Sortir de la melangia post 1-O

Léalo en español Aquesta setmana, dijous 14, concretament, s’escau el vintè aniversari de l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya, també conegut com a Pacte del Tinell, signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA, i del qual sorgí un govern presidit per Pasqual Maragall, guanyador de les eleccions del 2003. Malgrat que CiU havia aconseguit retenir una majoria parlamentària en escons, l’aritmètica va permetre la formació d’un Govern tripartit, amb vuit conselleries socialistes, sis republicanes i dues ecosocialistes. Observant la fotografia d’aquell primer Govern, m’adono de l’anècdota que dos consellers d’aleshores, el socialista Quim Nadal i la republicana Anna Simó, avui … Continua la lectura de Sortir de la melangia post 1-O

Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

Lea la entrevista en español L’historiador, que publica “Amnistia i llibertat!”, afirma que “l’independentisme ha d’aprendre a fer política” i jutja que “el pitjor que li ha passat a ERC es diu Junqueras”. Per Pep Martí La cita amb Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és al jardí de l’Ateneu Barcelonès, racó ideal per pensar i analitzar sobre el moment polític just quan es coneix l’acord per a la investidura entre Junts i el PSOE. Colomines acaba de publicar Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme (Rosa dels Vents), on a partir d’un episodi … Continua la lectura de Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

Fumata blanca

Léalo en español En el món de la política, els gestos poden ser tan poderosos com les paraules. Reflecteixen els valors, les creences i les prioritats dels protagonistes d’una acció. Quan dos partits arriben a un acord, sempre hi ha un moment estel·lar, que acostuma a ser al final, quan els representants de les dues parts s’asseuen de cara i estampen la signatura en un paper. De l’acord entre Junts i el PSOE no hi ha una fotografia per a la història d’aquesta mena, sinó només el traç de les firmes de Jordi Turull (Junts) i de Santos Cerdán (PSOE). Tampoc no … Continua la lectura de Fumata blanca

Esperant acabar la feina

Léalo en español El PSOE ha intentat utilitzar la necessitat d’Esquerra de recuperar protagonisme per intentar doblegar Junts. No ho ha aconseguit. Al contrari. Els que banalitzen l’anàlisi política intenten explicar l’aturada de les negociacions entre Junts i el PSOE per una mena d’atac de banyes que suposadament hauria afectat el president Puigdemont en veure que Esquerra signava l’acord d’investidura de Pedro Sánchez a “un preu que ningú podrà superar”, especialment Junts. Que Esquerra i Junts estan a matadegolla des d’abans del 2017 és una evidència. Part del fracàs de l’intent d’independitzar-se d’Espanya va ser conseqüència d’aquesta rivalitat fratricida en la qual, a parer … Continua la lectura de Esperant acabar la feina

“Junts, sense Puigdemont, no és res”

Lea la entrevista en español L’historiador Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és un dels màxims coneixedors de l’evolució de Junts. Va ser un dels inspiradors d’aquest espai i està implicat en política des de fa dècades, des que va militar en Bandera Roja i Nacionalistes d’Esquerra, per després ser secretari de Josep Benet —candidat del PSUC al Parlament català el 1980— i, posteriorment, donar empenta al projecte de la Casa Gran del Catalanisme que va abanderar l’expresident Artur Mas. Parlem amb ell sobre la possible evolució de Junts, tenint en compte el context actual, marcat per les negociacions per … Continua la lectura de “Junts, sense Puigdemont, no és res”

Amnistia i autodeterminació!

El 15 d’octubre del 1977 es va promulgar la llei d’amnistia. Avui fa més anys d’aquell acte, 46, que no pas aleshores de l’afusellament del president Lluís Companys. Havien passat 37 anys d’aquell assassinat institucionalitzat. L’amnistia del 77 era, en realitat, la segona, perquè havia tingut un precedent amb el reial decret llei 10/1976, de 30 de juliol, que va atorgar una amnistia parcial. L’oposició no es va conformar i d’aquí va néixer la nova amnistia. La mobilització de l’antifranquisme, sobretot a Catalunya, va contribuir a arribar a aquest desenllaç. Les manifestacions massives per l’amnistia de l’1 i el 8 … Continua la lectura de Amnistia i autodeterminació!

Per què fa por l’amnistia?

Léalo en español Tenim por o bé estem desencantats. Potser és normal que sigui així, perquè després d’una dècada d’empènyer per aconseguir la independència o, si més no, l’exercici del dret d’autodeterminació, el 27-O va resultar un fiasco. Des d’aleshores, els discursos autodestructius, i fins i tot sàdics, s’han atrinxerat en les xarxes socials per fustigar tot el que es mou. Es barreja tot, com si l’acció política d’Esquerra o de Junts fos idèntica. Està clar que no ho és. De la CUP, ja ni en parlo perquè, sorprenentment, ha deixat de tenir cap mena de protagonisme. És curiós el silenci … Continua la lectura de Per què fa por l’amnistia?

“L’amnistia reforçarà l’independentisme”

Entrevista d’Andreu Barnils al professor, analista polític i articulista Agustí Colomines El doctor en història Agustí Colomines (1957) és professor a la Universitat de Barcelona (UB) i una persona molt implicada políticament: en el passat ha militat a Bandera Roja, el PSUC, Nacionalistes d’Esquerra i ha estat al Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació CatDem (2007-2013) i al Consell per la República, entre més. Ara no milita en cap partit. Autor d’un llibre intens, Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner), barreja de memòria i assaig, actualment Colomines escriu articles d’opinió al diari El Nacional, on darrerament defensa les virtuts de la possible … Continua la lectura de “L’amnistia reforçarà l’independentisme”

L’amnistia i les 155 monedes de plata

Léalo en español El debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo començarà d’aquí a uns dies. Si no hi ha sorpreses, a l’estil del tamayazo, no aconseguirà ser investit. Quaranta-vuit hores abans, José María Aznar —el gest amenaçador del qual no enganya— presidirà a Madrid una manifestació contra l’amnistia. L’expresident del govern espanyol, que va pactar amb Jordi Pujol la seva primera investidura el 1996 amb un “cost” prou elevat en termes d’espanyolitat simbòlica (la supressió del servei militar obligatori, sense anar més lluny), s’esquinça ara les vestidures davant la possibilitat d’un acord entre el PSOE i Junts. Si no fos perquè ja és gran i té dificultats per caminar, estic segur que Felipe González assistiria … Continua la lectura de L’amnistia i les 155 monedes de plata