La llibertat amenaçada

Léalo en español “Prescindir dels fets és abandonar la llibertat”. Així de simple i contundent s’expressa Timothy Snyder en el seu breviari sobre la tirania. En el mateixa secció on aquest historiador nord-americà ens parla sobre la importància de la veritat, acaba, rotund: “La posveritat és el prefeixisme”. Això és el que estem vivint en l’Espanya avui governada pel PSOE però hegemonitzada per l’extrema dreta. La discussió sobre el que va dir el president Quim Torra sobre la via eslovena és un cúmul de mentides encadenades, com si fossin un d’aquests fils de Twitter als quals aquests dies s’ha aficionat … Continua la lectura de La llibertat amenaçada

El “proceso” concluye ya

En un debate reciente organizado en Madrid por la delegación de la Generalitat, Juan Carlos Monedero, el primer dirigente de Podemos que se vio obligado a dimitir por sus irregularidades con Hacienda, insistió otra vez en la tesis, que procede del PP, de que el soberanismo de Artur Mas es sólo una mera tapadera para ocultar la corrupción. ¡Qué ciegos que están en Madrid!   Su ceguera les impide ver lo que está ocurriendo de verdad en Cataluña. El sobiranismo catalán es el 15-M español, aunque el podemita Monedero no lo quiera reconocer. Una revuelta, eso sí, que a menudo es … Continua la lectura de El “proceso” concluye ya

El PDC al país de la lavanda

Léalo en español Una de les millors decisions que van prendre els organitzadors de les eleccions internes del PDC, celebrades entre divendres i dissabte passat, va ser fer-les coincidir amb la inauguració de la seu central del partit, situada al carrer de Provença. És gairebé una metàfora, perquè la vella seu de CDC era al carrer de Còrsega, l’illa de ressonàncies napoleòniques però també de turbulències, i la seu del nou partit, sorgit de les cendres convergents però amb més gent, s’ha instal·lat en el carrer amb el nom de la regió que designa un antic reialme occità que s’estén des … Continua la lectura de El PDC al país de la lavanda

En busca del Pujol perdido

Francesc-Marc Álvaro es un periodista de ideas. Incisivo, agudo, provocador, Álvaro es seguramente uno de los mejores articulistas de su generación. Su capacidad para pensar el presente en clave histórica está probada y no voy a ser yo quien lo desmienta. Al contrario, como historiador que soy disfruto con sus artículos, digamos, historicistas. Hasta aquí los merecidos elogios a mi amigo Álvaro. Hoy, sin embargo, voy a discrepar de lo que expuso en su último artículo, “El nuevo Pujol se llama Colau“. Álvaro sostiene esa afirmación tan rotunda en una premisa que no comparto en absoluto: “La autoridad que tenía Pujol en 1980 —escribe—, … Continua la lectura de En busca del Pujol perdido

Poner la vela donde sopla el aire

  Decía Santiago Carrillo que “en la política el arrepentimiento no existe. Uno se equivoca o acierta, pero no cabe el arrepentimiento”. Arrepentirse no tiene ningún sentido. Lo hecho, hecho está y qué le vamos a hacer. Si en la política no existe el arrepentimiento, ¿qué debe hacer el político que no acierta a tomar una buena decisión? La única salida que le queda es rectificar, puesto que, como dijo el presidente John F. Kennedy, que fue un político tan pillo como Carrillo, lo que en política no es totalmente correcto, está mal. La descompresión que estamos viviendo estos días después de tres meses de incertidumbre, … Continua la lectura de Poner la vela donde sopla el aire

Carles Puigdemont y la “generación diésel”

No hay realidad que no sea conflictiva. Y sin embargo ya estamos yendo, nos dicen las nuevas generaciones. Saben que no quieren vivir así porque ya están aprendiendo a vivir de otra manera. Ese podría ser el resumen de lo que ocurrió en las plazas del 15M. En realidad es así como lo explican los filósofos del común. Pero en Cataluña eso mismo se podría aplicar a lo que sucedió el pasado fin de semana cuando empezaron a tomar posiciones los integrantes de la denominada generación diésel. Una denominación que, justo es reconocerlo, acuñó Xavier Bru de Sala en un … Continua la lectura de Carles Puigdemont y la “generación diésel”

Tant per tant, president…

Les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP s’han convertit en una mena de vodevil. Una comèdia de frívols equívocs. La sort és que l’aritmètica parlamentària ha permès visualitzar la posició de cadascú d’una manera diàfana. JxSí va néixer tard i malament, ja ho sabem, però tanmateix es va constituir com un front ampli independentista la prioritat del qual havia de ser, si es guanyaven les eleccions plebiscitàries, posar en marxa el procés de desconnexió de Catalunya d’Espanya, cosa que incloïa la negociació amb l’estat, per poder constituir, al cap de 18 mesos, un estat independent. JxSí no va assolir … Continua la lectura de Tant per tant, president…

Dos meses… y nada

Ya han transcurrido dos meses desde que se celebraron las elecciones plebiscitarias y seguimos en nada. Los soberanistas ganaron el plebiscito y en cambio se empeñan en demostrar lo contrario. Están dejando pudrir la victoria, como subrayó muy acertadamente Francesc-Marc Álvaro, en una entrevista reciente con motivo de la presentación de su último libro, Per què hem guanyat. 127 dies que van canviar Catalunya (Comanegra). Se está perdiendo en los despachos lo que se ganó en las urnas. Tengo la sensación de que la mayoría de los soberanistas están decepcionados con la actitud de la CUP, el partido antisistema que está demostrando que es incapaz de … Continua la lectura de Dos meses… y nada

“Cicuta Party”

JxSí no és Syriza, de la mateixa manera que la CUP no és ANEL, les sigles del grup conservador, nacionalista i euroescèptic que comparteix govern amb Alexis Tsipras. I tanmateix, el bloqueig polític provocat per la CUP a Catalunya —que ha fet perdre dues votacions d’investidura al candidat de la majoria independentista a Catalunya—, m’ha fet pensar en aquesta estrafolària aliança entre l’extrema esquerra grega i uns populistes de dreta que defensen la repatriació dels immigrants il·legals, prohibir els habitatges ocupats i la implantació d’un sistema educatiu d’orientació cristiana ortodoxa. A Grècia tot és possible. A Catalunya, no, malgrat que … Continua la lectura de “Cicuta Party”

De García-Margallo a Catalá Polo

L’estat s’ha proposat matar judicialment el catalanisme polític transformat en sobiranisme independentista. Cada acció del bloc sobiranista va precedida o bé té una rèplica en forma d’espectacle judicial. La constitució del nou Parlament va anar precedida de les detencions dels antics o nous gestors de les finances de CDC i del registre de la seu central. L’endemà de la constitució, la policia s’abraonava sobre la família Pujol, amb espectacle mediàtic inclòs. I els mitjans de comunicació unionistes fan festa grossa i sense matisar res, barregen una cosa amb l’altra, com si el suposat finançament il·legal del partit tingués res a … Continua la lectura de De García-Margallo a Catalá Polo