Contra el vent i contra l’oblit: Waterloo no és tan lluny

Des de l’escó 33 Fa un any de les eleccions del 12 de maig de 2024. No hi ha hagut grans celebracions, llevat de la reunió extraordinària del Grup Parlamentari de Junts+ a Waterloo. Si bé a finals de maig de l’any passat es va aprovar la llei d’amnistia, al cap de tant de temps encara no s’ha aplicat als exiliats de Junts. Convé recordar-ho, perquè el partit nascut arran de l’1-O és l’únic que continua tenint dos diputats a l’exili i un eurodiputat al qual no deixen accedir a l’escó. Quants estats de la Unió Europea viuen una anomalia com … Continua la lectura de Contra el vent i contra l’oblit: Waterloo no és tan lluny

Eleccions i candidatures…

Léalo en español Finalment, el 12 de maig se celebraran les eleccions autonòmiques. Una mica tard, per al meu gust, perquè l’actual govern estava tocat de mort des del dia que Junts va decidir abandonar-lo, l’octubre de 2022, per discrepàncies amb l’actual titular de la presidència. S’han perdut gairebé dos anys, durant els quals Esquerra només ha volgut consolidar-se com a partit dominant. No estic gaire segur que ho hagi aconseguit. Si ho mirem per la banda de les esquerres, amb les quals els agrada de mesurar les pròpies forces els republicans, és evident que el PSC s’ha recuperat gràcies … Continua la lectura de Eleccions i candidatures…

Esperant acabar la feina

Léalo en español El PSOE ha intentat utilitzar la necessitat d’Esquerra de recuperar protagonisme per intentar doblegar Junts. No ho ha aconseguit. Al contrari. Els que banalitzen l’anàlisi política intenten explicar l’aturada de les negociacions entre Junts i el PSOE per una mena d’atac de banyes que suposadament hauria afectat el president Puigdemont en veure que Esquerra signava l’acord d’investidura de Pedro Sánchez a “un preu que ningú podrà superar”, especialment Junts. Que Esquerra i Junts estan a matadegolla des d’abans del 2017 és una evidència. Part del fracàs de l’intent d’independitzar-se d’Espanya va ser conseqüència d’aquesta rivalitat fratricida en la qual, a parer … Continua la lectura de Esperant acabar la feina

Per què fa por l’amnistia?

Léalo en español Tenim por o bé estem desencantats. Potser és normal que sigui així, perquè després d’una dècada d’empènyer per aconseguir la independència o, si més no, l’exercici del dret d’autodeterminació, el 27-O va resultar un fiasco. Des d’aleshores, els discursos autodestructius, i fins i tot sàdics, s’han atrinxerat en les xarxes socials per fustigar tot el que es mou. Es barreja tot, com si l’acció política d’Esquerra o de Junts fos idèntica. Està clar que no ho és. De la CUP, ja ni en parlo perquè, sorprenentment, ha deixat de tenir cap mena de protagonisme. És curiós el silenci … Continua la lectura de Per què fa por l’amnistia?

El dilema independentista

Léalo en español De vegades em fa l’efecte que les obsessions polítiques ens fan perdre la perspectiva. El mateix dia que a l’hemicicle del Congrés dels Diputats espanyol ressonava la llengua catalana (i altres llengües peninsulars), a Europa l’oficialitat del català quedava momentàniament encallada. Atès que el compromís contret per Pedro Sánchez amb Junts per investir Francina Armengol presidenta del Congrés només s’ha acomplert a mitges, de seguida s’han sentit els retrets d’alguns sectors independentistes, especialment els de la quarta llista i els dels malcontents de Twitter. Si ho analitzéssim bé, sense intransigències, donaríem a tots dos fets la dimensió “històrica” que … Continua la lectura de El dilema independentista

Puigdemont, president

Léalo en español El dia 4 d’aquest mes, el president Carles Puigdemont i la vicepresidenta i ministra de Treball del govern espanyol, Yolanda Díaz, es van reunir a Brussel·les durant gairebé tres hores. El rebombori que va provocar a Madrid aquesta trobada va ser inversament proporcional al menyspreu que alguns comentaristes i aspirants a polítics van tenir a Barcelona davant el reconeixement institucional —perquè va ser això— de qui l’unionisme considera un pròfug. Caldria no haver de calibrar la transcendència de moments com aquest per com reacciona l’enemic, però sembla que l’independentisme tòxic s’ha instal·lat en l’hipertext polític i veu “un estol … Continua la lectura de Puigdemont, president

Puigdemont i la investidura

Les meves impressions sobre la conferència del president @KRLS per fixar l’estratègia de Junts de cara la investidura de Pedro Sánchez (reprodueixo vídeo) i després desplego la meva opinió en deu piulades. 1. Tot i que l’aritmètica electoral ajuda a donar relleu a les paraules del president, està clar que responen fil per randa a l’estratègia de l’anomenada “confrontació intel·ligent” per debilitar la resistència dels partits espanyols, si més no la del @PSOE.  2. Abans de seure a negociar, cal fitxar quines són les qüestions a tractar mitjançant el diàleg. El diàleg és previ a la negociació. Per tant, cal posar-se d’acord … Continua la lectura de Puigdemont i la investidura

Persistir és guanyar

Léalo en español 1. L’ACCEPTACIÓ DE LA DERROTA. A la columna de la setmana passada vaig aprofitar un esdeveniment històric per parlar metafòricament de la divisió d’opinions entre els independentistes d’ara. Avui seré més directe, perquè la divisió independentista és cada vegada més gran i ja no afecta tan sols els partits organitzadors de l’1-O. Les derrotes mal païdes tenen això, que provoquen enfrontaments caïnites i fractures doloroses. Ja sé que alguns lectors arrufaran el nas perquè m’atreveixo a escriure que el Procés va acabar en derrota, sobretot després del judici als dirigents de l’1-O que es van quedar a Barcelona i els … Continua la lectura de Persistir és guanyar