Junts i el ferragosto espanyol

Léalo en español A Itàlia, el 15 d’agost se celebra el ferragosto. Originàriament, el dia de la celebració era el Primer d’agost. És per això que el ferragosto indica el descans vacacional de tot el mes. És una festivitat d’origen romà que significa “descans d’August”. En realitat, es tracta d’una festa en honor del primer emperador romà, Octavi August, que també va donar nom al mes central de la canícula. La celebració coincidia amb el final de les collites i del treball al camp per donar pas a un merescut descans del poble: els agricultors desitjaven el millor als seus … Continua la lectura de Junts i el ferragosto espanyol

Paraula de Junts

Léalo en español La setmana passada vaig anunciar que en aquesta columna, la darrera de la temporada, els plantejaria com crec que Junts hauria d’encarar la negociació de la investidura amb el PSOE, donant per descomptat que amb el PP, que s’acompanya de Vox, no es pot negociar res. Ni la presidència del Congrés dels Diputats, que és, deixem-ho clar, una opció aritmèticament possible. Si els de Junts s’hi atrevissin, l’estrident redoblar de tambors “antifeixistes” se sentiria tan alt que distorsionaria l’estratègia dels de Puigdemont. Per tant, el millor serà que Junts pacti amb el PSOE votar a favor de Meritxell Batet perquè renovi la trona … Continua la lectura de Paraula de Junts

El dilema del moribund

Léalo en español Si Catalunya fos aquell oasi que no és, Junts i Esquerra no estarien buscant desesperadament treure’s de sobre el mort d’una possible repetició electoral que donés ales a la dreta espanyola. La història és capritxosa i de vegades dona a cadascú l’oportunitat que no esperava. Els 18 parlamentaris a Madrid dels partits independentistes —14 diputats i 4 senadors— seran més rellevants que els 37 parlamentaris que tenien en l’última legislatura. Però els resultats —i en especial l’abstenció— han posat en relleu que alguna cosa no rutlla a les files independentistes. Els republicans han utilitzat el procés sobiranista no ben bé … Continua la lectura de El dilema del moribund

Retorn al passat

Léalo en español El PSC ha guanyat les eleccions a Catalunya al cap de quinze anys. Això no passava des del 2008, quan Carme Chacón va obtenir un resultat espectacular. L’abstenció també ha guanyat a Catalunya, perjudicant d’una manera claríssima els partits protagonistes de l’anomenada revolució dels somriures. En aquestes eleccions s’ha repetit el resultat de les passades eleccions municipals: ERC ha entrat en un cicle de declivi que Junts no aconsegueix rendibilitzar, tot i que aguanta la posició, malgrat la ruptura amb el PDeCAT. La candidatura de Roger Montañola, que tenia molt de cavall de Troia dels republicans, al final … Continua la lectura de Retorn al passat

Derrotar el PSC i Sumar

Léalo en español La campanya electoral ja està en marxa. Durant quinze dies assistirem al ritual de demanar el vot de la ciutadania amb promeses que després no es compliran o bé apel·lant a la por que guanyi el PP i Vox. Com que la convocatòria és espanyola, a Catalunya els partits estatals volen introduir el marc mental que la confrontació és entre una suposada esquerra i una dreta que necessitarà l’extrema dreta per guanyar. Tal com va quedar demostrat amb l’elecció de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona, a Catalunya la confrontació no és aquesta. La línia divisòria és sempre, almenys des de fa una dècada … Continua la lectura de Derrotar el PSC i Sumar

Per què Trias no és alcalde?

Léalo en español Vaig predir que Xavier Trias no seria alcalde, i així ha estat. Em vaig equivocar quan vaig donar-li unes males previsions electorals, perquè finalment va aconseguir quedar en primera posició. Amb això no n’ha tingut prou per assegurar-se l’alcaldia. L’unionisme de dreta i d’esquerra, PP i PSC, s’ha aliat amb els populistes d’esquerra, Barcelona en Comú, i ha barrat el pas a la coalició independentista de Junts i Esquerra. És el mateix PP que pacta amb Vox arreu d’Espanya. Encara que la relació entre juntaires i republicans és terrible, com s’ha pogut constatar amb diversos pactes municipals que, de tan caïnites com … Continua la lectura de Per què Trias no és alcalde?

Les cartes de Toni Comín

Léalo en español L’exili és una realitat amarga. El temor de l’exiliat és que l’oblidin. Quedar aïllat, sense entorn, sense amics, cada vegada més lluny de la realitat de la pàtria que l’ha vist néixer. L’eurodiputat Toni Comín fa sis anys que viu a l’exili. Va decidir marxar del país quan la repressió espanyola va sotmetre els dirigents de l’1-O. Va fer bé, i els altres exiliats també, com va quedar demostrat posteriorment. Els que es van quedar no es van salvar de la persecució i l’empresonament. Hi ha un corrent d’opinió que s’acarnissa sobre els exiliats. Que els critica. Curiosament, en … Continua la lectura de Les cartes de Toni Comín

Trias ha guanyat

Léalo en español Em vaig equivocar. Als comentaristes ens passa com als conductors quan s’equivoquen de ruta. Cal que el GPS del seu cotxe recalculi el trajecte si no vol perdre’s en un laberint d’asfalt. Abans de les eleccions vaig escriure, no una vegada, sinó dues o tres, que Xavier Trias no seria alcalde perquè no guanyaria les eleccions. No em sap gens de greu de reconèixer que vaig errar en el meu pronòstic. Al contrari, ho admeto sense piular. Enhorabona, per tant, a qui podria ser el nou alcalde de Barcelona, ara sí, en nom de Junts per Catalunya. … Continua la lectura de Trias ha guanyat

El veredicte de les urnes

Léalo en español Entrem en la darrera setmana de campanya electoral. Cap dels debats que he pogut seguir m’ha interessat gens ni mica. L’acumulació de banalitats cansa. O si més no, em cansa a mi. Les campanyes electorals només interessen al microcosmos politicomediàtic, que es retroalimenta amb els titulars que fabriquen els assessors o bé amb les pífies dels candidats, que són moltes. És insostenible pretendre mantenir l’atenció de la gent amb una colla d’estaquirots que monologuen, menteixen i sempre volen tenir raó. Potser arribarà el dia que els polítics entendran que per enfortir la democràcia cal que canviïn d’actitud i es … Continua la lectura de El veredicte de les urnes

Mori el mal govern!

Léalo en español El 7 de juny de 1640 els segadors es rebel·laren contra els terços. Un incident fortuït provocà l’avalot. Malgrat els esforços dels consellers i els diputats, del bisbe de Barcelona i dels de Vic i d’Urgell (de pas a Barcelona per a la celebració del Corpus), els avalotats s’alçaren amb els crits de “visca la terra!”, “muiren los traïdors!”, “muira el mal govern!” i cremaren i saquejaren les cases de funcionaris reials. També hi hagué assassinats, com el doctor Gabriel Berard i Gassol, membre de l’Audiència, i el lloctinent, que, amagat a les drassanes, intentava de fugir … Continua la lectura de Mori el mal govern!