La normalitat és això

Léalo en español 1. Jordi Cuixart pot decidir abraçar-se amb qui vulgui. A més, els pactes es fan amb els enemics i no pas amb els amics. Que els presos polítics assisteixin a la presa de possessió del president Pere Aragonès mentre a la primera fila s’hi asseu el ministre espanyol de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, just al costat del president destituït Quim Torra, ¿és una anomalia o la nova normalitat? Perquè ja és ben estrany que la formació del govern català que ha portat Aragonès a la presidència s’hagi pactat en una presó i que el representant dels carcellers sigui present en l’acte que n’és … Continua la lectura de La normalitat és això

Decadència de la decadència

Léalo en español 1. L’any 1997, Arcadi Espada va publicar Contra Catalunya (Flor del Viento). Era un llibre dedicat a passar comptes amb els socialistes amb el recurs de criticar el pujolisme, gran bèstia negra de l’espanyolisme dels anys 80 i 90. Espada ja deia aleshores que Catalunya era una regió decadent i no es refiava, segurament perquè ideològicament era —i és— un reaccionari, de Pasqual Maragall, que aquell any havia deixat l’alcaldia i es preparava per a l’assalt a la Generalitat que el PSC no havia guanyat el 1980 per la incidència del vot diferencial. O aquesta era la manera de justificar-ho. Joan Reventós, a més, … Continua la lectura de Decadència de la decadència

Una confabulació narcòtica

Léalo en español El 14 de juny del 2006 es va celebrar a l’Auditori de Barcelona l’acte central de la plataforma Estatut, jo sí. Vam conduir-lo la periodista Rosa Cullell —que aleshores era directora general del Liceu— i un servidor, que en aquell temps dirigia Unescocat. Entre els assistents hi havia el president Pasqual Maragall i l’expresident Jordi Pujol i polítics del PSC, CiU i ICV: Manuela de Madre, José Montilla, Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida i Jordi Guillot, entre d’altres, cap dels quals és avui un polític en actiu. Només Montilla és un supervivent gràcies a les portes … Continua la lectura de Una confabulació narcòtica

Se fue Artur Mas

Léalo en catalán Artur Mas es un hombre bastante reservado. Se rige por un código que pocas veces desvela y que obliga a sus colaboradores a intuir lo que piensa más que saberlo a ciencia cierta. No puedo decir que haya sido amigo de Artur Mas. Jamás he salido a cenar con él o con su mujer ni nada parecido. Mi relación con él ha sido siempre política, digamos profesional. Digo esto porque, ahora que ha decidido retirarse del primer plano de la política, los amigos le salen por todos los lados. Le tengo aprecio, eso sí. Son muchos años … Continua la lectura de Se fue Artur Mas

Cal una resposta política al 9-N

“El judici sobre el 9-N és polític i cal respondre-hi políticament. Judicialitzar un conflicte polític escudant-se amb les resolucions del TC és un engany. Des del cop d’estat camuflat del 2010 per carregar-se l’Estatut, la disputa política ha passat dels parlaments a les sales de justícia. El judici del 9-N és una farsa promoguda pels polítics espanyols i tolerada pels unionistes catalans. Goso recomanar als encausats que desafiïn un Estat cada cop més intolerant. Avui són jutjats els independentistes malgrat defensar la secessió pacíficament, però demà l’Estat voldrà condemnar tothom qui vulgui canviar alguna cosa. Els jutges afins li faran … Continua la lectura de Cal una resposta política al 9-N

La Vall d’Aran en la Catalunya sobirana

Asseguts a l’acollidor menjador de l’Hotel deth país que regenta l’Anna Geli a Salardú; l’alcalde de Viella i diputat al Parlament, Àlex Moga, la seva dona, Ana Eva Barrios; en Francesc Cano, cap d’informatius de Catalunya Ràdio i marit de l’Anna; l’Aurora Madaula i un servidor passem la tarda de diumenge entre somriures i tes. La neu cau suau al pati del davant de l’Hotel i deixa un tou de neu flonjo com el xarrups. La Vall d’Aran és un territori extraordinari, a l’hivern i en tot temps, un paisatge d’alta muntanya que invita a la reflexió, almenys a mi, que … Continua la lectura de La Vall d’Aran en la Catalunya sobirana

Canvi de cicle

SISCU BAIGES. Agustí Colomines és professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, director acadèmic de la càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats i investigador principal del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals. Ha dirigit Unescocat i la fundació Catdem, vinculada a CDC, i ha presidit Linguapax. Va dedicar moltes hores a defensar i lluitar perquè s’aprovés l’Estatut del 2006, la qual cosa no va ser ben entesa per alguns independentistes. Ell ja ho era aleshores i ara ho és més que mai, clar. Com veu la tardor política catalana? Estarem animats. Aquí es viu … Continua la lectura de Canvi de cicle