L’Unilateral és un bar de moda

Léalo en español “La declaració unilateral anava lligada al plebiscit. No s’ha guanyat, no hi ha proclamació”, va recalcar Antonio Baños la nit de les eleccions del 27-S del 2015. No vull posar el dit a l’ull de ningú, però he recordat aquesta senzilla, però greu, diagnosi de qui llavors era el cap de llista de la CUP quan he llegit que l’actual cap de files dels cupaires, Carles Riera, defensa que “s’ha de tornar a la via unilateral. És l’única que ens permetrà d’exercir l’autodeterminació”. Els dirigents independentistes —fins i tot els que sempre són més coherents que els altres— … Continua la lectura de L’Unilateral és un bar de moda

Pensa el lladre vell que tots són com ell

Léalo en español El govern espanyol ha programat per al 21 de desembre la celebració a Barcelona d’un Consell de Ministres. Suposo que l’elecció de la data no és casual. Aquell dia farà un any que van tenir lloc les últimes eleccions autonòmiques que va tornar a guanyar el sobiranisme republicà, malgrat que el partit més votat fos Ciutadans. Recordem les xifres i els percentatges, perquè de vegades els comentaristes obliden la realitat. Els resumeixo per blocs. Els partits independentistes van arreplegar 2.079.340 vots (47.5%), mentre que els unionistes en van rebre 1.898.371 (43.47%). Catalunya en Comú, 326.360 (7.46%). Ajustada o … Continua la lectura de Pensa el lladre vell que tots són com ell

Fins que pixin sang

Léalo en español El 27-O ha estat a punt de matar l’1-O. L’endemà de la famosa proclamació de la República al Parlament, la llosa de la presó i l’exili va caure damunt del Govern i del MHP Carles Puigdemont sense que ningú hi oposés resistència. Després, el trio del 155 va aplicar una repressió en tota la regla amb l’objectiu de neutralitzar el sobiranisme i esclafar la generació de polítics catalans que ha protagonitzat la ruptura més important contra l’Estat des dels temps de les revoltes anticentralistes de mitjan segle XIX. L’Estat busca l’escarment per fer por i evitar que … Continua la lectura de Fins que pixin sang

Votar per Carles Puigdemont

Léalo en español Si votem amb intel·ligència, el pròxim 21-D podrem recuperar la República. A Catalunya hi ha una majoria sobiranista que els partits del 155, PSC, PP i C’s, han volgut silenciar amb la persecució del Govern de Carles Puigdemont i amb la intervenció de la Generalitat de Catalunya. Allò que no són capaços d’aconseguir democràticament, ho han obtingut, de moment, de manera il·legítima. Però la realitat és tossuda. Molt, a pesar de l’egoisme partidista de les cúpules d’ERC —i els partidets satèl·lits— i del PDeCAT. La CUP sap vestir millor aquest egoisme, perquè recorre a les seves bases … Continua la lectura de Votar per Carles Puigdemont

Endavant les atxes! Cap al referèndum

Léalo en español La setmana passada vaig escriure un article en què, fent-me ressò d’unes contundents declaracions de Lluís Llach a la ràdio, advertia que si no s’aprovaven els pressupostos, no tan sols se n’aniria ell sinó que ho faríem molts més. El sí definitiu de la CUP als pressupostos, perquè les votacions no són mai condicionals, posa una mica de seny a la política catalana. Ara el Govern no tindrà cap excusa per no posar rumb cap al referèndum i executar les polítiques que pertoquin perquè, mentrestant no se celebra el referèndum, la ciutadania se senti governada i l’estat del … Continua la lectura de Endavant les atxes! Cap al referèndum

Complir o traïció

Léalo en español Hi ha cap independentista que vulgui renunciar al referèndum? Em fa l’efecte que no. Una altra cosa són les discrepàncies entre els tres partits de la majoria parlamentària independentista sobre com i quan cal convocar-lo. En aquest sentit, ja fa dies que cada un va pel seu cantó. El pitjor, però, és l’entorn mediàtic hiperventilat, que existeix i està molt ben alimentat, perquè són aquests comentaristes de pega els que de seguida acusen de traïció a qui intenta fer un raonament polític sobre què està passant. Haurien de llegir Lenin –el millor teòric-pràctic de la revolució– per saber distingir entre … Continua la lectura de Complir o traïció

Colau contra el RUI

Léalo en español En unes declaracions recollides pel diari Ara, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és molt explícita sobre què pensa del RUI. Hi està en contra, ras i curt. Els seus arguments són just els oposats als que prediquen els defensors de la unilateralitat, començant per un dels homes forts del diari, Toni Soler, qui en el seu article dominical, també d’ahir, afirmava content que el RUI el “demanen la CUP, Demòcrates, ERC (amb la boca petita) i fins i tot l’ANC. I diuen que el president Puigdemont hi està d’acord”. “Diuen, diuen, diuen…”, però el que sabem del … Continua la lectura de Colau contra el RUI

Per un tros de cuixa autonomista

Léalo en español És molt difícil governar amb un pressupost prorrogat. Qui afirmi el contrari, o no ha governat mai o bé menteix descaradament. És evident que els nous pressupostos permetien posar molts més recursos en mans de la societat, incloent-hi una oferta, per reduïda que fos, de llocs de treball públics. El Parlament no ho ha volgut. Bé, no ha estat ben bé així, el grup que no ho ha volgut és la CUP. Hi ha hagut una majoria parlamentària que va des del PP fins a CSQP, i des de C’s fins a la CUP passant pel PSC, que … Continua la lectura de Per un tros de cuixa autonomista

Qui s’ha begut l’enteniment?

Léalo en español Els primers dies de l’actual campanya electoral són avorrits i previsibles. Les enquestes anuncien inestabilitat, però no n’hi ha cap que posi en qüestió que el PP tornarà a guanyar. La incògnita, per tant, no és aquesta. Del que es tracta és de saber si finalment Unidos Podemos superarà o no el PSOE, que s’ha convertit en el partit regional andalús, per bé que a Catalunya aguanta l’estrebada millor fins i tot que CDC. Els convergents travessen una mala temporada per l’encadenament d’episodis d’una gran toxicitat: les acusacions de corrupció, la confessió de Jordi Pujol, la defenestració … Continua la lectura de Qui s’ha begut l’enteniment?

¿Hacia dónde va el soberanismo?

La nueva campaña electoral española ya está en marcha y en Cataluña ha coincidido con otra crisis política provocada por la CUP, grupo que, por cierto, no se presenta a esas elecciones. Lo que pasa en Cataluña es surrealista y está minando la confianza de quienes salieron ilusionados a tomar las calles año tras año ondeando la bandera estelada, el símbolo del proceso independentista. Si volvemos a las andadas y vamos pidiendo certificados de pureza para despellejar a los moderados, los independentistas volverán a ser los que eran en los años 80: menos del 15%. ERC y CDC —que no … Continua la lectura de ¿Hacia dónde va el soberanismo?