L’eutanàsia partidista

Léalo en español Els diaris de Madrid només són paper de vàter, perquè no són ni tan sols higiènics. L’operació política i mediàtica per vincular l’independentisme amb la violència és un escàndol majúscul. Alguns periodistes de les cadenes televisives estatals —per començar aquest tal García Ferreras, edil de la cort de feixistes amb micròfon— s’han convertit en corretja de transmissió del poder i serveixen les informacions de la Guàrdia Civil com si fossin certeses absolutes. Que tanquin totes les facultats de periodisme a Espanya perquè està clar que entre els periodistes cada vegada hi ha menys esperit crític i d’investigació. … Continua la lectura de L’eutanàsia partidista

Radiografia sociològica ‘indepe’

Léalo en español Saber cap on giren els electors independentistes és tan difícil com saber cap on va el món. Els sociòlegs i els politòlegs recorren a les enquestes per orientar-se. El problema és que darrerament les enquestes electorals no han encertat mai. Per això molts grups polítics no se’n refien. És just reconèixer, però, que el CEO, que dirigeix el meu amic Jordi Argelaguet, va “encertar” de ple els resultats del 28-A després de fer una enquesta presencial de 1.500 entrevistes —i això fa que sigui una de les més importants i serioses de les que es confeccionen a Catalunya— … Continua la lectura de Radiografia sociològica ‘indepe’

Presos i crits: autodeterminació

Léalo en español Els presos i exiliats no poden ser víctimes del moviment independentista. Es fan concentracions, trobades, i la gent es posa cridar, defensivament: “llibertat, llibertat, llibertat”. Fa un any es cridava, a cor què vols, “in-de, inde-pen-dèn-ci-a!”. No voleu dir que no hem retrocedit una mica? Hem de projectar el nostre escalf i solidaritat amb els presos i exiliats. Han d’estar presents en cada acció que fem, però no poden ser el centre de la política independentista. Si ho féssim, quedaríem atrapats en la lògica del repressor. I entretant el nou govern socialista espanyol aconseguiria sortir de la … Continua la lectura de Presos i crits: autodeterminació

Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Léalo en español Hi ha partits que sempre necessiten que els acompanyi una autoritat de Madrid per sentir-se còmodes. El tripartit del 155 n’és la màxima expressió. Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol necessiten que Albert Rivera, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy els beneeixin fins i tot quan es presenten com a candidats a presidir la Generalitat de Catalunya. Aquesta tutela externa és una bona metàfora per veure de quina manera entenen l’autogovern els partits unionistes. La cosa fa anys que dura i per això som on som. El tripartit del 155 és el causant de la pitjor … Continua la lectura de Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Avui l’egoisme partidista és antipatriòtic

Léalo en español – English version En quin punt som? Segons quina sigui la resposta, les conclusions seran unes o unes altres. Els dono la meva opinió. Vist com han anat les coses, el 27 d’octubre el Govern va fer un immens salt al buit. Es va proclamar la República i no es va fer res per defensar-la. Al contrari, el Govern de Catalunya, advertit per ves a saber qui, va decidir desaparèixer i des de llavors que uns quants són a la presó i els altres, a l’exili. Va quedar demostrat, a més, que les famoses estructures d’estat, les de … Continua la lectura de Avui l’egoisme partidista és antipatriòtic

Podemos i Colau

Pablo Iglesias va tornar a repetir que si les forces progressistes s’unissin per fer fora el Partit Popular se solucionaria la tensió sobiranista. Ho va afirmar en el fracassat míting de l’11-S a Santa Coloma de Catalunya en Comú: “Ha arribat el moment d’una gran aliança”, va clamar, convocant el PSOE i ERC a sumar-se a la seva particular comunitat de l’anell i així poder posar fi al regne de Rajoy. Realment té molt de mèrit l’obstinació dels neocomunistes amb la idea que fent fora el PP ja està tot solucionat. El règim del 78 agonitza a Catalunya i Podem … Continua la lectura de Podemos i Colau

Ha començat el segle XXI a Catalunya

Léalo en espanyol El Parlament de Catalunya ha viscut una jornada extraordinària. Suposo que podríem dir que ha estat històrica, atès el nerviosisme dels portaveus de l’oposició, que han intentat transmetre la idea que la majoria sobiranista ha conculcat els drets dels diputats. Era evident que tard o d’hora arribaria el dia que el filibusterisme faria acte de presència a la cambra catalana. El primer a disparar ha estat Joan Coscubiela, que ha fet un discurs agressiu, a la madrilenya, tremendista, molt del gust del PP de Rajoy. Ell s’ha vantat d’aquesta coincidència, però la realitat és que les seves … Continua la lectura de Ha començat el segle XXI a Catalunya

Puigdemont no está solo

Si ustedes tuvieran la oportunidad de pasearse por el Parlamento catalán, enseguida se darían cuenta de que los diputados de CSQP están peleados. Por una parte deambulan los diputados adscritos a Podemos y EUiA, quienes a menudo comparten mesa y conversación con las diputadas de la CUP, y por otra los diputados de Catalunya en Comú, la antigua ICV, con Coscubiela y Rabell al frente, mofándose del proceso soberanista con comentarios desagradables. A veces incluso son más impertinentes que los diputados de C’s y el PP. Lo ve todo el mundo pero pocos lo cuentan. Supongo que esa reproducción política … Continua la lectura de Puigdemont no está solo

Pablo Iglesias, entre Fachin y Domènech

Mientras Pablo Iglesias debatía en el Congreso de los Diputados la moción de censura contra el Gobierno presidido por Mariano Rajoy, el líder catalán de Podemos, Albano Dante Fachin, explicó en Barcelona que el 63% de las bases catalanas del partido morado habían aprobado participar en el referéndum de autodeterminación anunciado por el presidente Carles Puigdemont para el próximo 1 de octubre. A la espera de ver cómo se concreta esa decantación mayoritaria de las bases catalanas de Podemos, la noticia no es ni mucho menos menor y emplaza a los dirigentes de los comunes, especialmente a Ada Colau y Xavier Domènech, que, atareados como estaban con … Continua la lectura de Pablo Iglesias, entre Fachin y Domènech

L’esquerra unionista

Léalo en español   El diputat Gabriel Rufián és un agut piulador. Acostuma a resumir en 140 caràcters allò que vol dir, la qual cosa no sempre és fàcil. Més enllà de la demagògia que sovint acompanya el seu verb, de vegades l’encerta. Twitter és el regne de la síntesi, de les idees condensades i les reflexions rotundes. Cal aprendre a resumir, a treure paraules sense restar sentit a la frase. Cal evitar adjectius innecessaris, buscar sinònims més breus, esquivar paraules òbvies; en definitiva, agusar l’enginy. Twitter és la xarxa de l’espontaneïtat… meditada. “El diputat Gabriel Rufián és un agut … Continua la lectura de L’esquerra unionista