El colpisme, com si fos ahir

Léalo en español Han transcorregut més de quatre dècades des del 23-F de 1981 i sembla com si fos ahir. No és que el temps s’hagi aturat, perquè en aquests anys han passat moltes coses, i algunes de ben grans. Per començar, hi ha hagut un canvi molt reconfortant, almenys per als que som republicans de veritat. El rei emèrit Joan Carles és avui un pària. Viu fugat de la Hisenda espanyola a Abu Dhabi, una d’aquelles monarquies absolutes i corruptes que van engreixar-li el compte corrent, per intentar salvar la monarquia espanyola, que viu una decadència absoluta. No se’n surt gaire, perquè … Continua la lectura de El colpisme, com si fos ahir

El volcà adormit

Léalo en español Tots vostès deuen haver sentit alguna vegada la frase que el filòleg Jordi Carbonell va deixar anar l’Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat. “Que la prudència no ens faci traïdors”, va cridar ben fort mentre les banderes onejaven i els congregats esclataven amb crits d’entusiasme i aplaudiments. Qui el 1980 va ser candidat de Nacionalistes d’Esquerra i molts anys després esdevindria president d’ERC, llavors era un activista independent que es malfiava dels polítics que, si bé encara no eren professionals, ja en mostraven les maneres. El debat entre reforma i ruptura era ben viu … Continua la lectura de El volcà adormit

El rey, CiU y el “establishment”

El reinado de Juan Carlos de Borbón es la historia de cómo el hombre designado por Franco consiguió ser aceptado por la inmensa mayoría de partidos políticos de la transición. En 1978, cuando se aprobó la nueva Constitución, la monarquía española recibió el apoyo de 325 diputados, de los 345 presentes, repartidos entre los grupos UCD, AP, PSOE-PSC, PCE-PSUC, PSP-US, PSA, PDC, UDC-IDCC, Candidatura Aragonesa Independiente de Centro, antecedente del PAR, y la Candidatura Independiente de Centro, de José Miguel Ortí Bordas. En contra votaron 6 diputados y 14 se abstuvieron. Los votos negativos correspondieron a los diputados de AP Gonzalo Fernández … Continua la lectura de El rey, CiU y el “establishment”