L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

Léalo en español El 12 de juny del 1994 se celebraren les terceres eleccions europees després de l’ingrés d’Espanya a la UE. Aquelles eleccions, que eren de circumscripció única per a tot l’Estat, va guanya-les el Partit Popular, seguit del PSOE, IU (amb IC) i CiU, que va obtenir 865.913 vots i tres eurodiputats (dos convergents: Carles Gasòliba i Joan Vallbé i una d’UDC: Concepció Ferrer). La novetat respecte de les dues convocatòries anteriors era que la llista de CiU va incloure candidats de dos partits nacionalistes més, Unitat del Poble Valencià (UPV), predecessor del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) ara … Continua la lectura de L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

El PDC al país de la lavanda

Léalo en español Una de les millors decisions que van prendre els organitzadors de les eleccions internes del PDC, celebrades entre divendres i dissabte passat, va ser fer-les coincidir amb la inauguració de la seu central del partit, situada al carrer de Provença. És gairebé una metàfora, perquè la vella seu de CDC era al carrer de Còrsega, l’illa de ressonàncies napoleòniques però també de turbulències, i la seu del nou partit, sorgit de les cendres convergents però amb més gent, s’ha instal·lat en el carrer amb el nom de la regió que designa un antic reialme occità que s’estén des … Continua la lectura de El PDC al país de la lavanda

Temps de sedició, temps de reflexió

Léalo en español Com evitar caure en una repetició del 9-N? En què es diferencia la unilateralitat d’un RUI de la d’una DUI? En un ben informat reportatge publicat en aquest digital, Adrià Esteban assenyala el següent: “A diferència del 9-N, un referèndum unilateral d’independència només pot ser convocat pel Govern del territori que es vol separar, un cop hagi estat validada la proposta pel Parlament. El RUI implica una votació vinculant i homologable en termes internacionals, i alhora un desacatament amb el mateix Estat. Això vol dir que requereix ineludiblement comptar amb garanties i avals supraestatals. Per tant, mentre Catalunya romangui dins l’àmbit … Continua la lectura de Temps de sedició, temps de reflexió

Per un tros de cuixa autonomista

Léalo en español És molt difícil governar amb un pressupost prorrogat. Qui afirmi el contrari, o no ha governat mai o bé menteix descaradament. És evident que els nous pressupostos permetien posar molts més recursos en mans de la societat, incloent-hi una oferta, per reduïda que fos, de llocs de treball públics. El Parlament no ho ha volgut. Bé, no ha estat ben bé així, el grup que no ho ha volgut és la CUP. Hi ha hagut una majoria parlamentària que va des del PP fins a CSQP, i des de C’s fins a la CUP passant pel PSC, que … Continua la lectura de Per un tros de cuixa autonomista

Qui s’ha begut l’enteniment?

Léalo en español Els primers dies de l’actual campanya electoral són avorrits i previsibles. Les enquestes anuncien inestabilitat, però no n’hi ha cap que posi en qüestió que el PP tornarà a guanyar. La incògnita, per tant, no és aquesta. Del que es tracta és de saber si finalment Unidos Podemos superarà o no el PSOE, que s’ha convertit en el partit regional andalús, per bé que a Catalunya aguanta l’estrebada millor fins i tot que CDC. Els convergents travessen una mala temporada per l’encadenament d’episodis d’una gran toxicitat: les acusacions de corrupció, la confessió de Jordi Pujol, la defenestració … Continua la lectura de Qui s’ha begut l’enteniment?

¿Hacia dónde va el soberanismo?

La nueva campaña electoral española ya está en marcha y en Cataluña ha coincidido con otra crisis política provocada por la CUP, grupo que, por cierto, no se presenta a esas elecciones. Lo que pasa en Cataluña es surrealista y está minando la confianza de quienes salieron ilusionados a tomar las calles año tras año ondeando la bandera estelada, el símbolo del proceso independentista. Si volvemos a las andadas y vamos pidiendo certificados de pureza para despellejar a los moderados, los independentistas volverán a ser los que eran en los años 80: menos del 15%. ERC y CDC —que no … Continua la lectura de ¿Hacia dónde va el soberanismo?

Desconfiança sobiranista

Léalo en español El secretari polític de Podemos, Íñigo Errejón, va declarar ahir diumenge a Catalunya Ràdio que el procés sobiranista ha arribat a un punt de “bloqueig i impàs” perquè la discussió sobre els pressupostos s’està “barrejant” amb la disputa entre JxSí i la CUP sobre com interpreta cada grup el full de ruta sobiranista. Té més raó que un sant, aquest home, encara que ara estigui en hores baixes. El problema no és binari entre JxSí i la CUP, com diu ell, sinó que també afecta els dos partits de la coalició governant, perquè no tothom ha reaccionat … Continua la lectura de Desconfiança sobiranista

La CUP, los hijos mimados del Estado del bienestar

Va siendo hora de que digamos las cosas por su nombre. Desde 1979 hasta la crisis financiera de 2008, la autonomía catalana dispuso de la voluntad de construir un Estado de bienestar para todos los catalanes. A pesar de los déficits políticos y estructurales que puedan existir, nadie puede negar el gran salto que Cataluña dio en eso período ascendente, cuando “todo estaba por hacer y todo era posible”, como escribió el poeta popular por excelencia, Miquel Martí i Pol. El modelo catalán de Estado de bienestar es de los caros: hospitales comarcales por doquier; universidades territorializadas; centros de atención … Continua la lectura de La CUP, los hijos mimados del Estado del bienestar

Ada Colau en el disparadero

Ante los graves disturbios ocurridos estos días en el barrio de Gràcia, la alcaldesa de Barcelona Ada Colau puso en cuestión la actuación de los Mossos d’Esquadra: “Pedimos proporcionalidad, tal y como ya hicieron las entidades de vecinos”, proclamó durante la lectura de la declaración institucional que abrió el pleno municipal de este viernes. Que la alcaldesa de una ciudad se dedique a reprender a la policía e impida la intervención de la Guardia Urbana en el escenario que es de su competencia para no desgastarse es, sencillamente, inmoral. Esconderse detrás de los vecinos, pura mentira. Tomando prestado lo escrito … Continua la lectura de Ada Colau en el disparadero

El monument de Tortosa, els okupes de Gràcia i la cabra de la Legió

Léalo en español No sé què m’indigna més, si la convocatòria d’una desafortunada consulta a Tortosa per decidir què fer amb un monument franquista, la desacomplexada manifestació feixista convocada a Barcelona per la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios, o la intimidació violenta dels manifestants de Gràcia amb l’excusa del desallotjament d’uns okupes als quals l’ajuntament de Barcelona d’Ada Colau va deixar de subvencionar-los el lloguer senzillament per fotre Xavier Trias. M’indignen les tres coses, perquè totes tres són una exaltació de la intolerància en estat pur, per bé que els protagonistes dels tres casos s’acullin a la idea de pluralitat. … Continua la lectura de El monument de Tortosa, els okupes de Gràcia i la cabra de la Legió