Etiqueta: CDC

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Per què Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos

agusticolomines

Léalo en español Aquest és un article que em podria estalviar, perquè, al capdavall, la partida ja està pràcticament acabada i no precisament com explicaré aquí. Però he decidit escriure’l com un exercici de racionalitat política. Les bones idees, com les coses bones a la vida, no sempre arrelen en la política. I encara menys a Catalunya, on el sectarisme està destruint la il·lusió que va alimentar una dècada de mobilitzacions per la independència. A risc de semblar naïf, provaré d’argumentar per què crec que Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos. Certament, si jo fora membre de la direcció de Junts, … Continua la lectura de Per què Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Junts i el PP, l’extravagància

agusticolomines

Léalo en espanyol Una tempesta en un got d’aigua. Però no d’una aigua clara o de València, sinó d’aigua enterbolida per les eleccions a Galícia i la resistència de Junts a doblegar-se davant del PSOE en la negociació sobre la llei d’amnistia. Que la propaganda ha substituït la informació és cosa sabuda, i, tot i constatar-ho cada dia, és una llàstima que sigui així. La informació partisana no deixa lloc a una reflexió seriosa sobre què està passant. L’astracanada és la norma. Els posaré un exemple, arran d’un article que vaig llegir al diari Segre de Manuel Campo Vidal sobre Carles Puigdemont. És la peça … Continua la lectura de Junts i el PP, l’extravagància

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Sortir de la melangia post 1-O

agusticolomines

Léalo en español Aquesta setmana, dijous 14, concretament, s’escau el vintè aniversari de l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya, també conegut com a Pacte del Tinell, signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA, i del qual sorgí un govern presidit per Pasqual Maragall, guanyador de les eleccions del 2003. Malgrat que CiU havia aconseguit retenir una majoria parlamentària en escons, l’aritmètica va permetre la formació d’un Govern tripartit, amb vuit conselleries socialistes, sis republicanes i dues ecosocialistes. Observant la fotografia d’aquell primer Govern, m’adono de l’anècdota que dos consellers d’aleshores, el socialista Quim Nadal i la republicana Anna Simó, avui … Continua la lectura de Sortir de la melangia post 1-O

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

agusticolomines

Lea la entrevista en español L’historiador, que publica “Amnistia i llibertat!”, afirma que “l’independentisme ha d’aprendre a fer política” i jutja que “el pitjor que li ha passat a ERC es diu Junqueras”. Per Pep Martí La cita amb Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és al jardí de l’Ateneu Barcelonès, racó ideal per pensar i analitzar sobre el moment polític just quan es coneix l’acord per a la investidura entre Junts i el PSOE. Colomines acaba de publicar Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme (Rosa dels Vents), on a partir d’un episodi … Continua la lectura de Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

“Junts, sense Puigdemont, no és res”

agusticolomines

Lea la entrevista en español L’historiador Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és un dels màxims coneixedors de l’evolució de Junts. Va ser un dels inspiradors d’aquest espai i està implicat en política des de fa dècades, des que va militar en Bandera Roja i Nacionalistes d’Esquerra, per després ser secretari de Josep Benet —candidat del PSUC al Parlament català el 1980— i, posteriorment, donar empenta al projecte de la Casa Gran del Catalanisme que va abanderar l’expresident Artur Mas. Parlem amb ell sobre la possible evolució de Junts, tenint en compte el context actual, marcat per les negociacions per … Continua la lectura de “Junts, sense Puigdemont, no és res”

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

“L’amnistia reforçarà l’independentisme”

agusticolomines

Entrevista d’Andreu Barnils al professor, analista polític i articulista Agustí Colomines El doctor en història Agustí Colomines (1957) és professor a la Universitat de Barcelona (UB) i una persona molt implicada políticament: en el passat ha militat a Bandera Roja, el PSUC, Nacionalistes d’Esquerra i ha estat al Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació CatDem (2007-2013) i al Consell per la República, entre més. Ara no milita en cap partit. Autor d’un llibre intens, Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner), barreja de memòria i assaig, actualment Colomines escriu articles d’opinió al diari El Nacional, on darrerament defensa les virtuts de la possible … Continua la lectura de “L’amnistia reforçarà l’independentisme”

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El dilema del moribund

agusticolomines

Léalo en español Si Catalunya fos aquell oasi que no és, Junts i Esquerra no estarien buscant desesperadament treure’s de sobre el mort d’una possible repetició electoral que donés ales a la dreta espanyola. La història és capritxosa i de vegades dona a cadascú l’oportunitat que no esperava. Els 18 parlamentaris a Madrid dels partits independentistes —14 diputats i 4 senadors— seran més rellevants que els 37 parlamentaris que tenien en l’última legislatura. Però els resultats —i en especial l’abstenció— han posat en relleu que alguna cosa no rutlla a les files independentistes. Els republicans han utilitzat el procés sobiranista no ben bé … Continua la lectura de El dilema del moribund

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La política municipal i la vocació

agusticolomines

Léalo en español A la política municipal, com a l’Església, hi falten vocacions. Aquest cap de setmana ho he pogut constatar en els reportatges oferts per diversos mitjans. Les eleccions municipals se celebraran a finals d’aquest mes i sembla que gairebé tots els partits polítics han tingut dificultats per confeccionar les llistes dels 947 municipis de Catalunya. No sé exactament per què l’Església pateix aquesta manca de vocacions, si bé em puc imaginar que la laïcització de la societat, que no combina gens bé amb una Església catòlica rígida, masclista i envellida, deu influir-hi. A la política passa una mica … Continua la lectura de La política municipal i la vocació

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Trias no serà alcalde…

agusticolomines

Léalo en español Xavier Trias no serà alcalde. Hauria d’esdevenir-se un miracle perquè l’antic batlle de Barcelona per CiU recuperés la vara consistorial amb no se sap quin partit, vist que renega de Junts, o si més no d’aquella coalició de persones que van fer néixer Junts amb Puigdemont. El 2017 Junts era un moviment plural ideològicament, molt més semblant a la Convergència del 1974, o la Casa Gran del Catalanisme, que no pas el Junts que els està quedant al tàndem Turull/Rull i els seus adlàters. “Qui perd els orígens perd identitat”, cantava Raimon. Els orígens de Junts no … Continua la lectura de Trias no serà alcalde…

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La basquitis de l’establishment

agusticolomines

Léalo en español La setmana passada va passar per Barcelona Andoni Ortuzar, el gris president del PNB, convidat, és clar, per La Vanguardia. L’escenari estava ple d’homes encorbatats, com si de cop haguéssim retornat als anys noranta. Tot en ordre, que és del que es tracta. Cal esborrar de pressa i corrents el malson sobiranista. L’independentisme català va alterar l’oasi català de tal manera que, per anul·lar el moviment revolucionari més potent i democràtic que s’hagi donat a Catalunya des del final del franquisme, els ha calgut recórrer a la violència, la persecució de líders polítics i la destrucció de l’estat de dret. Ells diran que … Continua la lectura de La basquitis de l’establishment