE, el seu futur dependrà segurament dels resultats d’alguns partits de les nacionalitats que en la passada legislatura ja van donar-li suport: PNB, EH Bildu, BNG i ERC. Per molt que vulguin fomentar el bipartidisme amb debats cara a cara amb només dos … Continua la lectura de O victòria o suïcidi

Derrotar el PSC i Sumar

Léalo en español La campanya electoral ja està en marxa. Durant quinze dies assistirem al ritual de demanar el vot de la ciutadania amb promeses que després no es compliran o bé apel·lant a la por que guanyi el PP i Vox. Com que la convocatòria és espanyola, a Catalunya els partits estatals volen introduir el marc mental que la confrontació és entre una suposada esquerra i una dreta que necessitarà l’extrema dreta per guanyar. Tal com va quedar demostrat amb l’elecció de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona, a Catalunya la confrontació no és aquesta. La línia divisòria és sempre, almenys des de fa una dècada … Continua la lectura de Derrotar el PSC i Sumar

En campanya permanent

Lélo en español Els russos s’esbudellen i nosaltres estem en campanya electoral permanent. Encara que pugui semblar que la democràcia està en perill més a Rússia que a Espanya, l’amenaça a la llibertat és global. Teòricament, Espanya és una democràcia constitucional que, tanmateix, com ja han constatat diverses instàncies imparcials, és deficitària perquè està contaminada pel nacionalisme espanyol. Ho van poder comprovar fa uns dies en ocasió de l’elecció dels nous alcaldes de Barcelona i Girona. Aquest dèficit democràtic és el que va portar als conflictes polítics més rellevants des de fa una dècada: el 15-M i el Procés, que han … Continua la lectura de En campanya permanent

Per què Trias no és alcalde?

Léalo en español Vaig predir que Xavier Trias no seria alcalde, i així ha estat. Em vaig equivocar quan vaig donar-li unes males previsions electorals, perquè finalment va aconseguir quedar en primera posició. Amb això no n’ha tingut prou per assegurar-se l’alcaldia. L’unionisme de dreta i d’esquerra, PP i PSC, s’ha aliat amb els populistes d’esquerra, Barcelona en Comú, i ha barrat el pas a la coalició independentista de Junts i Esquerra. És el mateix PP que pacta amb Vox arreu d’Espanya. Encara que la relació entre juntaires i republicans és terrible, com s’ha pogut constatar amb diversos pactes municipals que, de tan caïnites com … Continua la lectura de Per què Trias no és alcalde?

Guanya l’abstenció independentista

Léalo en español La base independentista s’ha abstingut en massa. Totes les eleccions són legítimes, malgrat que voti poca gent, però l’abstenció és un símptoma de desafecció. Encara que no es vulgui reconèixer, durant els anys del procés la participació electoral va ser altíssima, com mai des del 1977. Aquesta serà sempre una de les característiques de la revolució dels somriures. Els partits independentistes han decebut de tal manera els electors fidels a l’1-O, que el càstig a Esquerra i CUP ha estat sever. Xavier Trias ha salvat els mobles a costa de desnaturalitzar Junts i beneficiar-se del vot anti Colau amb un … Continua la lectura de Guanya l’abstenció independentista

Mori el mal govern!

Léalo en español El 7 de juny de 1640 els segadors es rebel·laren contra els terços. Un incident fortuït provocà l’avalot. Malgrat els esforços dels consellers i els diputats, del bisbe de Barcelona i dels de Vic i d’Urgell (de pas a Barcelona per a la celebració del Corpus), els avalotats s’alçaren amb els crits de “visca la terra!”, “muiren los traïdors!”, “muira el mal govern!” i cremaren i saquejaren les cases de funcionaris reials. També hi hagué assassinats, com el doctor Gabriel Berard i Gassol, membre de l’Audiència, i el lloctinent, que, amagat a les drassanes, intentava de fugir … Continua la lectura de Mori el mal govern!

La política municipal i la vocació

Léalo en español A la política municipal, com a l’Església, hi falten vocacions. Aquest cap de setmana ho he pogut constatar en els reportatges oferts per diversos mitjans. Les eleccions municipals se celebraran a finals d’aquest mes i sembla que gairebé tots els partits polítics han tingut dificultats per confeccionar les llistes dels 947 municipis de Catalunya. No sé exactament per què l’Església pateix aquesta manca de vocacions, si bé em puc imaginar que la laïcització de la societat, que no combina gens bé amb una Església catòlica rígida, masclista i envellida, deu influir-hi. A la política passa una mica … Continua la lectura de La política municipal i la vocació