L’amnistia no és l’objectiu

Léalo en español L’amnistia no és l’objectiu. No és que servidor no desitgi la llibertat dels presos polítics. És clar que la vull i la reclamo, tant com les cinquanta personalitats internacionals que han signat el manifest publicat a The Washington Post i The Guardian promogut per Òmnium. Però l’amnistia només serà possible quan hagi començat de debò una negociació política, que és el que també es diu en el manifest, que aboqui a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. L’1-O és un referent de la lluita per la llibertat, però no és l’instrument per resoldre la qüestió. Els titulars dels diaris emfasitzen que la cinquantena de persones … Continua la lectura de L’amnistia no és l’objectiu

‘Rave’ i desgovern

Léalo en español 1. Ho han tornat a fer. El Govern, ara dirigit pel candidat d’ERC, el vicepresident Pere Aragonès, ha demostrat una vegada més fins a quin punt aquest és un executiu més cremat que una tija seca. Els socis de govern es comuniquen —més aviat s’increpen— per Twitter perquè deuen pensar que coordinar-se discretament per telèfon no els dona cap rèdit electoral. Estem governats per gent inútil que copia les formes nefastes de fer política del ja moribund —gràcies a set milions d’electors— Donald Trump. Malgrat la gestió funesta i deplorable de gairebé tots els consellers i conselleres, … Continua la lectura de ‘Rave’ i desgovern

Per no fer tard

1. La pandèmia ho ha alterat tot. La vida, en primer lloc. És molt difícil mantenir intactes els programes polítics davant un desastre com el que encara vivim. Els efectes humanitaris, socials i econòmics d’aquesta pandèmia no tenen precedent en cap altra crisi. És per això que l’independentisme ha de reflexionar molt i molt sobre què cal fer d’ara en endavant per tal de no malmetre el llegat de l’1-O, que és, si més no, un del millors exemples de participació i resistència democràtica a la intolerància dels poders espanyols, incloent-hi els ambients d’esquerra que van donar suport a l’aplicació … Continua la lectura de Per no fer tard

Amb l’aigua fins al coll

Léalo en español 1. Llegeixo aquest post al Facebook de l’empresari joier Joan Oliveras Bagués i la conclusió a la qual arriba és aclaparadorament sensata. En l’actual conjuntura, quan tothom està amb l’aigua al coll, la clau és que l’endeutament recaigui en les administracions i no en els ciutadans. Tenim sort amb empresaris com ell, perquè, a més d’independentista, és socialdemòcrata. 2. Arran de la primera onada pandèmica els governs van prometre un rescat social complet, que havia de prevenir l’enfonsament de l’economia i que havia d’haver evitat que la crisi recaigués damunt les espatlles dels ciutadans. Estem entrant en la segona fase i el més calent … Continua la lectura de Amb l’aigua fins al coll

Si ets d’esquerra, Junts

Léalo en español “No ens hem mogut d’on érem” —va declarar a TV3 la candidata a les primàries del PDeCAT Àngels Chacón. Quan algú decideix marxar de casa, és qui s’ha d’explicar i no qui no s’ha mogut del pis. Marta Pascal hauria pogut dir el mateix quan va abandonar el PDeCAT de la senyora Chacón: “Jo no m’he mogut de lloc”. En fi, un joc surrealista que, curiosament, no hauria anat més enllà si el PDeCAT hagués aconseguit retenir les quotes de poder que no vol perdre de cap manera. Ara les ha perdut totes al Govern perquè el sottogoverno, que … Continua la lectura de Si ets d’esquerra, Junts

Hermenèutica independentista

Léalo en español 1. Aquesta vinyeta de @ManelFontdevila va ser publicada al @DiariAra ahir. El dia anterior, @quimbertomeu havia publicat una peça, complement de la crònica de l’acte de Perpinyà dels 3 expresidents que apuntava en la mateixa direcció: «Perpinyà, bressol del PDE», el partit dels expresidents, almenys 2 de l’entorn de @JuntsXCat. 2. L’hermenèutica és la ciència clàssica d’interpretació dels textos, antigament sagrats. Cal ser molt generós per no interpretar la vinyeta i l’article com un menyspreu a l’acte de Perpinyà. El mitjà que els publica és avui un dels ariets periodístics de la nova sociovergència republicana contra @JuntsXCat. 3. … Continua la lectura de Hermenèutica independentista

I per què no Laura Borràs

Léalo en español Junts ens ha imposat una excepcionalitat terriblement suïcida. L’interinatge de quatre mesos que es va obrir amb la inhabilitació del MHP Torra, acceptada a correcuita, és la pitjor solució que s’hauria pogut prendre. És clar, i com que ja ho he escrit tantes vegades estic segur que em diran que em repeteixo, des de la presó i l’exili és difícil de copsar el bategar de la societat. Junts s’ha instal·lat en un temps d’espera que és descaradament partidista. No és bo per a la causa independentista que les indecisions internes d’un partit acabin condicionant tot un país. … Continua la lectura de I per què no Laura Borràs

La nova anormalitat

Léalo en español Tothom sap que la legislatura està acabada. El problema és saber quin dia el president Quim Torra es decidirà a prémer el botó per posar en marxa oficialment la campanya electoral. No és un bon moment per anar a eleccions, però l’ambient polític està tan degradat, el Govern funciona tan malament, i la desunió entre els dos partits de la coalició governamental és tan nociva, que l’única sortida és aquesta. Tots els grups van prenent posicions i això encara fa més difícil la governabilitat posterior al llarg i perjudicial —en termes humans i econòmics— confinament. Com més … Continua la lectura de La nova anormalitat

La comèdia de la unitat

Léalo en español Acabem amb la ficció de la unitat política, electoral, estratègica o com n’hi vulgui dir entre ERC i Junts per Catalunya. L’independentisme no necessita cap altra unitat que la unitat popular. A més, la via de l’acord entre els dos grans partits independentistes s’ha exposat i defensat a tort i a dret i no ha fructificat. Junts pel Sí va ser una fórmula tan efímera com la proclamació de la República catalana el 27-O. A les eleccions del 21-D, ERC es va enfrontar a una nova formació, Junts per Catalunya, que li disputava l’espai ideològic i l’independentisme. … Continua la lectura de La comèdia de la unitat

El ‘Majestic’ d’ERC

Léalo en español Pere Aragonès tenia catorze anys el 1996. No era encara ni tan sols militant de les JERC i no crec que estigués especialment polititzat, a pesar que el seu avi hagués estat un dels fundadors del PP a Catalunya. Alguns dels seus cosins eren convergents. Però això passa a les millors famílies, sobretot a la Catalunya periurbana. Els catorze anys dels que han nascut a la dècada dels vuitanta no tenen res a veure amb els dels que vam néixer a mitjan anys cinquanta. Estan fets d’una altra pasta. Ni millor ni pitjor. Aragonès no és un … Continua la lectura de El ‘Majestic’ d’ERC