Qui estima l’estat del benestar, el reforma

Des de l’escó 33 La setmana passada, Berlín va prendre una decisió que a casa nostra sembla impossible: un govern de coalició entre conservadors i socialdemòcrates va presentar un paquet de 33 mesures que, resumidament, apuja els impostos als rics, abaixa la càrrega fiscal a les rendes baixes i mitjanes, endureix la persecució de l’absentisme laboral i vincula l’edat de jubilació a l’esperança de vida. Tot alhora. El canceller Friedrich Merz, un conservador de manual, va acceptar un tipus nou del 47% per a les rendes superiors als 280.000 euros. I el ministre de Finances, el socialdemòcrata Lars Klingbeil, ho va resumir … Continua la lectura de Qui estima l’estat del benestar, el reforma

No subestimis el monstre

Des de l’escó 33 Una de les discussions polítiques més delicades i menys ben resoltes als parlaments democràtics contemporanis és com s’ha de tractar l’extrema dreta quan entra a les institucions. Ignorar-la? Combatre-la frontalment? Integrar-la en els jocs parlamentaris? Marcar límits amb contundència? Els dubtes són legítims. Però hi ha una cosa que ja hauríem d’haver après: el menyspreu paternalista, l’arrogància moral o la condescendència woke no serveixen per frenar la seva expansió. Més aviat al contrari. Sovint els cordons sanitaris només tenen com a conseqüència “victimitzar” l’extrema dreta entre un electorat cada vegada més emocional. Des que l’extrema dreta … Continua la lectura de No subestimis el monstre