Els homes del Règim del 78

Léalo en español 1. ESPANYOLITZAR LA POLÍTICA CATALANA. Després d’una dècada sobiranista, la política catalana s’ha espanyolitzat. Tot el que s’hi debat està condicionat per la política espanyola. La colonització mental és absoluta, tant que la crisi institucional del Règim del 78 no s’aprofita en clau nacional (catalana, aclareixo). Al contrari. La culpa és, no hi ha dubte, del gir federalista d’Esquerra Republicana, un cop els seus dirigents actuals han arribat a la conclusió que la independència no serà possible, ni ara ni mai. Qui està fent més mal a l’independentisme és el partit que en feia bandera, gairebé en solitari, als anys … Continua la lectura de Els homes del Règim del 78

Remar junts

Léalo en español 1. ESFULLAR L’ACCIÓ POLÍTICA. Ja està. Ja s’ha acabat una etapa llarga d’inestabilitat derivada de dues maneres completament oposades d’encarar el postprocés. El debat que s’ha produït a Junts no ha estat sobre l’estratègia a seguir, sinó sobre amb quins instruments dur-la a terme. En teoria, un partit polític aspira sempre a ocupar espais de poder, però de vegades resulta impossible insistir en una acció política que té com a conseqüència la dissolució de la identitat. Junts va néixer com un partit independentista, amb gent que provenia de diverses tradicions. Només cal repassar els noms de l’executiva, però em … Continua la lectura de Remar junts

Anem-nos-en junts

El Govern de coalició presidit per Pere Aragonès està acabat. Ara o d’aquí a uns mesos. L’ha enterrat el soroll i la desestabilització de la coalició arran de la reacció dramàtica d’Aragonès a la demanda de Junts que se sotmetés a una qüestió de confiança si no donava garanties de complir el pacte d’investidura. Des de l’endemà de les darreres eleccions, Esquerra ha volgut desestabilitzar Junts. L’avantatge electoral d’Esquerra (trenta-cinc mil vots i un diputat) sobre Junts ha fet creure als republicans que podien fer i desfer al seu gust. També és cert que Junts va fer una negociació de la … Continua la lectura de Anem-nos-en junts

Batalla final a Junts

Léalo en español 1. PARTIDISME. En el temps que encara existia l’URSS, abans del 1991, per referir-se a algú amb profunda mentalitat soviètica, receptor passiu de propaganda i sense voluntat política, es deia que era un sovok. És un terme sarcàstic, derivat de sovetski, “soviètic”, que en rus també significa “paleta”. Els sovok són, doncs, aquella mena d’individus que, atrapats en les urpes del partit, es converteixen en propagandistes sense un pensament propi. Els partits actuals, amb una militància captada a partir del clientelisme perquè el militant ocupa un càrrec o aspira a ocupar-lo, es defensen amb tota mena d’improperis quan algú els critica. Vaig … Continua la lectura de Batalla final a Junts

No van bé

Alguns polítics prenen per ximples els ciutadans o bé manquen al decòrum que se suposa que haurien de guardar. Fa uns dies, la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, va despenjar-se amb una afirmació tan surrealista que quan vaig llegir-la em va entrar un atac de riure. La republicana sosté, no sé si desorientada per la llunyania, que “la manca d’estratègia independentista conjunta que critica Junts no pot afectar l’estabilitat de l’Executiu”. Si Esquerra i Junts no comparteixen l’estratègia, llavors per què governen plegats? La conclusió és lògica. No conec una manera millor que aquesta d’invitar el públic a retreure els polítics … Continua la lectura de No van bé

I si Trias torna

Léalo en español Diuen, diuen, que els de Junts volen presentar l’exalcalde Xavier Trias com a candidat en les eleccions municipals de l’any vinent. Des de la renúncia d’Elsa Artadi, el partit independentista va a la deriva. Si exceptuem la popularitat de Ferran Mascarell i Neus Munté, que la tenen més pel passat que acumulen que no pas pel present, la resta de regidors de Junts són poc o gens coneguts, malgrat que fa anys que ho són. També és veritat que la majoria dels mortals seria incapaç de recordar el nom de cap regidor, sigui del partit que sigui, perquè els … Continua la lectura de I si Trias torna

Aragonès a la Moncloa, Puigdemont a la garjola

Léalo en español 1. Quan res vol dir no-res. El president Pere Aragonès va fer un viatge llampec a Madrid. La nit anterior havia dormit a la Casa dels Canonges, cosa no gens habitual, per no fer tard a agafar l’AVE. Un cop a Atocha, allà l’esperava la delegada del Govern, Ester Capella, per acompanyar-lo fins a la Moncloa amb el cotxe oficial que la Generalitat té a la capital espanyola. Aragonès va ser rebut per Pedro Sánchez sota el cancell de la seu de la presidència del govern i la salutació va ser protocol·lària; diria que una mica distant. Del … Continua la lectura de Aragonès a la Moncloa, Puigdemont a la garjola

La guerra bruta de la màfia unionista

Léalo en español Hauria de ser un escàndol majúscul i no ho és. L’exlíder del PP a Catalunya i actual senadora, Alicia Sánchez-Camacho, el 2012 va facilitar al comissari José Manuel Villarejo una llista de persones a qui s’havia d’investigar en el marc de l’anomenada Operació Catalunya dedicada a combatre l’incipient moviment sobiranista. Segons Sánchez-Camacho, calia investigar “sobretot” l’aleshores director de la Fundació la Caixa i ara conseller d’Economia, Jaume Giró, l’empresari Carles Sumarroca, el “doble espia” Enrique Lacalle, l’editor d’aquest diari, si bé llavors era director de La Vanguardia, José Antich, Oriol Pujol, Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas, de qui … Continua la lectura de La guerra bruta de la màfia unionista

Nihilisme independentista a Catalunya

Léalo en español 1. Perseverança escocesa. Els independentistes escocesos van perdre el referèndum del 2014. Va ser un xoc terrible. Estaven convençuts que ho tenien a tocar perquè algunes enquestes així ho auguraven. La participació va ser altíssima, com és habitual quan allò que s’ha de decidir importa la ciutadania. Va arribar al 84,59 %. Sempre que algú em surt amb la cantarella que les disputes nacionals releguen les coses que realment importen, els trec les dades sobre la participació en els diversos referèndums que han tingut lloc al món sobre aquesta qüestió. Incloc Catalunya, perquè mai abans, si no és en … Continua la lectura de Nihilisme independentista a Catalunya

Ada Colau, ximpleta

Léalo en español Ada Colau és ximple. Ho dic perquè l’alcaldessa de Barcelona deia moltes ximpleries quan era una activista de la PAH. O això és el que hauríem de concloure després de sentir com argumenta que ha deixat de defensar el referèndum per resoldre el conflicte entre l’independentisme, majoritari al Parlament, i l’Estat. Va qualificar el referèndum de bestiesa, fent ús d’un castellanisme, i ara, a més, ha declarat en una entrevista a TVE que, amb les condicions actuals, creu que és “irreal” convocar-lo de forma “immediata”. Va demanar que no “s’enganyi la gent” i que no es diguin coses que després “no … Continua la lectura de Ada Colau, ximpleta