L’estanquera, el mutilat i l’excombatent dels comuns

Acabada la guerra civil, la societat es dividia entre les vídues i els fills de “rojo fusilado” i les vídues i els fills dels “Gloriosos caídos por Dios y por España”. Uns eren els condemnats i els altres van ser recompensats amb tota mena de privilegis. Els desafectes al règim no comptaven per a res i inclús eren vilipendiats públicament. La socialització del terror va ser una forma de control social potentíssim que perseguia l’adhesió al règim o, si més no la submissió, d’aquella gent que havia quedat atrapada a l’Espanya franquista després de 1939. Per als entusiastes del règim … Continua la lectura de L’estanquera, el mutilat i l’excombatent dels comuns

Ada Colau, ximpleta

Léalo en español Ada Colau és ximple. Ho dic perquè l’alcaldessa de Barcelona deia moltes ximpleries quan era una activista de la PAH. O això és el que hauríem de concloure després de sentir com argumenta que ha deixat de defensar el referèndum per resoldre el conflicte entre l’independentisme, majoritari al Parlament, i l’Estat. Va qualificar el referèndum de bestiesa, fent ús d’un castellanisme, i ara, a més, ha declarat en una entrevista a TVE que, amb les condicions actuals, creu que és “irreal” convocar-lo de forma “immediata”. Va demanar que no “s’enganyi la gent” i que no es diguin coses que després “no … Continua la lectura de Ada Colau, ximpleta