L’última vegada que et dic adeu, de Natza Farré (Angle Editorial) Natza Farré (1972) escriu bé. Això és indiscutible. L’ofici periodístic i d’escriure guions es nota en cada pàgina: la frase neta, el ritme controlat, la capacitat de dir molt amb poc i algunes pinzellades de correspondència familiar. Els capítols són curts i, en aquest sentit, intensos. Però precisament per això, un cop tancat el llibre, la pregunta que queda a l’aire és incòmoda: de què tracta, exactament, aquest llibre? El títol i la contraportada prometen el retrat d’una relació fraternal marcada pel drama de l’heroïna i la relació de … Continua la lectura de L’heroïna com a coartada