Colau i l’urbanisme primitiu

Léalo en español “Barcelona, / els teus fills no t’acaben d’entendre”. Així comença una de les estrofes de l’Oda a Barcelona del gran Pere Quart. Aquesta oda em sembla més reivindicativa que no pas les odes, per altra banda esplèndides, que Verdaguer i Maragall van dedicar a la capital de Catalunya. És clar que el poema de Joan Oliver és del 1936, en una conjuntura molt diferent de la de 1883, quan Verdaguer va publicar el seu. L’oda de mossèn Cinto era un cant triomfal, una exaltació de la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX. L’oda nova que Maragall va … Continua la lectura de Colau i l’urbanisme primitiu

Històries de Barcelona

Léalo en español 1. Barcelona està en decadència. Per ser justos, Ada Colau només ha accelerat, per incompetència i dogmatisme, un procés de decaïment que fa anys que va començar. Barcelona és avui una ciutat de províncies de l’Espanya borbònica i no aquella capital de Catalunya que va imaginar l’emergent catalanisme de finals del segle XIX i principis del XX. Construir una gran ciutat era, juntament amb la industrialització i la nacionalització cultural, el trident que havia d’ajudar a la pervivència de Catalunya com una nació de la mediterrània dins d’un estat que, per vocació i estratègia, era centralista i homogeneïtzador. Espanya no ha … Continua la lectura de Històries de Barcelona

Retorn al futur

Léalo en español 1. El futur és dels que pensen en el que vindrà abans que ningú. Una política sense estratègia és mera tàctica. L’estratègia és, doncs, la previsió del futur. Només així és possible evitar caure en la xarxa de qui pensa millor i més ràpid que tu. Avui es reuneix, al palau de la Moncloa, la comissió bilateral Generalitat-Estat. L’última vegada que es va reunir va ser l’estiu del 2018, en plena ressaca de la repressió espanyola, i la part catalana era presidida per Pere Aragonès, Elsa Artadi i Ernest Maragall, en la condició de vicepresident, consellera de la Presidència … Continua la lectura de Retorn al futur

Autoretrat polític

Mentre vigilo telemàticament dos exàmens de la facultat, respoc una piulada de Gerard Fernández, antic coportaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir i actualment militant d’ERC. Gairebé m’ha sortit un article personal, biogràfic. Com que vaig dir que de moment no n’escriuria cap més, d’article, reprodueixo el text amb la retòrica pròpia de les piulades. Que errat que vas! Cal saber la trajectòria de les persones per fer afirmacions tan rotundes. És més representant del Règim del 78 Ernest Maragall, que fins fa quatre dies militava al PSC, que jo, que des del 78 no milito enlloc i que … Continua la lectura de Autoretrat polític

Corbacho, la casta del 78

La majoria de barcelonins no saben qui és Celestino Corbacho, malgrat que hagi estat ministre de Treball i Immigració amb Rodríguez Zapatero i, anteriorment, del 1994 al 2008, alcalde de l’Hospitalet. Corbacho –Celes, per als amics– va arribar a l’alcaldia de rebot, gràcies a una maniobra orquestrada per ell mateix i executada pel sicari Pepe Zaragoza, el dels micròfons de La Camarga i Alicia Sánchez-Camacho i que llavors era secretari d’organització del PSC-PSOE. Quan Corbacho era regidor d’Urbanisme va promoure l’espionatge de qui en aquell moment era l’alcalde socialista de l’Hospitalet, Juan Ignacio Pujana. Segons em va explicar el mateix … Continua la lectura de Corbacho, la casta del 78

Quo vadis Puigdemont

Léalo en español Waterloo és la capital de Catalunya. S’hi trasllada tothom que vol estar al dia del que es cou a la política catalana. Les presons també són un centre de pelegrinatge. Però a Bèlgica s’hi va a veure el líder del moviment independentista, a les presons, en canvi, s’hi va a parlar amb els diversos caps de fila del moviment. És per això que, un cop acabat l’intens cicle electoral, Waterloo és l’epicentre de tota mena de reunions i d’emissaris. Entre la setmana passada i l’actual s’hi han traslladat alcaldes de Junts, diputats independents, grups polítics i ahir l’expresident Artur Mas. Tot es mou perquè l’actitud caïnita dels darrers temps ha perjudicat —i molt— l’independentisme. El festival de pactes postelectorals, la … Continua la lectura de Quo vadis Puigdemont

Ernest, alcalde

Léalo en español Ernest Maragall ha de ser el nou alcalde de Barcelona. Després del recompte electoral, l’únic que importa és qui ha guanyat. Tots els altres són els perdedors. Aquesta afirmació, que atribueixen a Winston Churchill i no sé si és d’ell, com moltes altres que no va pronunciar mai, tanmateix resumeix molt bé què va passar el proppassat diumenge. Maragall va superar les altres candidatures amb solvència. Les primeres reaccions, incloent-hi les llàgrimes, solen ser les més sinceres, perquè són les més emocionals, derivades de com li ha quedat el cos a cada contendent. Diumenge, ben entrada la … Continua la lectura de Ernest, alcalde

Guanya Puigdemont, adeu CDC

Léalo en español La participació. Aquest és l’èxit de la jornada electoral d’aquest diumenge. Els ciutadans de Catalunya han tornat a demostrar que volen votar i votar. La democràcia a Catalunya, per contra del que diu la dreta mediàtica, és sòlida i encara ho seria més si l’Estat no es resistís a dirimir el conflicte sobiranista mitjançant les urnes. Els referèndums no els carrega el diable, són la solució a molts conflictes del món. Només els fonamentalistes es neguen a fer ús de les urnes. La demofòbia és cosa dels nous totalitarismes. En aquestes eleccions, el vot independentista frega el 50% … Continua la lectura de Guanya Puigdemont, adeu CDC

L’independentisme té ganes de votar

Léalo en español Una gran participació. Aquesta és la primera conclusió que cal extreure de la jornada electoral, en la línia del que fa temps que passa a Catalunya. Els ciutadans d’aquest país tenen ganes d’urnes i a cada elecció s’ha demostrat. Només els partits espanyolistes no se n’han adonat. Les ganes de votar són tan altes, que la participació en aquestes eleccions espanyoles ha augmentat 11 punts en relació amb la que va haver-hi el 2016. Qui pot negar la voluntat democràtica dels catalans? Qui pot negar que la mobilització ciutadana és altíssima des de fa més d’una dècada? Només … Continua la lectura de L’independentisme té ganes de votar

Rufián, la reencarnació de Duran i Lleida

Léalo en español La setmana passada vaig ser a la conferència de Gabriel Rufián a Tribuna Catalunya de Nova Economia Fòrum. Tinc el costum d’anar a aquests esmorzars informatius, quan els organitzadors m’hi inviten, que no és sempre. Al barroquíssim saló de l’antic Ritz de Barcelona, avui Hotel Palace, he pogut seguir les intervencions d’Ernest Maragall, Laura Borràs, Cayetana Álvarez de Toledo i Gabriel Rufián. Els oradors s’hi esmercen i resumeixen en no gaire més d’una hora les propostes del seu grup, precedits per un presentador còmplice, que aporta un plus de credibilitat. A Ernest Maragall va presentar-lo l’exconseller Antoni … Continua la lectura de Rufián, la reencarnació de Duran i Lleida