Donar per acabat el dol

Léalo en español Quant de temps ha de passar perquè una persona superi el dol? De dos a cinc anys, responen els especialistes. Durant el primer any es fa, almenys, la meitat del dol. Però hi ha persones que necessiten un any més per fer net. Si transcorregut aquest temps no ha superat el dol, i la melangia nostàlgica persisteix, llavors és que aquesta persona té un problema. Apliquem-ho a la política. La jornada del referèndum va ser tan democràtica i, diguem-ne, heroica, que els esdeveniment posteriors, quan l’Estat es va decidir a reprimir l’independentisme amb tots els recursos de … Continua la lectura de Donar per acabat el dol

Puigdemont i Junqueras, candidats

Léalo en español El govern espanyol ha fet fallida. La crisi espanyola és tan profunda, tan real i patètica, que només l’emmascara el fet que tots els partits polítics espanyols estan disposats, si fes falta, a liquidar l’autonomia catalana. El darrer a sumar-s’hi ha estat el de Pablo Iglesias, perquè la tropa de l’Errejón i la Carmena ja ho havien fet molt abans. Tots reclamen acabar amb el Govern Torra per la via de la destitució, com van fer amb Puigdemont. Uns ho exigeixen a crits, els altres amb un potser, però els uns i els altres saben per què … Continua la lectura de Puigdemont i Junqueras, candidats

Ruptura o ruptura

Léalo en español Carles Viver i Pi-Sunyer es va equivocar. I la seva equivocació va fer anar pel pedregar tots els independentistes. No l’acuso de res. D’idealisme, en tot cas. D’un excés de confiança amb el sistema “democràtic” espanyol. Potser la motxilla de jurisconsult, d’antic vicepresident del Tribunal Constitucional espanyol, va fer que cregués que era possible una transició de “la llei a la llei” sense cap cost. Aquest era el full de ruta de qui va ser el comissionat per a la Transició Nacional que va ser destituït amb l’aplicació del 155 sense que passés res de res. Ara … Continua la lectura de Ruptura o ruptura

La crítica no us farà lliures

Léanlo en español La tercera via som nosaltres: els independentistes possibilistes. Som els que estem atrapats entre els suposats radicals, els que volen tatuar-se al cul l’al·legat de Xavier Melero per recordar-se per sempre més de la traïció dels presos polítics al poble de Catalunya, i els que els insulten perquè troben que les paraules de l’excel·lentíssim advocat són la prova del nou que el rei va despullat i no se n’adona perquè s’ha drogat amb l’independentisme màgic. Dos extrems, suposadament independentistes, que en comptes de denunciar la “fiscalia màgica”, que és la que s’ha inventat una realitat paral·lela per demostrar … Continua la lectura de La crítica no us farà lliures