Junts: les claus d’un pacte

Léalo en español La vida interna dels partits interessa molt poca gent. Ho he constatat un munt de vegades. Això és tan així, és tan exagerat, que el darrer baròmetre del CEO, que preguntava sobre els partits que formen el govern d’Espanya, també revelava que gairebé un 50% dels electors d’Esquerra no sabien que el candidat que havien votat el 14-F era, ai, ai!, Pere Aragonès. Bestial! No és d’estranyar, per tant, que, segons el mateix sondeig, només un 40% dels catalans sàpiga identificar el nom del president de la Generalitat. L’electorat de Junts i el de la CUP és, en canvi, … Continua la lectura de Junts: les claus d’un pacte

“Per què no pot ser Turull president i Borràs secretària general de JxCat?”

Per Manuel Lillo L’historiador Agustí Colomines, destacat analista polític i un dels cervells dels espais polítics que els últims anys ha anat liderant el president Carles Puigdemont, com ara la llista electoral de Junts per Catalunya el 2017 o la fundació de la desapareguda Crida Nacional per la República, respon a les preguntes arran l’anunci del president a l’exili, que no es presentarà per a ser reelegit com a president de Junts al pròxim congrés del partit, que se celebrarà a Argelers el primer cap de setmana de juny. — L’anunci del president Puigdemont no ha sorprès massa… — No. Ja … Continua la lectura de “Per què no pot ser Turull president i Borràs secretària general de JxCat?”

Els temps a venir

Léalo en español 1.  Lideratges autonòmics. Emmanuel Macron és un polític de dreta o d’esquerra? Aquesta és una pregunta recurrent ara que es torna a parlar d’ell amb motiu de les noves eleccions presidencials franceses. Macron va arribar a la presidència de França el 2017 després d’haver format part del govern socialista de François Hollande i posteriorment del que va dirigir un conegut dels catalans, el també socialista Manuel Valls. Nosaltres sabem que Valls ha estat l’aliat de la dreta més casposa de Catalunya —assistint a manifestacions, com va recordar-li recentment un oient de la ràdio francesa, al costat de Vox—.  No sabem … Continua la lectura de Els temps a venir

Junts i el Govern

Léalo en español “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”, això afirmava Joan Fuster al seu Diccionari per a ociosos (1970). El pensador de Sueca, de qui enguany es commemora el centenari del naixement i el trentè aniversari de la seva mort, l’encertava. Arran de la sortida de to de Gabriel Rufián, que si no era pactada amb la direcció d’Esquerra, ho semblava, molta gent va reaccionar amb vehemència a les xarxes socials per reclamar a Junts que sortís del Govern. La demagògia de Rufián és ara tan malintencionada com quan el 2017 va acusar Carles Puigdemont d’haver-se venut per 155 … Continua la lectura de Junts i el Govern

Es fa llarg esperar

Léalo en español A l’àlbum Electròccid àccid alquimístic xoc, publicat el 1975, Pau Riba hi cantava una cançó que després va popularitzar Maria del Mar Bonet: “Es fa llarg, es fa llarg esperar”. La lletra era, també, del gran poeta de la música psicodèlica i iconoclasta dels anys seixanta i setanta. Els dos primers versos són demolidors: “Oh que llarga es fa sempre l’espera / quan s’espera que vindrà el pitjor…”. El poema es clou amb quatre versos encara més aterridors: “… I ho veus tot, tot el món molt confós / perquè et trobes amb les portes closes / i … Continua la lectura de Es fa llarg esperar

Davant del mirall

Léalo en español 1. El futur no pinta bé. Això és el que es desprèn d’una enquesta de l’ICPS, un consorci adscrit a la UAB i a les mans dels socialistes des dels acords de Junts amb el PSC a la Diputació. Ho explico perquè, com tothom sap, les enquestes tenen pare i mare i per això cal llegir-les amb cura. En Francesc Abad fa anys que des del seu blog Dies de fúria, dies de glòria ens proporciona una lectura crítica de totes les enquestes que es publiquen. Abad no amaga les seves preferències, però aporta molta informació per fer una lectura crítica del devessall de … Continua la lectura de Davant del mirall

L’Esquerra encadenada

Léalo en español ¿És incoherent que Esquerra no vulgui pactar a Catalunya amb els socialistes si a Madrid ja hi pacten? Si en comptes de respondre des del partidisme ho féssim des de la lògica, la resposta hauria de ser afirmativa. Aquesta setmana hem pogut observar fins a quin punt l’aliança dels republicans amb els socialistes és ferma i deixa com una anècdota el pacte dels independentistes amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. En quaranta-vuit hores, els republicans han donat via lliure a tres pressupostos. A l’Ajuntament de Barcelona —on Colau governa amb Collboni, no ho oblidem—, a la … Continua la lectura de L’Esquerra encadenada

El dilema Aragonès

La política és temps. Vivim una època marcada pels efectes de la repressió de l’1-O que van domesticar el radicalisme irresponsable d’ERC, que va pagar amb presó i exili, i que l’ha abocada a les renúncies. La repressió també va caure sobre Junts en forma de presó i exili, i, de més a més, va obrir un munt de discrepàncies que va provocar l’escissió del PDeCAT. Els antics convergents ara busquen reagrupar-se, al marge de Junts. El partit de Puigdemont perviu perquè l’independentisme és la cola que uneix liberals, socialdemòcrates i ecologistes, però està en una fase de reorganització interna que no … Continua la lectura de El dilema Aragonès

Pere Aragonès trontolla

Léalo en español 1. Qui ho havia de dir? La que es va vendre com una jugada mestra d’Esquerra, pactar primer amb la CUP que amb Junts, finalment no ha servit de res. Quan ha arribat l’hora d’aprovar els pressupostos, que és la llei més important de cada any, perquè en depenen totes les polítiques sectorials, els anticapitalistes han fet el que fan sempre, que és desestabilitzar la majoria parlamentària sobiranista de la qual, teòricament, formen part. De l’estira-i-arronsa d’aquests dies en surt perjudicada la majoria parlamentària del 52 %, que es pot dir que està trencada. Però qui en surt més … Continua la lectura de Pere Aragonès trontolla

El punt mort de l’independentisme

Léalo en español Els enginyers defineixen el punt mort com la disposició dels elements mecànics en què no hi ha transmissió del moviment. Diuen els experts que circular amb el cotxe en punt mort és un hàbit perillós i refusen una llegenda urbana que afirma que deixar un vehicle en punt mort si fa baixada és útil per estalviar combustible. En un debat televisiu celebrat dilluns passat vaig haver de respondre a la pregunta sobre si l’independentisme està en un punt mort o no. La meva primera reacció va ser dir que no. Un cop fora del plató, encara vaig anar rumiant-hi, especialment … Continua la lectura de El punt mort de l’independentisme