Etiqueta: Dr. Robert

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

No era el procés, era Catalunya

agusticolomines

Des de l’escó 33 L’unionisme ha repetit durant anys que la resposta de l’estat al referèndum de l’1 d’Octubre havia estat una reacció puntual, proporcionada, dirigida tan sols contra una desobediència constitucional greu de l’independentisme. Que la repressió era una conseqüència de la “rebel·lia” sobiranista, i no un projecte de l’estat per destruir tot el catalanisme, independentista o no. Però el que hem vist després desmenteix aquest relat. Perquè la resposta no s’ha limitat al “càstig”: ha estat una ofensiva sostinguda per desactivar Catalunya com a subjecte polític, institucional i cultural. No era el procés. Era —i és— Catalunya. Sempre ha … Continua la lectura de No era el procés, era Catalunya

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La societat civil i la política

agusticolomines

Léalo en español 1. Política i societat civil. El 1901 el catalanisme va esdevenir polític. Fins llavors s’havia dedicat a refer la llengua i la cultura catalanes i a denunciar les polítiques estatals que considerava que lesionaven Catalunya. El Memorial de Greuges de 1885, que la convenció historiogràfica considera com el punt d’arrencada del moviment, no era gaire més que una denúncia de la societat civil catalana adreçada al rei, a l’estil dels greuges de les antigues corts catalanes. Era una manera, diguem-ne antiga, de protestar. Es protestava pels acords comercials amb la Gran Bretanya, l’anomenat modus vivendi, el qual es considera que podia lesionar … Continua la lectura de La societat civil i la política

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Si és groga, millor

agusticolomines

L’independentisme ha derrotat l’establishment barceloní en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Ja és definitiu. 31 dels 40 candidats de la llista Eines de País, promoguda per l’ANC i el CCN, formen part del ple d’una de les entitats més antigues del país que continuen vives. El 1886, Manuel Girona –un dels burgesos més actius de la ciutat– va esdevenir-ne el primer president. Ni ell ni ningú no hauria predit que 133 anys més tard, un grup de petits empresaris faria trontollar els fonaments de la bellíssima seu gòtica de la Cambra. Tampoc no ho haurien predit, perquè … Continua la lectura de Si és groga, millor