L’estanquera, el mutilat i l’excombatent dels comuns

Acabada la guerra civil, la societat es dividia entre les vídues i els fills de “rojo fusilado” i les vídues i els fills dels “Gloriosos caídos por Dios y por España”. Uns eren els condemnats i els altres van ser recompensats amb tota mena de privilegis. Els desafectes al règim no comptaven per a res i inclús eren vilipendiats públicament. La socialització del terror va ser una forma de control social potentíssim que perseguia l’adhesió al règim o, si més no la submissió, d’aquella gent que havia quedat atrapada a l’Espanya franquista després de 1939. Per als entusiastes del règim … Continua la lectura de L’estanquera, el mutilat i l’excombatent dels comuns

Colau i l’urbanisme primitiu

Léalo en español “Barcelona, / els teus fills no t’acaben d’entendre”. Així comença una de les estrofes de l’Oda a Barcelona del gran Pere Quart. Aquesta oda em sembla més reivindicativa que no pas les odes, per altra banda esplèndides, que Verdaguer i Maragall van dedicar a la capital de Catalunya. És clar que el poema de Joan Oliver és del 1936, en una conjuntura molt diferent de la de 1883, quan Verdaguer va publicar el seu. L’oda de mossèn Cinto era un cant triomfal, una exaltació de la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX. L’oda nova que Maragall va … Continua la lectura de Colau i l’urbanisme primitiu

Sota l’espasa de Dàmocles

Léalo en español 1. Acaba la setmana de l’1-O amb la compareixença del president Carles Puigdemont davant el Tribunal d’Apel·lació de Sàsser. Una vegada més, doncs, el president del 27-O es presenta a declarar davant un tribunal que estudia l’enèsima petició d’extradició. A diferència de fa deu dies, Puigdemont ha pogut entrar a Itàlia sense problemes i passar el control de passatgers de l’aeroport sard. A la vista d’avui, Toni Comín i Clara Ponsatí acompanyaran Puigdemont, també exiliats i europarlamentaris com ell de Lliures per Europa. Es tracta d’escenificar que els exiliats de l’1-O no esquiven la justícia —desmentint una de … Continua la lectura de Sota l’espasa de Dàmocles

Cinc reflexions estivals

1. Aquest serà un agost especial. La sensació general és que no farem vacances. Les típiques aglomeracions a les carreteres que porten a les costes del sud i del nord de país no s’assemblaran gens a les d’altres estius. Per començar, perquè hi haurà menys turistes. La setmana passada, França, el Regne Unit, Noruega i els Països Baixos van atacar el cor del model productiu de Catalunya, que depèn econòmicament del turisme per sobreviure. Les xifres són alarmants: els punts turístics barcelonins més emblemàtics que en circumstàncies normals acullen més de tres mil visitants diaris, avui no sobrepassen els dos-cents. … Continua la lectura de Cinc reflexions estivals

La immoralitat de Cercas, Iceta i Colau

Léalo en español L’anatomia de l’instant present és aquesta. Un escriptor obsedit amb la unitat d’Espanya i que cada cop és més ultranacionalista, és ovacionat a les xarxes socials per un polític tan trastornat com ell per la unitat de la pàtria. Que Miquel Iceta repiuli una desvergonyida —i propagandista— entrevista de Núria Navarro amb Javier Cercas no seria cap notícia perquè el primer secretari del PSC sempre difon tota mena de pamflets contra l’independentisme. No sé quin polític és pitjor, si aquell que no llegeix mai cap diari, com no s’estava de confessar en veu alta Artur Mas, o el que … Continua la lectura de La immoralitat de Cercas, Iceta i Colau

Guanya Puigdemont, adeu CDC

Léalo en español La participació. Aquest és l’èxit de la jornada electoral d’aquest diumenge. Els ciutadans de Catalunya han tornat a demostrar que volen votar i votar. La democràcia a Catalunya, per contra del que diu la dreta mediàtica, és sòlida i encara ho seria més si l’Estat no es resistís a dirimir el conflicte sobiranista mitjançant les urnes. Els referèndums no els carrega el diable, són la solució a molts conflictes del món. Només els fonamentalistes es neguen a fer ús de les urnes. La demofòbia és cosa dels nous totalitarismes. En aquestes eleccions, el vot independentista frega el 50% … Continua la lectura de Guanya Puigdemont, adeu CDC

L’obscenitat dels mots

Léalo en español Antoni Puigverd és un nostàlgic. Fa uns dies va publicar l’article “La espiga del reencuentro”, de dalt a baix, un exemple d’enyorament. La ferida de Puigverd li recorda sovint que el catalanisme que ell defensa ha deixat de ser central i s’ha substituït, “forçant obscenament el llenguatge”, pels mots dicotòmics “unionistes i sobiranistes”. Quina és l’ofensa? Diu el catedràtic d’Orientació Psicopedagògica de la UB, Rafael Bisquerra, al seu llibre Política y emoción (Pirámide, 2017) que “s’ha de sensibilitzar la classe política, els analistes polítics, els investigadors en ciències polítiques i socials, i la societat en general sobre … Continua la lectura de L’obscenitat dels mots

L’estat d’excepció dels “amics per sempre”

Léalo en español Tothom té el dret a recordar allò que li dona la gana i que més li convé. En les últimes setmanes, per exemple, els diaris omplen pàgines i pàgines per recordar el 25è aniversari de la celebració del Jocs Olímpics de Barcelona. Els confesso que d’aquell estiu de 1992 no recordo cap altre esdeveniment que una qüestió personal, que ara no fa al cas d’esmentar, però que per a mi va ser molt important. Dels Jocs Olímpics, no en recordo res, perquè aquesta mena d’esdeveniments no m’interessen gens ni mica. Amb el Mundial de Futbol de 1982, … Continua la lectura de L’estat d’excepció dels “amics per sempre”

L’apocalipsi de l’endemà

Léalo en español El Llibre de les revelacions o de l’Apocalipsi, atribuït a l’apòstol Joan, l’Evangelista, comença i acaba amb una carta. Entremig, l’opuscle es divideix en dues parts. La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia; la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que estava a punt de començar. Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història, la batalla de l’Harmagedon, el lloc on tot havia d’acabar. Des d’aleshores, el mot apocalipsi s’empra per a designar una catàstrofe de dimensions colossals i tràgiques. Si … Continua la lectura de L’apocalipsi de l’endemà

No van a parar la movilización del 6-F

El presidente de Port de Barcelona, Sixte Cambra, se enteró del inicio del registro de su despacho que tuvo lugar este jueves por la prensa: “Mientras los diarios decían que estaba detenido, yo estaba sentado en mi despacho”. Cambra también se sorprendió y se indignó al enterarse de la llegada de los agentes policiales por la prensa incluso antes de que irrumpiesen en la sede de la autoridad portuaria.¡Rarito, rarito, la verdad! El registro empezó a las 9:30 de la mañana y acabó a las 21:30. ¿Doce horas para registrar un solo despacho? ¡Madre mía, ni que este señor tuviese … Continua la lectura de No van a parar la movilización del 6-F