Decadència de la decadència

Léalo en español 1. L’any 1997, Arcadi Espada va publicar Contra Catalunya (Flor del Viento). Era un llibre dedicat a passar comptes amb els socialistes amb el recurs de criticar el pujolisme, gran bèstia negra de l’espanyolisme dels anys 80 i 90. Espada ja deia aleshores que Catalunya era una regió decadent i no es refiava, segurament perquè ideològicament era —i és— un reaccionari, de Pasqual Maragall, que aquell any havia deixat l’alcaldia i es preparava per a l’assalt a la Generalitat que el PSC no havia guanyat el 1980 per la incidència del vot diferencial. O aquesta era la manera de justificar-ho. Joan Reventós, a més, … Continua la lectura de Decadència de la decadència

L’error d’Esquerra

Léalo en español Negociar no vol dir mercadejar. I tanmateix, aquesta és la sensació que està transmetent la negociació entre els partits independentistes per acordar la investidura de Pere Aragonès. Com que a Catalunya els governs de coalició són més aviat recents i les normes i els terminis per encarar la investidura s’havien aprovat en temps dels governs d’un sol partit, ara la negociació esdevé dramàtica. Acostumats al fet que Pujol feia i desfeia a plaer, la demora actual posa nerviosos els estats majors dels partits i la bombolla mediàtica que segueix el dia a dia dels pactes com si fos … Continua la lectura de L’error d’Esquerra

Ja n’hi ha prou… de què?

Léalo en español 1. El Foment del Treball és actualment el refugi de polítics que han fracassat en la seva estratègia de pacte amb els diversos governs de l’Estat. Josep Sánchez Llibre no crec que hagi dirigit mai l’empresa familiar de conserves. És impossible. Des del 1988 que no ha parat d’acumular càrrecs polítics: parlamentari a Catalunya (1988-1993), senador (1992-1993) i diputat a Corts (1993-2016) per CiU. Quan la coalició nacionalista es va dissoldre i UDC es va estavellar a les urnes, els seguidors de Josep Antoni Duran i Lleida van buscar refugi on fos. Al PSC (Ramon Espadaler) o … Continua la lectura de Ja n’hi ha prou… de què?

Ostatges del règim del 78

Léalo en español 1. El diari barceloní de la dreta monàrquica ja fa temps que s’ha descarat. No té cap problema a donar suport al candidat socialista perquè sap que no és cap amenaça per a l’establishment. La socialdemocràcia europea fa dècades que porta dentadura postissa. Com més roig és l’escenari, menys d’esquerra és l’actor que interpreta l’obra. El simulacre està a l’ordre del dia. Tony Blair es va convertir en el rei d’aquesta manera de fer. A La Vanguardia tant li fa que guanyi un socialista com un conservador mentre res no canviï, seguint la pregaria lampedusiana. Des que va desaparèixer CiU … Continua la lectura de Ostatges del règim del 78

La solitud d’Artur Mas

Léalo en español 1. Potser a causa de les circumstàncies personals tan dramàtiques, només Pasqual Maragall ha acabat essent l’expresident de la Generalitat amb un paper més semblant al dels expresidents dels EUA. La fundació que porta el seu nom i que està dedicada a la investigació de l’Alzheimer és de primeríssima fila mundial i la Fundació Catalunya Europa, nascuda el 2007 amb una clara vocació europeista, són el llegat d’un dels polítics catalans que ha influït més en una determinada manera d’entendre les ciutats metropolitanes. Deu ser també per això que, fins que, fa ben poc, la nova normativa de la UB sobre càtedres … Continua la lectura de La solitud d’Artur Mas

La barba d’Adriana Lastra

Léalo en español “Quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a salvar”, ens advertí Anselm Turmeda a La disputa de l’ase al llunyà any de 1417. Des del segle XV que hauríem d’haver après la lliçó. Després del vaticini de Turmeda (o més aviat Abdal·là) sobre la possibilitat d’un perill imminent, en van seguir molts altres, fins a arribar al conegut poema denúncia del pastor protestant Martin Niemöller, que aquí tothom atribueix a Bertolt Brecht, però que fou recitat per primera vegada pel clergue alemany durant un sermó de la Setmana Santa del 1946. Mirar cap a una altra banda mentre … Continua la lectura de La barba d’Adriana Lastra

Rufián

Léalo en español Gabriel Rufián és l’Alfonso Guerra d’Esquerra Republicana. Com Guerra, Rufián busca l’aplaudiment fàcil. Des del faristol o des de l’escó del Congrés dels Diputats espanyol s’empesca alguna manera que li riguin la gràcia o bé amenaça algú amb l’estil pijoaparte que li escau tan bé. L’episodi de la tramitació dels pressupostos i la disputa amb Laura Borràs, que va portar-lo a parlar del preu de les jaquetes i de les bosses de mà, ha tingut continuïtat a Twitter. Amb una piulada amenaçadora, Rufián es va deixar anar i, quan tothom acusa els seguidors de Puigdemont d’ultramuntans i radicals, ell els assenyala com a representants … Continua la lectura de Rufián

Fantasies polítiques

Léalo en español Un polític sense imaginació és un buròcrata. Però un polític corprès per la fantasia és un al·lucinat. L’any 2012, Oriol Junqueras, president d’ERC i home d’una imaginació notable, va fer una proposta que va descol·locar tothom, especialment els destinataris. Davant les eleccions que s’havien de celebrar a final d’any, va proposar un front electoral integrat per CiU, ERC i ICV l’objectiu del qual havia de ser proclamar la independència de Catalunya en cas d’obtenir una majoria al Parlament. La proposta era, francament, imaginativa. Diria que fins i tot hauria estat saludable si els postcomunistes haguessin estat realment independentistes i els … Continua la lectura de Fantasies polítiques

El pujolisme o com glorificar les aparences

Léalo en español La societat catalana glorifica les aparences. El món actual també és així. I tanmateix arriba un dia en què tothom veu que el rei va despullat i es fa visible allò que semblava i no era. El pujolisme va ser una d’aquestes aparences. Un joc de miralls que la reacció espanyola contra l’independentisme ha deixat al descobert. L’autonomia està devastada perquè s’aguantava pels fils. Els que avui lloen amb entusiasme l’obra del llarg govern de Pujol esquiven la qüestió per evitar que l’argument se’ls desmunti. Molts dels qui abans deien pestes de Pujol, ara l’elogien i se … Continua la lectura de El pujolisme o com glorificar les aparences