Confesiones de un irresponsable

Llegiu-lo en català Jordi Amat publicó un panfleto, según propia confesión, sobre el procés con un título hiriente: La conjura de los irresponsables (Anagrama, 2017). La política catalana, que incluye a sus analistas, está dominada por un sinfín de personas que tiene un ego que les sale por la boca. Todos se creen muy importantes. Todos tienen recetas para todo. Todos son capaces de perder amistades porque se creen superiores a los demás, cuyas opiniones consideran prescindibles y menos profundas que las suyas. Todos están encantados de haberse conocido, hasta que descubren que su influencia va menguando. Entonces se ponen … Continua la lectura de Confesiones de un irresponsable

L’Espanya patriòtica (i corrupta) del PP

Léalo en espanyol   Ahir, just quan el president del Parlament Roger Torrent i Carles Puigdemont, el president de la Generalitat deposat pel tripartit del 155, estaven reunits a Bèlgica, la Guàrdia Civil va tornar a escorcollar la seu del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i els locals de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Es veu que aquests escorcolls es fan per ordre del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i formen part de la peça secreta que va obrir aquest magistrat la setmana passada. Tot apunta que Llarena estaria provant de demostrar que … Continua la lectura de L’Espanya patriòtica (i corrupta) del PP

Se fue Artur Mas

Léalo en catalán Artur Mas es un hombre bastante reservado. Se rige por un código que pocas veces desvela y que obliga a sus colaboradores a intuir lo que piensa más que saberlo a ciencia cierta. No puedo decir que haya sido amigo de Artur Mas. Jamás he salido a cenar con él o con su mujer ni nada parecido. Mi relación con él ha sido siempre política, digamos profesional. Digo esto porque, ahora que ha decidido retirarse del primer plano de la política, los amigos le salen por todos los lados. Le tengo aprecio, eso sí. Son muchos años … Continua la lectura de Se fue Artur Mas

“Els carrers seran sempre nostres”

Léalo en español No sé quin és l’abast real de l’ofensiva de CaixaBank i Banc Sabadell sobre el president Carles Puigdemont perquè desisteixi en el propòsit de declarar la independència un cop proclamats els resultats electorals definitius de l’1-O. El que està clar és que els grups bancaris que han viscut molt bé a redós del poder ara volen negar l’evidència i fer el que han fet tota la vida, que és manar sense passar per les urnes. CaixaBank, el Sabadell i les empreses que en depenen, que són les úniques que han acordat canviar la seu social per buscar un … Continua la lectura de “Els carrers seran sempre nostres”

Més Trias Fargas, si us plau

Léalo en español ¿S’ha resolt la crisi que va encetar el conseller Baiget amb tota la intenció del món? Aparentment, sí. I si es demostra que no és tan sols una sortida en fals, amb més motiu. Abans d’ahir, dissabte, el Consell Nacional dels demòcrates va escenificar la catarsi de la unitat. Menys Baiget, que no va assistir-hi, tots els implicats en la resolució del conflicte van voler deixar clar que anaven a l’una. Que desautoritzaven les especulacions sobre el PDeCAT i les divisions internes. Però en el partit que dirigeix Marta Pascal roman la pregunta inicial. El PDeCAT viu … Continua la lectura de Més Trias Fargas, si us plau

Váyase, señor Gordó

El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya abre la investigación contra Germà Gordó por el caso del 3% y le imputa los delitos de tráfico de influencias, soborno, prevaricación, malversación de fondos públicos y otros. El caso está abierto en los juzgados de El Vendrell pero por su condición de aforado, es diputado de Junts pel Sí en el Parlamento, la parte de Gordó se tramitará en el TSJC. Y sin embargo, Germà Gordó seguirá siendo diputado en el Parlamento porque así lo ha acordado con su partido, según reza un breve e inaudito comunicado hecho público este viernes al … Continua la lectura de Váyase, señor Gordó

L’èxit de Marta Pascal

Dissabte passat, el PDeCAT va fer un exercici d’exorcisme en un acte on només el conseller Santi Vila va esmentar CDC. La 1a Conferència ideològica del nou partit va ser una mena de presentació en societat del que els diaris n’han dit el “macronisme” català. Tot estava meticulosament programat. El diàleg entre els dos presidents, un pèl llarg i que va ser una mica extemporani, i les intervencions posteriors fins a culminar en un llarg discurs de la coordinadora Marta Pascal, la jove líder d’un partit que està amenaçat més per l’ombra allargassada del passat que no pas per la falta … Continua la lectura de L’èxit de Marta Pascal

Partits vells, partits nous

Léalo en español La Catalunya contemporània ha tingut sempre un sistema de partits propi. En les darreres eleccions, les del 27 de setembre, van concórrer-hi un total de 43 candidatures, 36 menys, tanmateix, que en els comicis de 2012, en què se n’hi van presentar 79. És clar que aquest fet és una anècdota, perquè després en el Parlament aquesta disparitat d’opcions queda reduïda a 7, 8 o 10 partits, alguns dels quals, agrupats en coalicions o candidatures unitàries, menystenint la sopa de lletres de l’oferta electoral. La qüestió és, però, que a Catalunya hi ha una doble oferta de … Continua la lectura de Partits vells, partits nous

Contra el curt termini

L’any 2014, Jo Guldi i David Armitage van publicar, en anglès, el llibre The History Manifesto, el qual arrenca amb una contundent afirmació que n’evoca una altra que vostès segur que recordaran: “Un fantasma recorre la nostra època: el fantasma del curt termini.” El llibre és una reivindicació apassionada de la història com a disciplina que estudia fenòmens de gran abast en el marc de la longue durée. De fet, els autors d’aquest llibre reclamen que els historiadors retornin a la llarga durada per interpretar els canvis de tota mena que s’estan produint al món per no deixar-se portar per la interpretació, … Continua la lectura de Contra el curt termini

El Gólgota de Artur Mas

Esta última semana ha sido un auténtico calvario para Artur Mas y algunos de sus colaboradores en la extinta CDC. Quienes en su día confesaron sus fechorías con las cuentas del Palau de la Música, Fèlix Millet y Jordi Montull, ahora, sentados ante el juez, afirman lo que negaron durante la instrucción: que CDC les utilizó para financiarse. Para paliar su culpa, o incluso para intentar rebajar la pena de alguno de los acusados, como reconoce el mismo Montull respecto a su hija, los dos malhechores ‘cantan’ como si fueran dos ruiseñores sin aportar nada nuevo a lo ya sabido. Los convenios que la Fundación Trias … Continua la lectura de El Gólgota de Artur Mas