El dipòsit buit

Léalo en español 1. EXEMPLE O ANOMALIA. Josep Tarradellas era un polític majúscul. O això diuen. Tanmateix, al president no li agradava que les dones tractessin qüestions polítiques. Feia una excepció amb la seva amiga Frederica Montseny, però no més. Temia el judici de les dones, inclosa la seva, perquè considerava que podia afectar l’opinió del marit sobre altres polítics. Al marge del sorprenent poder maquiavèl·lic que Tarradellas atribuïa a les dones en l’esfera privada, sembla mentida que un polític capaç de signar, en tant que conseller primer, el decret de col·lectivitzacions i control obrer que va fixar les bases d’una socialització de l’economia a l’inici de la … Continua la lectura de El dipòsit buit

Mentides i política

Léalo en español La política espanyola degenera per moments. El cap de setmana passat, Pablo Iglesias, exvicepresident del govern “més progressista de la història”, es va deixar anar i en un Jesús va dir-la grossa. Va participar en un acte del seu partit a Valladolid per parlar del conflicte de moda, el que enfronta Rússia i Ucraïna. Filosofà sobre la naturalesa dels conflictes internacionals. No és la ideologia el que els justifica, va dir, són els interessos geopolítics. Acabava de descobrir la sopa d’all. Qualsevol professor que hagi llegit, sense anar més lluny, Vicens Vives, no repetiria una obvietat com aquesta. Però … Continua la lectura de Mentides i política

100 dies i els deures pendents

Léalo en español 1. Pere Aragonès va ser investit president de la Generalitat el 21 de maig. S’han acabat, doncs, els cent dies de gràcia, el període de treva, si és que n’hi ha hagut mai, de la mateixa manera que el seu govern ha enterrat definitivament el procés. Si més no tal com s’havia entès fins a l’aplicació del 155 i la intervenció de la Generalitat. Durant la dècada sobiranista, el Govern va tenir un paper actiu, conjuntament amb les entitats socials, en l’impuls de l’acció independentista. Ni els crítics més estrafolaris ho poden negar. La conseqüència judicial d’aquesta opció va ser lacerant. Presó i … Continua la lectura de 100 dies i els deures pendents

L’amnistia no és l’objectiu

Léalo en español L’amnistia no és l’objectiu. No és que servidor no desitgi la llibertat dels presos polítics. És clar que la vull i la reclamo, tant com les cinquanta personalitats internacionals que han signat el manifest publicat a The Washington Post i The Guardian promogut per Òmnium. Però l’amnistia només serà possible quan hagi començat de debò una negociació política, que és el que també es diu en el manifest, que aboqui a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. L’1-O és un referent de la lluita per la llibertat, però no és l’instrument per resoldre la qüestió. Els titulars dels diaris emfasitzen que la cinquantena de persones … Continua la lectura de L’amnistia no és l’objectiu

No em trobo bé…

Léalo en español No em trobo bé. Primer estava atordit, em feia molt mal el cap, després vaig començar a perdre la veu i estossegava, més endavant vaig tenir febre i malestar general. En fi… ja s’ho deuen imaginar. No soc l’únic a casa. La meva companya va ser la primera a caure. Intentem mantenir-nos allunyats l’un de l’altre, tot i que no és fàcil en una casa com la nostra, amb espais oberts. Fem el que podem, que és el que fa tothom. Uns amics ens han fet arribar mascaretes i guants i així ens aïllem tant com podem. … Continua la lectura de No em trobo bé…

José Antonio en Normandía

Llegiu-lo en català 110.000€ anuales y coche oficial. Esos son dos de los privilegios de Irene Lozano por ser secretaria de Estado de Marca España, hoy transformada en España Global. Antes de ese nombramiento nadie sabía nada sobre ella. Bueno, sí. Se sabía que en 2011 era diputada del partido nacionalista español UPyD y que cuando vio que el barco se hundía se pasó al PSOE usando la excusa del experto que presta servicios. A principios de este año, Pedro Sánchez publicó un libro, Manual de resistencia (Península), cuyo original es muy parecido —o por lo menos eso aseguran los que vieron … Continua la lectura de José Antonio en Normandía

Cs i l’extrema dreta

Léalo en español L’extrema dreta avança al món. Ens hauria de preocupar. Als EUA, Donald Trump és el principal promotor d’un conservadorisme basat en l’extremisme, la xenofòbia i el nacionalisme. Aquell ou de la serp dels anys vint, però actualitzat, que havia estat motiu de preocupació de personatges tan dispars com el periodista català Eugeni Xammar i el cineasta suec Ingmar Bergman. És la dreta extrema d’ara, amb ribets populistes, que a Europa es presenta rejovenida —i deslliurada del nazisme, el feixisme o el falangisme, les ideologies tradicionals de l’extrema dreta del segle passat—, fins al punt que avança per … Continua la lectura de Cs i l’extrema dreta