La fragilitat de Salvador Illa i l’alternativa independentista

Des de l’escó 33 Aparentment, Salvador Illa presideix un govern estable. Els que n’exalten la bona gestió, de moment es precipiten, perquè no ha fet res que justifiqui qualificar-lo així. Si mirem enrere i consultem el seu currículum, no és per llançar coets. L’actual president de la Generalitat és llicenciat en filosofia i viu professionalment de la política des que tenia vint-i-nou anys. Primer va ser batlle del seu poble, la Roca del Vallès, fins al 2005. Després va ser director general de la gestió d’infraestructures del Departament de Justícia, càrrec en el qual va ser substituït el 2009, just … Continua la lectura de La fragilitat de Salvador Illa i l’alternativa independentista

El ‘Ja soc aquí’ del president Puigdemont

Des de l’escó 33 El president Carles Puigdemont va retornar a Catalunya el dijous 8, tal com va dir que faria si es convocava un debat d’investidura, fos el seu o el d’un altre candidat. A les 9 del matí d’un dia d’estiu de molta calor, Puigdemont va aparèixer al carrer de Trafalgar, des del passatge de Sant Benet. Va ser un moment espectacular que em va fer recordar un altre moment igualment sublim: l’Onze de setembre de 1971. Els ho explico abans de passar a comentar els fets relacionats amb el retorn presidencial i la investidura. L’Onze de setembre … Continua la lectura de El ‘Ja soc aquí’ del president Puigdemont

L’adeu de Joan Tardà a les trinxeres republicanes

Des de l’escó 33 M’afanyo a dir que totes les opinions són respectables, si bé els antics grecs ja ens advertiren que l’opinió és el contrari de la veritat. Les certeses absolutes són del gust de qui no sap debatre. Faig aquest advertiment perquè les notes que poden llegir a continuació deriven de la lectura de l’article “Adeu trinxeres entre ERC i PSC?” que Joan Tardà va publicar a El Periódico ahir, 26 de juliol. Tardà és un home de conviccions profundes, que del 2017 ençà defensa que cal “girar full”, tot i que ell no empra aquesta imatge tan … Continua la lectura de L’adeu de Joan Tardà a les trinxeres republicanes

Una nit electoral agredolça

Una anàlisi d’urgència dels resultats electorals del 12-M Com vam arribar a les eleccions d’ahir que han propiciat la pèrdua de la majoria independentista al Parlament? Passar del 52% al 43% no és poca cosa. La responsabilitat de convocar eleccions va ser tan sols d’Esquerra, que em fa l’efecte que no va calcular bé què hi podria perdre. Ara ja sabem que ha perdut un president, que, amb quaranta-dos anys, diu que es retira de la primera línia. De fet, el president Aragonès va començar a cavar la seva tomba el dia que no va saber copsar els efectes que … Continua la lectura de Una nit electoral agredolça

Per què Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos

Léalo en español Aquest és un article que em podria estalviar, perquè, al capdavall, la partida ja està pràcticament acabada i no precisament com explicaré aquí. Però he decidit escriure’l com un exercici de racionalitat política. Les bones idees, com les coses bones a la vida, no sempre arrelen en la política. I encara menys a Catalunya, on el sectarisme està destruint la il·lusió que va alimentar una dècada de mobilitzacions per la independència. A risc de semblar naïf, provaré d’argumentar per què crec que Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos. Certament, si jo fora membre de la direcció de Junts, … Continua la lectura de Per què Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos

Mobilitzar-se i guanyar

Léalo en español La pagesia està en peu de guerra. Si ja és difícil saber quina és la política industrial del Govern, més difícil és saber si ni tan sols sap què vol dir política agrària. Els tractors han hagut d’envair Barcelona perquè els partits reaccionessin, sobretot Esquerra, que és el titular del govern minoritari i monocolor i, per tant, té la responsabilitat de gestionar el bé públic. El 2017 es plantejaven proclamar una república i resulta que, a més de no haver assolit la república, tenim un mal govern, que s’arrossega sense donar sortida a les necessitats del país. La … Continua la lectura de Mobilitzar-se i guanyar

Sortir de la melangia post 1-O

Léalo en español Aquesta setmana, dijous 14, concretament, s’escau el vintè aniversari de l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya, també conegut com a Pacte del Tinell, signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA, i del qual sorgí un govern presidit per Pasqual Maragall, guanyador de les eleccions del 2003. Malgrat que CiU havia aconseguit retenir una majoria parlamentària en escons, l’aritmètica va permetre la formació d’un Govern tripartit, amb vuit conselleries socialistes, sis republicanes i dues ecosocialistes. Observant la fotografia d’aquell primer Govern, m’adono de l’anècdota que dos consellers d’aleshores, el socialista Quim Nadal i la republicana Anna Simó, avui … Continua la lectura de Sortir de la melangia post 1-O

Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

Lea la entrevista en español L’historiador, que publica “Amnistia i llibertat!”, afirma que “l’independentisme ha d’aprendre a fer política” i jutja que “el pitjor que li ha passat a ERC es diu Junqueras”. Per Pep Martí La cita amb Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és al jardí de l’Ateneu Barcelonès, racó ideal per pensar i analitzar sobre el moment polític just quan es coneix l’acord per a la investidura entre Junts i el PSOE. Colomines acaba de publicar Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme (Rosa dels Vents), on a partir d’un episodi … Continua la lectura de Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

“Junts, sense Puigdemont, no és res”

Lea la entrevista en español L’historiador Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és un dels màxims coneixedors de l’evolució de Junts. Va ser un dels inspiradors d’aquest espai i està implicat en política des de fa dècades, des que va militar en Bandera Roja i Nacionalistes d’Esquerra, per després ser secretari de Josep Benet —candidat del PSUC al Parlament català el 1980— i, posteriorment, donar empenta al projecte de la Casa Gran del Catalanisme que va abanderar l’expresident Artur Mas. Parlem amb ell sobre la possible evolució de Junts, tenint en compte el context actual, marcat per les negociacions per … Continua la lectura de “Junts, sense Puigdemont, no és res”

“L’amnistia reforçarà l’independentisme”

Entrevista d’Andreu Barnils al professor, analista polític i articulista Agustí Colomines El doctor en història Agustí Colomines (1957) és professor a la Universitat de Barcelona (UB) i una persona molt implicada políticament: en el passat ha militat a Bandera Roja, el PSUC, Nacionalistes d’Esquerra i ha estat al Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació CatDem (2007-2013) i al Consell per la República, entre més. Ara no milita en cap partit. Autor d’un llibre intens, Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner), barreja de memòria i assaig, actualment Colomines escriu articles d’opinió al diari El Nacional, on darrerament defensa les virtuts de la possible … Continua la lectura de “L’amnistia reforçarà l’independentisme”