La pústula espanyolista

Léalo en español Els partits unionistes s’han tret la careta per acabar amb les falses aparences. Ja es veu que es passaran la campanya electoral parlant de Catalunya, de l’aplicació d’un nou 155, de la llei de seguretat nacional, de TV3, de la llengua i de tot el que faci falta per evitar afrontar la profunda crisi que pateix Espanya. És una crisi d’identitat, política, econòmica i, sobretot, moral. Hi ha molta immoralitat en les posicions polítiques de tots els partits, especialment en els de l’esquerra espanyola, que han adoptat un discurs nacionalista —i no pas patriòtic, com ens volen … Continua la lectura de La pústula espanyolista

I avall, que fa baixada

Léalo en español Era de preveure. El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va anunciar el dimarts passat a la nit la impossibilitat d’aconseguir prou suports per poder superar una segona investidura i que per aquest motiu es veia obligat a convocar noves eleccions. La cita: el 10 de novembre. En l’interval entre que no va prosperar el primer intent d’investidura d’abans de l’estiu i ara, tots els grups polítics s’han anat retratant. Els articulistes i tertulians catalans que es passen el sant dia fent retrets a l’independentisme, com si la repressió no existís i la crisi catalana … Continua la lectura de I avall, que fa baixada

Ernest, alcalde

Léalo en español Ernest Maragall ha de ser el nou alcalde de Barcelona. Després del recompte electoral, l’únic que importa és qui ha guanyat. Tots els altres són els perdedors. Aquesta afirmació, que atribueixen a Winston Churchill i no sé si és d’ell, com moltes altres que no va pronunciar mai, tanmateix resumeix molt bé què va passar el proppassat diumenge. Maragall va superar les altres candidatures amb solvència. Les primeres reaccions, incloent-hi les llàgrimes, solen ser les més sinceres, perquè són les més emocionals, derivades de com li ha quedat el cos a cada contendent. Diumenge, ben entrada la … Continua la lectura de Ernest, alcalde

El penúltim assalt

Léalo en español L’electorat convergent ja no existeix. Aquesta mitjanit comença la penúltima campanya electoral de l’any i quan coneguem els resultats de les eleccions municipals i europees, llavors quedarà clar el que dic i potser començarà la darrera batalla. La carrera per arribar primer al Palau de la Generalitat. Si l’equilibri de forces canviés tan radicalment com es diu, tampoc no seria estrany acabar amb la legislatura i convocar eleccions anticipades per obrir una nova etapa i aclarir una mica el panorama. La sensació de provisionalitat va en contra dels interessos independentistes, però, sobretot, va en contra del país. … Continua la lectura de El penúltim assalt

L’anhelat pal de paller

Léalo en español En una entrevista del 12 de gener de 2011 al diari Ara, Joan Carretero, líder de Reagrupament i antic conseller de la Generalitat, afirmava rotund: “ERC ha de ser el pal de paller de l’independentisme”. Els republicans acabaven de perdre 11 diputats a les eleccions del 28-N, les que va guanyar Artur Mas amb 62 escons després de set anys de coalició d’ERC amb el PSC i ICV-EUiA. ERC s’havia anat aprimant, precisament, per les disputes que havia protagonitzat l’exalcalde de Puigcerdà i pels efectes devastadors del segon tripartit. Va perdre la meitat dels vots que havia obtingut … Continua la lectura de L’anhelat pal de paller

L’independentisme somniat

Léalo en español L’independentisme màgic torna, vaig llegir no sé on. I de seguida vaig pensar que sí, que realment estàvem entrant en una fase en què almenys una part de l’independentisme polític defensava el retorn d’un inesperat independentisme màgic: l’independentisme del peix al cove. L’independentisme moderat —com si un grup que demana la independència d’una part de l’Estat al qual pertany pugui ser considerat mai moderat per l’establishment al qual vol guanyar— difon arreu on va la idea que és un error que l’autodeterminació sigui un dels aspectes de la negociació amb l’Estat després del 28-A. Només si ets com … Continua la lectura de L’independentisme somniat

L’Entesa Catalana

Léalo en español L’antifranquisme va triomfar aclaparadorament a les eleccions del 15 de juny de 1977. No va ser una victòria menor, atesa la participació, que va ser del 79,3 %, superior fins i tot a la que hi havia hagut en les darreres del febrer de 1936. Socialistes, comunistes, nacionalistes, republicans i democratacristians van aconseguir 37 diputats dels 47 en disputa a Catalunya. Per tant, reorganitzats sota la negra nit del franquisme, els partits demòcrates —catalanistes i de centreesquerra— es van imposar. Però si la victòria al Congrés va ser impressionant, al Senat l’antifranquisme va arrasar. L’Entesa dels Catalans … Continua la lectura de L’Entesa Catalana