Torna el color turquesa

Léalo en español Ha calgut que passessin cinc anys perquè l’independentisme recuperés el color turquesa. Aquest era el color que identificava la candidatura unitària de Junts pel Sí formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres, amb la participació d’Avancem i Reagrupament Independentista i el suport de Catalunya Sí, Solidaritat Catalana per la Independència i Estat Català. Va ser la candidatura guanyadora a les eleccions del 2015, amb 62 escons. Va ser una candidatura nascuda amb fòrceps, llastada per les gens dissimulades travetes entre CDC i ERC. Llavors Carles Puigdemont era un … Continua la lectura de Torna el color turquesa

El mal govern de tots

Léalo en español Quan encara no ens hem refet de la ressaca del llarg confinament, el Govern ha hagut de decretar un nou confinament total. Aquesta vegada a Lleida i a set municipis de la comarca del Segrià i de les entitats descentralitzades de Sucs i Raimat. Va decidir-ho el diumenge al matí, però el tancament no s’ha fet efectiu fins a les dotze de la nit del mateix diumenge. Aquestes demores no les acabo d’entendre. Quan el 4 de juliol es va decidir tancar la comarca del Segrià, es va permetre la sortida de totes aquelles persones que no tinguessin el seu … Continua la lectura de El mal govern de tots

La comèdia de la unitat

Léalo en español Acabem amb la ficció de la unitat política, electoral, estratègica o com n’hi vulgui dir entre ERC i Junts per Catalunya. L’independentisme no necessita cap altra unitat que la unitat popular. A més, la via de l’acord entre els dos grans partits independentistes s’ha exposat i defensat a tort i a dret i no ha fructificat. Junts pel Sí va ser una fórmula tan efímera com la proclamació de la República catalana el 27-O. A les eleccions del 21-D, ERC es va enfrontar a una nova formació, Junts per Catalunya, que li disputava l’espai ideològic i l’independentisme. … Continua la lectura de La comèdia de la unitat

Llepar-se les ferides

Quan s’albira el final del túnel després de molts dies de confinament i de desconcert, em sorprèn constatar que l’independentisme partidista torni a debatre el de sempre, com si res no hagués passat. Tenen raó els que descriuen la situació com una mena de bucle melancòlic que, a més, va acompanyat d’un munt de retrets i deslleialtats. La realitat és que tenim l’autonomia devastada, sota mínims, que ni tan sols s’assembla a l’autogovern de què es disposava abans que les urgències del tripartit ens aboquessin a la fracassada reforma estatutària del 2006. El fracàs d’aquella reforma, que va avalar el … Continua la lectura de Llepar-se les ferides

No és això, Joan, no és això

Léalo en español Des que s’ha jubilat, Joan Tardà està més actiu que mai. En comptes de jugar a la petanca o a la botifarra, es dedica a escriure piulades i articles amb els quals dispara contra tot déu. Sort que diuen que el “junquerisme” és amor! Un amor ben singular, perquè estrafà la veu i el capteniment quan s’adreça als altres independentistes. El “junquerisme” no és res, almenys de moment, perquè el que té de semblant amb el “pujolisme” és el victimisme, les males pràctiques, les persecucions, les exclusions, els xecs de sota mà, el doble llenguatge i ara, … Continua la lectura de No és això, Joan, no és això

La foto de la ruptura

Léalo en español Dilluns passat, a la tarda, al Parlament, es va confirmar una vegada més que els partits independentistes són suïcides. La JEC —i en conseqüència l’Estat— es va empescar una excusa per intentar destituir el president de la Generalitat i, de cop, després de moltes gesticulacions, Esquerra Republicana va acabar per avenir-s’hi. El junquerisme és amor, diuen, llevat si es tracta de demostrar-ho envers el món de Junts per Catalunya. Llavors l’odi és cerval, encara que de vegades es dissimuli amb la indiferència. Al revés també és així. La fotografia distribuïda per EFE en la qual es veu … Continua la lectura de La foto de la ruptura

Trapero, a judici

Léalo en español Torna la rebel·lió i la sedició. Avui comença a la secció primera de la sala penal de l’Audiència Nacional el judici al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; a l’intendent del cos, Teresa Laplana; a l’exdirector general de la policia catalana, Pere Soler, i a l’exsecretari general d’Interior, Cèsar Puig. Arrenca, doncs, un altre judici polític que s’emmarca en la “causa general” contra el procés que l’Estat ha delegat en les togues fraudulentes i polititzades en una magistratura que és hereva del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) franquista, que al seu torn ja era una reconversió del Tribunal … Continua la lectura de Trapero, a judici

La llibertat és poder

Léalo en español Puigdemont i Comín ja seuen als seus escons del Parlament Europeu. Aviat també en prendrà possessió Clara Ponsatí. L’Oriol Junqueras no ho ha pogut fer, com li hauria correspost, perquè està tancat a la presó, condemnat per un delicte inventat, delirant. L’endemà de prendre possessió, Comín i Puigdemont ja van intervenir al ple de l’Europarlament per denunciar la repressió de l’estat espanyol. Malgrat la rebequeria —i de les mentides— dels eurodiputats del PP, Cs i Vox, la veu de l’independentisme s’ha pogut sentir alta i clara a Estrasburg. Aquesta és una victòria simbòlica, que resol moltes qüestions, … Continua la lectura de La llibertat és poder

Eleccions? No, gràcies!

Léalo en español Espanya ja té president, que és el mateix que va sortir de l’Hospital de Sant Pau protegit per un guardaespatlles que brandava un subfusell. No fa tant, tot just era el 21 d’octubre de l’any que acaba de passar. Era quan el PSOE escampava tantes mentides sobre Catalunya com el PP, Cs i Vox. El PSOE ha fet créixer la ultradreta franquista a Espanya, tant com el PSC va alimentar el creixement de Cs a Catalunya. Fa tres mesos, segons els mitjans privats i públics espanyols (vejam si cessen aviat Enric Hernàndez, no?), era més perillós passejar … Continua la lectura de Eleccions? No, gràcies!

La síndrome ERC

Léalo en español El matí de l’11 de maig del 2006, el MHP Pasqual Maragall va notificar que expulsava ERC del tripartit. Va ser un xoc. El Pacte del Tinell amb ERC havia durat dos anys i mig. La raó de la crisi governamental era l’aprovació de l’Estatut i el pacte bilateral Mas-Rodríguez Zapatero. Josep-Lluís Carod-Rovira, llavors màxim responsable d’ERC, va atribuir l’expulsió del Govern del seu partit a la submissió del PSC a Madrid i va aprofitar l’ocasió per fer una crida a votar no al referèndum. Van sortir del Govern els sis consellers d’ERC i també tots els directors generals … Continua la lectura de La síndrome ERC