Walt Disney i la unitat indepe

Léalo en español El desconsol glaça la sang. En el món de la política, el desconsol és la inoperància, els actes motivats per un mer conjunturalisme, per la desesperació de no saber què fer. Per despit. Quan s’apaga un foc i hom creu que l’incendiari ja és a la gàbia, de seguida se n’encén un altre, potser més viu i tot. L’important és que, ateses les circumstàncies, els polítics —o sigui, els bombers— tinguin prou aigua per apaivagar les flames i que la mànega arribi al cor de la tenebra. El que és segur és que els contratemps no se … Continua la lectura de Walt Disney i la unitat indepe

A vueltas con el juicio y los malditos presupuestos

Llegiu-lo en català Decía el psicoanalista suizo Carl Gustav Jung que uno es lo que hace y no lo que dice que hará. Lo importante, pues, son los hechos. Los sueños, sueños son. Esta semana van cayendo mitos uno tras otro. En la sala del Tribunal Supremo que juzga a los líderes independentistas del 1-O y en el Congreso de los Diputados, donde la legislatura da sus últimos pasos después de que los grupos parlamentarios de ERC y PDeCAT hayan votado favorablemente las enmiendas de devolución de los presupuestos generales del Estado. Se acabó la discusión, a pesar de los ataques … Continua la lectura de A vueltas con el juicio y los malditos presupuestos

“El espíritu de Colón”

Llegiu-lo en català Ayer, en la plaza de Colón de Madrid, los manifestantes de derechas y de extrema derecha no fueron multitud, a pesar de que se les habían sumado los socialistas —felipistas, guerristas y, en general, todos los contrarios a Sánchez—. Debemos alegrarnos de que fuera así, pero es mejor no fiarse demasiado. El anticatalanismo —con ribetes xenófobos contra los catalanes sin excepción, sean o no soberanistas— es como la cola de impacto que pega al momento. El pegamento es el nacionalismo españolista, monolítico, castellanizador, intransigente y centralista. La foto de familia de la cabecera de la manifestación debería … Continua la lectura de “El espíritu de Colón”

Españolizar la política catalana

Llegiu-lo en català Las peores derrotas son las que se infringe uno mismo. En la práctica del tenis los errores no forzados son aquellos errores que, sin mediar nuestro rival, provocamos nosotros mismos. Por ejemplo, cuando tenemos una bola fácil para ganar el punto y fallamos el golpe mandando a la red o fuera de la pista la pelota. Lo bonito del tenis son los errores forzados por golpes ganadores que rompen la técnica del rival. Algo parecido ocurre cuando observamos la buena política. Lo peor es caer en un racha de errores no forzados e ir perdiendo puntos uno … Continua la lectura de Españolizar la política catalana

La trampa

Llegiu-lo en català Sobre el futuro nadie sabe nada. Pero los agoreros habituales nos anuncian para el flamante 2019 todo tipo de males ya que los soberanistas catalanes no dan su brazo a torcer. Últimamente, además, los medios unionistas alimentan una falsa polémica sobre la supuesta división del independentismo por la actitud que deberían tomar PDeCAT y ERC ante la tramitación de los presupuestos españoles. El sector autonomista del PDeCAT, agazapado mayoritariamente en la dirección, va emitiendo señales de su intención de rendirse a la presión de los medios de comunicación y al entorno conservador neopujolista que se disfraza de … Continua la lectura de La trampa

L'(im)pacte de Pedralbes

Léalo en español El govern espanyol s’ha equivocat. La celebració del Consell del Consell de Ministres a Barcelona va provocar la paralització de Barcelona un divendres feiner. Les rondes, que habitualment es col·lapsen al matí i al vespre, van engolir un 53% menys de cotxes. Els ciutadans que no es van desplaçar per anar a les mobilitzacions, és clar que van optar per quedar-se a casa. L’èxit de la jornada es deu, en part, a la propaganda negativa que es va fer els dies anteriors amb la intenció de criminalitzar l’independentisme. A la fi, no hi ha hagut grans aldarulls, … Continua la lectura de L'(im)pacte de Pedralbes

Cornuts i pagar el beure

Léalo en español “És inaudit que se’ns miri a nosaltres com si estiguéssim en deute amb Pedro Sánchez”. Així va resumir el conseller empresonat Jordi Turull la sensació que tenia davant la pressió de Podem i els altaveus mediàtics de l’unionisme català perquè el sobiranisme voti els pressupostos presentats pel PSOE. Quina obligació té el sobiranisme de facilitar la tramitació dels pressupostos —per altra banda, relativament necessaris, atès el calendari electoral?— Una cosa és que el sobiranisme ajudés a fer fora el PP del poder, aguditzant la crisi d’estat provocada per la corrupció i el conflicte català, i una altra … Continua la lectura de Cornuts i pagar el beure

Espanya, monarquia bananera

Léalo en español La banca sempre guanya. Ho acabem de constatar. És un tòpic, però és cert. En la sessió borsària de l’Ibex 35 de l’endemà que el Tribunal Suprem espanyol dictaminés que l’impost sobre les hipoteques havia de recaure sobre els clients en comptes dels bancs, les accions dels sis bancs espanyols que cotitzen el selectiu espanyol es van disparar. A primera hora els guanys del Banc Sabadell i de CaixaBank, eren del 6% i el 5,2%, respectivament. Els altres bancs arrossegaven fortes pujades com el cas de Bankia, el 4,56%, Bankinter, el 3,98%, el Santander, 3,67% i el … Continua la lectura de Espanya, monarquia bananera

Pressupost espanyol i presos

Léalo en español Els presos polítics sobiranistes no poden ser moneda de canvi de res. No estan a subhasta en una negociació pressupostària que té com a únic objectiu salvar Pedro Sánchez i un govern que, de moment, en relació al conflicte d’Espanya amb Catalunya no ha aportat res de nou. Ni tan sols ha rebaixat la tensió. El govern del PSOE continua instal·lat en la lògica repressiva del PP i de l’anterior fiscal general de l’Estat, el conservador Julián Sánchez Melgar. La nova fiscal general, María José Segarra, podia haver pres una altra actitud sobre els presos si el … Continua la lectura de Pressupost espanyol i presos

O guerra o política

Léalo en español “Què seria de nosaltres sense un bell somni?”. Així fa un vers d’una cançó de Joan Manuel Serrat. Sovint és més fàcil evocar la llibertat amb poesia que assolir-la de veritat. La literatura no pot substituir mai la política. De fet, és la bona política la que inspira la literatura. A la mateixa cançó, Serrat també observa que “per construir un bell somni / el primer que cal és estar despert, / mà ferma per dur les brides / i fer-se un projecte a mida / comptant que tot s’encongeix”. Només els idealistes i els dogmàtics es … Continua la lectura de O guerra o política