Renovacions

Léalo en español 1. Derrota o col·lapse. El mot derrota és polisèmic. Per a la gran majoria de la gent, derrota significa, en un sentit clàssic, la fugida en desordre d’un exèrcit vençut. Però la derrota també designa la trajectòria d’una nau. Així doncs, en un mateix mot conflueixen dues actituds contradictòries: l’estampida i el camí, la ruta. El col·lapse és una altra cosa, més enllà del significat mèdic que té. És la paralització provisional de les activitats econòmiques, polítiques, etcètera. Després de l’octubre de 2017, l’independentisme va ser derrotat o va patir un col·lapse? No és el mateix, evidentment. Soc dels que no tenen cap inconvenient a parlar … Continua la lectura de Renovacions

Junts en el món del ‘Gattopardo’

Léalo en español En política, afirmava el canceller alemany Konrad Adenauer, l’important no és tenir la raó, sinó que te la donin. De vegades no és fàcil que un polític, o un partit polític, aconsegueixi convèncer que el que diu, que el que ha fet, és coherent i respon a la veritat. Fa uns dies ja vaig parlar de la desconfiança generalitzada de la ciutadania envers la política. No és que jo m’inventi la realitat, és que l’alta abstenció dels independentistes en les eleccions del 14-F ho demostra. Maquillar aquell fracàs, que va ser-ho rotundament, sobredimensionant el 52% de la majoria … Continua la lectura de Junts en el món del ‘Gattopardo’

Independentisme sense lactosa

Léalo en español Vivim immersos en un temps d’intoleràncies. L’ascens de l’extrema dreta arreu és tan sols un símptoma de la deriva que s’està imposant. No tota l’extrema dreta és igual, evidentment. A França, per exemple, deu fer mig segle que existeix, encara que al principi fos un grup minoritari. A Espanya, incloent-hi Catalunya, l’extrema dreta estava refugiada, primer, en el si del PP i més endavant es va posar a cobert d’UPyD i de Ciutadans. Els ultres van anar fent la seva via amb accions judicials, especialment a Catalunya, en defensa d’una espanyolitat nacionalista i xenòfoba, fins que el 2019 Vox … Continua la lectura de Independentisme sense lactosa

Els efectes de la repressió

Léalo en español 1. The Economist suspèn Espanya. El dilluns de la setmana passada vaig explicar-los que la democràcia vivia hores baixes al món, segons l’International Institute for Democracy and Electoral Assistance. També els vaig advertir que la inclusió d’Espanya entre les democràcies plenes, encara que fos al penúltim lloc, era un error greu. Aquesta setmana l’error ha quedat esmenat. Per als analistes de la prestigiosa revista The Economist, que cada any publica un rànquing sobre l’estat de la democràcia arreu, Espanya ja no és una democràcia plena, sinó que cal situar-la entre els estats que considera “democràcies defectuoses”. Les raons per a la degradació són moltes, però en destaca … Continua la lectura de Els efectes de la repressió

Un joc d’ous

Léalo en español La paciència té un límit. El món independentista està cada vegada més emprenyat. Ja no és tan sols que la gent que omplia els carrers i places per reivindicar la llibertat estigui decebuda, és que no suporta els dirigents independentistes. Se senten enganyats. Es podria admetre el bany de realisme que imposen les circumstàncies, perquè no hi ha més remei, però no que per justificar-lo ara es digui que l’1-O era, en realitat, un instrument de negociació per millorar l’autonomia. Fa mal al cor escoltar Carme Forcadell, que abans del 9-N era tan exigent amb els tebis, arrossegar-se pels platós … Continua la lectura de Un joc d’ous

Governar i desobeir

Léalo en español 1. L’activisme sense estratègia és pura reacció. L’estratègia, en canvi, és un art. L’art de projectar, coordinar i dirigir grans moviments per aconseguir una finalitat. La independència de Catalunya, posem per cas. Qui pot negar que l’independentisme no té una estratègia clara inclús des d’abans de l’1-O? La unitat entre els partits és inexistent. És curiós que Esquerra i Junts comparteixin govern, però, per contra, no coincideixin gairebé en res sobre on som, per tant, en el diagnòstic, ni cap a on cal anar. No és que els republicans i els independentistes ofereixin grans solucions. Els uns i … Continua la lectura de Governar i desobeir

Davant del mirall

Léalo en español 1. El futur no pinta bé. Això és el que es desprèn d’una enquesta de l’ICPS, un consorci adscrit a la UAB i a les mans dels socialistes des dels acords de Junts amb el PSC a la Diputació. Ho explico perquè, com tothom sap, les enquestes tenen pare i mare i per això cal llegir-les amb cura. En Francesc Abad fa anys que des del seu blog Dies de fúria, dies de glòria ens proporciona una lectura crítica de totes les enquestes que es publiquen. Abad no amaga les seves preferències, però aporta molta informació per fer una lectura crítica del devessall de … Continua la lectura de Davant del mirall

Rematar la feina

Léalo en español En una entrevista per El Mundo publicada el diumenge passat, l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, opinava, sense pèls a la llengua, sobre l’efecte damunt de l’independentisme de la repressió. Es reivindicava i se sentia orgullós de la seva actuació respecte del referèndum de l’1-O i de l’aplicació de l’article 155. De més a més, Rajoy assegurava que si els independentistes “ja no fan res”, és gràcies a la seva gestió amb mà de ferro del conflicte i no pas pel suposat diàleg entre el PSOE i ERC: “Aquests no fan res perquè saben què els passa si ho fan”, declarava obertament. … Continua la lectura de Rematar la feina

L’Esquerra encadenada

Léalo en español ¿És incoherent que Esquerra no vulgui pactar a Catalunya amb els socialistes si a Madrid ja hi pacten? Si en comptes de respondre des del partidisme ho féssim des de la lògica, la resposta hauria de ser afirmativa. Aquesta setmana hem pogut observar fins a quin punt l’aliança dels republicans amb els socialistes és ferma i deixa com una anècdota el pacte dels independentistes amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. En quaranta-vuit hores, els republicans han donat via lliure a tres pressupostos. A l’Ajuntament de Barcelona —on Colau governa amb Collboni, no ho oblidem—, a la … Continua la lectura de L’Esquerra encadenada

Pere Aragonès trontolla

Léalo en español 1. Qui ho havia de dir? La que es va vendre com una jugada mestra d’Esquerra, pactar primer amb la CUP que amb Junts, finalment no ha servit de res. Quan ha arribat l’hora d’aprovar els pressupostos, que és la llei més important de cada any, perquè en depenen totes les polítiques sectorials, els anticapitalistes han fet el que fan sempre, que és desestabilitzar la majoria parlamentària sobiranista de la qual, teòricament, formen part. De l’estira-i-arronsa d’aquests dies en surt perjudicada la majoria parlamentària del 52 %, que es pot dir que està trencada. Però qui en surt més … Continua la lectura de Pere Aragonès trontolla