Les pors dels independentistes

Léalo en español Quina setmaneta! El curs comença cada vegada més d’hora. En realitat, l’estiu d’enguany ha estat tan curt com extremadament calorós. La convocatòria de les eleccions generals el mes de juliol ja feia preveure que la política no aturaria màquines. Així que al bell mig de la canícula es van haver de reunir les Corts per elegir les meses de les dues cambres. La del Senat no tenia cap misteri, perquè la majoria absoluta del PP no obligava a pactar res. L’elecció de la presidenta del Congrés, resolta a favor de la candidata del PSOE, Francina Armengol, tenia … Continua la lectura de Les pors dels independentistes

Junts i el ferragosto espanyol

Léalo en español A Itàlia, el 15 d’agost se celebra el ferragosto. Originàriament, el dia de la celebració era el Primer d’agost. És per això que el ferragosto indica el descans vacacional de tot el mes. És una festivitat d’origen romà que significa “descans d’August”. En realitat, es tracta d’una festa en honor del primer emperador romà, Octavi August, que també va donar nom al mes central de la canícula. La celebració coincidia amb el final de les collites i del treball al camp per donar pas a un merescut descans del poble: els agricultors desitjaven el millor als seus … Continua la lectura de Junts i el ferragosto espanyol

Paraula de Junts

Léalo en español La setmana passada vaig anunciar que en aquesta columna, la darrera de la temporada, els plantejaria com crec que Junts hauria d’encarar la negociació de la investidura amb el PSOE, donant per descomptat que amb el PP, que s’acompanya de Vox, no es pot negociar res. Ni la presidència del Congrés dels Diputats, que és, deixem-ho clar, una opció aritmèticament possible. Si els de Junts s’hi atrevissin, l’estrident redoblar de tambors “antifeixistes” se sentiria tan alt que distorsionaria l’estratègia dels de Puigdemont. Per tant, el millor serà que Junts pacti amb el PSOE votar a favor de Meritxell Batet perquè renovi la trona … Continua la lectura de Paraula de Junts

El dilema del moribund

Léalo en español Si Catalunya fos aquell oasi que no és, Junts i Esquerra no estarien buscant desesperadament treure’s de sobre el mort d’una possible repetició electoral que donés ales a la dreta espanyola. La història és capritxosa i de vegades dona a cadascú l’oportunitat que no esperava. Els 18 parlamentaris a Madrid dels partits independentistes —14 diputats i 4 senadors— seran més rellevants que els 37 parlamentaris que tenien en l’última legislatura. Però els resultats —i en especial l’abstenció— han posat en relleu que alguna cosa no rutlla a les files independentistes. Els republicans han utilitzat el procés sobiranista no ben bé … Continua la lectura de El dilema del moribund

Retorn al passat

Léalo en español El PSC ha guanyat les eleccions a Catalunya al cap de quinze anys. Això no passava des del 2008, quan Carme Chacón va obtenir un resultat espectacular. L’abstenció també ha guanyat a Catalunya, perjudicant d’una manera claríssima els partits protagonistes de l’anomenada revolució dels somriures. En aquestes eleccions s’ha repetit el resultat de les passades eleccions municipals: ERC ha entrat en un cicle de declivi que Junts no aconsegueix rendibilitzar, tot i que aguanta la posició, malgrat la ruptura amb el PDeCAT. La candidatura de Roger Montañola, que tenia molt de cavall de Troia dels republicans, al final … Continua la lectura de Retorn al passat

O victòria o suïcidi

Léalo en español Quan dilluns de la setmana vinent ens tornem a trobar en aquesta columna, la incògnita electoral ja estarà aclarida. A Madrid, perquè el duel entre el PP i el PSOE s’haurà resolt, del tot o gairebé, i també haurà quedat clar el suport que tindran els partits que fan de crossa, Sumar i Vox. En el cas del PSOE, el seu futur dependrà segurament dels resultats d’alguns partits de les nacionalitats que en la passada legislatura ja van donar-li suport: PNB, EH Bildu, BNG i ERC. Per molt que vulguin fomentar el bipartidisme amb debats cara a cara amb només dos … Continua la lectura de O victòria o suïcidi

Trias ha guanyat

Léalo en español Em vaig equivocar. Als comentaristes ens passa com als conductors quan s’equivoquen de ruta. Cal que el GPS del seu cotxe recalculi el trajecte si no vol perdre’s en un laberint d’asfalt. Abans de les eleccions vaig escriure, no una vegada, sinó dues o tres, que Xavier Trias no seria alcalde perquè no guanyaria les eleccions. No em sap gens de greu de reconèixer que vaig errar en el meu pronòstic. Al contrari, ho admeto sense piular. Enhorabona, per tant, a qui podria ser el nou alcalde de Barcelona, ara sí, en nom de Junts per Catalunya. … Continua la lectura de Trias ha guanyat

Trias salvarà Colau

Ada Colau és un fenomen polític estrany. Va arribar a l’alcaldia des de l’activisme. Va quedar per davant del candidat de CiU, Xavier Trias, després d’una campanya ignominiosa contra ell que hauria d’haver fet vergonya a qualsevol demòcrata de veritat. Però durant tots aquests anys de lluita aferrissada per la independència, hem pogut comprovar que els unionistes, fossin del pelatge que fossin, no estaven per subtileses. També és veritat que Trias és un polític temperamental, amb unes reaccions intenses d’estat d’ànim que li juguen molt males passades. No té el do de l’oportunitat, perquè, diguem-ho clar, en el fons no és … Continua la lectura de Trias salvarà Colau

El ventilador Colau

Léalo en español L’inici gairebé immediat d’una nova campanya electoral ho distorsiona tot. Els partits tradicionals posen en marxa la maquinària de propaganda que bombardeja els ciutadans amb tota mena de demagògies. El dimarts posterior a la Setmana Santa vaig assistir a un esmorzar amb l’alcaldessa Ada Colau, organitzat per Nueva Economía Fórum, i Jordi Amat, presentador de la candidata dels comuns, va llegir-nos una peça literària digna de millor causa. Els oripells de l’Hotel Palace devien quedar impregnats de l’encens santificador que va distribuir sobre l’alcaldessa qui, amb la mateixa passió, ha deixat escrit que el procés ha estat una “confabulació d’irresponsables”. Com … Continua la lectura de El ventilador Colau

El bufó Tamames

No hi ha res que em rebenti més que les discriminacions socials. L’edatisme és una forma d’aquestes discriminacions, en aquest cas per qüestió d’edat, que afecta molta gent. L’edatisme consisteix, com totes les discriminacions, a difondre estereotips i prejudicis que repercuteixen negativament sobre els drets, l’autoestima i el benestar de les persones. Per norma general s’aplica a la gent gran, sobretot, perquè vivim en una època d’exaltació de l’eterna joventut, que és manifesta en la proliferació de la síndrome de Peter Pan en molts homes, i l’obsessió de moltes dones per mantenir-se joves tant com poden. Aquestes dèries no tenen res … Continua la lectura de El bufó Tamames