Governar i desobeir

Léalo en español 1. L’activisme sense estratègia és pura reacció. L’estratègia, en canvi, és un art. L’art de projectar, coordinar i dirigir grans moviments per aconseguir una finalitat. La independència de Catalunya, posem per cas. Qui pot negar que l’independentisme no té una estratègia clara inclús des d’abans de l’1-O? La unitat entre els partits és inexistent. És curiós que Esquerra i Junts comparteixin govern, però, per contra, no coincideixin gairebé en res sobre on som, per tant, en el diagnòstic, ni cap a on cal anar. No és que els republicans i els independentistes ofereixin grans solucions. Els uns i … Continua la lectura de Governar i desobeir

Davant del mirall

Léalo en español 1. El futur no pinta bé. Això és el que es desprèn d’una enquesta de l’ICPS, un consorci adscrit a la UAB i a les mans dels socialistes des dels acords de Junts amb el PSC a la Diputació. Ho explico perquè, com tothom sap, les enquestes tenen pare i mare i per això cal llegir-les amb cura. En Francesc Abad fa anys que des del seu blog Dies de fúria, dies de glòria ens proporciona una lectura crítica de totes les enquestes que es publiquen. Abad no amaga les seves preferències, però aporta molta informació per fer una lectura crítica del devessall de … Continua la lectura de Davant del mirall

Rematar la feina

Léalo en español En una entrevista per El Mundo publicada el diumenge passat, l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, opinava, sense pèls a la llengua, sobre l’efecte damunt de l’independentisme de la repressió. Es reivindicava i se sentia orgullós de la seva actuació respecte del referèndum de l’1-O i de l’aplicació de l’article 155. De més a més, Rajoy assegurava que si els independentistes “ja no fan res”, és gràcies a la seva gestió amb mà de ferro del conflicte i no pas pel suposat diàleg entre el PSOE i ERC: “Aquests no fan res perquè saben què els passa si ho fan”, declarava obertament. … Continua la lectura de Rematar la feina

L’Esquerra encadenada

Léalo en español ¿És incoherent que Esquerra no vulgui pactar a Catalunya amb els socialistes si a Madrid ja hi pacten? Si en comptes de respondre des del partidisme ho féssim des de la lògica, la resposta hauria de ser afirmativa. Aquesta setmana hem pogut observar fins a quin punt l’aliança dels republicans amb els socialistes és ferma i deixa com una anècdota el pacte dels independentistes amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. En quaranta-vuit hores, els republicans han donat via lliure a tres pressupostos. A l’Ajuntament de Barcelona —on Colau governa amb Collboni, no ho oblidem—, a la … Continua la lectura de L’Esquerra encadenada

Pere Aragonès trontolla

Léalo en español 1. Qui ho havia de dir? La que es va vendre com una jugada mestra d’Esquerra, pactar primer amb la CUP que amb Junts, finalment no ha servit de res. Quan ha arribat l’hora d’aprovar els pressupostos, que és la llei més important de cada any, perquè en depenen totes les polítiques sectorials, els anticapitalistes han fet el que fan sempre, que és desestabilitzar la majoria parlamentària sobiranista de la qual, teòricament, formen part. De l’estira-i-arronsa d’aquests dies en surt perjudicada la majoria parlamentària del 52 %, que es pot dir que està trencada. Però qui en surt més … Continua la lectura de Pere Aragonès trontolla

El pes de la història

Léalo en español Perdre no et fa culpable. Et converteix en víctima, si de cas. Normalment, qui ho determina és l’intèrpret. O sigui, l’historiador. Va escriure Vicens Vives que la història no es fa, sinó que es refà, perquè l’evolució de la societat, de vegades lligada a les “descobertes” documentals i d’altres a la reinterpretació del que ja es coneixia, permet que la historiografia avanci en benefici del coneixement històric. No els avorriré amb els debats sobre què és la història. Retinguin tan sols que l’horror de l’Holocaust no necessita cap nota a peu de pàgina per demostrar que va existir. … Continua la lectura de El pes de la història

Sota l’espasa de Dàmocles

Léalo en español 1. Acaba la setmana de l’1-O amb la compareixença del president Carles Puigdemont davant el Tribunal d’Apel·lació de Sàsser. Una vegada més, doncs, el president del 27-O es presenta a declarar davant un tribunal que estudia l’enèsima petició d’extradició. A diferència de fa deu dies, Puigdemont ha pogut entrar a Itàlia sense problemes i passar el control de passatgers de l’aeroport sard. A la vista d’avui, Toni Comín i Clara Ponsatí acompanyaran Puigdemont, també exiliats i europarlamentaris com ell de Lliures per Europa. Es tracta d’escenificar que els exiliats de l’1-O no esquiven la justícia —desmentint una de … Continua la lectura de Sota l’espasa de Dàmocles

Aniversari de l’1-O

Estic segur que tothom recorda on era l’1-O de 2017. El record dels grans esdeveniments són difícils d’esborrar, malgrat la persistent matraca unionista per desvirtuar el referèndum i, sobretot, la repressió que volia impedir la votació. Aquell referèndum és irrepetible. Va culminar un procés de molts anys de lluita per l’autodeterminació i la independència. No té cap sentit, doncs, que la CUP plantegi ara repetir la convocatòria d’un nou referèndum quan estem en les mateixes condicions de fa quatre anys o pitjors. Després d’haver pactat amb Esquerra dos anys de marge per tal que els republicans despleguin la seva agenda “diàleg” amb … Continua la lectura de Aniversari de l’1-O

Junts i els postconvergents

Léalo en español Junts és un partit a mig fer. És un partit anèmic que va néixer a correcuita arran de la convocatòria electoral del 21-D, posterior a l’aplicació del 155. Al principi Junts només era una candidatura confeccionada per Carles Puigdemont i un entorn de persones molt reduït, que va utilitzar els drets electorals del PDeCAT per estalviar-se haver d’optar per constituir una agrupació d’electors. Tot i això, abans que Puigdemont tanqués el pacte amb Artur Mas, s’havia començat a recollir signatures per presentar-se a la contesa electoral sense cap mena de peatge. Vist com han anat les coses, crec … Continua la lectura de Junts i els postconvergents

Contra els perdedors

Léalo en espanyol Als dirigents polítics els hauria de caure la cara de vergonya. Tenen mentalitat de perdedors. Els líders de l’1-O estan cada vegada més amortitzats. Han estat protagonistes d’una de les dècades més agitades des de la restauració de l’autonomia, però no se n’han sortit. Simbolitzaven un ideal que ara rebreguen. La repressió hi ha fet molt perquè sigui així, però la manca de visió general, les batusses i una estratègia equivocada, sumades a la pandèmia, han anat diluint la força de la mobilització popular. Els Jordis van ser detinguts i condemnats a llargues penes de presó precisament perquè … Continua la lectura de Contra els perdedors