Sortir de la melangia post 1-O

Léalo en español Aquesta setmana, dijous 14, concretament, s’escau el vintè aniversari de l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya, també conegut com a Pacte del Tinell, signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA, i del qual sorgí un govern presidit per Pasqual Maragall, guanyador de les eleccions del 2003. Malgrat que CiU havia aconseguit retenir una majoria parlamentària en escons, l’aritmètica va permetre la formació d’un Govern tripartit, amb vuit conselleries socialistes, sis republicanes i dues ecosocialistes. Observant la fotografia d’aquell primer Govern, m’adono de l’anècdota que dos consellers d’aleshores, el socialista Quim Nadal i la republicana Anna Simó, avui … Continua la lectura de Sortir de la melangia post 1-O

Una oportunitat històrica. O no.

Léalo en español L’audàcia és un vici. Hi ha polítics que per donar a entendre que tenen un coratge extraordinari demostren una addicció constant al risc, quan en realitat únicament són temeraris. El temerari s’exposa i es llança als perills sense reflexionar, sense motiu aparent per fer-ho. Pedro Sánchez és un ionqui addicte a l’audàcia. Va tornar a demostrar-ho durant el debat d’investidura de la setmana passada. I va arriscar-se fins a situar-se en perill. Va mostrar-se, una vegada més, com un irresponsable. Un cop pactat el vot favorable de Junts, es devia sentir una altra vegada segur per frivolitzar sobre les … Continua la lectura de Una oportunitat històrica. O no.

“Crec que l’amnistia és una victòria i l’hem de llegir així; és positiva per a l’independentisme”.

Historiador català, professor d’història contemporània a la UB i ferm defensor de l’amnistia. L’Agustí té un llarg recorregut de militància política. Fa poc va publicar el llibre Amnistia i Llibertat (Penguin-Rosa dels Vents) un relat que observa l’evolució dels partits polítics i de la societat catalana al llarg dels anys. L’entrevista es va realitzar el dia 8 de novembre de 2023, abans, per tant, de la investidura de Pedro Sánchez. Per Maricel Forn Hi ha una part de l’independentisme que considera que l’amnistia és “un gol en pròpia porta”. Què en pensa vostè d’això? És que jo soc historiador, i … Continua la lectura de “Crec que l’amnistia és una victòria i l’hem de llegir així; és positiva per a l’independentisme”.

Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

Lea la entrevista en español L’historiador, que publica “Amnistia i llibertat!”, afirma que “l’independentisme ha d’aprendre a fer política” i jutja que “el pitjor que li ha passat a ERC es diu Junqueras”. Per Pep Martí La cita amb Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és al jardí de l’Ateneu Barcelonès, racó ideal per pensar i analitzar sobre el moment polític just quan es coneix l’acord per a la investidura entre Junts i el PSOE. Colomines acaba de publicar Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme (Rosa dels Vents), on a partir d’un episodi … Continua la lectura de Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

Fumata blanca

Léalo en español En el món de la política, els gestos poden ser tan poderosos com les paraules. Reflecteixen els valors, les creences i les prioritats dels protagonistes d’una acció. Quan dos partits arriben a un acord, sempre hi ha un moment estel·lar, que acostuma a ser al final, quan els representants de les dues parts s’asseuen de cara i estampen la signatura en un paper. De l’acord entre Junts i el PSOE no hi ha una fotografia per a la història d’aquesta mena, sinó només el traç de les firmes de Jordi Turull (Junts) i de Santos Cerdán (PSOE). Tampoc no … Continua la lectura de Fumata blanca

Esperant acabar la feina

Léalo en español El PSOE ha intentat utilitzar la necessitat d’Esquerra de recuperar protagonisme per intentar doblegar Junts. No ho ha aconseguit. Al contrari. Els que banalitzen l’anàlisi política intenten explicar l’aturada de les negociacions entre Junts i el PSOE per una mena d’atac de banyes que suposadament hauria afectat el president Puigdemont en veure que Esquerra signava l’acord d’investidura de Pedro Sánchez a “un preu que ningú podrà superar”, especialment Junts. Que Esquerra i Junts estan a matadegolla des d’abans del 2017 és una evidència. Part del fracàs de l’intent d’independitzar-se d’Espanya va ser conseqüència d’aquesta rivalitat fratricida en la qual, a parer … Continua la lectura de Esperant acabar la feina

Entre els escèptics i els malintencionats

Léalo en español El temps passa molt de pressa, encara que políticament el temps sembli estancat. “Tornar sempre és la millor part de l’aventura” va escriure Valtònyc dissabte passat en anunciar per sorpresa que tornava a casa per deixar enrere sis anys d’exili injustificat. Ho va anunciar a X amb la inclusió d’unes emotives imatges i un text ben explícit: “Gràcies per haver-me acompanyat durant aquests sis anys d’exili i ara també en aquest primer trajecte de tornada a casa. Per tot el que hem lluitat, rigut, viscut i plorat”, ha piulat Valtònyc, en referència al president Puigdemont, qui, com … Continua la lectura de Entre els escèptics i els malintencionats

“Junts, sense Puigdemont, no és res”

Lea la entrevista en español L’historiador Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és un dels màxims coneixedors de l’evolució de Junts. Va ser un dels inspiradors d’aquest espai i està implicat en política des de fa dècades, des que va militar en Bandera Roja i Nacionalistes d’Esquerra, per després ser secretari de Josep Benet —candidat del PSUC al Parlament català el 1980— i, posteriorment, donar empenta al projecte de la Casa Gran del Catalanisme que va abanderar l’expresident Artur Mas. Parlem amb ell sobre la possible evolució de Junts, tenint en compte el context actual, marcat per les negociacions per … Continua la lectura de “Junts, sense Puigdemont, no és res”

A la sala d’espera

Léalo en español Els partits independentistes necessiten aclarir-se. Quan no és un, és l’altre, o l’altre, fins que surten diversos grupets que aspiren a substituir-los amb una crítica que, per començar, esborra el que ells mateixos han dit o fet en el passat. Donava voltes a la qüestió mentre llegia en el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, del divendres 18 de desembre de 2020, el debat sobre la Proposta de Resolució (PR) sobre l’amnistia presentada conjuntament per Junts, Esquerra i la CUP al ple que tancava la XII legislatura. N’hi ha per sucar-hi pa. Les frases a favor de l’amnistia dels … Continua la lectura de A la sala d’espera

Amnistia i autodeterminació!

El 15 d’octubre del 1977 es va promulgar la llei d’amnistia. Avui fa més anys d’aquell acte, 46, que no pas aleshores de l’afusellament del president Lluís Companys. Havien passat 37 anys d’aquell assassinat institucionalitzat. L’amnistia del 77 era, en realitat, la segona, perquè havia tingut un precedent amb el reial decret llei 10/1976, de 30 de juliol, que va atorgar una amnistia parcial. L’oposició no es va conformar i d’aquí va néixer la nova amnistia. La mobilització de l’antifranquisme, sobretot a Catalunya, va contribuir a arribar a aquest desenllaç. Les manifestacions massives per l’amnistia de l’1 i el 8 … Continua la lectura de Amnistia i autodeterminació!